Invertir a Catalunya no dona bona imatge. Tot s'han va cap a Madrid, capital de món funcionarial i les forçes de l'Aranzadi. Aquest castic permanent no ve d'ara. Ha estat sempre. Les províncies no compten. En el seu important article de Guillem López Casanovas, Les execucions de les inversions de l'Estat a Catalunya: res de nou (Ara.cat, 17/726) diu el següent: " El que resulta per a Catalunya aquests últims anys torna a ser –malgrat tot el que es diu i s’ha dit entorn de l’espoli de Catalunya respecte al dèbil govern socialista– de poc més del 8,8% del total d’aquella inversió identificada per comunitats . No arriba a la meitat del PIB de Catalunya. De fet, és la xifra més baixa de tota la sèrie des del 2013, que en cap cas mai ha arribat, ni tan sols de prop, al pes de la població catalana." Un altre dada per rematar el clau: " El 80% són decisions d'inversions d’empreses públiques en les quals poc sembla que hi compten*." En el fons, Cata...
El titular és cridaner perquè de tant què es parla de IA d'automatització, on el capitalisme financer i digital, genera diners a cabeços, resulta que els treballadors es converteixen en petits engranatges perquè la trituradora segueixi alimentant els mil milionaris i on els estats treballant perquè així sigui. Tanta retòrica amb conciliació entre vida privada i treball i resulta que caldrà treballar fins els 70 anys? Llegeixo al Oxfam Intermón el següent: " L’1% més ric ha acaparat gairebé dues terceres parts de la nova riquesa (valorada en 42 bilions de dòlars), generada a escala global entre el desembre del 2019 i el desembre del 2021, gairebé el doble que el 99% restant de la humanitat, segons revela avui un nou informe d’Oxfam Intermón. Durant l’última dècada, l’1% més ric ha capturat al voltant del 50% de la nova riquesa ." Per què els Estats han claudicat en la defensa de la ciutadania enfront els mil milionaris? Per què no hi ha un impost (taxa) Tobin per les tr...