Salta al contingut principal

Entrades

Mentiders en acció

  Feijóo promet a tots els catalans àtics de luxe  per sentir-se com a casa A Catalunya desembarquen tant el PSOE (Pedro Sánchez) com el PP (Feijóo). Cadascun amb objectiu diversos, però convergents, Catalunya mai serà un estat independent, ho va voler Franco al seu testament polític i tothom, fora de Catalunya i el País Basc li dona suport. Què diferent la manera de tractar aquestes qüestions de fons com a la Gran Bretanya, on els partits independentistes de Gales, Escòcia i Irlanda del Nord, és poden reunir per demanar al Primer Ministre que convoqui referèndums per saber que vol la seva gent. La UE no vol cap més estat nou, però no té cap inconvenient d’afegir si convé estats com Armènia, Geòrgia, Ucraïna i si pogués ser Israel, però veu una impossibilitat  ontològica que regions d’Europa vulguin estats independents si així ho vol la seva ciutadania amb processos electorals. 
Entrades recents

Una intèrpret que no sap català, però fa com si ho fos!

  La intèrpret que no sabia res de català!!! "Però el moment que ho resumeix tot és aquest. La jutgessa crida una intèrpret de català, que es posa tan nerviosa que no pot interpretar res. Jutge: "Intérprete de catalán, ¿verdad?" Intèrpret: "Sí". Jutge: "¿Jura o promete desempeñar bien y fielmente, eh, su cargo de intérprete?" Intèrpret: "Sí, juro*"." Quines credencials tenia aquesta presumpte intèrpret? Pot jurar que sap català i no saber-ne? No està mentint descaradament? Qui va nomenar-la com intèrpret, els policies nacionals? No hi ha cap traductor "oficial" com hi ha perits competents en determinades matèries? Ja es veu que el Tribunal li importa un rave el català, el pitjor és que els advocats claudicant davant d'un dret fonamental.

Desgavell permanent a Ceuta

  La gestió del govern autònom i el central ha estat catastròfic. A hores d’ara hi ha una xifra indeterminada de migrants a Ceuta. Des de el 30 de juliol fins avui 18 de setembre no s’ha resolt el problema de la ubicació d’aquests migrants, producte de l’entrada massiva a Ceuta des de el Marroc. Com és possible aquesta passivitat?  Pel que sembla el govern ha d’esperar el vist-i-plau de l’AN per actuar sense el temor de paralitzacions cautelars per part de l’extrema dreta, sigui d’entitats paranormals, sindicats grocs o els propis jutges. 

Un altre cop d'estat!

  L'AN segueix fent política a cop de denuncia, ara del sindicat policial SUP. El govern es troba ara que qualsevol mesura que prenguí, per exemple, establir un campament per ubicar els immigrants a Ceuta, potser refusada, perquè aquest sindicat no li agrada.  La intencionalitat política és tant evident que desprès tenir que sentir a la presidenta del TS i del CGPJ dona vergonya aliena. 

Illa demana paciència i temps per l'Educació

  Illa fa un discurs al estil de “No volem accidents de tràfic”, on posa tràfic cal posar educació. Volen acabar amb el fracàs escolar i tornar a liderar PISA. Anava a dir, que necessitaran molta sort i molt de temps. Illa no té tant de temps com es pensa.   Comença per un pacta “nacional” sobre l’Educació i desprès una peça de museu anomenat CEC (Consell d’Educació de Catalunya), no serà aquest organisme qui ha fet les polítiques que ens ha portat fins aquí? Tinc molts dubtes de la honestadat de tot plegat, sobretot perquè la falta d’autocrítica i el paper de la Consellera ha estat catastròfic. Què perfil volen per els alumnes que surtin del sistema educatiu? Què paper ha de tenir la família? Quin control sobre les capacitats dels educadors/ras? Educació inclusiva sense especialistes? Aules d’acollida amb quins professionals? S’ha parlat de fer un alumne emprenedor, com si això pogués fer-se per decret. Desprès és volia què fossin un as de la informàtica. Però no tothom ...

Cops d'estat dins del Estat

   On estava el President del Govern? Actuació política del TS

Diada de Catalunya: 11 de Setembre 2026

  Fen t una mica d'història... "Habiendo cesado por la entrada de las armas del Rey N.S. [...] la representación de la Diputación y Generalidad de Cataluña", 16/9/1714. Mariscal duc de Berwick*. Amb aquest lacònic decret del mariscal Berwick, Catalunya passava definitivament a mans de Castella i la seva monarquia.  "Un lloc de memòria indiscutible va ser el de la Ciutadella. El seu anhelat enderrocament va donar peu a un discurs, l'octubre del 1868, del president de la Junta Revolucionària a favor de les lleis perdudes i " contra la sangrienta memoria de Felipe V ". Era el " padrón de ignominia que levantara un día Felipe V para esclavizar a los barceloneses y para poner un freno a sus sentimientos demasiado libres ", segons La Corona de Aragón, el 1854. Jacint Verdaguer s'hi referí a la poesia "Barcelona venjada*". (...) Al llarg del segle XIX, la historiografia també es va fer ressò dels fets de l'Onze de Setembre. Aix...