Passa al contingut principal

El Primer de Maig

 




Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*.

Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus.

Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Durant la Segona República el caràcter festiu va "desmotivar" la participació al carrer. Reivindicacions com "el dret d'autodeterminació de Catalunya, l'aplicació de la llei de contractes de conreu, la igualtat de drets per a la dona o la nacionalització dels bancs i el control obrer sobre les indústries". Amb plena guerra, les manifestacions son "substituïts per declaracions oficials i institucionals".

La desfeta de la República i l'ascens del règim de Franco, prohibeix les manifestacions obreres. El 1 de Maig es trasllada el 18 de juliol, "dia de l'Alzamiento Nacional". Des de l'exterior, "Pius XII (1955) declarar l'1 de maig Festivitat de Sant Josep Artesà". El règim aprofita aquesta data per fer propagada del règim, amb exhibicions cívic-esportives d'exaltació de Franco. L'obrer s'ha transformat en productor. El sindicat vertical del règims son expressió d'una manera d'entendre la relació entre productors-empresari on "desapareix" la lluita de classe per una relació "ideal" on tothom tenen els mateixos interessos. 

La mort del dictador (1975) va fer que les organitzacions "il·legals" van començar a fer-se notar amb manifestacions que s'acaba amb la repressió policial. El any 1976 Lluís Maria Xirinacs davant de la Model protesta reivindicant l'amnistia sent detingut.  Fins el 1978 no es va convertir en una "dia festiu a tot l'Estat."

* Borja de Riquer, sota la direcció de. La memòria dels catalans. Edicions 62. Barcelona, 2025. El Primer de Maig, el dia dels treballadors. Maria Llombart Huesca i Jordi Roca Vernet (pàgs.64-66) 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.