“(...). La incorporació de Catalunya a Europa ofereix per als catalans l’aspecte anomenat “catalanització”. Per als europeus, ofereix els aspectes “desprovincianització”, “desruralització”, “urbanització”. Però són la mateixa cosa. Una Catalunya “urbana”, viva, autèntica; això és el que vol dir “una Catalunya europea”. Tota la resta és jocfloralisme, pairalisme, sardanisme. La Catalunya del futur pot, si vol, celebrar Jocs Florals, ballar sardanes i beure en porró. Però que no pensi que amb això sol es farà catalana. Si fer-se “mes català” equival, avui dia, a fer-se “més europeu”, caldrà convenir que el folklorisme a ultrança pot fer més nosa que servei*” (pàg.119)
[La incorporación de Cataluña en Europa ofrece para los catalanes el aspecto llamado "catalanización". Para los europeos, ofrece los aspectos "desprovincianització", "desruralización", "urbanización". Pero son la misma cosa. Una Cataluña "urbana", viva, auténtica; eso es lo que significa "una Cataluña europea". Todo lo demás es jocfloralisme, pairalisme, sardanismo. La Cataluña del futuro puede, si quiere, celebrar Juegos Florales, bailar sardanas y beber en porrón. Pero que no piense que con esto solo se hará catalana. Si hacerse "más catalán" equivale, hoy en día, a hacerse "más europeo", habrá que convenir que el folclorismo a ultranza puede hacer más estorbo que servicio]
*Josep Ferrater Mora. Les formes de la vida catalana. Catalanització de Catalunya. Biblioteca Selecta 179, Editorial Selecta, Barcelona, 1960.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada