Salta al contingut principal

Entrades

Feijóo i Abascal volen petroli rusa les benzineres espanyoles

  Llegeixo que Trump vol desempellagar-se de Zelenski, a favor, és clar de Putin. Petroli per continuar la guerra, aquesta és el estrategia de Putin. La UE encara fa com si l’OTAN fos una institució fiable per la seguretat europea, però això és una mentida com  una casa de pagès. Zelenski sap que ara l’opció bèl·lica és intentar destruir totes les infraestructures petrolieres de Rússia. Això ja ho està  fent i és aquest fet el que a posat a Trump al costat de Putin. Els sàtrapes intenten salvar-se entre ells, no sigui que els vulguin fer fora. Segur que en versió domèstica, tant Feijóo com Abascal volen que Trump doni suport a Putin, així l'estimat petroli no faltara a la benzinera d'a prop de casa. 
Entrades recents

Els morts no és poden utilitzar en la lluita partidista

  Salvatore Benintende, més conegut com a TVBoy,  (Barcelona) La utilització del cas Maricarmen Abascal, en la lluita partidista és u símbol de la falta de respecte en la que estem immersos. El seu cas, un entre milers, ha posat el focus en el problema dels desnonaments. Desnonament i mort pot haver una connexió causal? La repercussió mediàtica i la  mobilització ciutadana amb acampada a Madrid, també a Barcelona, fa que la seva instrumentalització sigui motiu perquè la dreta extrema és posi frenètica. Pel que sembla a Ayuso li importa més els fetus què el que li ha passat a la seva conciutadana de Madrid. La diferència és que ella pot comprar-se un àtic i l'altre no. Literalment, encara no ha començat la campanya electoral, però a mi ja s'ha m'ha està fent llarga.

Missatge electoral a Catalunya: No vagis en Renfe!

  La companya electoral a Catalunya comença amb la vaga encoberta dels maquinistes de Renfe. Al·legant falta de seguretat, i sense avisar a ningú, fan que milers d'usuaris quedin tirats a les andanes en espera d'un tren que no pensa arribar. La falta de comunicació entre el sindicat i Renfe i entre Renfe i la ciutadania que veu un dia més com un servei essencial per la mobilitat del país queda feta miques. Per descomptat, aquests maquinistes tant els en fot que la gent estigui a les andanes dia si i dia també, però son molt exigents en la seva propia seguretat, i la seguretats dels milers de passatgers que cada dia han de suportar aquests humiliacions? PD: Silvia Paneque estàs reunida amb els ganàpies de Renfe?

Promeses que encara son al calaix: I encara la 'llei mordassa'!

  La vinyeta d'en Ferreres

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.

La pluja no ens fa més intel·ligents

  Tota la nit passada ha plogut amb intensitat. I això vol dir que les infraestructures queden col·lapsades, carreteres inundades, trens què es queden a la estacions aturats, aigua que baixa cap el metro, rieres convertides en trampes mortals. I gent sense dos dits de front pretenent traversar-les. Pel que sembla ningú vol escoltar el que diuen els “experts”. Gràcies el superior coneixement de tothom, ens hem convertit en saberuts els quals no calen més recomanacions. La conseqüència de tot plegat és que els bombers han de treure gent amb l’aigua al coll. Hem generat una generació d’idiotes?

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....