Política i societat

  Badalona, maig de 2024 Hi ha imatges   que ho diuen tot, però aquesta no ho és. Tot està estudiat. No és veu el context, potser hi ha milers de seguidors del PP aplegats al costat dels seus líders. Darrere d'ells d'un bloc de pisos és una bona manera de dir que l'habitatge és un problema molt seriós.  Palmeres, sol i Feijóo que no acaba de deixar-se anar i per això porta una jaqueta que amb les onades de calor que tenim, segons Vox això és normal, deu suar de valent, o potser Feijóo és d'aquells que no suen mai.  De moment, Feijóo segueix el seu camí cap a Vox, 'únic lloc que pot anar.  PD: Què fa Feijóo amb el puny aixecat? S'ha pensat que és d'esquerres? És veritat que el puny sembla força flonjo, però l'inconscient li està jugant una mala passada. Mentre Alejandro Fernández sembla molt feliç. Llàstima que la fotografia sigui antiga. 

  A més dels delictes que corresponguin, caldrà afegir   el desordre en el magatzem En canvi, ací s'ha ordenat el mostrari  de productes per la venda il·legal Llegint l'article firmat per Diana Silva al Ara.cat (15/9/25) constato amb sorpresa que els Mossos d'Esquadra no pinten res a Catalunya. Tot el mèrit d'aquesta operació anomenada Kermel l'ha a dut a terme la GC. Segona constatació, aquesta operació contra el "top manta" no sembla que poguí solucionar res del que s'amaga darrera dels venedors ambulants. He escoltat que  els "manters" son quasi milionaris que passen l'estona davant del productes selectes que venen. Tercera, descripció valorativa del cervell d'aquesta trama: " una persona totalment normal i un veí que passava desapercebuda ". Quarta, l'operació ha estat un significatiu cop contra les màfies que volen instal·lar-se a Catalunya. Detencions, una!, "la persona totalment normal". Si és frau i ana...

  El TSJC, ni és de Catalunya ni parla mai en català, però el TSJC és un acèrrim defensor  de les tesis de Sapir-Whorf*, perquè creu que el català porta directament a l' independentisme. Segon aquesta tesi en versió extrema, la llengua determina la forma de pensar d'una persona. Per això, el TSJC, vol introduir el castellà per eixamplar la cosmovisió dels nens i nenes a casa nostre.  No deixa de ser paròdic que un TSJC volgui ser la consciència d'un país, a expenses d'un Parlament on rau ni que sigui formalment, la representativitat de Catalunya. El TSJC s'ha convertit en un altre càmera de representació de l'Espanya imperial. Ells si son addictes a les tesis de Sapir-Whorf.

  A quina hora serà la mobilització a Barcelona? En tots tres indrets de la manifestació, és a dir, Girona, Barcelona i Tortosa, l’hora de la convocatòria és a les 17.14, com és habitual. "Un lloc de memòria indiscutible va ser el de la Ciutadella. El seu anhelat enderrocament va donar peu a un discurs, l'octubre del 1868, del president de la Junta Revolucionària a favor de les lleis perdudes i " contra la sangrienta memoria de Felipe V ". Era el " padrón de ignominia que levantara un día Felipe V para esclavizar a los barceloneses y para poner un freno a sus sentimientos demasiado libres ", segons La Corona de Aragón, el 1854. Jacint Verdaguer s'hi referí a la poesia "Barcelona venjada*". Magí Sunyer en el seu llibre Mites per a una nació. De Guifré  el Pelós a l'Onze de Setembre, rastreja la literatura que parla d'aquesta commemoració. "De fet, ens diu Sunyer, fins als noranta [s.XIX] és el tema central é...

  Avui és la festa Nacional de Catalunya. Una festa què té origen en aquest mateix dia però de 1714, quan Barcelona "va capitular davant les tropes borbòniques comandades pel duc de Berwick. La resistència va durar tretze mesos*". "Uns 39.000 soldats borbònics assetjaven la ciutat, defensada per 5.400 resistents, la major part dels quals formaven part de les companyies de la Coronela a càrrec dels gremis. A la resta del territori els borbònics disposaven d'uns 47.000 homes, mentre que els austriacistes en tenien uns 13.000. L'11 de setembre la lluita va ser especialment intensa al quarter de Mar, en un cos a cos als carrers i a les cases properes a la muralla. El jaciment del Born en dona testimoni. El conseller Rafael Casanova va caure ferit i el comandant Villarroel, també ferit, decidí capitular a les dues del migdia." A l'obra de Albert Sánchez Piñol, Victus dona idea de la transversalitat a l'hora de defensar les instituc...

  L’article de Josep Ramoneda, Final de cicle, nova etapa expressa les idees d’un intel•lectual que no  no se sent  còmoda parlant del Procés. Per això en l’article insisteix en termes com normalització, esgotament del Procés, girar full, emprendre altres camins, i sobretot, la idea que Puigdemont ha deixar espai per nous lideratges de Junts. No hi ha normalització quan la trobava es fa a Brussel•les i no a Barcelona. I no és fa a Barcelona, perquè la cúpula del TS no vol acatar la Llei d’Amnistia. Diu en frase que sembla acabar amb tota discussió que “ La realitat s’acostuma a acabar imposant tant els intransigents com als irredemptes ”. Sembla que Ramoneda estigui observant la política des d’una posició centrada on pot veure qui està els extrems. Cal fer autocrítica del Procés, encara no s’ha fet i cap dels protagonistes vol fer cap pas al costat. Per això, Puigdemont, segueix sent un mal de queixal per els estaments de l’Espanya oficial. Cal recordar que el PSOE i el...

  No deixo d'escoltar proeses en el món casteller. I això en fa pensar que aquestes colles res més tenen al cap batre records. Vivim en un món on tot es redueix això, en aquest cas, anant apilant gent un sobre d'altres fins arribar al cel. De fet és així con s'ha fet la història. La seva història cal situar-la entre el segle XVIII-XIX al Camp de Tarragona i el Penedès*. Dins del franquisme, era expressió d'un localisme exòtic i inofensiu: "els castellers eren considerats 'gent de pet i rot*'". El seu desenvolupament exponencial coincideix amb l'arribada de la democracia. I això gràcies a tres factors: amateurisme, ampliació a  nous sectors social i la incorporació de la dona*. Tot això va suposar que el món casteller s'escampés més enllà dels indrets d'origen. Avui, hi ha colles castelleres pràcticament a tot Catalunya. La premsa, la tv estan pendents de les diades castelleres. La propia Unesco ha reconegut (2010) la seva singularitat. En e...

    “Em va sorprendre la maduresa oratòria de la Sílvia i la seva capacitat de dir les coses com són . Cada nit mirava tres o quatre intervencions seves abans d’anar a dormir. Vaig connectar amb el partit, i aquest repte m’il·lusiona”.  Aquestes embafadores paraules de Eduard Berraondo dona mostra del nou cap propagandístic d'Aliança Catalana. Com expert en tirar pilotes fora, ara amb Aliança podrà demostrar aquestes dots. No ho té fàcil perquè el missatge xenòfob no dona massa de sí, però com vivim temps de confusió, de pors, de incerteses, sempre podrà identificar l'arrel de tots els mals a Catalunya. Vox i Aliança Catalana son cara i creu d'una Catalunya que per uns el millor seria deixar de parlar català e integrar-se al regne de Castellà i l'altre, el millor seria un principat on tothom abans d'anar a dormir pogues escoltar la neu de la seva líder per poder agafar la son d'un país imbècil.      

  Sembla que el finançament va per llarg. En primer lloc, la qüestió de la ordinalitat com diu el titular està “en l’aire”, és dir, en el no res. Ordinalitat vol dir que si ests el tercer major contribuent a les arques del Estat, llavors, has de rebre el en el tercer lloc en el repartiment. Cal recordar que aquesta financiació porta congelada des del 2014 a l’espera d’una nova reforma. I mentre això passa, Catalunya ha arribat els 8 milions d’habitants. No pot finançar-se com si fóssim 6 ! La lluita de les CCAA governades per el PP, enfront de Catalunya serà èpica perquè la demagògia i la catalanofòbia, dona vots a la resta d’Espanya. Illa té un greu problema perquè les CCAA subvencionades, en bona part per Catalunya, no voldran perdre el seu nivell de subvenció eterna. La solidaritat és avui, un recurs retòric que explica perquè malgrat tots aquests anys de règim autonòmic, les mateixes CCAA que estaven a la cua segueixen estant-hi.  El PSOE farà veure que intenta fer el poss...

  Cal tindrà molta barra per venir ací i fer aquesta mena de declaracions, on bàsicament et diu a la cara que almenys en dos o tres anys el (mal)servei seguirà com fins ara. Aquest personatge odiós tindria que ser anomenat persona non grata, perquè els seus exabruptes contra els catalans és de jutjat de guàrdia. Illa li compra tot, les mentides incloses. També hi ha altres irresponsables d'Adif i Renfe que porten en el càrrec per escarni del usuaris que pateixen Renfe, dia si i dia també. Van tindrà que cessar a l'anterior director de Renfe a Catalunya,  Antonio Carmona, de les decisions diàries. Ara,   el nou director operatiu de la companyia, Josep Enric García Alemany, que va ser nomenat fa només uns dies. "(Ara.cat, 28/3/25). El desgavell continua.  PD: Els maquinistes de Renfe sempre amatents els seus propis interessos (minoritari) son còmplices silenciosos del desastre de Renfe que perjudica a tots els usuaris (moltíssims)

  Una paradoxa, aquest estiu està sent catastròfic pel foc. Un anys amb pluges abundoses, resulta que ha generat una massa boscosa que amb la mala combinació de diferents elements, el vent, la massa forestal i altes temperatures i poca pluja, han creat aquest incendi que porta 3.100 hectàrees, hi ha obligat a confinar a 18.000 persones. Unes tasques molt difícil que ha obligat a intervenir a més de 300 bombers i 250 efectius de l'UME (Unitat Militar d'Emergències), a més de Mossos i policia urbana. Tots els mitjans disponibles s'han posat en marxa per poder contenir el foc, que perillosament està molt a prop del Parc Natural  dels Ports. A la crònica del Ara, explica que " la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha ofert a la Generalitat equips d'extinció de la comunitat". Sembla que si no hi ha canvis dramàtic com ahir a la nit, el foc pot estar contingut a l'espera de possibles pluges, que ajudarien a remullar el terreny. Un dels problemes greus a C...

  Ara mateix, no sé exactament que ha passat i està passant a Catalunya i el President de la Generalitat Salvador Illa. Es vol tirar endavant un macroprojecte amb el vist-i-plau d'ERC i els Comuns? Amb Aragonés aquest projecte semblava oblidat, però gràcies a Illa el aconseguidor català, ara tot és possible, ampliació del aeroport i desprès vindrà, no tinc cap dubte, el Centre Recreatiu, un eufemisme descarat, per el antic Hard Rock Casino. Això sí, el finançament singular (un altre eufemisme) pot dormir en algun calaix de la Moncloa. Benvingut el desert del reial! PD: Quina sort poder dir que l'aeroport han passat 90 milions de passatgers (és dir)!

  L'única resposta decent davant de la fatxenderia d'Ayuso  

  L'article el firmen  Aquest article el signen conjuntament Pere Aragonès, Artur Mas, Ximo Puig, Antoni Castells, Oriol Junqueras, Andreu Mas-Colell, Natàlia Mas Guix i Vicent Soler. 1.-  La fusió suposaria una pèrdua d’arrelament territorial del capital i una menor vinculació entre el sistema financer i les necessitats del teixit productiu local. M'he permès subratllar això de arrelament territorial del capital! Un autor tant antic com Marx deia el segle XIX que el capital no té pàtria. I de fet, el Sabadell va fugir -rebent ordres de la superioritat- a un lloc segur desprès del 1 d'octubre de 2017 a Alacant. I ara surten amb aquest estirabot? 2.-  Les implicacions van molt més enllà de l’àmbit corporatiu: hi ha riscos reals per a l’ocupació, la cohesió territorial i l’accés al finançament de les pimes. Potser tenen raó, i el Banc de Sabadell és un pilar fonamental per la bona marxa del país. Si fos així, caldria pensar en una banca pública precisament per evitar l...

  PD: Si el govern de Illa ofereix aquesta possibilitat a Aragó, seria possible que els murals es quedessin al MNAC? 

  Desprès que  Óscar Puente, el ministre catastròfic de Renfe a Catalunya, hagi dictat sentència sobre el que passa a Renfe rodalies a Catalunya, dient que tot plegat és culpa del "vandalisme català", ara Maria Jesús Montero podrà dir també que la falta d'execució pressupostària de l'Estat a Catalunya (20%) és per culpa del catalans que són uns il·lusos eterns per pensar que les coses poden canviar. Montero s'excusà per la diferència amb Madrid (57,5%), perquè Catalunya està molt lluny del Km 0.

  Illa i Cercas dos cares, una amable i l'altre eternament agre, volen dialogar " sobre les tradicions, la cultura i Sant Jordi", a nivell còsmic. Parlar de Catalunya déu semblar massa provincià. Sant Jordi és un bon moment per copsar l'estat de salut del català. Del castellà no cal parlar massa, perquè tenen tots els altaveus. Cercas és per descomptat, un excel·lent narrador. El seus  libres a meitat de camí entre la narrativa, la ficció i el reportatge de investigació son importantíssim per saber con a anat la crònica del nostre país. No escriu en català i està en el seu dret de fer-ho, no faltaria més! Però, no hi ha cap altre escriptor en llegua catalana que pugui parlar Illa?

  Com un reflux del estómac, tornen aparèixer personatge de sainet de la pitjor espècie. El PP va acumular tant de poder, que la corrupció és va fer sistèmica. Una llarga llista de persones amb càrrecs importants, van fer i desfer amb total impunitat. La salsa que ho lliga tot és diu Villarejo. Una mena de Torrente, però que pel que sembla tenia bones connexions amb el poder (PP). Aquestes Comissions del Congrés son una autèntica farsa i més valdria deixar-ho córrer. Perquè dona peu a seguint mentint sense cap escrúpol i a més els dona un aire de respectabilitat que no tenen. Un altre constant en aquesta mena de judicis paral·lels és l'amnèsia persistent que tots ells pateixen. Cospedal va ser secretaria general del PP i posteriorment, ministra de defensa en època de M.Rajoy. Per tots ells, Espanya és l'únic important, que es tradueix en els seus propis interessos. Cospedal i Villarejo: “Alícia Sánchez Camacho i nosaltres vam canviar la història de Catalunya”. pic.twitter.com...

  Per la dreta extrema, Espanya és va trencar quan Franco va morir (1975). Des de llavors, l'anunci de la mort d'Espanya s'ha fet un clàssic de la dreta reaccionaria. L'última, és la possibilitat de la delegació de competència en immigració. Pel que sembla, Feijóo , ací és irrellevant, la visió que els Mossos d'Esquadra puguin segellar el passaport, sembla que el mentider compulsiu què és Aznar, li treu de polleguera. Sembla que no s'han recorda que va ser ell qui va treure la GC de les carreteres a Catalunya!  A mi també en treu de polleguera arribar a Espanya des de qualsevol lloc del món i trobar-me uns GC que mai parlaran ni en diran bon dia ni bona nit.

  La immigració suma o no suma*? Això és preguntaven personalitats com Mas-Colell i Miquel Puig. Una constatació som 8 milions, " però ni un més fins que no hàgim proveït aquesta població dels serveis públics que necessita i fins que no hàgim estat capaços de proporcionar bons llocs de treball per a tothom” (Miquel Puig). Salvador Cardús entra en el debat, i afegeix una dimensió social:  1)" impacta en els serveis públics com l’escola i la sanitat. O en la demanda d’habitatge." 2) per les formes de vida que comparteixen un mateix territori però que són viscudes des de coordenades temporals i de socialització que suposen mons completament aïllats, si no incompatibles." Cardús posa exemples d'aquestes formes de vida, no exclusives dels immigrants: "  Parlo de models de relació amb violència entre pares i fills que recorden els de fa setanta anys aquí, parlo de patrons de concertació matrimonial forçats per la família, parlo de pautes de dominació despòtica di...