Què volem fer de Catalunya?

“(...). La incorporació de Catalunya a Europa ofereix per als catalans l’aspecte anomenat “catalanització”. Per als europeus, ofereix els aspectes “desprovincianització”, “desruralització”, “urbanització”. Però són la mateixa cosa. Una Catalunya “urbana”, viva, autèntica; això és el que vol dir “una Catalunya europea”. Tota la resta és jocfloralisme, pairalisme, sardanisme. La Catalunya del futur pot, si vol, celebrar Jocs Florals, ballar sardanes i beure en porró. Però que no pensi que amb això sol es farà catalana. Si fer-se “mes català” equival, avui dia, a fer-se “més europeu”, caldrà convenir que el folklorisme a ultrança pot fer més nosa que servei*” (pàg.119)

[La incorporación de Cataluña en Europa ofrece para los catalanes el aspecto llamado "catalanización". Para los europeos, ofrece los aspectos "desprovincianització", "desruralización", "urbanización". Pero son la misma cosa. Una Cataluña "urbana", viva, auténtica; eso es lo que significa "una Cataluña europea". Todo lo demás es jocfloralisme, pairalisme, sardanismo. La Cataluña del futuro puede, si quiere, celebrar Juegos Florales, bailar sardanas y beber en porrón. Pero que no piense que con esto solo se hará catalana. Si hacerse "más catalán" equivale, hoy en día, a hacerse "más europeo", habrá que convenir que el folclorismo a ultranza puede hacer más estorbo que servicio]

*Josep Ferrater Mora. Les formes de la vida catalana. Catalanització de Catalunya. Biblioteca Selecta 179, Editorial Selecta, Barcelona, 1960.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón. Los tertulianos

Més informació

11-M: Vintè aniversari

Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

Més informació

El Roto no és infal·lible

[Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]

Més informació

Política y sociedad

Cercar en aquest blog