Passa al contingut principal

Palos en Valencia y paseíllo en Mallorca


Palos en Valencia y paseíllo en Mallorca. Mientras en Madrid y Barcelona apuestan por el juego como remedio a nuestros problemas del paro. En Valencia se originó el escenario dónde la policía actuó de manera desproporcionada ante las protestas de estudiantes de enseñanzas medias. Las imágenes que han dado la vuelta al mundo, nos confirman en la línea de que la policía actúa igual en Valencia o Barcelona, así como en otros escenarios de nuestras sociedades democráticas. Los jóvenes no verán igual a la policía cuando se sienten agredidos, no sólo ellos, sino cualquier ciudadano que pasará por cerca de la manifestación. Gracias a la tecnología, los vídeos del móvil se convierte de manera instantánea en testigo de cargo de la descarga policial. Nadie dimitirá, en Valencia es imposible. Un jefe de la policía con sueños ultraderechistas que se permite tildar a los jóvenes de “enemigos” y una Delegada del Gobierno que alaba la bondad policial. Un Ministro del Interior que primero dice que hubo abusos, un sindicato policial que le llama “miserable” por criticar  la actuación policial y posteriormente, una rectificación en sentido contrario, y, por último, un Ministro de Educación que habla de “manifestación violenta” y que no tenía nada que decir del porqué se manifestaban los estudiantes. Hay que reconocer que el Ministro de Educación parece perseguir la notoriedad. Eliminar la asignatura de “Educación para la Ciudadanía” porque los alumnos son adoctrinados por profesores que repiten mecánicamente lo que les dice el PSOE, le parece a él y a la derecha –cada vez más reaccionaria-, algo natural, mientras que en clase de religión se habla de la divinidad de Jesús como algo natural y que no requiere ninguna reflexión de carácter crítico.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...