Política i societat

 

  Entrevista del 3 de desembre 2018

  Entrevista parlem amb la directora de l’ARA, Esther Vera, el cap de Política, Aleix Moldes i el subdirector David Miró. 

  Entrevista de Carla Turró amb Jordi Mir El partits polítics son una eina imprescindible entre la ciutadania i l'engranatge del Estat. Una societat sense partits polítics, no pot ser mai una democracia. Els partits polítics han d'expressar la diversitat d'opcions de la societat. El problema és quant  aquests partits polítics és transformen en màquines electorals, on la obediència al líder deixa fora de joc qualsevol que posi en qüestió al líders i la seva maquinària. A més, el nostre sistema de partits, al ser amb llistes tancades fa encara més difícil la diversitat dins del mateix partit. No hi ha connexió entre els candidats escollits per el partit i el seu electorat, perquè l'obediència cega al partit deixa sense possibilitats de relació entre el candidat i els electors. Hi ha una altra qüestió, els partits polítics son màquines de feina per els seus partidaris, que des de molt joves entrant a formar part d'aquesta maquinària. Els defectes i virtuts d'una s...

  Entrevista de Carla Turró Aquest sens dubte és un cartell molt estrany. En primer lloc, el candidat a l'exili Carles Puigdemont no mira directament al elector. Sembla mirar al paisatge o ves a saber on . No tinc clar les raons per fer aquest cartell. Potser deuen pensar en un perfil baix. Però el candidat és prou potent -ex President de la Generalitat, destituït per l'article 155- per haver optat en altres situacions. No porta el cotxe ell, li treu dinamisme i subratlla més aviat passivitat. Sembla anar amb el cotxe oficial algun lloc indeterminat. Com bon usuari, porta el cinturó de seguretat posat, sembla que no vol que els Mossos d'Esquadra li posin una multa. Definitivament, a mi no s'ha m'acudiria haver-ho fet, però sempre hi ha gent més llesta que jo per decidir-hi. 

  Esquema de l'entrevista: Llei antiimmigració: -racistes (colonial) Economia: - necessitem immigració col·lectivament i a la vegada certs col·lectius surten perjudicats. Hi ha una asimetria entre benefici global -impostos, son joves no gasten sanitat,. individualment, perjudicar, a la banda més baixa d'ingrés.  - Grups socials, més desfavorits, mercat immobiliari, 100.000 immigrant, necessitem habitatges, on va aquesta demanda? Lloguer! Demografia -Baixada salarial a nivell més baix, competència a la baixa. Urbanisme: - Concentració urbana, perdre valor  a les propietats per la immigració. - La immigració és  bonus de creixement, és com tenir més fills, creixement i més demanda, geogràficament molt desigual. - Revertir els beneficis de la immigració cap a la societat més perjudicada. -Oferta baixa de bens socials. La competència genera problemes a tots els països. Solucions:  -Economia: genera dinàmiques pròpies. Excés de serveis personals. Baix valor af...

  Pedro Sánchez segueix en la Presidència del Govern. Carla Turró conversa amb David Miró i Esther Vera

  L’entrevista a Oriol Junqueras, a càrrec de Carla Turró (Ara.cat.23/4/24) comença amb una pregunta directa i la resposta que dona és una collonada: “ Si Esquerra guanya, a qui trucarà primer: al PSC o a Junts? Nosaltres amb qui volem pactar és amb Catalunya .” Tant difícil és donar una resposta que tingui sentit? Com la resposta ha estat evasiva, torna a la càrrega: “ Però amb qui se sentiria més còmode al Govern? ” La resposta torna a ser la grandiloqüència, buida de de concreció. En la seva resposta inclou un “Si guanyem amb majoria absoluta”. Com és possible aquestes respostes? En quin món viu Oriol Junqueres? És impropi d’un polític rebutjar la realitat.  L’entrevistadora vol alguna concreció i per això li llança la següent pregunta: I qui veu a prop de compartir aquests objectius? La resposta segueix el mateix guió, ni el PS ni Junts  son de fiar. Segons aquesta lectura están sols i no esperen res d’ells. Un altra pregunta  incòmode:   ...

  La imatge mostra a Clara Ponsatí i Jordi Graupera entrevistats per Carla Turró al Ara. Una entrevista surrealista, en sentit que la nova opció independentista Alhora. Un nom també surrealista. Per ells, que van en sintonia, això diuen, aquesta opció independentista, és la bona. Així, Clara Ponsatí pot dir tranquil·lament: "  És l'única opció independentista. Les altres han demostrat, amb els fets, que no saben com fer-la, i alguns ni tan sols volen ". Aquesta afirmació sembla afirmar una puresa ideològica que la resta no entenen. La psicopatologia de les diferències apareix sense manies. Perquè a la pregunta: " I vostès com farien la independència? — C.P.: Amb una majoria social i un control de les institucions. Com s'havia d'haver fet l'octubre del 2017. — J.G.: Aquesta pregunta s'aguanta sobre la presumpció que ens bombardejaran. Si no, quina dificultat hi ha? Un govern declara la independència, té el control de les institucions, de l'ordre pú...

  Els dinosaures del PSOE, bramen contra Puigdemont. Segons Felipe González: "  Jo no em resigno, em rebel·lo contra això. No ho suportaré ". Sort que ho diu qui va autoritzar el GAL. Guerra diu alegrement:   "Un senyor que dona un cop d'estat, que declara independent una zona del país, que crea segons ell una república a Catalunya, que després covardament, com un gàngster de poca categoria, es fica en un maleter per fugar-se, per evitar que la justícia li exigeixi responsabilitats, que se'n va a Waterloo a un palau espectacular que segurament hem pagat entre tots [...]. I que una vicepresidenta del govern vagi a negociar amb aquest tipus em sembla una infàmia contra la democràcia”.  Guerra i González van ser responsables que la democracia a Espanya fos sempre anèmica. Van poder canviar les estructures d'Estat però no ho van fer. Ara son simplement, els testaferros de Franco i animadors dels mitjans de la extrema dreta que durant tant de temps van fer una cro...