Política i societat

  Els 68,6% de suport a la candidatura oficialista de BComú, dona idea del altíssim nivell de representativitat que ha obtingut Pisarello. Per dir-ho així l'univers al que aspirava eren els 9000 potencials votants de BComú, però han anat a votar 1525 militants! Quina mandra anar a votar per l'avantguarda de l'esquerra. I d'aquests 1525, el 68,6% han votat el candidat. L'han votat 1046 persones. Això és realment la forma oberta per cercar els millors? Cal fer aquests happenings què el que demostren és la solitud dels partits d'esquerra?  PD: Com aquest BP no és cap nom, sinó l'artístic deixo la meva opinió per alguna altre ocasió que s'ho valgui.   

  El debat polític -interessat- sobre el burca, permet fer-se idea de les prioritats de la nostre classe política. Vox que voldria multar-les per el seu bé, Junts fent la seva guerra particular amb la mirada posada amb Silvia Orriols, el govern que vol estudiar-ho. L'article de  Najat El Hachmi, Prohibit prohibir les prohibicions religioses (Ara.cat, 18/02/26) dona claus per entendre aquest debat. Diu la Najat: " ¿ Exactament en quin versicle de l’Alcorà s’hi estableix el precepte de tapar les dones? I per què uns partits d’arrel socialista, republicana, comunista tenen tant de respecte per als qui creuen en àngels i dimonis, el cel i l’infern? Senyors Patxi López, Yolanda Díaz, Aina Vidal i tots els qui troben que és “llibertat religiosa” tancar les dones en gàbies ambulants, ¿creuen que jo cremaré en el foc etern per apòstata, per fornicadora, per infidel i per blasfema? " L'acusació contra l'esquerra sobre la "llibertat religiosa" permet copsar els em...

  "Qui necessita una casa se'n tria una entre les ja construïdes per a l'especulació o les que encara estan en obres. L'empresari ja no treballa més per als clients, sinó per al mercat; (...). Sense construir per a l'especulació i a gran escala, avui no hi ha cap empresari que pugui tirar endavant*." (K.Marx)    Illa parla amb l’arquebisbe de Tarragona per tancar un acord sobre habitatge! Llegint la noticia, no s’esmenta de quants habitatges s’ha està parlant! Catalunya no té autonomia per engegar cap proposta que no arribi de Madrid. Sánchez diu que “vol” construir 15.000 habitatges al any. Però ací, la paraula clau és vol, sembla que ell per si sol no ho pot fer. No hi ha Pressupostos, tots els partits polítics son corresponsables d’aquesta paràlisi, en un tema tant prioritari com aquest. Què té que passar perquè el govern s’impliqui en una tasca de país com és la construcció d’habitatge? Hem vist que la vareta màgica del mercat no és suficient. Cal un pacte...

  Llegint l'article de Cesc Maideu (Ara.cat. 15/2/26)  sembla que hi ha coses que no canvien mai. No cal anar a Mart, per buscar droga. La gent del barri pateix les conseqüències d'aquest pisos on venen drogues, tot al detall. Al costat una escola. La policia sap que en aquest carrer es trafica, però sembla que tancar aquests pisos és massa difícil perquè un jutja faci el que cal. Hi ha un fals paralític amb molta mala baba. Això no m'ho imagino en altres llocs de la ciutat. Què s'ha de fer en aquests casos? De moment, la noticia pot ajudar a resoldre aquesta situació concreta d'aquest carrer. Arriben tard!  

  El Govern de tots, està sonat, l'expressió bé del món de la boxa. És aquella situació on un dels contrincants esta mig grogui, per culpa del cop de puny del seu rival. Encara no està KO, però tampoc es troba massa bé. Catalunya esta sonada, el KO ferroviari de Rodalies i Adif, fa que tot el sistema és ressentí.  Però hi ha una realitat més profunda, Catalunya no pot aspirar a la independència, perquè en l'entorn que hi ha està el farien naufragar. No cal els tancs de la Brunete,  per la Diagonal, ni el 155 de la CE, simplement, aplicant la llei de l'anormalitat ferroviària a Rodalies, tant en l'àmbit de passatgers com de mercaderies, perquè tot s'enfonsés. És això el missatge que ens queda clar al que volgui veure. És evident que per el PSC aquesta mirada no existeix.   

  Com si parléssim de les plagues bíbliques, Catalunya està sota la influència d'un temporal de vent extrem. Mentre la dreta extrema fa mofa del canvi climàtic, la situació a Catalunya ha estat de precipitacions de pluja abundoses, quan lo normal per l'època del any seria el famós anticicló de les Açores. De les plogués, les esllavissades, que han afectat la xarxa ferroviària, i ha fet palès la seva precarietat per falta de manteniment. Pluja, neu, ara toca el vent. Escoles tancades, per precaució, Rodalies, com sempre, la anormalitat elevada a rang de normal. En tots aquests episodis, veiem que grinyola les infraestructures, i les mancances per falta de planificació i financiació. Incrustat dins el clima atmosfèric-tel·lúric, cal afegir, les vagues de la pagesia, i el sector del ensenyament i el sanitari. Catalunya s'ha convertit, en un lloc provincià, gracies a la normalitat que pregona la Generalitat de Catalunya. No necessitem gestors, necessitem polítics, i ara mateix ...