Política i societat

 

   Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent, un lloc on encara si va per inèrcia, dir Universitat potser és una mica massa, però ja serveix per donar declaracions, el titular sembla una mica estrambòtic, perquè  potser deuria mirar més a prop, ERC i Junts han fet més mal que Albert Rivera amb les picabaralles permanents i insofribles a les què hem tingut què patir. Almenys ells (Cs), ja no hi son, mentre les planes majors dels partits independentistes encara hi son. Constatar una obvietat, Catalunya està al límit de les seves capacitats de integració, ara som vuit milions, quant érem sis (Pujol) es tenia que haver previst l'augment del nouvinguts, l'empresariat català, és a dicta a la mà d'obra barata, l'augment d'aquesta població deixa mostra de les limitacions i autonomia efectiva de Catalunya dins d'Espanya, els serveis públic es ressenten en tots els àmbits, la falta de inversió del Estat,  la infrafinanciació crònica, ha arribat a un punt difíc...

  "En 2025 se celebraron 45 plenos, por los 43 de 2024 y los 43 de 2023. Es decir, de haber acudido a todas esas convocatorias, los presidentes habrían ganado más de 33.000 euros cada año, superando los 90.000 en un trienio." (El País, 21/8/26) Ayuso està en el bon camí per fer-se rica amb política, pel que sembla, aquesta màxima s'ha escrit en lletres d'or -mai millor dit-, i per això es va inventar "Comisión Jurídica Asesora de Madrid". Tenen tanta feina a la Comissió que és va reunir 45 cops. Els seus amics més íntims poden accedir-hi al santa sanctorum de la política de la Comunitat de Madrid. Pel que sembla, el Tribunal de Comptes, veu amb bons ulls aquestes despeses per fer el que haurien de fer en els sous que ja cobren. Àtics, cases de luxe, diners fàcils, discurs ploramiques, gesticulació hiperventilada, així és Madrid, capital del Imperi nacional-patriòtic. PD: Totes aquestes ments brillantíssimes necessiten una feina mentre ja entenen d'altre...

  Desprès de tres setmanes de l'entrada massiva de marroquins i subsaharians a Ceuta, encara és hora de saber que s'ha fet dels milers que resten a la ciutat. Sense cap empara, sense cap lloc per dormir, deixats a la seva (mala)sort, els retrets entre PP i PSOE a costa de la (mala) gestió d'aquesta crisi, queda clar dues coses: 1) Per el PP l'únic que compta és el que diu Vox, CAP immigrant a la sagrada terra de Ceuta i per extensió a Espanya. El propi Feijóo diu sense cap mania que s'han d'expulsar a TOTHOM, siguin major o menors d'edat, malgrat les lleis que tant volen defensar. 2) I el PSOE no ha sapigut reaccionar a temps per resoldre aquesta crisi humanitària, que s'ha allarga amb el temps, inventant trampes per acollir els menors d'edat a través d'ONG, allà on el PP governa. Literalment, el PP i les CC.AA que governa estan fent un puls a l'Estat. Obstrucció permanent per desgastar a Pedro Sánchez.  Imaginin 'se que seria la gestió d...

  El 17 d'agost del 2017 en plena Rambla a les 16:56 la mort va atropellar els vianants que passejaven per un dels punts emblemàtics de Barcelona. Setzè persona van morir en l'atemptat jihadista*. A hores d'ara no tots han rebut les indemnitzacions corresponents. I avui, 17 d'agost del 2026, Garriga (Vox), l'ànima blanca de l'extrema dreta espanyolista ha volgut sortir a les xarxes per explicar què ell s'ha enfrontat contra el separatisme. Hi ha qui demanen explicacions,  sobre el que va succeir a Barcelona i Cambrils, i el paper del CNI en tot l'afer. A aquestes alçades es fa difícil que hi hagi més explicacions de les que van donar.  Les víctimes son el pretext perquè els partits polítics puguin seguir les seves eternes picabaralles de pa sucat amb oli.  

  He escoltat a un representant de Save de Children, parlant del desgavell de Ceuta on milers de nois/noies, menors d’edat vaguen sense rumb i sense ser atesos.  “ Alrededor de 1.500 niños, niñas y adolescentes se encuentran actualmente dentro del sistema de protección, mientras que distintas entidades sociales y vecinales estiman que todavía quedan como 4.000* niños y niñas fuera del sistema, pendientes de ser identificados, localizados y derivados a recursos seguros *.”   En la conversa per via telefònica, desprès d’una bona estona de descriure el panorama dantesc on es mouen els menors, el periodista ha preguntat per la responsabilitat dels pares que deixen de la mà de Déu els fills. La resposta, naturalment, ha estat què son els pares qui tenen la responsabilitat, però pel que sembla ho deixen tot en mans de la Providència. Segons el portaveu de la ONG, molt nois/es no volen tornar, però això, excepte, que hi hagués proves de maltractament, no eximeix els pares p...