Passa al contingut principal

Dinosaures treien foc pels queixals

 


Els dinosaures del PSOE, bramen contra Puigdemont. Segons Felipe González: " Jo no em resigno, em rebel·lo contra això. No ho suportaré". Sort que ho diu qui va autoritzar el GAL. Guerra diu alegrement:  "Un senyor que dona un cop d'estat, que declara independent una zona del país, que crea segons ell una república a Catalunya, que després covardament, com un gàngster de poca categoria, es fica en un maleter per fugar-se, per evitar que la justícia li exigeixi responsabilitats, que se'n va a Waterloo a un palau espectacular que segurament hem pagat entre tots [...]. I que una vicepresidenta del govern vagi a negociar amb aquest tipus em sembla una infàmia contra la democràcia”.  Guerra i González van ser responsables que la democracia a Espanya fos sempre anèmica. Van poder canviar les estructures d'Estat però no ho van fer. Ara son simplement, els testaferros de Franco i animadors dels mitjans de la extrema dreta que durant tant de temps van fer una croada contra ells quan governaven. Ah si, ells parlaven amb la cúpula d'ETA, per el que sembla ells eren més respectables que el President Carles Puigdemont. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

El Roto no és infal·lible

  [Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]