Salta al contingut principal

Entrades

Cas Ábalos (X)

  Avui (30/4/26) li toca parlar amb la mà dreta d’Ábalos, Koldo García. La seva aparició en escena ha estat minuciosament preparada. Des de la presó de Soto del Real fins al TS a seva indumentària esta indicant que ell no té ni un duro a la butxaca. Què és un cap de turc de conspiracions què no sap a on arriben, però què en tot cas, explicarà tot el que ell sap, què tampoc és massa. L'ex assessor ha reconegut que va traslladar l’oferta de material sanitari de Solucions de Gestió –Aldama-, al Ministeri de Transport. Nega cap influencia en la compra de vuit milions de mascaretes a aquesta companyia. Pel que sembla Koldo García, ha introduït una xafarderia al dir que l’ex dona d’Ábalos, Jésica Rodríguez, li feia xantatge perquè no sortissin publicades “coses personals”. Cal recodar que Jésica Rodríguez va ser incorporada a INECO gràcies al seu currículum cum laude, o potser no era això.  Sobre els problemes i posterior rescat d’Air Europa, ha dit que ell no era qui decidia "Jo tr...
Entrades recents

Les mil cares de Josep Pla

  Josep Pla en el seu periple italià al estiu de 1922, escriu un article a La Publicidad, "Patriotismo*" el 20 de juliol. En aquest article diu el següent: "Si, como catalán, soy nacionalista, debo confesar que no me es simpático el nacionalismo como doctrina general, que no puedo con el nacionalismo filosófico. Si yo fuera italiano o francés o alemán, no sería nacionalista, como no lo serán, sin duda, los catalanes del siglo veintitrés o veinticuatro, es decir los catalanes que nazan cuando Cataluña goce de independencia completa. Entonces, un catalán podrá permitirse el lujol de llamarse ciudadano del planeta. Y sólo entonces, solo a través del mundo, podrá sentir plenamente las ventajas de ser catalán. (...) Porque un nacionalista -excepto un nacionalista calatán- es un hombre profundamente antipático**." (pàg.304)

Junts transita cap el desastre!

  L’enquesta de l’Ara, permet visualitzar la crisi de Junts. Les enquestes les encarrega els diable, però les seves repercussions no es faran esperar. Tenen un president a l’exili i una portaveu al Congrés que s’ha fet agra e impopular. Volen tenir un perfil tant propi que li copien les idees a AC, una escopinada política. Dona basarda pensar que una agrupació d’un poble com Ripoll, poguí tenir solucions per a Catalunya, amb una única recepta: la xenofòbia. 

Agonia del sindicalisme

  Ahir va haver manifestacions pel 1-Maig. Un ritual necessari però buit. CCOO i UGT van anar plegades, la seva solitud demostra les hores baixes que viu el sindicalisme. Avui s’han convertir en còmplices dels governs de torn. En un món precaritzat, amb una mà d’obra abundant, amb sous de fa vint-i-cinc anys, les sindicats és troben sense força, davant les maniobres de les grans empreses. El treball s’ha arraconat en benefici del capital. La nostre 'avantatge comparativa', son els sous baixos, procedent del treball de construcció, l'hostaleria i serveis, en bona part ocupats per els nous nouvinguts. Això vol dir, atomització de la força de treball i per tant, lluita per la supervivència. En aquestes condicions, els sindicats poca cosa poden oferir els seus afiliats. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Albert Batlle, tens alguna cosa a veure amb tot això?

  El TSJC esta fent tard per dir la seva. El pac complert del 25% en castellà i la policia pel passadissos o fent xerrades a l'aula sobre bullying (violència escolar)  deu ser el somni humit del TSJC i Educació. Tot, menys rebaixar ratios , augmentar plantilla amb especialistes per reforçar aules amb diversitat d'aprenentatges o aules d'acollida amb persones que puguin parlar amb els nous nouvinguts, siguin del Senegal, Marroc o Ucraïna amb el seu idioma. De això sembla que queda descartat, perquè surt més a compte -econòmicament- posar-hi mossos. És decepcionant per no dir paraules més gruixudes, aquesta falta absoluta de sintonia entre  els centres educatius, hi va haver alguna reunió amb la Junta de Directors? i Educació. Pel que sembla no. No volien cap debat, és una imposició indigna d'un govern que el seu lema és "el govern de tothom". Mentida.  

Cas Ábalos (IX)

  Avui començava veritablement el cas Ábalos. Ha començat amb Víctor de Aldama. Així com l'altre judici a la AN,  el cas Kitchen, els testimonis son amnèsics professionals, ací, Aldama ha parlat com un descosit. Hi ho té que fer perquè ha col·laborat amb la justícia -cas hidrocarburs- quan va estar en presó preventiva. Això li permet que li rebaixin la pena gràcies a un pacte amb Fiscalia.  Hi què diu Aldama? Cal dir que per els acusats, la veritat és sempre optativa, i per això ha volgut tirar de la manta. Així ha pogut dir sense cap mania el següent: "  "Si hi ha una jerarquia d'una banda organitzada criminal, Sánchez està a l'escalafó u".  "A mi se'm transmetia que el president ho sabia tot". Segons ell, Koldo "era una persona de Pedro Sánchez". Aquestes declaracions les ha deixat anar quan portava dues hores i mitja de declaracions. És evident que volia captar l'atenció del magistrats que l'escoltaven.  Segons Aldama, Koldo...