Política i societat

   On estava el President del Govern? Actuació política del TS

  Fen t una mica d'història... "Habiendo cesado por la entrada de las armas del Rey N.S. [...] la representación de la Diputación y Generalidad de Cataluña", 16/9/1714. Mariscal duc de Berwick*. Amb aquest lacònic decret del mariscal Berwick, Catalunya passava definitivament a mans de Castella i la seva monarquia.  "Un lloc de memòria indiscutible va ser el de la Ciutadella. El seu anhelat enderrocament va donar peu a un discurs, l'octubre del 1868, del president de la Junta Revolucionària a favor de les lleis perdudes i " contra la sangrienta memoria de Felipe V ". Era el " padrón de ignominia que levantara un día Felipe V para esclavizar a los barceloneses y para poner un freno a sus sentimientos demasiado libres ", segons La Corona de Aragón, el 1854. Jacint Verdaguer s'hi referí a la poesia "Barcelona venjada*". (...) Al llarg del segle XIX, la historiografia també es va fer ressò dels fets de l'Onze de Setembre. Aix...

  Emergència educativa! Qui ha estat a l'àmbit educatiu, sap que això era inevitable. I ho era, perquè l’educació des de primària fins a batxillerat, necessita estabilitat, en les programes i les plantilles. Les retallades de CiU van fer molt de mal (2011-2015). Els canvis continus de lleis educatives expressava la falta de convicció de les institucions. I el flux constant de la immigració va generar disfuncionalitats cada vegada més evidents. L’educació sempre comença a casa. Però a casa han externalitzat tots els hàbits i totes les regles de convivència a l’escola. En un món de soroll, les xarxes amplifiquen aquest soroll, ha generat que la figura dels mestres i professors quedessin sota mínims. Les aplicacions generalitzades de ideals pedagògics ha fet més mal què be. L’aparició de mestres/professors amb vocació d’animadors de barri ha generat una cultura on la frustració tenia que ser erradicada. Això ho explica molt be en Byung-Chul Han. S’ha imposat un positivisme en tots els...

  La caricatura en que s'ha convertit Ayuso explica aquesta diarrea verbal, en l'article d'Alzamora titulat "Ayuso, el poder banal" (Ara.cat.6/9/26) explica en bona part el poder que té, gràcies al conglomerat de forçes què l'ajuden i sobretot se'ls ajuda. Cal recordar que els votants del PP son immunes a qualsevol acte que poguí fer els seus. Son autèntics creients.   

 

  Diego Fuoli: “Voy a soltar aquí una expresión y vosotros contestaís lo que os salga: «Pedro Sánchez...»”. Això el dia de celebració per l'ascens a Segona Divisió! La intencionalitat política és cristal·lina.  I encara el tenim a l'equip! Què no comptin amb mi.