Política i societat

Fernández Díaz (ex ministre de l'interior) anant d'incògnit a l'AN per declarar en el cas Kitchen . Assessorat per el seu àngel custodi, ha declarat com acusat i amb una increïble capacitat de faula, ha dit que tot que el sap del cas Kitchen, ho ha llegit per els diaris, imaginem tots els de la caverna mediàtica. L'altre acusat Francisco Martínez (ex secretària d'estat de seguretat), han tirat pilotes fores amb el clàssic, no sabia res de res. Cinisme i amor a Espanya, aquests son els pilars que ha sostingut la seva trajectòria del ex ministre il·luminat (abjecta).   

  Sánchez fa bé de posposar les eleccions com el PP i Vox demanen, la caverna mediàtica crida i la judicatura avala. No cal donar-li cap satisfacció. Perquè el PP és tant corrupte com pot ser el PSOE. Escolto a les tertúlies, gent amb seny, indignades, res més falta esquinçar-se les vestidures i sortir al desert a predicar. Farien bé que tant PSOE com PP poguessin arribar acords estratègic de país, ells què tant parlant d'això. Però el cert és que això és avui impossible, sobretot perquè Vox vol una creuada contra el sistema democràtic. Som un poble caïnita, volen no la derrota, sinó la rendició incondicional del adversari/enemic. Una de les característiques sociològiques de la dreta espanyola -la catalana, té una vertent nacional, que la fa una mica diferencial, a més d'un talant més liberal, avui inexistent a Espanya - és la fidelitat absoluta del seu electorat. Literalment, son fidels a la causa, tant és que siguin corruptes, o el que sigui, ells votaran el que toqui, mentre...

  La justícia vol suplantar l'agenda política. Sigui a Catalunya, o a Espanya. La vaga a l'ensenyament, segueix el seu curs. Les xifres que donen son ridícules, però sembla que la Generalitat aposta per els Mossos d'Esquadra. La Conselleria és experta en dilatar en el temps les promeses. Hi haurà Pressupostos, però no per l'Ensenyament, parlar d'increments de 355 euros en quatre anys, sembla una broma de mal gust. Però les limitacions d'una autonomia com la catalana, al mateix nivell que la d'Extremadura, dona pel que dona. Sense recursos per imposar un ideari catastròfic amb l'anomenada escola inclusiva, sense el suport necessari de personal especialitzat, i l'allau de nouvinguts, fa que els objectiu de l'escola siguin cada vegada més modestos, i malgrat tot, li demanen que solucioni tots el problemes socials!  Zapatero li obliguen a declarar més tard del que toca, per tal de mantenir i desfer la presumpció d'innocència. Mentre, la caverna m...

    Sembla que hi ha dos mons paral·lels, l'arquitectura d'aparador i l'altre. Com no m'interessa la primera parlen de la segona. Barris com el Raval, hi ha pisos vell, on bona part de la població és immigrant. Normalíssim, no poden anar al Passegi de Gràcia. I què fan els arquitectes? Milloren la vida de la gent amb les noves construccions? O com tothom, son peons de les constructores? Veig el carrer de l'Aurora (Raval) i sembla que visquis els anys 60, els edificis eren una mica més nous!. Construir edificis per l'habitatge, sembla que no dona massa joc, perquè l'estètica i la funcionalitat dona el què dona.   Passejar per el carrer de les Carretes, sembla què hagi sortir de Barcelona per anar un altre món.  No hi ha glamur, però si humanitat, vull dir, hi ha gent, de fet, hi ha homes vingut de Marroc, de Pakistan i ves a saber d'on més. Literalment, és una altre Barcelona, dins de Barcelona. Els recomano que vagin els edificis de San Cosme, per veure ...

  Per aclarir-nos, aquesta UDEF no és la mateixa que l a Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional ha estat una peça clau en l'anomenada "operació Catalunya"?. Sota la direcció de comissaris com José Luis Olivera, la unitat va elaborar i utilitzar informes anònims i dades manipulades per desacreditar polítics independentistes , investigant figures com Xavier Trias, Jordi Pujol o Artur Mas.? Una vegada parli en seu judicial Zapatero, fins a començament de juny, la seva declaració, potser hauríem de no donar res per fet.   

  pic.twitter.com/BtZsXnBiBZ Arribes a casa, desprès del malson a Israel, i què t'he espera? Cops de porra de l' Ertzaintza. L'abús policial és palmari i no cal masses paraules. No m'estranya que  Itamar Ben-Gvir, Ministre de Seguretat Nacional d'Israel, volgui felicitar efusivament a la policia què ha acabat fent la feia començada lluny de casa. Potser els policies eren infiltrats del Mossad, però l'únic que volien els familiars que esperaven era abraçar-los, però algú ha decidit imposar-se al sentit comú. Amb assumpte de policies, no cal esperar res de res, son iguals a tot el món.