Política i societat

  El català torna al TSJC - el nom és una burla-, dictamina, és a dir, legisla contra les pròpies institucions que tenen la prerrogativa de fer-ho, el Parlament de Catalunya. Qualsevol persona o grup, pot impugnar una llei què tingui a veure en el nostre sistema educatiu, i en concret, la llengua vehicular com és el català. Tota la legislació està embarrancada els tribunals. El català és ara mateix objecte d'un sistemàtic atac. La llengua catalana la volen tornar a ficar dins de les cases dels particulars. De moment, tot queda com abans d'aquesta sentència que sembla tenir rang orgànic, perquè paralitza qualsevol altre llei, com és possible això? Desprès del TS anirem a TC. I mentre tant, el TSJC podrà seguir dictant les lleis educatives a Catalunya. Això és simplement intolerable. La Generalitat ha de blindar per llei que el TSJC no faci de legislador, perquè envaeix competències que no els pertoca, en un abús continuat de catalanofobia.

  La fotografia mostra a Pisarello al costat de gent molt jove. Se'l veu una mica incòmode, però cal dir que el seu partit, te una capacitat per adaptar-se formidable. En cas de necessitar vots trucaria a qualsevol porta, ho van fer a Valls, què va possibilitar l'ascens de Colau al Ajuntament. Ara, Pisarello te la difícil tasca, deixar el seu escó a Madrid i anar a lluitar a Barcelona on Collboni mana sense esforçar-se massa. I quina és l'estratègia de Pisarello i els seus? Apropar-se els barris. Volen apujar el to en qüestions com la precarietat, la lluita contra l'habitatge i la seva especulació a més del transport públic i el IPC. I per descomptat, engegaran la cantarella de la unió de les esquerres. Això vol dir que ho volen tot. Sort!  Barcelona i el PSC s'han soldat a la política de batre records. Augmentar l'aeroport, sembla que necessiten 100 milions de passatgers al Prat. AENA, els vol donar un cop de mà. I desprès el lobby dels hotels i franquícies de ...

  Ahir a Sevilla, en plena campanya electoral a Andalusia, va parlar el President de la Junta d'Andalusia, Moreno Bonilla i l'ex president González, dins d'un acte surrealista organitzat per la Fundació Cajasol, anomenat "Cayetana de Alba, una duquessa política".  En la conversa, hi havia la moderadora (sic) Susanna Griso. Una conversa tranquil·la, on cap dels problemes eterns d'Andalusia és van posar sobre la taula, no volien mal de caps*. A la crònica de Núria Orriols Guiu, explica que el Procés va sortir a la conversa, perquè la duquessa [el Procés] era "l'inici de la fi d'Espanya", en paraules de Moreno Bonilla, fent d'intèrpret de la ex duquessa. També van parlar de trens. González va reivindicar la prioritat absoluta del AVE, Madrid-Sevilla. González va dir sobre Rodalies que "són un desastre", i la possibilitat d'un traspàs de les competències de Renfe a la Generalitat, va afirmar "Ara els traspassaran un embolic...

  El mateixos que demanarien la pena de mort, ara s'esforcen per aturar un procés legal, emparat en la llei i que ha tingut que passar per un filtre mèdic. Però això no és cap inconvenient per la lluita particular que les terminals de l'extrema dreta, com és AC han utilitzat. Una lluita absurda que porta 20 mesos per donar gust aquests AC i un pare que va renunciar a la custodia i que no ha estat mai present a la vida de la Noelia. Però podem estar segur que el pare ha cobrat per fer-se la víctima d'un complot dirigit en persona per Pedro Sánchez. Noelia és major d'edat, però sembla que no pugui decidir per ella mateixa. Una dada significativa és que a Madrid, la taxa d'eutanàsies per cada 100.000 habitats és del 1,84, mentre a Catalunya és del 3,78. Avui, Noelia deixarà de patir. He viscut aquesta vivència. No és fàcil, especialment, per la persona que s'empara amb la llei per fer-la efectiva i la seva família. Cal molt de valor i convicció.  És la seva volunta...

  L'Ajuntament de Barcelona, ha desallotjat en terrenys d'Adif a 126 persones, perquè segons ells, estaven molt preocupats per la seva seguretat. Un Ajuntament tant compassiu i proactiu, volia evitar un   risc “molt greu i imminent*”, segons el director del Bombers. El assentament hi guardaven tota mena d'objectes -objectes de ferralla- per vendre'l a. Barraques en un espai que porta dècades sense que ningú hagi fet res de bo. La fotografia inferior, és veu el material que han pogut arreplegar, és el seu patrimoni. Sort que l'Ajuntament no la requisada. Policia urbana i Mossos fent un servei increïble per la comunitat, si hem de creure el que diuen. On aniran tota aquesta gent? L'Ajuntament li agrada el disseny i el urbanisme, grans edificis per donar a Barcelona un aire cosmopolita, però no té cap alternativa per tota aquesta gent. Escampar-los per tota Barcelona. Definitivament, no és pot ser pobre, ni a Barcelona ni a cap lloc del món.

  L’Ara.cat reserva la fotografia central per alimentar el mite de Cruyff. La seva arribada va ser saludada com l’intent de canviar una dinàmica perdedora que alimentava a l’hora una victimització reconfortant. Amb Cryff jugador no vam guanyar cap Champion. La segona etapa ara com entrenador, va fer el miracle de aconseguir una fita històrica: entrar en la historia de la Champions. El mites cal alimentar-los. I el personatge ha esdevingut un referent. No li vaig sentir dir masses coses significatives, més enllà del tòpics futbolístics, no volia ficar-se en embolic socio-polítics. Al Barça tenim un deute pendent amb un altre mite immensament més gran que Cruyff, tothom sap el nom es diu Messi, menys el president Laporta. Ell si està treballant per posar-se com a mite blaugrana, i desprès critiquem a Trump !

  Llegir aquests titulars encongeix l'ànima de qualsevol. " Un home de 42 anys i una dona de 43 són a presó provisional des de divendres passat investigats per presumptes maltractaments, lesions molt greus i agressió sexual al seu fill, un nadó de poc més d'un mes de vida. La parella va ser detinguda dimecres passat, 18 de març, i divendres 20 van passar a disposició del jutjat de violència contra la infància i l'adolescència de Barcelona." (Ara.cat) En aquests casos, cal que les investigacions és facin amb rigor. No hi ha dades per llançar-se a les especulacions. Existeix la presumpció  d'innocència, aquesta, i la carrega de la prova recau en qui acusa. Per revertir-la cal proves i indicis suficients per revertir la presumpció (STC). Què uns pares facin això -tant és si és un nadó, o un menor- et deixa sense paraules. Caldrà esperar les investigacions dels Mossos d'Esquadra. La utilització per part de la TV mostrant la morbositat del cas està garantida.  ...

 “RONDA PER les xarxes un vídeo de Flaixbac en què una colla d’adolescents es mostren incapaços de respondre com es diu l’actual president de la Generalitat. Quan se’ls apunta el nom de Salvador, un respon que Espriu i un altre que Dalí. Un diu que Pedro Sánchez, però no és cap comentari irònic sobre qui governa realment en aquest racó de món, sinó pura ignorància institucional. El programa no revela si aquesta col•lecció de testimonis alegrement desorientats representava el 10% del joves que han abordat a l’entrada del Saló de l’Ensenyament o el 90%.” (pareumàquines, Àlex Gutiérrez. Ara.cat, 21/3/26) He escoltat el fragment a Catalunya Ràdio. Com diu molt be diu Àlex Gutiérrez, cal saber si representa el 10% o el 90% del joves. Segurament, si féssim la prova a adults, potser les respostes també en sorprendrien. La desconnexió de molts joves, malgrat estar enganxats a les xarxes, no serveix per informar-se sinó per evadir-se. I mentre uns semblen aliens al món on viuen, els mestres...

   La imatge és a l’estació de Tongi, al nord de Dhaka (Bangladesh). (Ara.cat) La imatge no és de l'estació de Cerdanyola (Renfe) en hora punta. La Cambra de Comerç de Barcelona calcula en 53.800 milions d'euros la inversió en infraestructures a Catalunya per no col·lapsar. Però en sembla molt optimista que l'Estat amb la Generalitat s'apliquin a resoldre el problema, perquè durant els últims vint anys, no s'ha fet res que mereixi el nom de inversions a Catalunya. La falta de Pressupostos, tant a la Generalitat com al Estat, fan il·lusòries qualsevol solució a mig termini. Des del centralisme de Madrid, desprès del 1-O del 2017, Catalunya no entra en cap despesa seriosa del Estat. Per la mentalitat centralista i recentralitzadora, qualsevol inversió  a Catalunya es veu com llançar els diners a un pou sense fons. Illa no vol veure aquesta realitat, perquè Ell sap millor que ningú que el ADN del PSOE és tant centralista com el PP. Per això, per no alarmar el bons mili...

  Si algú es pensava que allò del cotxe oficial era cosa del passat, s'equivoca. Hi ha cotxes oficials, pel que sembla tots els alts càrrecs de la Generalitat aposten per el vehicle oficial, descartant, Renfe o qualsevol altre mitjà. En la convocatòria LISP/005/26, hi havia 10 places de conductor, en les bases es demanava el nivell B de català. Ara el TSJC a petició de l'extrema dreta Convivència Cívica Catalana, desestima que el xofer tinguin que acreditar el nivell B de català, malgrat que  en el cas dels xofers del Parlament, que pertanyen al grup C2, és el nivell elemental o B1 de català. Aquesta contradicció és el que ha fet servir el Tribunal per impugnar la convocatòria que tindrà que repetir-se.  Això vol dir, que quan un alt càrrec de la Generalitat vagi en el cotxe oficial, el diàleg entre el conductor o pot donar-se en castellà o be no parlin en tota l'estona, perquè segurament hi vagi acompanyant d'un altre càrrec. Dues conclusions: La convocatòria estava...

Tallar carreteres quant Renfe funciona com funciona i molta gent agafa el vehicle particular per arribar a temps a la feina, resulta del tot improcedent. A la fotografia una minoria de vaguistes fan la guitza a tothom. No poden protestar a la Plaça Sant Jaume, o a la Conselleria d'Educació? De fet en les protestes sempre hi ha que s'apunten aquesta mena de happenings abans que dedicar més hores atendre els pares dels seus alumnes, o fent treball per l'escola o institut. Les protestes son vestigis del passat. Poden haver un milió de persones al carrer, i  malgrat tot, el govern de torn, fer com si res. És veritat, si cremes un contenidor, llavors Antena 3 i cia, farà sortir la noticia al prime time , imagino la cara histriònica de Ferreres a al Rojo Vivo. L'Educació té molt problemes, però no és solucionen tallant les carreteres.  

  Demà hi ha eleccions al FCB. Laporta i Font. S’ha parlat molt de Laporta. Estil populista i fatxenderia embolicat amb paper catalanista de cel•lofana. Opacitat en la seva gestió. Té l’honor d’haver fet fora a Messi, aquest record serà molt difícil de superar. Tots els tripijocs econòmics son molt dubtosos, malgrat que puguin ser legals. Laporta ha tingut sort que l’equip funcioni mitjanament bé, donades les circumstàncies. A falta de diners, s’ha fet de la necessitat virtut, pujant gent de "La Masia", i el resultat ha estat excel•lent. Potser això hauria de donar peu a reflexionar sobre l’absurd de fixatges mediàtics i caríssims per gent de la casa. No hi ha tant genis futbolístics per fixar. Això si, hi ha una legió de jugadors que poden jugar a qualsevol lloc que li paguin el que volen. Ara, tothom sap que el Barça no pot pagar com abans. S’ha tirat els diners en fixatges surrealistes, que necessàriament obliga a pensar que hi havia al darrera. La construcció del estadi a...

  L'article firmat per Daniel Martín Fernández, diu el següent:  "Els nous detalls aportats per la policia se sumen als fets que van destapar la polèmica: que la regidora d'Urbanisme, Rocío Gómez, va ser beneficiària d'un pis; que altres tres pisos van anar a parar als dos fills i al nebot de la directora general d'Organització Interna, Contractació Pública i Gestió de Fons, María Pérez-Hickman; que dos més van ser per a l'arquitecte municipal Francisco Nieto i l'esposa del cap de gabinet de la conselleria de Turisme, Miguel Ángel Sánchez, i que un altre va recaure en la dona del tècnic de la conselleria d'Habitatge que va validar els expedients. A la llista caldria sumar-hi el fill de la regidora de Medi Ambient i Sanitat de la localitat propera de Sant Vicent del Raspeig, la popular Mercedes Torregrosa, i Sira Pérez, actual tresorera de l'Ajuntament del veí municipi de Sant Joan d’Alacant, segons dues informacions aportades per Eldiario.es i el di...

  L'Emperador del món està enfadat amb Pedro Sánchez. Ara resulta que Espanya " posar en risc vides estatunidenques", "Espanya és una perdedora", "Tallarem tot el comerç amb Espanya", aquests son alguns tuits de l'eminent estadista i cleptòman Trump. Tot això ve provocat per la negativa de Pedro Sánchez a combregar amb rodes de molí del President-Emperador. Trump no suporta que li portin la contraria. El seu maltractat ego, no pot assumir un NO a qualsevol bogeria que li passi pel cap. Necessita una claca que aplaudeixi faci el que faci.  De tot plegat, Pedro Sánchez surt reforçat en el seu perfil europeu. Tenint en compte el nivell dels altres països, sembla que Sánchez sigui un gegant de la diplomàcia internacional. Això és oxigen per la seva presidència. Vol marcar perfil propi, davant d'un Feijóo sense substància. Hi ha qui pensa que amb aquesta posa en acció, podria tenir la temptació d'avançament electoral. Crec que seria suïcida. Per...

  És possible que Pedro Sánchez, President del Govern d'Espanya, sigui l'únic que li diu les veritats a Trump, dins de la UE? Pel que sembla és així. I això permet donar-se una idea de la mena de dirigents que tenim. Trump és un hoolingan de la política. El seu ego malaltís, l'aboca a la irracionalitat, els seus deliris de grandesa. Quan avui parlem de Hitler, tenim la perspectiva històrica del que va fer. Però el personatge va sorgir del no-res, una figura absolutament marginal, de l'extrema dreta radical, ha capitalitzar el descontentament de la societat, portant-lo a la presidència del govern. En aquells moments, tothom sabia que havia dit en el seu manifest particular. Ningú pensava que faria el que havia dit que faria. Desprès va venir la resta, amb la dictadura que va exercí a Alemanya (1933-1945). La Gran Depressió va ser l'escola per la demagògia, i el jueus com els responsables de totes els mal d'Alemanya. I desprès la II GM. Trump, porta avantatge a Hi...

  L'embolic dels Pressupostos de la Generalitat va creant la imatge què al oasi català, és una quimera. Cada formació política presenta esmenes a la totalitat. PSC i Comuns ha pactat el Pressupost, però ERC vol marcar perfil propi, malgrat que al Congrés a Madrid, l'entesa entre PSOE i ERC és pràcticament total. Per què aquesta asimetria? La resposta és la lluita fratricida amb Junts. També Junts presenta una esmena a la totalitat. Sembla què els partits independentistes prefereixen la paràlisi a fer avançar el país, ni que sigui molt poc a poc. Estar a l'oposició et permet fer una política irresponsable i demagògica, però el desgast és per tota la classe política. Desprès hi ha que es lamenten que la gent és desentengui de la classe política i qui no té res a perdre, l'extrema dreta d'Orriols, poguí treure redits electorals. Conrear aquesta política de terra cremada, portarà a buscar solucions màgiques, i l'Orriols en sap molt d'això.