Passa al contingut principal

Entrades

Trump crida que vol el cap de Sánchez

  L'Emperador del món està enfadat amb Pedro Sánchez. Ara resulta que Espanya " posar en risc vides estatunidenques", "Espanya és una perdedora", "Tallarem tot el comerç amb Espanya", aquests son alguns tuits de l'eminent estadista i cleptòman Trump. Tot això ve provocat per la negativa de Pedro Sánchez a combregar amb rodes de molí del President-Emperador. Trump no suporta que li portin la contraria. El seu maltractat ego, no pot assumir un NO a qualsevol bogeria que li passi pel cap. Necessita una claca que aplaudeixi faci el que faci.  De tot plegat, Pedro Sánchez surt reforçat en el seu perfil europeu. Tenint en compte el nivell dels altres països, sembla que Sánchez sigui un gegant de la diplomàcia internacional. Això és oxigen per la seva presidència. Vol marcar perfil propi, davant d'un Feijóo sense substància. Hi ha qui pensa que amb aquesta posa en acció, podria tenir la temptació d'avançament electoral. Crec que seria suïcida. Per...
Entrades recents

Dir el nom del porc

  És possible que Pedro Sánchez, President del Govern d'Espanya, sigui l'únic que li diu les veritats a Trump, dins de la UE? Pel que sembla és així. I això permet donar-se una idea de la mena de dirigents que tenim. Trump és un hoolingan de la política. El seu ego malaltís, l'aboca a la irracionalitat, els seus deliris de grandesa. Quan avui parlem de Hitler, tenim la perspectiva històrica del que va fer. Però el personatge va sorgir del no-res, una figura absolutament marginal, de l'extrema dreta radical, ha capitalitzar el descontentament de la societat, portant-lo a la presidència del govern. En aquells moments, tothom sabia que havia dit en el seu manifest particular. Ningú pensava que faria el que havia dit que faria. Desprès va venir la resta, amb la dictadura que va exercí a Alemanya (1933-1945). La Gran Depressió va ser l'escola per la demagògia, i el jueus com els responsables de totes els mal d'Alemanya. I desprès la II GM. Trump, porta avantatge a Hi...

ERC fa la feina d' Orriols

  L'embolic dels Pressupostos de la Generalitat va creant la imatge què al oasi català, és una quimera. Cada formació política presenta esmenes a la totalitat. PSC i Comuns ha pactat el Pressupost, però ERC vol marcar perfil propi, malgrat que al Congrés a Madrid, l'entesa entre PSOE i ERC és pràcticament total. Per què aquesta asimetria? La resposta és la lluita fratricida amb Junts. També Junts presenta una esmena a la totalitat. Sembla què els partits independentistes prefereixen la paràlisi a fer avançar el país, ni que sigui molt poc a poc. Estar a l'oposició et permet fer una política irresponsable i demagògica, però el desgast és per tota la classe política. Desprès hi ha que es lamenten que la gent és desentengui de la classe política i qui no té res a perdre, l'extrema dreta d'Orriols, poguí treure redits electorals. Conrear aquesta política de terra cremada, portarà a buscar solucions màgiques, i l'Orriols en sap molt d'això.    

23-F

  23-F (1981) els documents desclassificats*, amb una llei de secrets oficials franquista, encara no derogada, cal preguntar per què? Cap novetat. El llibre de Cercas**, potser és el document de referència. Pel que sembla l’allau de documents sense cap criteri organitzatiu, fa que la seva lectura sigui en extrem farragosa e inútil. Hi ha “documents com aquest” (un esquema que val el que nosaltres volem que valgui):   Sembla una vinyeta d’algun humorista de l’època. Qui ho va fer? Sembla que no hi havia cap fletxa per indicar ideologia franquista! El mateix dia de la desclassificació dels documents, moria Tejero (93 anys) la cara visible del cop d’Estat del 23-F. Condemnat a 30 anys va complir la meitat de la pena. Un tinent coronel de la GC, al cap de la operació per enderrocar el nou règim democràtic. Hi havia d’altres més amunt en l’escalafó militar. Armada, Milans del Bosch i altres militars que enyoraven els vells temps. Mirat amb la perspectiva històrica, devien imaginar ...

PSC vol Pressupostos (si o si)

  Catalunya és un país petit, però les nostres divisions encara la fan més petita. Entenc les diferencies d'uns i altres. Potser algunes son microscòpiques, i llavors, entren en allò que s'ha anomena psicopatologia de les petites diferències, pròpies de l'esquerra. La fotografia plasma la fotografia que Illa volia. PSC i Comuns, han impulsat un acord que ERC no hi entra. Tothom sap que el PSC és una terminal del PSOE. Illa no farà res que poguí incomodar a Sánchez. Parlar de la recaptació del IRPF a Catalunya, sembla una fita massa revolucionaria per els temps que corren on PP i Vox voldrien una recentralització total i absoluta. El PSOE no vol ara aquesta qüestió enmig de les properes eleccions autonòmiques, especialment, a Andalusia. Sempre hi ha excuses per retardar qualsevol petició dels partits independentistes. Sánchez necessita els vots d'ERC i Junts, però el seu tarannà no arriba a al federalisme, la LOAPA encara és ben viva, i això, per cert, va ser el preu del...

ERC no vol prohibir el burca!

  "Segons fonts del partit consultades, els republicans no són partidaris de prohibir el vel integral i preveure conseqüències penals per a les dones que ho incompleixin, però sí que advoquen per "desincentivar-ne" l'ús a través de l'obligatorietat del treball a la comunitat ." (Ara.cat, 22/2/26) Diu l'esquerra, si us plau, no prohibir el burca! En canvi, l'alternativa és l' obligatorietat del treball a la comunitat ", però que vol dir això exactament? La crònica no explica aquesta obligatorietat, perquè des de ERC no sap que el vol dir. Semblaria que una dona que surti amb burca, seria invitada a fer un treball a la comunitat, de quina manera? En quins espais s'hauria de fer aquest treball? seria via judicial? La cantarella de que la prohibició faria que les dones amb burca no podrien sortir de casa, això no seria per la prohibició legal, sinó una mesura del marit, la família o l'imam. Aquesta propostes gasives expliciten la falta a...

Pisarello obté la confiança de 1525 persona a Barcelona!

  Els 68,6% de suport a la candidatura oficialista de BComú, dona idea del altíssim nivell de representativitat que ha obtingut Pisarello. Per dir-ho així l'univers al que aspirava eren els 9000 potencials votants de BComú, però han anat a votar 1525 militants! Quina mandra anar a votar per l'avantguarda de l'esquerra. I d'aquests 1525, el 68,6% han votat el candidat. L'han votat 1046 persones. Això és realment la forma oberta per cercar els millors? Cal fer aquests happenings què el que demostren és la solitud dels partits d'esquerra?  PD: Com aquest BP no és cap nom, sinó l'artístic deixo la meva opinió per alguna altre ocasió que s'ho valgui.