Política i societat

  La gestió del govern autònom i el central ha estat catastròfic. A hores d’ara hi ha una xifra indeterminada de migrants a Ceuta. Des de el 30 de juliol fins avui 18 de setembre no s’ha resolt el problema de la ubicació d’aquests migrants, producte de l’entrada massiva a Ceuta des de el Marroc. Com és possible aquesta passivitat?  Pel que sembla el govern ha d’esperar el vist-i-plau de l’AN per actuar sense el temor de paralitzacions cautelars per part de l’extrema dreta, sigui d’entitats paranormals, sindicats grocs o els propis jutges. 

  L'AN segueix fent política a cop de denuncia, ara del sindicat policial SUP. El govern es troba ara que qualsevol mesura que prenguí, per exemple, establir un campament per ubicar els immigrants a Ceuta, potser refusada, perquè aquest sindicat no li agrada.  La intencionalitat política és tant evident que desprès tenir que sentir a la presidenta del TS i del CGPJ dona vergonya aliena. 

  Illa fa un discurs al estil de “No volem accidents de tràfic”, on posa tràfic cal posar educació. Volen acabar amb el fracàs escolar i tornar a liderar PISA. Anava a dir, que necessitaran molta sort i molt de temps. Illa no té tant de temps com es pensa.   Comença per un pacta “nacional” sobre l’Educació i desprès una peça de museu anomenat CEC (Consell d’Educació de Catalunya), no serà aquest organisme qui ha fet les polítiques que ens ha portat fins aquí? Tinc molts dubtes de la honestadat de tot plegat, sobretot perquè la falta d’autocrítica i el paper de la Consellera ha estat catastròfic. Què perfil volen per els alumnes que surtin del sistema educatiu? Què paper ha de tenir la família? Quin control sobre les capacitats dels educadors/ras? Educació inclusiva sense especialistes? Aules d’acollida amb quins professionals? S’ha parlat de fer un alumne emprenedor, com si això pogués fer-se per decret. Desprès és volia què fossin un as de la informàtica. Però no tothom ...

   On estava el President del Govern? Actuació política del TS

  Fen t una mica d'història... "Habiendo cesado por la entrada de las armas del Rey N.S. [...] la representación de la Diputación y Generalidad de Cataluña", 16/9/1714. Mariscal duc de Berwick*. Amb aquest lacònic decret del mariscal Berwick, Catalunya passava definitivament a mans de Castella i la seva monarquia.  "Un lloc de memòria indiscutible va ser el de la Ciutadella. El seu anhelat enderrocament va donar peu a un discurs, l'octubre del 1868, del president de la Junta Revolucionària a favor de les lleis perdudes i " contra la sangrienta memoria de Felipe V ". Era el " padrón de ignominia que levantara un día Felipe V para esclavizar a los barceloneses y para poner un freno a sus sentimientos demasiado libres ", segons La Corona de Aragón, el 1854. Jacint Verdaguer s'hi referí a la poesia "Barcelona venjada*". (...) Al llarg del segle XIX, la historiografia també es va fer ressò dels fets de l'Onze de Setembre. Aix...

  Emergència educativa! Qui ha estat a l'àmbit educatiu, sap que això era inevitable. I ho era, perquè l’educació des de primària fins a batxillerat, necessita estabilitat, en les programes i les plantilles. Les retallades de CiU van fer molt de mal (2011-2015). Els canvis continus de lleis educatives expressava la falta de convicció de les institucions. I el flux constant de la immigració va generar disfuncionalitats cada vegada més evidents. L’educació sempre comença a casa. Però a casa han externalitzat tots els hàbits i totes les regles de convivència a l’escola. En un món de soroll, les xarxes amplifiquen aquest soroll, ha generat que la figura dels mestres i professors quedessin sota mínims. Les aplicacions generalitzades de ideals pedagògics ha fet més mal què be. L’aparició de mestres/professors amb vocació d’animadors de barri ha generat una cultura on la frustració tenia que ser erradicada. Això ho explica molt be en Byung-Chul Han. S’ha imposat un positivisme en tots els...