La França republicana li regla a l'emèrit Juan Carlos, per un llibre de memòries, oxigen en forma de premi de consolació. El personatge racionalitza la seva situació " Nadie es profeta en su país ". El cleptòman reial, pretén rentar-se la cara. Hi ha una legió de aduladors per fer la feina bruta. L'hereu de Franco no vol una sortida discreta, vol reivindicar-se. Segons ell, tot el que ha fet és per Espanya. Un clàssic. No penso llegir el llibre, perquè els fets que he viscut en donen una perspectiva que difícilment, el llibre podrà desmentir. El CNI ha de tenir una carpeta amb molta informació, tant de la seves aventures extramatrimonial o el sainet de la Corina Larsen, i els milions que l'emèrit va reglar i que desprès volia recuperar. A més d'altres transferències il·legals. Potser d'ací cinquanta anys s'obrin els arxius secrets i veurem l'altre cara d'un rei mentider, i el pitjor un cleptòman reial que sabia que fes el que fes no li passar...
III Avui ha estat el tercer de judici. Avui hi havia d’invitada Carmen Pano. Tant en a l’AN con durant la fase d’instrucció al Suprem i la comissió d’investigació del Senat, ha reiterat que ella va anar dos cops a la seu del PSOE per “portar bosses de diners a petició de Víctor de Aldama”. Les bosses de diners semblaven l’aportació d’un garrepa a l’hora de gratar-se la butxaca, perquè segon la molt eficient Carmen Pano, va contar els diners amb un total de 90.000 euros en “dues entregues el mes d’octubre del 2020”. A l’hora de precisar a qui li donava la bossa, la descripció es fa una mica borrosa. Sembla que el 45.000 euros de la primera entrega va passar per diferents mans, un tal “Claudio Rivas, un soci d’Aldama” que li va transferir a un banc perquè la Sra. Pano pogues retirar els diners i “portar-los al despatx d’Aldama”. Com Aldama és un empresari amb molta feina, va demanar a la bondadosa Carmen Pano si li podía fer “el favor de portar-los a la seu del PSOE”....