Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2023

Ramón Tamames el nou heroi de la extrema dreta

  La moció de censura s'ha acabat amb el triomf indiscutible del PSOE. El candidat estrafolari, Ramón Tamames, ell si té un llarg historial de resistència antifranquista, és presenta com a candidat a President de Govern per  obra i gràcia de Vox. Els seus dirigents, han tingut la poca soltada de treure's del barret a un ex-comunista per cremar-lo en la foguera de les vanitats. Per Vox, cap de les seves cares no han estat exposades com si ho ha estat Tamames. La frase que encapça-la el titular de dalt, mereix com és veu la somrient cara de les diputades de Vox. Sembla que totes elles estan d'acord amb el diagnòstic entre violació i feminisme. Com diu Manuel Cruz, veritablement, estem dins del "gran apagada" intel·lectual i moral. 

Estampes catalanes (IX)

  Voldria imaginar-me a Fèlix Millet (1935-2023)com a la fotografia marxant cap el infern on té taula reservada. No estem parlant d'un monstre, no. Era membre de l' elit catalana per naixement. Tenia totes les portes obertes. Per això va poder entrar a com director del Palau de la Musica, premiat amb la Creu de Sant Jordi por Jordi Pujol, Millet va començar a acumular diners del Palau. Ningú va dir res, fins que el 2009 els Mossos d'Esquadra van entrar al Palau. S'han va endur 23 milions d'euros. El seu amic Montull, ma dreta de Millet també a viure molt per sobre de les seves possibilitats. Sembla que 3% anava a parar a CDC. Tot un clàssic. Va ser condemnat a 9 anys,  va estar-se dos anys. No ha tornat els diners. També un clàssic. Quant l'únic mèrit és ser fill de... i no fas rés més que aprofitar-te del nom, -això és el què passa amb els membres de la monarquia-, pots esperar qualsevol cosa. Ara Millet s'han va a aquest infern feta a la seva mida, allà l

Juan Roig o "el dic de contenció"

  A cara descoberta, Juan Roig pot dir tranquil·lament "hem apujat una burrada els preus", i quedar-se tan satisfet de si mateix.  Quina mena d'empresaris tenim? La resposta és què tot el sistema econòmic l'avala per fer el que volgui. Pensa fer alguna cosa el Sr. Roig? La resposta és augmentar els beneficis, que l'any passat " va guanyar 718 milions, un 5% més" (Ara.cat, 15/3/23)). I què fa el Govern? Sense cap resposta. El què és segur, és que aquestes pujades de preu dels aliments, no va al agricultors ni ramades. Així que hem de esperar, bones paraules? Les paraules de Juan Roig son una provocació tenint en compte el que significa per tantes famílies pobres que no arriben a final de mes.

Villarejo un clau per assegurar l'Unitat d'Espanya

 Vaig llegir l’article sobre Operació Catalunya i el dietari de Villarejo.    Si els papers de Bárcenas, M.Rajoy era un misteri, ara encara ho és més. Ara és Raj. Impossible saber qui pot ser aquesta abreviatura. Corrupció sistèmica. Però, cap possibilitat d’arribar més enllà de Villarejo, servidor fidelíssim del Estat. També emprenedor a temps parcial. I desprès tots aquests personatges que segur que no coneixien de res a ex comissari Villarejo, i per descomptat ningú podrà adreçar-se a Raj. Al Ministre del Interior, Jorge Fernández Díaz, el il•luminat, segurament, tampoc devia coneixe’l. Tot per la Pàtria i la Unitat d’Espanya!

L' Atlàntic i el Mediterrani passen per Madrid

  La imatge pertany al "Corredor Atlàntic". El Govern Central ha parlat de pluja de milions per aquesta obra. De pluja de milions hem sentit a parlar cada vegada que el Govern (PSOE i PP) manen. Mentre el "Corredor Mediterrani" li costa avançar malgrat que per ell passa la meitat del PBI. Dir "Corredor Atlàntic" és  una mica massa, veiem con te que passar necessàriament per Madrid. Si Madrid estigués on està València fa molt de temps que el maleït corredor estaria enllestit. Però, el centralisme de kilòmetre cero pesa com una llosa. Aquest anuncis son propaganda electoral de la pitjor espècie, però així és fa política a Madrid. Ja té raó la Presidenta de la Comunitat de Madrid, quan diu que Madrid és Espanya, la resta no compta. 

Estampes nacionals (III)

  La fotografia es un compendi de desastres estètics. Per què on l'han tret? A la seu de Vox? Parets nues, una pila de llibres, segur que son les lectures preferides d'en Santi, dos  persones que semblen mestre i deixeble, mirant-se la primera pàgina d'un llibre. El mitjons de Tamames semblen l'arc de Sant Martí, l'ampolla d'aigua en un primer pla, potser és per empassar-se tot els disbarat que suposa que la formació de Vox, presenti a Ramon Tamames (89 anys) com a candidat a la moció de censura de Vox contra Pedro Sánchez. Sembla que el ego de Tamames es tan gran què no té cap inconvenient per encapçalar una moció de censura abocada al fracs. La formació d'Abascal, deu pensar, amb raó, que el personatge, està amortitzat anava a dir des de la Transició, així que cap problema. Tamames va encunyar el terme "Nació Catalana" per intentar que Catalunya no volgui marxar d'Espanya, ara tal com diu Àlex Gutiérrez, El Mundo, li recorda a Vox que el seu