Política y sociedad

  La imatge pot donar la impressió que s'han van d'excursió amb l'IMSERSO. Però no, son abandonats a la seva (mala) sort. A Badalona, i els badalonins que li donen suport, la imatge els ha de sembla fantàstica! Sense llar perquè l'Ajuntament no paga a la cooperativa  Suara   que gestionava l'alberg. Però que fa la Generalitat o la Diputació? Ningú vol saber res de tot això? Tant ocupats estan en la campanya electoral? A les campanyes electoral aquests assumptes no agraden, ningú vol fer-se la foto, ells (els polítics) que és farien fotografies amb tothom, resulta que ara mateix estan massa enfeinats per atendre a aquestes persones que son despullades de la seva dignitat. Això si és real, les seves promeses electorals son fum (tòxic).  

  Pedro Sánchez segueix en la Presidència del Govern. Carla Turró conversa amb David Miró i Esther Vera

  La campanya electoral ha començat i rés millor que tancar l'únic alberg de Badalona. La conseqüència immediata son 45 persones fora. El PP de García Albiol, vol demostrar qui mana a la ciutat. Ell no és presenta a les eleccions, però el seu partit si. La causa del tancament és la falta de pagament del Ajuntament a la   cooperativa Suara, que gestiona l'alberg. Volen arreglar el món, i no son capaços de fer be les coses bàsiques. Definitivament, ser pobre és un mal negoci. 

  La democràcia com sistema d'eleccions del representants de la ciutadania, té cada quatre anys -normalment-, el seu moment per fer-se visible. El candidats és presenten com a venedors de fum. Les sobreactuacions, la retòrica buida, el missatge convertir en eslògan, fàcil de empassar-ho, i les TV i falques radiofòniques donant-nos la tabarra durant dos setmanes, que és fan llarguíssimes. En mig les enquestes interessades. Cadascú parla com si les altres opcions no existeixin. Cap parla de  pactes, perquè somien en victòries absolutes i això ja ha passat a la història. Les estratègies electorals consisteixen a desacreditar al rival, ells son l'autèntica opció i la garantia que tot allò que es promet, es farà realitat com si fos un conte de fades. I si, la democracia no és anar a votar cada quatre anys, és molt més, però amb les maquinaries dels partits polítics, buiden el sentit del què ha de ser, un govern al servei de la ciutadania i com aquesta fiscalitza el què han promès. E

  Sembla què a Madrid tot si val. El president Pedro Sánchez, ha escrit una carta a la ciutadania on expressa el seu rebuig per la maniobra de la dreta extrema i el seus mitjans afins. Atacar a la dona del president per deslegitimar-lo sembla el paper d'aquest cartel anomenat "Manos Limpias", una empresa dedicada a l'extorsió. Ara tornen a la càrrega, perquè segons ells, la premsa afí dona informacions  sobre presumptes delictes de tràfic de influència. Un jutge admet a tràmit la denuncia de "Manos Limpias" -un autèntic oxímoron-. El president s'ha agafa uns dies per meditar què cal fer. El meu consell, seria no dimitir què és el que intenten. No fer-los el joc. Pedro Sánchez viu en persona el que li van fer a Pablo Iglesias, o tots el represàliats del 1-O quan alegrement son imputats per terrorisme. El problema és que la cúpula dels jutges tenen la mateixa sintonia que la dreta extrema. Veurem que fa el President. Sembla que a Madrid no és cap oasis de

  L’entrevista a Oriol Junqueras, a càrrec de Carla Turró (Ara.cat.23/4/24) comença amb una pregunta directa i la resposta que dona és una collonada: “ Si Esquerra guanya, a qui trucarà primer: al PSC o a Junts? Nosaltres amb qui volem pactar és amb Catalunya .” Tant difícil és donar una resposta que tingui sentit? Com la resposta ha estat evasiva, torna a la càrrega: “ Però amb qui se sentiria més còmode al Govern? ” La resposta torna a ser la grandiloqüència, buida de de concreció. En la seva resposta inclou un “Si guanyem amb majoria absoluta”. Com és possible aquestes respostes? En quin món viu Oriol Junqueres? És impropi d’un polític rebutjar la realitat.  L’entrevistadora vol alguna concreció i per això li llança la següent pregunta: I qui veu a prop de compartir aquests objectius? La resposta segueix el mateix guió, ni el PS ni Junts  son de fiar. Segons aquesta lectura están sols i no esperen res d’ells. Un altra pregunta  incòmode:    Descarta un pacte entre ells

 

  EH Bildu està molt content, però encara més el PNB, perquè amb el PSE mantindran el poder, una vegada més. El PNB és la CiU de sempre. Tenint el Concert Econòmic, tot és més fàcil, res més cal saber administrar. Com li va passar a CiU, aquests resultats, deuria començar a pensar a fer alguna cosa més, però amb la crossa de PSE no li cal. L'experiència del Procés, ha fet que a Euskadi s'ho prenguin amb molta calma. La dreta espanyola està eufòrica perquè el PNB sigui manant! 

  La fotografia mostra la felicitat de Pedro Sánchez, Pere Aragonés i el ministre d'Indústria Jordi Hereu, també els representants de Chery, fabricant xinés d'automòbils i EV Motors (Ebro), tancant un acord que implica el desembarcament xinés a Europa. Tothom content, fabricació de cotxes elèctrics, injecció de capital xinés, nous llocs de treball. A la antiga planta de Nissan, tornarà a treballar i això és una bona notícia. Tothom sap que quant vinguin maldades, la casa matriu de Chery preferirà tancat aquesta fàbrica abans que la de casa. Es el què te aquest món globalitzat. Escollir Catalunya i no altres indrets déu caure molt malament a Madrid i el mitjans de la brunete mediàtica . Es estrany que la JEC no hagi prohibit la firma, ara que estem en la precampanya electoral catalana!

  "La Junta Electoral Provincial de Barcelona ha decidit fer cas d'una denúncia de Ciutadans i prohibir a TV3 i Catalunya Ràdio anomenar “exiliats” les persones que han hagut de sortir clandestinament de Catalunya fugint de la persecució judicial (en els darrers temps, quasi tota deguda al jutge García-Castellón) pel fet de ser independentistes i haver tingut relació amb el Procés i/o amb Tsunami Democràtic. Persecució política, en definitiva." (Sebastià Alzamora. Ara.cat. 17/4/2024) Exercici 1)  No pronunciaré la paraula exiliat .  No  pronunciaré la paraula exiliat .  No pronunciaré la paraula exiliat .  No pronunciaré la paraula exiliat .  No pronunciaré la paraula  exiliat .  No pronunciaré la paraula  exiliat .  No pronunciaré la paraula  exiliat .  No pronunciaré la paraula  exiliat .  No pronunciaré la paraula  exiliat .  No pronunciaré la paraula  exiliat .  No pronunciaré la paraula  exiliat .  No pronunciaré la paraula  exiliat .  No pronunciaré la paraula  ex

  Fiscalia, que tothom sap és independent, demana l'arxiu de la causa contra l'exdirectora del CNI. L'advocacia del Estat és qui defensa a l'excap del CNI Paz Esteban. Totes les palanques del Estat van en la mateixa direcció. Paz Esteban davant del jutge de l'Audiència de Barcelona, va a dir allò de "secret d'estat". Així, poca cosa en treure'n d'una institució què és com un pou sense fons. El CNI va investigar a Aragonés com el "coordinador" dels CDR, mitjançant el programa Pegasus. També quant era ja President de la Generalitat. El CNI ha emparat sempre tots els afers del emèrit i segurament molt més. Però això serà secret d'Estat, perquè el CNI és un Estat dins del Estat.

  Com la campanya electoral ja ha començat, almenys de facto, Salvador Illa a anat el Círculo Ecuestre, el nom ja paga, hi s'ha explicat perquè el PSC és el partit del centre polític a Catalunya. Illa no és una ultra com Ayuso, però no vol inquietar els empresaris, a la democracia, el meu vot val tant com el del Sr. Lacalle, però aquesta gent pensa que son l'òstia. Si Ayuso vol l libertat d’empresa, les baixades d’impostos i la  desregulació, el representant del PSC vol fer  la guerra al dúmping fiscal, vol destinar més diners als serveis públics i ha tancat la porta a grans rebaixes tributàries. Com és veu, les diferències semblen evidents. Illa, no és ni vol ser Ayuso, perquè ell li agradaria més ser l'epicentre de la política catalana. Sap perfectament, que tot el que poguí minva a Madrid esta condemnat al fracàs, perquè el centralisme pertany tant al PSOE com el PP. Però d'alguna cosa s'ha de parlar, i per això ha pogut declarar el següent: " ha tranquil·li

  En les properes eleccions catalanes del 12-M, Cs ha presentat cartells fets amb AI. Una formació que agonitza i que la demoscòpia no li dona ni un bri d'oxigen, podia haver utilitzat la IA per trobar-hi una sortida al seu atzucac ideològic. A la fotografia hi ha la imatge dels dos personatges més odiosos per la dreta extrema i Cs ho és. Una mena de win-win per aquests polítics que ha jugat un paper tristíssim en la política catalana, hem refereixo a Cañas i Carrizosa. De tota manera, és veu que la IA utilitzada no és massa intel·ligent, dir DETENLOS en castellà dona fe que fins l'últim sospir, ells segueixen en la seva vocació imperial. Aquesta proposta, segur, que encoratjarà a les Pyme o qualsevol altre patronal del treball. Això sí què es treballar per la comunitat autònoma! 

  El President més progressista del món mundial vol fer realitat el reconeixement del Estat palestí cap el juliol o amb una data indeterminada. Però de moment, cap gest significatiu, retirada d'ambaixador a Israel o una declaració explícita del assassinat massiu de civils a Gaza. No vol incomodar a ningú, especialment a Israel i EE.UU. Per què com pensa fer realitat què Palestina és converteixi en Estat sobirà, quant tot el poder el té Israel i aquest no vol saber res de cap estat palestí? Amb el bloqueig absolut que imposa Israel, com pensen fer-ho? Parlar per parlar és fàcil, però el mur que ha imposat Israel és infranquejable, excepte si impliques la força i això no existeix en cap horitzó. Seria més fàcil reconèixer Catalunya  com Estat, si un referèndum dones la paraula a la ciutadania de Catalunya per saber si vol separar-se o no, això si seria ser un estadista.

El Sr. Illa, no deu entendre res del què passa al costat seu. Parla de passar pàgina del 1-O (2017), però l'AN i el seu estàndard   el jutge Manuel García-Castellón, segueix la seva particular creuada contra tot el món independentista. I com tothom sap ara, tots els independentistes son del Tsunami Democràtic. Per aquest ultra de García-Castellón, el Tsunami és una organització terrorista. Si tots ells fossin del sindicat de taxistes, per posar un exemple, i haguessin manifestat en marxa lenta a l'aeroport, llavors, res de cap causa política, però el esbiaix polític i la seva obsessió de trobar terroristes sota les pedres, fa que molts investigats per la GC, prefereixin veure les coses des del exili. Perquè aquí hi ha un problema gravíssim, tots son presumptes terroristes, malgrat que no hi ha res de res, perquè manifestar-se no potser terrorisme, excepte per aquest jutja i la resta de salva pàtries.     

  Llegeixes notícies com aquestes, i et preguntes i ara què? Què no hi hagi antecedents de violència masclista, no vol dir què a la llar, no s'imposi la violència domèstica. Quants inferns hi ha per les llars d'aquest país? En el fons, tot plegat és difícil d'explicar, perquè la multiplicitat de causes és molt gran. Però el fet que molts homes pensen que les dones tenen els mateixos drets, sembla un factor massa abstracte. Matar els fills i desprès suïcidar-se també diu molt de la mena de persona que ets. Hi ha formacions polítiques que menyspreant aquests horrors, donen culpes a tothom, i sobretot disculpen al home (en abstracte). No sé com és pot aturar això, no val allò de conscienciació. Calen altres mesures que les Administracions no volen donar, per exemple, renta garantida, habitatges socials i unes lleis més clares, també ajudaria què els jutges fossin més curosos a l'hora de jutjar les casos de violència masclista.  Sembla que ens hem oblidat d'allò que aba

"Salvem Catalunya", sembla un eslògan ecologista, però no sembla aquesta la intenció del partit ultradretà de Vox. Amb unes consignes tant pobres, res més tenen al cap l'odi cap el musulmà, que juga ací el paper dels jueus a l'Alemanya nazi. Sembla mentida que amb aquest  missatge, també el de la Silvia Orriols i els seus d'Aliança Catalana, dos partits i un únic eslògan, ànimes bessones, potser no tenen res per solucionar els problemes d'habitatge, el mal finançament de Catalunya, la falta de infraestructures, tot això és secundari, per ells, el primer problema que amoïna els catalans son els immigrants. Desitjaria que fracassessin en el seu discurs del odi, però no soc optimista al respecte.  

  La fotografia demostra que malgrat els cants de sirena que el jutges son imparcials, la protesta, no és per la falta de mitjans, ni la falta de personal, sinó per la possible llei d'amnistia. A la fotografia hi ha un jutges que son també part interessada, contra una llei que encara no s'ha aprovat, però que ells, respectant la separació de poder la impugnen perquè no els agrada.  Sort que hi ha jutes que tenen el seny de dir les coses per el seu nom. Per què, ja sigui des de Valladolid, Almeria, Gijón, Còrdova, Cadis o Oriola, cap d'ells no és competent per aplicar-ho, excepte, que algun encausat sigui d'aquestes localitats. La acció de Jaime Lozano preparant la artilleria contra una Llei del Congrés sembla una declaració de guerra contra la separació de poders, sembla que el Sr. Lozano no s'ha llegit l'article 117 de la CE. El Sr. Lozano sap que al final del trajecte hi ha les altes instancies de la judicatura, sia TS i el TC, i sap també que aquestes instanc

  Gràcies a la AN, les eleccions catalanes és juguen també a Elna, França. Puigdemont s'ha sent  segur d'ell mateix, desprès de passar-hi set anys a l'exili. Puigdemont ha sigut objecte d'una campanya ferotge per part de la brunete-mediàtica. Amb la Llei d'Amnistia a tocar, Puigdemont ha de veure la llum desprès de tot aquest temps fora de casa. A la fotografia se'l veu com un venedor de fantasies. Parla contra el President de la Generalitat, Pere Aragonés,  amb una agror difícil d'entendre. Tothom sobreactua més del compte. Junts s'ha convertit en un màquina de separació envers de ERC. La gent vol que el camp independentista, és pogués entendre, almenys amb uns mínims: Finançament, infraestructures, llengua, traspassos, enfortir la Generalitat per donar serveis a la ciutadania, perquè quin sentit te una autonomia en el que el Estat no inverteix ni fa efectiu el pressupostat amb dèficit crònic per Catalunya.   

  Fotografia coral, que demostra que tots ells poden ser intercanviables, per qualsevol i no ho notaríem. Aquest és el problema de les llistes tancades dels partits polítics. Com no tinc una bona visió, no veig ve ni el candidat per Barcelona, ni de cap altre circumscripció. Una fotografia de grup molt llunyana i deshumanitzadora. Desprès, a l'hora de la veritat, hi ha un nom, és Illa, un candidat tant poc atractiu per el seu tarannà gasiu, què amb un lema encara més gasiu, dona molta mandra anar a votar per ells. De fet el PSC és la terminal pedrosanchista de Madrid. Diu el seu lema: "Ara Toca Catalunya". Fa de mal dir aquest eslògan de campanya, perquè  llavors sorgeix la pregunta, és que no toca fins ara? A tots els partits, caldria preguntar-li'ls amb  quins partits estan disposats a fer pactes i amb quin no.     

L'Emèrit ha tornat, no a quedar-se permanentment a Espanya, ha estat de visita perquè ha sigut convidat per el enllaç del Alcalde de Madrid i Teresa Urquijo, aquests tenen una diferència d'edat de vint anys, olé tú! , una boda d'aquelles què es pot dir regies. La posada en acció del Alcalde fent un gest de genuflexió dona angúnia. Les fotografies del casament, donen fe que hi ha dos Espanyes, una, la reial, que pensen que es mereixen el lloc on estan i tota la cort d'aduladors i llepafils que aplaudeixen sense reserves l'espectacle. I ha un altra Espanya que afortunadament, passa d'aquests espectacles tronats i pijes .    

  Sembla que aquesta mena de noticies, els fets, s’escampin a tot arreu. Què s’ha de dir en aquestes circumstàncies doloroses per les família que han patit aquesta violència? Els fets han estat fora del recinte escolar. Què hi hagi implicats menors d’edat suposa la necessitat de intervenció de la Fiscalia de Menors (o figura assimilada a França). A les lleis espanyoles hi ha articles del CC per fer responsables al pares. No potser que desprès ningú volguí responsabilitzar-se. Fins a quin punt l’escola o institut estava al cas dels possibles conflictes entre adolescents? Una evidencia en aquest casos, els professors son els últims a assabentar-se, perquè l’alumnat manté una llei d’omertà suïcida, perquè res més beneficia els botxins. Quins pares volen brega amb els fills adolescents, què fan, què miren al mòbil,  amb quines xarxes socials estan connectats, això escapa els professors o mestres, normalment. Les collonades de tots s’impliquin, que parlin entre agressors i víctimes, no és m

La vinyeta d'en Ferreres, dona una vegada més en el clau. Allà on manen PP i Vox, el revisionisme més descarnat i descarat és fa carn. Amb el llenguatge de la mentida i del oblit, volen reescriure la seva història, és a dir, del vencedors del 36. Així estem a dia d'avui!    

  La CUP també fa la seva presentació, una mica desgavellada i provisional, per presentar el seu lema de campanya. "Defensem la terra". On queda defensar a la gent? La CUP literalment, ha llançat tots els vots obtinguts a la paperera. La seva falta de implicació en la política, els ha deixat en un paper de testimoniatge. Una mena de  " Pep Consciències", unes ànimes belles què sempre estan en contra de qualsevol solució que no sigui les que ells voldrien. Si volen defensar la terra, vol dir que potser voldrien defensar a la pagesia, però aquests, tenen molt clar els problemes immediats que tenen que resoldre, i no tinc clar que la CUP estigui al cas i els pagesos els hi facin massa cas.

  Com estem en precampanya electoral, Cs surt de la marginalitat, per fer-se la fotografia del herois que s'enfrontaren contra la resta dels altres grups que es presenten a les eleccions. Potser aquesta fotografia serà històrica, perquè la demoscòpia, li vaticina uns resultats molt magres, tant que probablement, no puguin entrar al Parlament. Sembla que Cs i amb ells, Carrizosa, no va voler fusionar-se amb el PP. Ells sabran perquè no ho han fet. Per la resta dels grups que no siguin de la dreta extrema és una bona noticia, perquè fragmenta una mica, no massa, la dispersió dels vots. Per suposat, molts electors aniran amb el PP o Vox, buidant les expectatives del Cs. Si desapareixen, s'ho hauran guanyat a pols. Però el seu missatge d'odi ha prosperat, hi ha sigut reciclat tant per el PP com Vox. Veurem que decideix el electorat (de la dreta extrema).   

  Llegint la noticia del fixatge de Tomàs Molina per part d'ERC per les Eleccions europees, dona idea de la necessitat de cares conegudes per vendre el producte. Canvi climàtic, una bona idea, llàstima que l'Eurocambra hi ha un bon grapat de negacionistes de la dreta extrema per posar-li dificultats per prendre accions. També és més que probable que la marxa de Molina a la política sigui molt benvinguda des de TV3·.