FCB: Continuïtat o Canvi

Demà hi ha eleccions al FCB. Laporta i Font. S’ha parlat molt de Laporta. Estil populista i fatxenderia embolicat amb paper catalanista de cel•lofana. Opacitat en la seva gestió. Té l’honor d’haver fet fora a Messi, aquest record serà molt difícil de superar. Tots els tripijocs econòmics son molt dubtosos, malgrat que puguin ser legals. Laporta ha tingut sort que l’equip funcioni mitjanament bé, donades les circumstàncies. A falta de diners, s’ha fet de la necessitat virtut, pujant gent de "La Masia", i el resultat ha estat excel•lent. Potser això hauria de donar peu a reflexionar sobre l’absurd de fixatges mediàtics i caríssims per gent de la casa. No hi ha tant genis futbolístics per fixar. Això si, hi ha una legió de jugadors que poden jugar a qualsevol lloc que li paguin el que volen. Ara, tothom sap que el Barça no pot pagar com abans. S’ha tirat els diners en fixatges surrealistes, que necessàriament obliga a pensar que hi havia al darrera. La construcció del estadi a una empresa sense cap experiència en la construcció d’estadis és un enigma. El cas Negreira –és el cas mediàtic, però no pas el més important-. La venda d’actius amb socis desconeguts, no dona seguretat de cara el futur. Una de les característiques del FCB és que el soci és molt conservador (al estil CiU). Prefereixen vell coneguts (Gaspar) a nous aspirants (Bassat) o Laporta (vell conegut) a Font (nou aspirant). Demà el soci blaugrana té la responsabilitat de votar per la continuïtat o per un canvi de gestió.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA. Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies.

Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

Més informació

El Primer de Maig

Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Més informació

Política i societat

Cercar en aquest blog