Amb afirmacions com aquestes dona idea de l’elitisme on estant ficats les estrelles de l’arquitectura. Construir edificis mastodòntics fet amida per les Administracions i Empreses que s’ho poden permetre. En canvi, construir habitatge social, sembla que els fa molta mandra. Però seria hora de començar a plantejar-se com a repte de país, construir habitatge digne i a preu assequible (protecció oficial). Una opció seria que la propietat fos dels Ajuntaments i arrendats per un mínim de 30 anys a partir del qual hi hagi l’opció de comprar-ho o mantindrà el lloguer, així no hi hauria especulació, malgrat que bona part de les classes mitjanes han aprofitat la rentabilitat per anar canviant d’habitatge. L’Estat i les CCAA no han fet res de bo amb l’habitatge, malgrat la continuada immigració que ha vingut per quedar-se. Sembla que construir habitatge sigui més difícil que arribar a Mart, però almenys a Catalunya la falta d’espai proper a l’àrea metropolitana, i amb uns serveis com Renfe...
Al Congrés de Diputats, hi ha cridòria entre el PP de Feijóo que segueix en el seu mantra contra Sánchez, però què és incapaç de donar una agenda política i això passa perquè a associat la seva sort al partit d’extrema dreta de Vox, l’única formació que pacta amb ells, o millor dit, és el PP qui li compra tot el que diu Vox. Cridòria que difumina les necessitats del país, perquè els problemes segueixen on estan: L’habitatge, l’abisme entre rics i pobres, desigualtats, infraestructures, immigració, relació amb l’UE i els EEUU. Catalunya desactivada gràcies a Illa, ací, tots és ideal, Renfe segueix sent un desastre, però tot millora, poc a poc; l’educació resolta gràcies a les vacances, la sanitat en espera (stand-by), la pobresa sota l’estora i la Zona Franca, els incendis del estiu, un clàssic que no pot faltar i al seu costat, les onades de calor que fregeixen els carrers i la gent. L’onada de calor deixa sense esma a tots els col·lectius, per Illa i els seus portaveus autoritza...