Política i societat

  La imatge subratlla de manera especialment crua, el món on vivim. Una coneguda marca esportiva, dona una consigna en anglès. A Madrid, això és naturalíssim, que  l'autocar que porta els jugadors de la selecció tingui un eslògan publicitari en un idioma avui universal (o quasi). S'imaginen això escrit en català o euskera? Impensable en la bombolla nacional-catòlica de Madrid. I malgrat el espanyolisme rància no hi ha cap inconvenient escriure a l'autocar aparador una frase tant buida com tota la resta. Potser seria hora de preguntar a la gent que surt a celebrar un copa del món, sinó seria més lògic sortir per uns salaris més dignes, un habitatge més assequible o  què es comencés a fer alguna cosa contra el canvi climàtic. I no diguin que no s'ha de barrejar política i esport, perquè ací tots és política (nacional-catòlica).

  Invertir a Catalunya no dona bona imatge. Tot s'han va cap a Madrid, capital de món funcionarial i les forçes de l'Aranzadi. Aquest castic permanent no ve d'ara. Ha estat sempre. Les províncies no compten.  En el seu important article de Guillem López Casanovas,  Les execucions de les inversions de l'Estat a Catalunya: res de nou (Ara.cat, 17/726) diu el següent: " El que resulta per a Catalunya aquests últims anys torna a ser –malgrat tot el que es diu i s’ha dit entorn de l’espoli de Catalunya respecte al dèbil govern socialista– de poc més del 8,8% del total d’aquella inversió identificada per comunitats . No arriba a la meitat del PIB de Catalunya. De fet, és la xifra més baixa de tota la sèrie des del 2013, que en cap cas mai ha arribat, ni tan sols de prop, al pes de la població catalana." Un altre dada per rematar el clau: " El 80% són decisions d'inversions d’empreses públiques en les quals poc sembla que hi compten*." En el fons, Cata...

  El titular és cridaner perquè de tant què es parla de IA d'automatització, on el capitalisme financer i digital, genera diners a cabeços, resulta que els treballadors es converteixen en petits engranatges perquè la trituradora segueixi alimentant els mil milionaris i on els estats treballant perquè així sigui. Tanta retòrica amb conciliació entre vida privada i treball i resulta que caldrà treballar fins els 70 anys? Llegeixo al Oxfam Intermón  el següent: " L’1% més ric ha acaparat gairebé dues terceres parts de la nova riquesa (valorada en 42 bilions de dòlars), generada a escala global entre el desembre del 2019 i el desembre del 2021, gairebé el doble que el 99% restant de la humanitat, segons revela avui un nou informe d’Oxfam Intermón. Durant l’última dècada, l’1% més ric ha capturat al voltant del 50% de la nova riquesa ." Per què els Estats han claudicat en la defensa de la ciutadania enfront els mil milionaris? Per què no hi ha un impost (taxa) Tobin per les tr...

  Jutges europeus i jutges patriòtics, algú veu algunes diferències?

  Llegint la noticia resulta surrealista que la Fiscalia demani 18 mesos de presó per llançar pintura a la façana de la Delegació del govern espanyol, què tothom sap que és campiona en la lluita per el canvi climàtic. Sembla que la Fiscalia sigui negacionista i a més segueixin els consells de Vox. Un autèntic disbarat, però la justícia ha donat sobrades mostres de emetre sentència també surrealistes.

  En un mon on tot és imatge, l'aparició del vídeo on la família reial seu amb un sofa de  "Galeries del Tresillo", sort que no era d'escai, tots amb la samarreta de la selecció, demostra el primer article de fe: No s'ha de barrejar esport i política. La família reial no és com qualsevol altre família, els seus privilegis son únics i exclusius. Del què és tracta és de pujar les índex de popularitat de la monarquia (política) gràcies a l'espectacle que ofereix el futbol (esport+negoci). Per què no porten sabatilles per estar per casa? Tot plegat no és més que una representació mentidera i una acció de propàganda descarada i descarnada.