Política i societat

  Desprès de tres setmanes de l'entrada massiva de marroquins i subsaharians a Ceuta, encara és hora de saber que s'ha fet dels milers que resten a la ciutat. Sense cap empara, sense cap lloc per dormir, deixats a la seva (mala)sort, els retrets entre PP i PSOE a costa de la (mala) gestió d'aquesta crisi, queda clar dues coses: 1) Per el PP l'únic que compta és el que diu Vox, CAP immigrant a la sagrada terra de Ceuta i per extensió a Espanya. El propi Feijóo diu sense cap mania que s'han d'expulsar a TOTHOM, siguin major o menors d'edat, malgrat les lleis que tant volen defensar. 2) I el PSOE no ha sapigut reaccionar a temps per resoldre aquesta crisi humanitària, que s'ha allarga amb el temps, inventant trampes per acollir els menors d'edat a través d'ONG, allà on el PP governa. Literalment, el PP i les CC.AA que governa estan fent un puls a l'Estat. Obstrucció permanent per desgastar a Pedro Sánchez.  Imaginin 'se que seria la gestió d...

  El 17 d'agost del 2017 en plena Rambla a les 16:56 la mort va atropellar els vianants que passejaven per un dels punts emblemàtics de Barcelona. Setzè persona van morir en l'atemptat jihadista*. A hores d'ara no tots han rebut les indemnitzacions corresponents. I avui, 17 d'agost del 2026, Garriga (Vox), l'ànima blanca de l'extrema dreta espanyolista ha volgut sortir a les xarxes per explicar què ell s'ha enfrontat contra el separatisme. Hi ha qui demanen explicacions,  sobre el que va succeir a Barcelona i Cambrils, i el paper del CNI en tot l'afer. A aquestes alçades es fa difícil que hi hagi més explicacions de les que van donar.  Les víctimes son el pretext perquè els partits polítics puguin seguir les seves eternes picabaralles de pa sucat amb oli.  

  He escoltat a un representant de Save de Children, parlant del desgavell de Ceuta on milers de nois/noies, menors d’edat vaguen sense rumb i sense ser atesos.  “ Alrededor de 1.500 niños, niñas y adolescentes se encuentran actualmente dentro del sistema de protección, mientras que distintas entidades sociales y vecinales estiman que todavía quedan como 4.000* niños y niñas fuera del sistema, pendientes de ser identificados, localizados y derivados a recursos seguros *.”   En la conversa per via telefònica, desprès d’una bona estona de descriure el panorama dantesc on es mouen els menors, el periodista ha preguntat per la responsabilitat dels pares que deixen de la mà de Déu els fills. La resposta, naturalment, ha estat què son els pares qui tenen la responsabilitat, però pel que sembla ho deixen tot en mans de la Providència. Segons el portaveu de la ONG, molt nois/es no volen tornar, però això, excepte, que hi hagués proves de maltractament, no eximeix els pares p...

 

“Ceuta és espayolíssima”  (M.Robles).   Si Algèria que era un departament de França, va arribar a la seva independència (1962), Ceuta i Melilla, també podria arribar al Marroc. Dos places on l'exercit ha estat omnipresent. Tenim un veí que vol aquestes places, on viuen entre elles uns 160.00 persones. A Algèria més d'un milió de francesos-algerians van marxar, altres és van quedar a Algèria. L'articulista –Moha Ennanji- fa retòrica al seu article Una solució per a Ceuta (Ara.cat, 8/8/26). Espanya pel que sembla necessita obra de mà barata i Marroc li dona tant com volen. Hi ha més de 350 empreses espanyoles al Marroc. A tall d'exemple: Abengoa, Indra, Endesa, Inditex, Gocco, Si volem estabilitat, Riu, Borges, Barceló o Banco Santander o el despacho de abogados Garrigues. A Espanya hi ha 1,160.000 marroquins. Els dos països veïns no tenen la mateixa textura institucional. Marroc és una monarquia que controla la vida política I religiosa del país.  Un embolcall democràti...