Ahir, una de les imatges del dia eren els crits d'alegria a la CGT per els resultats de la consulta. Semblaven sorpresos pels resultats. La CGT és minoritari en els instituts. La paraula potser és massa grossa per ells. Inspirat per la CNT (anarquista) tenen una visió en blanc o negre. No hi ha grisos per ells. El seu maximalisme és resultat de la creença que ells sempre tenen raó. També els partits polítics conreant aquesta manera de fer. El problema és que les assemblees les carrega el dimoni. Qui més gran la diu, qui més posa èmfasi en una qüestió, més probabilitats és que aquesta postura guanyi adeptes. L'educació és un problema social, no de grupuscles. S'han barrejat masses coses en les converses amb la Conselleria d'Educació. Aquesta barreja ha estat letal. Hi ha la qüestió de l'escola inclusiva -en sembla un error conceptual-, hi ha la carrera docent, els salaris, la diversitat a l'aula, cada vegada més difícil de gestionar per la diversitat cultural...
I ara què? USTEC queda tocada per el preacord signat amb la Conselleria. Calia ratificar-ho, però la consulta ha sortit un no sense matisos (65,1%). Què vol dir aquesta negativa per el sindicat que ha portat a terme la negociació? Les vagues no poden mantenir-se indefinidament, perquè afecta a l'economia dels que la porten a terme, per començar. Hi ha d'haver un final i semblava que s'havia aconseguit. Hi ha mancances e indefinicions i el temps per poder posar-ho en marxa. Com queda ara USTEC davant de la Conselleria, desautoritzada? És clar que els sindicats minoritaris voldrien fer vaga eterna, però com aturar aquesta dinàmica que s'ha acabarà com el rosari de l'aurora. Pot ser que la Conselleria volia desacreditar al sindicat majoritari, però els docents ara és troben immersos en proclames buides i el principi de realitat pressiona a la baixa. La campana de vacances pot ser que salvi a USTEC, però el mal està fet.