Salta al contingut principal

L'Espanya que no em representa

 



Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El franquisme declarat Bé d'Interès Cultural

  Portar una estelada és un crim de lesa majestat, però si portes tota la quincalleria franquista seràs vist com un patriota com cal, i per tant, t'he estalviares què t'ha atonyini la policia patriòtica. El PP & Vox son hereus directes del franquisme del qual el PP va fer que s'ha amagava, Vox, no ho ha fet mai. Els franquisme va dictar les consciències durant quaranta anys, Felipe González va tenir molta cura per no molestar-los massa. Pel que sembla, el passat sempre torna.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Feijóo i Abascal volen petroli rus a les benzineres espanyoles

  Llegeixo que Trump vol desempellagar-se de Zelenski, a favor, és clar de Putin. Petroli per continuar la guerra, aquesta és el estrategia de Putin. La UE encara fa com si l’OTAN fos una institució fiable per la seguretat europea, però això és una mentida com  una casa de pagès. Zelenski sap que ara l’opció bèl·lica és intentar destruir totes les infraestructures petrolieres de Rússia. Això ja ho està  fent i és aquest fet el que a posat a Trump al costat de Putin. Els sàtrapes intenten salvar-se entre ells, no sigui que els vulguin fer fora. Segur que en versió domèstica, tant Feijóo com Abascal volen que Trump doni suport a Putin, així l'estimat petroli no faltara a la benzinera d'a prop de casa. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....
Publica un comentari a l'entrada
Més informació