Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*.
Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus.
Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Durant la Segona República el caràcter festiu va "desmotivar" la participació al carrer. Reivindicacions com "el dret d'autodeterminació de Catalunya, l'aplicació de la llei de contractes de conreu, la igualtat de drets per a la dona o la nacionalització dels bancs i el control obrer sobre les indústries". Amb plena guerra, les manifestacions son "substituïts per declaracions oficials i institucionals".
La desfeta de la República i l'ascens del règim de Franco, prohibeix les manifestacions obreres. El 1 de Maig es trasllada el 18 de juliol, "dia de l'Alzamiento Nacional". Des de l'exterior, "Pius XII (1955) declarar l'1 de maig Festivitat de Sant Josep Artesà". El règim aprofita aquesta data per fer propagada del règim, amb exhibicions cívic-esportives d'exaltació de Franco. L'obrer s'ha transformat en productor. El sindicat vertical del règims son expressió d'una manera d'entendre la relació entre productors-empresari on "desapareix" la lluita de classe per una relació "ideal" on tothom tenen els mateixos interessos.
La mort del dictador (1975) va fer que les organitzacions "il·legals" van començar a fer-se notar amb manifestacions que s'acaba amb la repressió policial. El any 1976 Lluís Maria Xirinacs davant de la Model protesta reivindicant l'amnistia sent detingut. Fins el 1978 no es va convertir en una "dia festiu a tot l'Estat."
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada