Política i societat

  Fen t una mica d'història... "Habiendo cesado por la entrada de las armas del Rey N.S. [...] la representación de la Diputación y Generalidad de Cataluña", 16/9/1714. Mariscal duc de Berwick*. Amb aquest lacònic decret del mariscal Berwick, Catalunya passava definitivament a mans de Castella i la seva monarquia.  "Un lloc de memòria indiscutible va ser el de la Ciutadella. El seu anhelat enderrocament va donar peu a un discurs, l'octubre del 1868, del president de la Junta Revolucionària a favor de les lleis perdudes i " contra la sangrienta memoria de Felipe V ". Era el " padrón de ignominia que levantara un día Felipe V para esclavizar a los barceloneses y para poner un freno a sus sentimientos demasiado libres ", segons La Corona de Aragón, el 1854. Jacint Verdaguer s'hi referí a la poesia "Barcelona venjada*". (...) Al llarg del segle XIX, la historiografia també es va fer ressò dels fets de l'Onze de Setembre. Aix...

  Emergència educativa! Qui ha estat a l'àmbit educatiu, sap que això era inevitable. I ho era, perquè l’educació des de primària fins a batxillerat, necessita estabilitat, en les programes i les plantilles. Les retallades de CiU van fer molt de mal (2011-2015). Els canvis continus de lleis educatives expressava la falta de convicció de les institucions. I el flux constant de la immigració va generar disfuncionalitats cada vegada més evidents. L’educació sempre comença a casa. Però a casa han externalitzat tots els hàbits i totes les regles de convivència a l’escola. En un món de soroll, les xarxes amplifiquen aquest soroll, ha generat que la figura dels mestres i professors quedessin sota mínims. Les aplicacions generalitzades de ideals pedagògics ha fet més mal què be. L’aparició de mestres/professors amb vocació d’animadors de barri ha generat una cultura on la frustració tenia que ser erradicada. Això ho explica molt be en Byung-Chul Han. S’ha imposat un positivisme en tots els...

  La caricatura en que s'ha convertit Ayuso explica aquesta diarrea verbal, en l'article d'Alzamora titulat "Ayuso, el poder banal" (Ara.cat.6/9/26) explica en bona part el poder que té, gràcies al conglomerat de forçes què l'ajuden i sobretot se'ls ajuda. Cal recordar que els votants del PP son immunes a qualsevol acte que poguí fer els seus. Son autèntics creients.   

 

  Diego Fuoli: “Voy a soltar aquí una expresión y vosotros contestaís lo que os salga: «Pedro Sánchez...»”. Això el dia de celebració per l'ascens a Segona Divisió! La intencionalitat política és cristal·lina.  I encara el tenim a l'equip! Què no comptin amb mi.

   " (...)utilitzar el concepte de violència ambiental per primera vegada contra quatre dels manifestants que van encerclar el Parlament el 2011 per intentar obstruir el pas dels diputats quan s'havien d'aprovar els pressupostos que consolidaven les retallades. Cap d'ells va cometre un acte violent, però van ser condemnats a tres anys de presó pel sol fet d'assistir a una manifestació en la qual es van poder cometre delictes." (Ara.cat. 4/9/26) Marchena inventa conceptes extra-jurídics per apuntar-les les seves Sentències, en aquest cas "violència ambiental", un expressió gasosa però que retorçant la llei, arriba on volia. Estem al 2026 i el fets del Parlament eren al 2011, suposa que arriba tard. Marchena sap que pot fer el què li doni la gana, primer, s'inventa un concepte extra-judicial i amb això construeix un relat . Un podria veure la figura de la prevaricació, perquè: " l'objecte de protecció no pot ser un altre que el respect...