L'embolic dels Pressupostos de la Generalitat va creant la imatge què al oasi català, és una quimera. Cada formació política presenta esmenes a la totalitat. PSC i Comuns ha pactat el Pressupost, però ERC vol marcar perfil propi, malgrat que al Congrés a Madrid, l'entesa entre PSOE i ERC és pràcticament total. Per què aquesta asimetria? La resposta és la lluita fratricida amb Junts. També Junts presenta una esmena a la totalitat. Sembla què els partits independentistes prefereixen la paràlisi a fer avançar el país, ni que sigui molt poc a poc. Estar a l'oposició et permet fer una política irresponsable i demagògica, però el desgast és per tota la classe política. Desprès hi ha que es lamenten que la gent és desentengui de la classe política i qui no té res a perdre, l'extrema dreta d'Orriols, poguí treure redits electorals. Conrear aquesta política de terra cremada, portarà a buscar solucions màgiques, i l'Orriols en sap molt d'això.
23-F (1981) els documents desclassificats*, amb una llei de secrets oficials franquista, encara no derogada, cal preguntar per què? Cap novetat. El llibre de Cercas**, potser és el document de referència. Pel que sembla l’allau de documents sense cap criteri organitzatiu, fa que la seva lectura sigui en extrem farragosa e inútil. Hi ha “documents com aquest” (un esquema que val el que nosaltres volem que valgui): Sembla una vinyeta d’algun humorista de l’època. Qui ho va fer? Sembla que no hi havia cap fletxa per indicar ideologia franquista! El mateix dia de la desclassificació dels documents, moria Tejero (93 anys) la cara visible del cop d’Estat del 23-F. Condemnat a 30 anys va complir la meitat de la pena. Un tinent coronel de la GC, al cap de la operació per enderrocar el nou règim democràtic. Hi havia d’altres més amunt en l’escalafó militar. Armada, Milans del Bosch i altres militars que enyoraven els vells temps. Mirat amb la perspectiva històrica, devien imaginar ...