Política i societat

L’article de David Fernàndez, Votar sense badar (Ar.cat. 24/10/26) acaba així; “Així les coses, aquest cop ja sospeso de votar a cegues: triar dues paperetes, estripar-ne una i no saber què hi ha a l’altra. No saber ni què he votat sabent del cert que he votat antifeixisme. Ja ho veurem.” Demana el vot útil? Qualsevol opció dolenta per barrar el pas a l’extrema dreta? Sembla que aquesta és l’única opció que demana. No parla de l’esquerra I les seves lluites fratricides que fan les delícies de la dreta extrema. A unes eleccions general ens juguem moltes coses, no l’essencial, però si les formes i les aparences, potser és poca cosa però no es negligible. El bloc de la dreta extrema vol anar cap a una eliminació sistemàtica de tot els que s’ha fet –ben poc- en aquest període de Pedro Sánchez. La involució que impulsarà si guanyen serà notable. Per això calia una unificació de l’esquerra, però no ha estat possible per la intransigència d’uns aprenents de polítics que els cega els egos i la...

  El PP lluita per desfer-se d'una presumpta cara amable i posa com a número 2 a una terrorista verbal. Vox deu pensar que amb aquest fixatge li vol passar encara més a la dreta. Feijóo fa l'aposta de ser més de dretes que els d'Abascal. Allà hi ha un aspirat a autòcrata que calla perquè cada vegada que parla, se li escapen vots. Segons Feijóo, aquestes eleccions son les més important dels últims cinquanta anys. De fet, son sobretot importants per la seva carrera política, perquè si perd, ja pot acomiadar-se de Madrid i tornar a  l'oasi gallec.  Tot l'ideari guerracivilista s'ha esta posant sobre la taula. Tot perquè Vox li doni suport, però segons ell, pactar amb Vox és lo més democràtic què  és pot fer per salvar Espanya (la seva).   

  Javier Milei solo tardó tres minutos en llamar “ impresentable dictador ” a Pedro Sánchez. Pero en el Casino de Madrid no hubo nadie que replicara sus palabras y defendiera que Sánchez fue elegido democráticamente, y allí estaba el popular Pedro Rollán, presidente del Senado y, por tanto, cuarta autoridad del Estado. En lugar de réplicas, hubo aplausos . (El País, 22/10/26) La dreta extrema dona la benvinguda al President  d' Argentina,  què és permet insultar a President del Govern d'Espanya. Ja és veu com el seu patriotisme constitucional fa aigües per tota arreu. La fotografia sembla d'un gag de Polònia, però com la realitat supera la ficció, ací està la prova. Això és pornografia política de la pitjor espècie. Potser té raó Felipe González quan diu referint-se a Milei què  " si  visita España 15 veces más” és possible el triomf de Pedro Sánchez. Gràcies a la seva honestedat ha dit que votaria en blanc. Això deu agraïr-ho el tàndem Feijóo&Abascal....

  Feijóo i el seu tràgala diu això en referència a l’educació: “[...] l’educació ha de premiar l’esforç, incrementar l’exigència i reforçar l’autoritat del docent. Els continguts seran elaborats per les reials acadèmies ”. Ja sap Feijóo el que fan les reials acadèmies? Sap de què està parlant? D’ocurrències d’aquesta mena va ple en tots els àmbits de l’Administració. Què ho digui un candidat a presidir el govern central és delirant i ridícul. No sap de què parla però això no és cap inconvenient per un Feijóo que té assegurat el vot de la dreta extrema. Parla de imposar el 50% de castellà a Catalunya. Segons la dreta extrema, es a dir, Feijóo, el català té la virtut (nefasta) de generar independentista, així que la lògica diu que si eliminen el català a les escoles, llavors no haurà independentistes. Des de la mort al llit de Franco (1975) fins ara, la qüestió  territorial i lingüística ha estat utilitzada com arma de discòrdia i on la dreta extrema a anat recollint firmes per ...

  Vinyeta d'en Ferreres  (18/10/26) L'Empar Moliner parlant de les esquerres:  “Les esquerres mai es posaran d’acord, perquè si es posen d’acord vol dir que s’han tornat de centre. Ser d’esquerres és, sobretot, ser més d’esquerres que els altres i viure per assenyalar aquests altres que no són tan d’esquerres com tu.” (Ara.cat, 10/10/26)   Josep Ramoneda:   “Quin és el problema? En el fons, que acostumats a viure dels tòpics de l’extrema esquerra –moltes paraules i pocs fets–, ara es troben sense saber què dir davant les profundes mutacions actuals que han fet disparar a les dretes. I es posen en patètica evidència.” (Ara.cat.18/10/26) PD: És difícil dir alguna cosa més amb relació a les esquerres (malauradament).

  Escoltant la tertúlia de Cat Ràdio, parlaven de la "Llei de Nets" que el TS ha deixat al calaix. La raó jurídica és que la llei no està ben feta. El TS exigeix acreditar que ets net de represaliats del franquisme i això no és gens fàcil. La falta de rigor del govern en aquests temes és sorprenent. Les preses son una mala companyia. A prop de 160000 persones es quedaran sense poder accedir al vot, suposant que tots ho vulguin fer. El PP & Vox, estan exultants, pel que sembla, la seva presumpta majoria absoluta no podria fer res amb aquests votants els qual tots sense excepció votaria PSOE. Per descomptat, el TS està en guerra permanent amb el govern de Pedro Sánchez. Però donar-li excuses per falta d’una llei acurada és responsabilitat del govern que fa les lleis. El govern pot recorre al TC, però aquest desprès de la Llei d’Amnistia, no voldrà donar més corda al govern.