Salta al contingut principal

Entrades

Albert Batlle, tens alguna cosa a veure amb tot això?

  El TSJC esta fent tard per dir la seva. El pac complert del 25% en castellà i la policia pel passadissos o fent xerrades a l'aula sobre bullying (violència escolar)  deu ser el somni humit del TSJC i Educació. Tot, menys rebaixar ratios , augmentar plantilla amb especialistes per reforçar aules amb diversitat d'aprenentatges o aules d'acollida amb persones que puguin parlar amb els nous nouvinguts, siguin del Senegal, Marroc o Ucraïna amb el seu idioma. De això sembla que queda descartat, perquè surt més a compte -econòmicament- posar-hi mossos. És decepcionant per no dir paraules més gruixudes, aquesta falta absoluta de sintonia entre  els centres educatius, hi va haver alguna reunió amb la Junta de Directors? Pel que sembla no. No volien cap debat, és una imposició indigna d'un govern que el seu lema és "el govern de tothom". Mentida.  
Entrades recents

Cas Ábalos (IX)

  Avui començava veritablement el cas Ábalos. Ha començat amb Víctor de Aldama. Així com l'altre judici a la AN,  el cas Kitchen, els testimonis son amnèsics professionals, ací, Aldama ha parlat com un descosit. Hi ho té que fer perquè ha col·laborat amb la justícia -cas hidrocarburs- quan va estar en presó preventiva. Això li permet que li rebaixin la pena gràcies a un pacte amb Fiscalia.  Hi què diu Aldama? Cal dir que per els acusats, la veritat és sempre optativa, i per això ha volgut tirar de la manta. Així ha pogut dir sense cap mania el següent: "  "Si hi ha una jerarquia d'una banda organitzada criminal, Sánchez està a l'escalafó u".  "A mi se'm transmetia que el president ho sabia tot". Segons ell, Koldo "era una persona de Pedro Sánchez". Aquestes declaracions les ha deixat anar quan portava dues hores i mitja de declaracions. És evident que volia captar l'atenció del magistrats que l'escoltaven.  Segons Aldama, Koldo...

No ho recordo!

  L'associació d'amnèsics d'Espanya, felicita a Soraya, pel seu comportament exemplar!

Del dit al fet

  El govern més progressista del món, resulta que encara no ha derogat la Llei Mordassa, quan estava a l'oposició es feia creus d'un llei com aquella. Tothom parla de les batudes els EUA de ICE (Control de Duanes i d'Immigració). Però resulta que a Espanya fan exactament això!  L'article de Josep Tomàs París Castro, Així és per dins el Centre d'Internament d'Estrangers a Barcelona (CIE) comença el seu article així: " Amagat a la Zona Franca, entre fàbriques i magatzems, lluny de la Barcelona turística, hi ha el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona. A les instal·lacions hi viuen tancats centenars de persones durant un màxim de 60 dies. “ Passen setmanes privades de llibertat en condicions molt dures només pel fet de no tenir papers ”, explica Cel Far, educadora social que ha visitat els interns amb l’entitat Migra Studium. La realitat és que la majoria dels qui van a parar al CIE no han comès cap delicte: l'any passat, només el 7% dels in...

Jordi Pujol, l'hivern del patriarca

 

Baixen els sous i puja la demanda de treballadors poc qualificats!

  Aquesta tendència cap a la polarització i precarietat son un símptoma de l'augment de la bretxa entre rics i pobres.  L'Estat del benestar del que encara gaudim, transforma a la ciutadania en consumidors deixen a la classe política la il·lusió que som nosaltres els que governen. Però, aquest model de democracia procedimental, ha deixat de banda, els 'altres aspectes rellevants que donen peu a l'augment del populisme. La democracia necessita per sobreviure gent compromesa en la seva defensa i això és precisament el que s'ha volatitzat. Aquests populisme no volen canviar la dinàmica econòmica, van a la recerca de boc expiatoris per descarregar-nos la consciència de que les coses van malament, per culpa dels sectors més dèbils més vulnerables. I la gent li compra aquest relat. Trobés feines dolentes amb sous de fa vint anys, quan tot ha pujat de manera imparable. La immigració ha posat de manifest aquestes mancances que venen de lluny. Desprès del ascens i caiguda de...

Dues galàxies molt llunyanes!

  Veient les llistes dels llibres més venuts ahir a Sant Jordi, sorprèn la disparitat de títols en català i castellà, cap coincidència. Vol dir que la Catalunya de Illa està fent forat entre una consciència nacional i un altre més espanyolista? O potser la diversitat és més gran del que diuen les enquestes? Cert que hi ha un excés de llibres que surten precisament per Sant Jordi. Cal recordar que el 10% de les vendes del tot el any és fa en un sol dia. Tinc la sensació que la gent no llegeix tant com abans. Que hi ha segments de la població que no llegeix mai. Un país i quantes animes hi ha?