Política i societat

  El partit de l'ordre (Junts), té un problema amb Comín. Viu exiliat, perquè la Llei d'Amnistia no s'aplica gracies els esforços del TS. I mentre això passa, que fa Comín? Anava a dir que sobreviu -amb sous astronòmics de la UE-, i malgrat tot, no es conforma amb un perfil baix. Ha tingut problemes per la gestió (mala) al Consell de la República, Una auditoria va detectar "despeses irregulars". Comín ha pressionat perquè l'informe canvies de criteri sobre aquestes despeses. També ha volgut querellar-se amb Valtònyc, per les afirmacions d'apropiar-se de diners del Consell de la República.  No content amb això també ha vist com  hi havia una denuncia al Parlament Europeu per assetjament físic i sexual. Qui és aquesta víctima? Segons l'Ara.cat: " És militant de Junts i està molt compromès amb el projecte polític, i per això ha preferit evitar la via ordinària", s'explica, citant fonts del cas."   I malgrat tot, no hi ha cap procedimen...

  Setmana Santa és sinònim de vacances, desplaçaments a altre indrets per fer turisme i en molts casos, veure processons a olor a naftalina. La polèmica de la processo a Sagunt, dona idea  del nivell en que encara estem embolicats. Hauria tingut gracia, que envers de Sagunt hagués estat Numancia, però no es pot tenir tot. Aquests actes s'han institucionalitzant de tal manera que és avui un actiu i reclam per el turisme de masses. Però, en el fons son reflexes d'una societat masclista que vol jugar amb la idea de modernitat, però veient tota la litúrgia associada a ella, desmenteix aquesta societat que és diu igualitària. A més, des de la irrupció de Vox, l'home és un espècimen en vies d'extinció i cal protegir-lo contra la marea feminista. A més, la aparició estel·lar de la Legió  en moltes processions, dona encara més un aire surrealista i masclista molt del gust de Vox i associats. És la Espanya canyí de tota la vida. Potser valdria la pena lluitar en aconseguir la ig...

  Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) és història. El rellotge del temps ha fet miques el seu projecte polític. El seu origen prové del PSUC. Avui, això pertany al paleolític de la política catalana i per extensió d'Espanya amb el PCE. El PSUC era comunista, l'única força real durant la dictadura de Franco. Molta gent va patir moltíssim el que vol dir una dictadura, ara que sembla que hi ha desmemoriats què voldrien viure en una d'elles. La gent és desagraïda en grau extrem, perquè molta gent volia canviar el present que li va tocar viure i ho va pagar amb la presó i la tortura. Han estat els grans perdedors i a més oblidats.   El món ha canviat tant, respecta l'últim terç del segle passat, que desprès del esfondrament de la Unió Soviètica (1991), els projectes comunistes van quedar obsolets. La classe treballadora ha mutat, el neoliberalisme ha fet creure a tothom que podia ser "empresari de la seva vida" i això volia dir, exaltar un individualisme que xucla...

  No veig a la selecció espanyola de futbol. És una qüestió de principis, vull dir, els meus (principis). Avui, he escoltat a la ràdio el que havia passat al camps del Espanyol. Crits racistes d'una part dels hooligans de l'extrema dreta que haurien anat per fer-se notar. El crits son una mostra del que volen Vox o AC. Crits com  El "Puigdemont a presó" i el "Gibraltar és espanyol" donen idea del nivell que hi havia. He escoltat declaracions molt tèbies del seleccionador nacional De la Fuente. Què devia pensar Lamine Yamal del crits racistes? Per què no va fer aturar el partit? Potser si a la banqueta hagués estat  Guus Hiddink, aquest si que hauria parat el partit, però això eren altres temps. Ací tenim que el alguns estan covant. Què no comptin amb mi! 

  El català torna al TSJC - el nom és una burla-, dictamina, és a dir, legisla contra les pròpies institucions que tenen la prerrogativa de fer-ho, el Parlament de Catalunya. Qualsevol persona o grup, pot impugnar una llei què tingui a veure en el nostre sistema educatiu, i en concret, la llengua vehicular com és el català. Tota la legislació està embarrancada els tribunals. El català és ara mateix objecte d'un sistemàtic atac. La llengua catalana la volen tornar a ficar dins de les cases dels particulars. De moment, tot queda com abans d'aquesta sentència que sembla tenir rang orgànic, perquè paralitza qualsevol altre llei, com és possible això? Desprès del TS anirem a TC. I mentre tant, el TSJC podrà seguir dictant les lleis educatives a Catalunya. Això és simplement intolerable. La Generalitat ha de blindar per llei que el TSJC no faci de legislador, perquè envaeix competències que no els pertoca, en un abús continuat de catalanofobia.

  La fotografia mostra a Pisarello al costat de gent molt jove. Se'l veu una mica incòmode, però cal dir que el seu partit, te una capacitat per adaptar-se formidable. En cas de necessitar vots trucaria a qualsevol porta, ho van fer a Valls, què va possibilitar l'ascens de Colau al Ajuntament. Ara, Pisarello te la difícil tasca, deixar el seu escó a Madrid i anar a lluitar a Barcelona on Collboni mana sense esforçar-se massa. I quina és l'estratègia de Pisarello i els seus? Apropar-se els barris. Volen apujar el to en qüestions com la precarietat, la lluita contra l'habitatge i la seva especulació a més del transport públic i el IPC. I per descomptat, engegaran la cantarella de la unió de les esquerres. Això vol dir que ho volen tot. Sort!  Barcelona i el PSC s'han soldat a la política de batre records. Augmentar l'aeroport, sembla que necessiten 100 milions de passatgers al Prat. AENA, els vol donar un cop de mà. I desprès el lobby dels hotels i franquícies de ...