Política i societat

  L'oracle de la Porta del Sol ha parlat. La dreta extrema està rabiosa perquè Pedro Sánchez segueix a la Moncloa i no poden evitar el greuge què M.Rajoy tingués que marxar per la moció de censura. Però el PP no és el PSOE, malgrat les similituds. Parlar per parlar és el què ha fet Aznar. L'ex president vol una "majoria nacional", ningú sap que vol dir això, però no cal ser un geni per entendre-ho. Aznar ha precisat el que vol dir aquesta majoria nacional:   “ Por nacional entiendo una amplia mayoría centrada, con capacidad de convocatoria a derecha e izquierda en torno a un propósito reconstructor de dimensión histórica”, ha señalado" (El País, 1/7/26). Les paraules son d'una buidor espectacular. Vol manar com sigui, i per això s'inventen propostes anticonstitucionals, ells que son els cavallers que la defensen, per evitar allò que més els molesta, pactar amb els altres. I aquests altres son ara mateix, les forçes del mal, els partits nacionalistes. Esco...

  Junts perduts en la immensitat del no res, vol que Illa faci penitència per els pecats de els altres! Potser caldria que Junts també ho faci, però la memòria és curta i  sobretot selectiva. Quin país vol Junts? Ara mateix no ho tinc gens clar. Copia a AC tota la part xenòfoba. I la resta mà d'obra de fora amb sous del tercer món. Pel que sembla ser català per Junts ha pujat de nivell.  Illa vol una Catalunya al estil de CiU, un oasi en mig de la crispació permanent de Madrid.  Però el cas és que Catalunya s'ha difuminat i sort tindrem que les estelades acompanyin al Tour per casa nostra.  O acabarà sent un delicte de lesa majestat? 

  El TS engega la maquinaria per obstaculitzar i fer la feina al PP i Vox contra la Llei que regula el procés de immigració. No s'havia vist de manera tant descarada la confluència entre el TS i la dreta extrema contra el govern socialista i les forçes que li donen suport. A pocs dies perquè s'ha acabi el procés de regularització, on prop de 900.000 sol·licituds esperen, el TS posa en dubte aquest  Real Decreto 316/2026. La via per fer descarrilar aquest R.Decret es enviar-ho TJUE. Ho està fent amb la Llei d'Amnistia, i ho farà amb totes les que li vagi malament a la dreta extrema. És evident que el TS no li importa gens ni mica aquests 900.000 persones que esperen la resolució del seu cas i que el TS fa tot el que pot per ajudar el PP i Vox.  Com ha dit Laura Vega (CUP):  "Si hi ha tribunals que volen governar amb les lleis d'aquest país, seria hora que es presentessin a les eleccions" (Ara.cat, 30/6/26).

  La fotografia es veu a Sánchez amb un somriure, potser és que la intervenció de Nogueres amb la afirmació que el president hauria de donar un pas al costat, li ha fet gràcia. Perquè Junts està jugant a la desesperada. Junts vol la quadratura del cercle. Però el què és segur és que Feijóo no pot donar res de res. Feijóo està tant desesperat què s'inventa solucions fora de la llei, com el "plus" de diputats per el que guanyi les eleccions. Resulta meridià el que vol Feijóo, no pactar amb ningú. Eliminar les partits "perifèrics", deixar-se d'històries i governar amb majories absolutes. El PP no pot pactar amb ningú excepte Vox, perquè serà?

  Amb afirmacions com aquestes dona idea de l’elitisme on estant ficats les estrelles de l’arquitectura. Construir edificis mastodòntics fet amida per les Administracions i Empreses que s’ho poden permetre. En canvi, construir habitatge social, sembla que els fa molta mandra. Però seria hora de començar a plantejar-se com a repte de país, construir habitatge digne i a preu assequible (protecció oficial). Una opció seria que la propietat fos dels Ajuntaments i arrendats per un mínim de 30 anys a partir del qual hi hagi l’opció de comprar-ho o mantindrà el lloguer, així no hi hauria especulació, malgrat que bona part de les classes mitjanes han aprofitat la rentabilitat per anar canviant d’habitatge. L’Estat i les CCAA no han fet res de bo amb l’habitatge, malgrat la continuada immigració que ha vingut per quedar-se. Sembla que construir habitatge sigui més difícil que arribar a Mart, però almenys a Catalunya la falta d’espai proper a l’àrea metropolitana, i amb uns serveis com Renfe...

  Al Congrés de Diputats, hi ha cridòria entre el PP de Feijóo que segueix en el seu mantra contra Sánchez, però què és incapaç de donar una agenda política i això passa perquè a associat la seva sort al partit d’extrema dreta de Vox, l’única formació que pacta amb ells, o millor dit, és el PP qui li compra tot el que diu Vox. Cridòria que difumina les necessitats del país, perquè els problemes segueixen on estan: L’habitatge, l’abisme entre rics i pobres, desigualtats, infraestructures, immigració, relació amb l’UE i els EEUU. Catalunya desactivada gràcies a Illa, ací, tots és ideal, Renfe segueix sent un desastre, però tot millora, poc a poc; l’educació resolta gràcies a les vacances, la sanitat en espera (stand-by), la pobresa sota l’estora i la Zona Franca, els incendis del estiu, un clàssic que no pot faltar i al seu costat, les onades de calor que fregeixen els carrers i la gent. L’onada de calor deixa sense esma a tots els col·lectius, per Illa i els seus portaveus autoritza...