Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
El TSJC esta fent tard per dir la seva. El pac complert del 25% en castellà i la policia pel passadissos o fent xerrades a l'aula sobre bullying (violència escolar) deu ser el somni humit del TSJC i Educació. Tot, menys rebaixar ratios , augmentar plantilla amb especialistes per reforçar aules amb diversitat d'aprenentatges o aules d'acollida amb persones que puguin parlar amb els nous nouvinguts, siguin del Senegal, Marroc o Ucraïna amb el seu idioma. De això sembla que queda descartat, perquè surt més a compte -econòmicament- posar-hi mossos. És decepcionant per no dir paraules més gruixudes, aquesta falta absoluta de sintonia entre els centres educatius, hi va haver alguna reunió amb la Junta de Directors? Pel que sembla no. No volien cap debat, és una imposició indigna d'un govern que el seu lema és "el govern de tothom". Mentida.