Política i societat

  Chen Yansheng va visitar Barcelona per últim cop el setembre del 2022.   RCD ESPANYOL Avui el futbol és o vol ser un negoci. Afició i directives no calen anar plegats. Chen Yansheng s'ha venut una part de les accions a una altre empresa. I les empreses volen rentabilitat. No sé si l'Espanyol pot ser un pou de rentabilitat. La imatge de Chen en el seu vestuari estil Mao, donava un efecte molt exòtic, perquè en el meu record l'Espanyol era l'equip de referència de una tieta meva i el meu cosí, que anaven al Camp antic del Espanyol, el camp de Sarrià. Vaig anar amb el meu cosí a veure un partir de futbol a aquell camp. No recordo amb qui va jugar. Però recordo la sensació del equip, l'emoció que transmetia la gent. Eren temps de Daniel Solsona, de Cayetano Ré i companyia. Era una altre època. Calia tenir molta fe per no ser del Barça.  Malauradament, ells ja no poden veure res de això, els canvis en el món del futbol. Quan parlem del aficionats, i els seus sentiments...

Aquesta fotografia s'ha fet icònica per els madridistes. És per ells, l'expressió d'una conxorxa nacional contra l'equip supercampió. Fa dies que va passar, però la remor del escàndol no s'ha apaga. Hores de tertúlies omples els espais esportiu i no esportius. Hem pogut assabentar-nos de les particularitats del anglès a l'hora de fer insults. L'entrenador del Madrid, Ancelotti ha expressat les diferències entre "F uck you" i   “fuck off”. L'ultima expressió vol dir " a la merda", però segon Bellingham -un excel·lent jugador-, ho interpretava com "joder". En fi, el futbol ja té això, passió i sobretot, polèmiques que duren fins la setmana següent que cal tornar a jugar. No deixa de ser curiós com els àrbitres siguin tant primmirats per unes coses i per altres, les entrades a jugadors que son de jutjat de guàrdia i moltes vegades no xiulen ni falta. Com les culpes estan repartides per a tothom, cal dir que els jugadors fan mas...

  Ferreres Rafael Louzán, President RFE de futbol, vol -no és ell qui decideix- ampliar el temps de contracta perquè la Super Copa masculina de futbol s'allargui fins que els saudí es cansin. Però com Louzán, te idees revolucionaries, i vol també què les nois poguessin anar a l'Aràbia Saudita a jugar la Super Copa. Louzán va minimitzar els incidents que van protagonitzar  desprès del R.Madrid-Mallorca,  en les im mediacions del estadi que desembocà en tocaments i assetjaments per part d'aficionats saudites a dones i seguidores del Mallorca. En un primer moment, va tindrà la barra de dir que els saudites son gent boníssima i que tot plegat era un malentès. De fet, segons ell, Aràbia Saudí, s'obre al món, portant alegria i diners els més necessitats, és a dir, els jugadors de futbol. Per ell, una Super Copa femenina, obriria la porta perquè allà les dones poguessin gaudir d'un esport tant respectuós amb els valors del respecte i contra la xenofòbia. Cal dir, que el fe...

  La gran noticia es la victòria d’Espanya a la final de l' Europoca davant d’Anglaterra. Un equip fet de retalls de la perifèria ha sigut capaç contra pronòstic d’alçar-se amb una victòria merescuda, malgrat que els anglesos tenien millor equip, però el futbol te això. Amb una lliga espanyola, on domina la presencia de futbolistes estrangers –no calen tants, perquè no son determinants- fa que l’equip sigui atípic. Els golejadors espanyols, son del Athletic de Bilbao i la Reial Societat, Lamine Yamal i Nico Williams s’ha erigit en l'estàndard espanyol.  Un altre triomf, aquest en la vessant més individualista, ha estat Alcaraz a Wimbledon davant d’un Djockovic desconegut. I és que la edat no perdona. El mestra de la fatxenderia ja te un substitut avantatjat amb Alcaraz.  PD: El binomi esport-política està més  viu que mai!

  Una de la avantatges del estiu, és que els esports agafant un aire global. Amb l’Eurocopa de futbol, els equips nacionals prenent el relleu els equips farcits de jugadors del món global. La febre nacional la cedeixo encantat els analistes de la reconeguda talla del ex president espanyol M.Rajoy. Així, mentre els gols nacionals és cantant com si fossin expressió d'essències pàtries, a partir d’agost els jocs olímpics a París, mostraran sense cap mena de dubte l'exaltació nacional-patriòtica. Banderes al vent i desprès venen amb la cantarella d’allò que no cal barrejar esport i política. Hi ha uns nivells de cinisme que marquen records mundials. I ho fan tots els països. 

  La vinyeta d'en Ferreres, es tot una declaració de intencions que vale més que tota la xerrameca que s'ha generat. Ara, el president de RFEF, ha dit que ell no dimitirà pas del seu modus vivendi, mentre li aplaudien tots els seus còmplices, també el seleccionar de futbol femení, la falta de solidaritat -amb excepcions massa puntuals- resumeix el que vol dir el futbol femení. El futbol masculí ha guanyat un mundial, desprès de presentar-se una pila de vegades els mundials. Elles, ja tenen un mundial, però qui voldrà anar a la propera convocatòria, per què els futbolistes estan tant callats? Per què el Barça no diu rés i és posa de perfil? No te res a dir? Es clar que no es més que un club, es tot cas, un club sense esma ni personalitat, estem en mans de directius -hooligans- amb la testosterona molt alta i eufòrics. Si no hi ha una resposta dels futbolistes, elles estaran condemnades a ser irrellevants ves a saber per quant temps! Sort que han guanyat un Mundial, però ha...

  El insigne intel·lectual Inda, ens del·laïta amb aquesta perla cultivada, des de la mala fe o simplement, el menyspreu per la veritat. Vinícius és milionari, i és objecte de insults racistes, per part dels ultres d'altres equips de futbol. Ell, deu apreciar molt aquests ultres quant canten insults homòfons a l'adversari. Dir que Vinícius ha canviat la història del racisme és una bajanada de l'alçada d'un campanar. Però a ell, el que fa és un acte d'acatament els amos corresponents.  I si, hi ha comparances que són odioses. Aquesta és una. 

  Espanya va jugar un partit de futbol contra Kosovo. Espanya no reconeix oficialment aquest Estat. Aquest no reconeixement té la derivada a Espanya. Si Catalunya no hi hagués cap Procés, llavors, Kosovo seria reconeguda. El paperot què van fer els locutors de la RTVE per no dir la paraula tabú, va ser digne de l'APM.    Espanya té una ferida, el 1-O, una ferida en el seu orgull, és diu patriotisme. Per Madrid, és inconcebible què una part d'Espanya vulgui plantejar-se marxar. Kosovo és l’exemple què no volen admetre. Però allà va haver una guerra catastròfica, ací va haver l'1-O. Semblen què preferirien una guerra abans d'admetre un referèndum.

Avui no hi el el clàssic de futbol Barça-Madrid per ordre governativa. El govern no ha volgut que el estadi fos un altaveu contra la STS. No ha volgut veure el que no li agrada. I la forma més fàcil ha sigut apel•lar a la por. Tota mena d’excuses per no fer jugar el partit. La “L·liga de futbol professional” (LPF) conduït per un exaltat de la extrema dreta ha fet el treball per impedir-ho. I el Barça s’ha prestat al joc. El cant de sirena de la violència a Barcelona, ha estat el valsam per justificar la suspensió. ¡Enhoramala a tots! [ Hoy no hay el el clásico de fútbol Barça-Madrid por orden gubernativa. El gobierno no ha querido que el estadio fuera un altavoz contra la STS. No ha querido ver lo que no le gusta. Y la forma más fácil ha sido apelar al miedo. Todo tipo de excusas para no hacer jugar el partido. La "Liga de fútbol profesional" (LPF) conducido por un exaltado de la extrema derecha ha hecho el trabajo para impedirlo. Y el Barça se ha prestado al...

  La copa del Rey se ha saldado con la derrota amarga del Real Madrid. Malos modos, acciones violentas, sobreactuación de los jugadores, Mourinho expulsado, CR expulsado, postes, paradas inverosímiles y el Atlético de Madrid que se ha llevado el triunfo por 1-2. Una bonita pancarta decía que Kosovo es de Serbia. No sé quien patrocinaba esa pancarta. Tengo diferentes hipótesis pero no puedo confirmarlas.   Madrid, dos equipos en la final de la capital de España y muchísimos jugadores extranjeros. Con todo probabilidad si la final hubiese sido del FC Barcelona y del Atlétic de Bilbao la proporción de jugadores nacionales hubiera sido el reverso del jugado ayer noche.     España es un país de paradojas. Los equipos de la capital de España plagadas de jugadores venidos de todas las partes del mundo, mientras que los equipos de las Autonomías díscolas, buena parte de sus plantillas son del país. Nacionalismo contra globalización. Pero esto ya es otra ...

El tiempo no perdona nada. En plena crisis económica, con la vuelta al cole de los pequeños y los gastos que parecen de mayores, la subida de precios del inicio de temporada, los despidos en la hostelería y demás catástrofes, ahora, ni fútbol que llevarse a los ojos. Todo es culpa de ZP. La Liga Profesional de Fútbol (LPF) y la AFE (Asociación de Futbolistas Españoles) no llegan a un acuerdo sobre un fondo de compensación. Ya sabemos que el fútbol reproduce la injusta distribución de nuestras sociedades. Hay varias ligas en la Liga. Barça y Madrid en un plano, le siguen cuatro o cinco clubes que aspiran a soñar, otros a mantenerse en primera división y otros en no bajar al infierno de segunda división. El dinero está exclusivamente en primera división, pero sólo generan ingresos los grandes. Así que de momento la Liga descansa. Es cierto que hay muchos futbolistas que no son Mesi o Ronaldo, pero hay también cientos de miles de trabajadores que las pasan canutas para llegar a final d...