Política y sociedad

 Inhabilitación del President de la Generalitat Quim Torra El TS acaba de inhabilitar al President de la Generalitat, es el tercero en tres años. ¡No son las urnas, quienes derriban gobiernos, sino una instancia que ha tomado el relevo de la política, la justicia patriotera y justiciera! Todo es posible contra el independentismo. Si hubiera sido el Presidente de cualquier otra CC.AA no hubiera existido la inhabilitación, pero contra Cataluña, el derecho se ha hecho papilla para paladares exigentes. No se ha perdonado ni se perdonará el 1-O, y como no pueden castigar a la población en general, se centran en sus representantes. Debe ser difícil buscar una ejemplo de los desaguisados que vivimos en estos momentos de pandemia y confusión. La voluntad popular que se expresa en el Parlament de Catalunya es descabalgada una y otra vez, por una judicatura que está tan escorada a la extrema derecha que se ha creído los graznidos de sirenas que desde las cavernas mediáticas anuncian el fin de

                  

 Avui comença el nou curs escolar, amb tot el  que representa, la nova normalitat què ha imposat el covid-19. La nova rutina que comença en pors i esperançes. No hi ha cap alternativa, llevat de tancar centres quan comenci els contagis, que n’hi hauran. La qüestió és quants centres i alumnes afectarà tot això. També el professorat que quedi confinat a casa i el etern problema de les substitucions. S’han dit molts disbarats, per exemple: [ Hoy comienza el nuevo curso escolar, con todo lo que representa, la nueva normalidad que ha impuesto el Covid-19. La nueva rutina que comienza con miedos y esperanzas. No hay alternativa, salvo cerrar centros cuando comiencen los contagios, que los tendrán. La cuestión es cuántos centros y alumnos afectará todo esto. También el profesorado que quede confinado en casa y el eterno problema de las sustituciones. Se han dicho muchos disparates, por ejemplo: ] “El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va anunciar que es repartirien 300.000 ordinadors a tot

 

  Aquest 11-S està marcat, per el Covid-19. Les manifestacions multitudinàries del independentisme, s’han tingut que aplaçar. Hi haurà concentracions, però rés a veure amb el any passat.  Malgrat les querelles internes, fruit de les desavinences entre ERC i Junts per Catalunya, han creat un divisió lamentable, però potser inevitable. L’eix nacional versus l’eix social. Dretes i esquerres. Exemplar la base o la crida a la puresa de la patria. La realitat  es tossuda. El front judicial, segueix el seva marxa triomfal: “La unidad de España”. PSOE i Podem, coexistint amb dificultats i contradiccions, com noi pot ser d’altre manera. Com enyoren els del POSE les majories absolutes!  Les partits sistèmics –PSOE i PP-, encara segueixen amb l’orbita de una realitat que està desbordada i transformada. A més, la pandemia ha creat un nou forat negre a les perspectives de reactivació. Partits que amb les inèrcies de dècades governant amb majories absolutes, son incapaços de establir aliances, més e

“(...). La incorporació de Catalunya a Europa ofereix per als catalans l’aspecte anomenat “catalanització”. Per als europeus, ofereix els aspectes “desprovincianització”, “desruralització”, “urbanització”. Però són la mateixa cosa. Una Catalunya “urbana”, viva, autèntica; això és el que vol dir “una Catalunya europea”. Tota la resta és jocfloralisme, pairalisme, sardanisme. La Catalunya del futur pot, si vol, celebrar Jocs Florals, ballar sardanes i beure en porró. Però que no pensi que amb això sol es farà catalana. Si fer-se “mes català” equival, avui dia, a fer-se “més europeu”, caldrà convenir que el folklorisme a ultrança pot fer més nosa que servei*” (pàg.119) [ La incorporación de Cataluña en Europa ofrece para los catalanes el aspecto llamado "catalanización". Para los europeos, ofrece los aspectos "desprovincianització", "desruralización", "urbanización". Pero son la misma cosa. Una Cataluña "urbana", viva, auténtica; eso es lo

Canvis de Consellers però per què?