Carla Turró entrevista a Oriol Junqueras

 

L’entrevista a Oriol Junqueras, a càrrec de Carla Turró (Ara.cat.23/4/24) comença amb una pregunta directa i la resposta que dona és una collonada: “Si Esquerra guanya, a qui trucarà primer: al PSC o a Junts? Nosaltres amb qui volem pactar és amb Catalunya.” Tant difícil és donar una resposta que tingui sentit?

Com la resposta ha estat evasiva, torna a la càrrega: “Però amb qui se sentiria més còmode al Govern?” La resposta torna a ser la grandiloqüència, buida de de concreció. En la seva resposta inclou un “Si guanyem amb majoria absoluta”. Com és possible aquestes respostes? En quin món viu Oriol Junqueres? És impropi d’un polític rebutjar la realitat. 

L’entrevistadora vol alguna concreció i per això li llança la següent pregunta: I qui veu a prop de compartir aquests objectius? La resposta segueix el mateix guió, ni el PS ni Junts  son de fiar. Segons aquesta lectura están sols i no esperen res d’ells.

Un altra pregunta  incòmode:    Descarta un pacte entre ells, entre PSC i Junts? La resposta dona idea de perquè Catalunya està en aquest atzucac permanent: “No, s’han passat quaranta anys fent veure que es barallaven mentre es repartien el país. I com que segurament la seva prioritat és el poder, tenen molta propensió a entendre’s.”

L’amargor en la resposta de Junqueres:” Alguns s’han esforçat a treure els presos i a suprimir el delicte de sedició i uns altres no hi han ajudat. Ho han qualificat de traïció”, dona idea de l’abisme entre ERC i Junts. En aquesta pugna suïcida, l’únic guanyador és el PSC, però Junqueres no sembla amoïnar-lo.

Se li pregunta per la unitat, dels independentistas. Junqueres parla d’unitat i alhora  pot dir: “La unitat es construirà al voltant del que el país necessita, no de l’egoisme d’algú que vota en contra d’allò que és bo per al país. Hi ha qui treballa per guanyar-nos a nosaltres. La nostra feina és treballar perquè Catalunya guanyi.” El subratllat és meu, e indica fins a quin punt están aquestes formacions polítiques en la direcció que molta gent de Catalunya voldria. 

Li pregunten per la seva relació amb Puigdemont. La resposta és evasiva i críptica. La resposta en concret diu així: "Passa que em diuen que és millor que els seus no ho sàpiguen perquè no volen. No voldria posar-ne cap en evidència.”. Sembla que no han de tenir massa relació, però esclar, qui podía dir-ho juga al joc dels disbarats!

L’entrevistadora fa una pregunta incòmode: “Fa uns quants anys vostè deia que un referèndum pactat era una fantasia i ara el partit el reivindica. ”La resposta és un altre brindis al sol. La seva resposta: “Fer un referèndum no és una qüestió de temps, és una qüestió de força democràtica. Necessitem un resultat que sigui reconegut per la comunitat internacional i, per obtenir-lo, necessitem força dins la nostra societat.”. Es fa difícil obtenir aquesta força amb la divisió del bloc independentista, perquè la comunitat internacional no vol saber res de canviar fronteres polítiques.

És la lliçó més important del 2017? “És una lliçó. Nosaltres vam guanyar democràticament, però l’Estat va decidir utilitzar unes eines no democràtiques.” La resposta no sembla massa convincent. La falta de realisme, la correlació de forçes, no anava en la direcció que volia el sobiranisme. No pots demanar a la gent que surti al carrer per defensar uns resultat unilaterals. També és cert que l’Estat, no reconeixeria mai cap resultat, ni què fos del 80%.  

Una pregunta pertinent: Quan observa Catalunya, què li preocupa més? La resposta: “.”Moltes qüestions. Hi ha 440.000 infants en risc d’exclusió social, em preocupa veure com el lloguer devora els ingressos de molts treballadors. La taxa de fertilitat és de l’1,1% o de l’1,2%, això vol dir que si no tinguéssim altres aportacions, la població de Catalunya es dividiria per dos a cada generació. Ens hem d’ocupar d’aquestes coses que són veritablement importants”.

L’aeroport del Prat s’ha d’ampliar? Pensa que no cal fer l’ampliació, perquè una part dels vols low cost poden anar a Girona o a Reus. I més diu una veritat què fa inútil aquest debat: “Tots aquests que parlen de la importància d’allargar les pistes, el que haurien de fer és recordar que si els avions que venen de Tòquio no aterren directament a Barcelona és perquè el govern espanyol els hi prohibeix.”

També hi ha una pregunta sobre el Hard Rock –cal recordar que aquesta qüestió és el detonant que ha fet possible aquestes eleccions-. La resposta el clàssic No, però sí. Pensa que ha d’haver una fiscalitat específica, però ell, prefereix la reindustrialització “és la millor manera de garantir llocs de treball de qualitat. Aquest és el nostre model.”

Renovables. Estem a la cua, de llarg, de tot Espanya. “Ara estem a 3.000 megawatts, que li poden semblar pocs. Estàvem a 9 megawatts, en tres anys s’ha passat a 3.000 i estarem a final d’any a 5.000. Posi-hi vostè el qualificatiu.”