Passa al contingut principal

L'Espanyol té nou propietari

 


Chen Yansheng va visitar Barcelona per últim cop el setembre del 2022. 
RCD ESPANYOL


Avui el futbol és o vol ser un negoci. Afició i directives no calen anar plegats. Chen Yansheng s'ha venut una part de les accions a una altre empresa. I les empreses volen rentabilitat. No sé si l'Espanyol pot ser un pou de rentabilitat. La imatge de Chen en el seu vestuari estil Mao, donava un efecte molt exòtic, perquè en el meu record l'Espanyol era l'equip de referència de una tieta meva i el meu cosí, que anaven al Camp antic del Espanyol, el camp de Sarrià. Vaig anar amb el meu cosí a veure un partir de futbol a aquell camp. No recordo amb qui va jugar. Però recordo la sensació del equip, l'emoció que transmetia la gent. Eren temps de Daniel Solsona, de Cayetano Ré i companyia. Era una altre època. Calia tenir molta fe per no ser del Barça.  Malauradament, ells ja no poden veure res de això, els canvis en el món del futbol. Quan parlem del aficionats, i els seus sentiments envers d'uns colors triats per ells, xoquen en estructures empresarials, i potser, mentre l'equip  guanya, no hi ha cap problema, però quan l'equip té que barallar-se cada any per no baixar de categoria, llavors, tothom mira a la graderia on estan els directius. Avui, Barça i Madrid, son nominalment, equips on l'afició -els socis- son el propietaris, però això és una ficció amable, perquè per ser-hi directiu, cal tenir molts milions, en el cas del Madrid, multimilionari. Així, que la passió per l'equip persisteix, però cal recordar que qui juga son gent que no té res a veure en la gent que el veu. 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...