Política i societat

  La Cimera Iberoamericana dona peu a salutacions gèlides entre el President del Govern i el President de la República Argentina. La nul·la sintonia entre aquests mandataris dona idea de la classe de persona que és Milei, un feixista disfressat de llibertari d'estar per casa. Encara és hora que llogui la Quinta Presidencial de  Olivos (Buenos Aires) o què ho vengui el millor postor. En aquest acte protocol·lari almenys no portava la motoserra, que la fet famós dins l'àmbit populista de extrema dreta. A les imatges Milei li ha agafat esgarrifances al creuar-se amb el dictador Sánchez. Li ha faltat dir allò de "Va de retro Sánchez!"

  Una vaga persistent dels mestres per dignificar la seva feina, enmig de la persistent erosió de la seva autoritat, posada en qüestió per tothom, començant per les famílies, un voluntarisme que no es troba en cap altre lloc de treball, com anar de colònies, i l'únic que els interessa dels mestres és que s'encarreguin de portar els nens a colònies. El Departament d'Educació que contracti monitors si les famílies volen què els seus fills hi vagin. Això no entra en les atribucions dels mestres ni del professorat. Està a casa (sense mòbil) també és educatiu.  PD: L'escola no pot ser una agència de viatges.

  Diu el PP:  “ No se va por las víctimas ni por dignidad, sino por la encuestas ”. Cal tenir una des vergonya com una catedral que parli un partit que ha mantingut a Mazón, responsable de 234 mort per la negligència criminal del President de la CCAA valenciana, per la DANA (29/12/24). 

 

  Cementiri de Sabadell Resurrecció*  Que després d'aquesta vida ens haguem de despertar un dia aquí a l'estrèpit terrible de trompetes i clarins? Perdona, Déu, però em consolo pensant que el principi de la nostra resurrecció, la de tots els difunts, l'anunciarà el simple cant d'un gall... Aleshores ens quedarem encara estesos un moment... La primera a aixecar-se serà mare... La sentirem encendre silenciosament el foc, posar silenciosament l'aigua sobre el fogó i agafar amb sigil de l'armari el molinet de cafè. Estarem de nou a casa. Vladimir Holan (1905-1980)

  Aquests nois volien anar a la biblioteca GGM o potser no Halloween coincideix amb la convocatòria de Blocus -d'on surt aquest nom?- per quedar a Barcelona i altres indrets. Volen generar caos. Hi havia un joc on hi havia un mesurador de caos es deia caosmetre* . L'altre dissabte el seu nivell va pujar per els núvols. Avui la policia està avisada. Generar por, cada és més fàcil d'aconseguir, és una de la fites d'aquests grups que lluiten per sentir-se l'atenció dels mitjans i de tothom. Una joventut invisible que si comença a cremar contenidors, llavors tota l'atenció es concentra amb ella. No cal reivindicar res, es tracta de retratar-nos com societats que volen renunciar a les seves llibertats. Rebels sense causa és un símptoma de la falta de perspectives en el futur. El futur és per la gent gran -paradoxalment, no entemin-, però els joves no pensen a mig termini, és contenen al curt plac, per exemple quedar avui a la tarda-nit.