Política i societat

  El Departament d'Educació torna estar al centre d'una altre polèmica, i porta masses aquest any. Ara Mossos en una assemblea de docents, infiltrats, sense uniforme, i fent tasques de seguretat per tots el reunits. Devien començar a  preparar-se per la seva integració dins de la dinàmica del centre. Hi ha una cosa segura, devien avorrir-se mortalment, però això és un altre problema. Per què aquesta dinàmica d'Educació? Eren agents espontanis o havien rebut alguna ordre de la superioritat? En una reunió general, era fàcil infiltrar-se per saber si haurà vaga o no; si, hi ha líders destacats o no, i això vol dir que no van ser espontanis sinó fent de policia, en hores laborables. Sigui qui sigui qui ha ordenat la infiltració -Trapero, per exemple-, el cas és un escàndol sense precedents. Si us plau, Consellera d'Educació dimiteixi per raons de dignitat política, o potser el PSC vol jugar la carta i l'estil de la GC? Sembla que estem en un altre època.  Cal tenir molt...

  La presó és una institució que hauria de complir una funció rehabilitadora, perquè així ho diu la CE (art.25.2). Però com passa en tots els ordres, la Llei, és transforma en paper mullat. "E spaña se sitúa en las posiciones más altas en cuanto aciudadanos encarcelados por cada 100.000 habitantes, en ocasionesjusto por debajo de una media europea ya de por sí muy elevada comoconsecuencia de la entrada de países de europa oriental en la Unión(López Peregrín, 2002-2003; GePC, 2005; Díez Ripollés, 2006; Cid,2008)*". "  Como sepuede ver en el gráfico nº 1, la evolución estadounidense es muy pronunciada, con un ascenso de alrededor de 250 puntos entre 1992 y 2009,así como un leve descenso  en los últimos dos años de la medición en el caso europeo, sin embargo, se observa cierto ascenso en los años noventa, con saltos de diez puntos cada tres años, y una estabilización notable de su evolución durante toda la primera década del siglo XXI. La gràfica expressa que malgrat el que...

  L’enquesta de l’Ara, permet visualitzar la crisi de Junts. Les enquestes les encarrega els diable, però les seves repercussions no es faran esperar. Tenen un president a l’exili i una portaveu al Congrés que s’ha fet agra e impopular. Volen tenir un perfil tant propi que li copien les idees a AC, una escopinada política. Dona basarda pensar que una agrupació d’un poble com Ripoll, poguí tenir solucions per a Catalunya, amb una única recepta: la xenofòbia. 

  Veient les llistes dels llibres més venuts ahir a Sant Jordi, sorprèn la disparitat de títols en català i castellà, cap coincidència. Vol dir que la Catalunya de Illa està fent forat entre una consciència nacional i un altre més espanyolista? O potser la diversitat és més gran del que diuen les enquestes? Cert que hi ha un excés de llibres que surten precisament per Sant Jordi. Cal recordar que el 10% de les vendes del tot el any és fa en un sol dia. Tinc la sensació que la gent no llegeix tant com abans. Que hi ha segments de la població que no llegeix mai. Un país i quantes animes hi ha?  

  PD: Pel que sembla a Saragossa, no dormen perquè el català està envaint-ho tot. Allà és va inventar una nova llengua, però sembla que no l'han posat en marxa. A la Franja hi ha un niu de resistència que cal esborrar. Amb veïns com aquests, qui vol enèmics? He llegit que a les Illes, el proper diumenge a la localitat de Calvià, es farà la festa de Sant George, en honor dels anglesos que viuen a aquest indret.  It's great!

  Per fi, el TS ha donat el vist i plaus per destruir les proves radioactives del 1-O. A la Providència del TS demana com si del Arca de Noé es tractés, deixar "una o dues mostres" dels objectes requisats. Les restes seran cremades davant  de   "lletrat de l'administració de justícia aixecarà acta de la destrucció." En temps d'estalvi, cal això? Vull dir, cal destruir les urnes? La resposta per l'alt Tribunal és que si, perquè son extremadament tòxiques i podia contagiar els servidors públic que tenen la perillosa missió de desfer-se d'aquest material altament deleteri. 

  El català torna al TSJC - el nom és una burla-, dictamina, és a dir, legisla contra les pròpies institucions que tenen la prerrogativa de fer-ho, el Parlament de Catalunya. Qualsevol persona o grup, pot impugnar una llei què tingui a veure en el nostre sistema educatiu, i en concret, la llengua vehicular com és el català. Tota la legislació està embarrancada els tribunals. El català és ara mateix objecte d'un sistemàtic atac. La llengua catalana la volen tornar a ficar dins de les cases dels particulars. De moment, tot queda com abans d'aquesta sentència que sembla tenir rang orgànic, perquè paralitza qualsevol altre llei, com és possible això? Desprès del TS anirem a TC. I mentre tant, el TSJC podrà seguir dictant les lleis educatives a Catalunya. Això és simplement intolerable. La Generalitat ha de blindar per llei que el TSJC no faci de legislador, perquè envaeix competències que no els pertoca, en un abús continuat de catalanofobia.

  Ahir a Sevilla, en plena campanya electoral a Andalusia, va parlar el President de la Junta d'Andalusia, Moreno Bonilla i l'ex president González, dins d'un acte surrealista organitzat per la Fundació Cajasol, anomenat "Cayetana de Alba, una duquessa política".  En la conversa, hi havia la moderadora (sic) Susanna Griso. Una conversa tranquil·la, on cap dels problemes eterns d'Andalusia és van posar sobre la taula, no volien mal de caps*. A la crònica de Núria Orriols Guiu, explica que el Procés va sortir a la conversa, perquè la duquessa [el Procés] era "l'inici de la fi d'Espanya", en paraules de Moreno Bonilla, fent d'intèrpret de la ex duquessa. També van parlar de trens. González va reivindicar la prioritat absoluta del AVE, Madrid-Sevilla. González va dir sobre Rodalies que "són un desastre", i la possibilitat d'un traspàs de les competències de Renfe a la Generalitat, va afirmar "Ara els traspassaran un embolic...

   La imatge és a l’estació de Tongi, al nord de Dhaka (Bangladesh). (Ara.cat) La imatge no és de l'estació de Cerdanyola (Renfe) en hora punta. La Cambra de Comerç de Barcelona calcula en 53.800 milions d'euros la inversió en infraestructures a Catalunya per no col·lapsar. Però en sembla molt optimista que l'Estat amb la Generalitat s'apliquin a resoldre el problema, perquè durant els últims vint anys, no s'ha fet res que mereixi el nom de inversions a Catalunya. La falta de Pressupostos, tant a la Generalitat com al Estat, fan il·lusòries qualsevol solució a mig termini. Des del centralisme de Madrid, desprès del 1-O del 2017, Catalunya no entra en cap despesa seriosa del Estat. Per la mentalitat centralista i recentralitzadora, qualsevol inversió  a Catalunya es veu com llançar els diners a un pou sense fons. Illa no vol veure aquesta realitat, perquè Ell sap millor que ningú que el ADN del PSOE és tant centralista com el PP. Per això, per no alarmar el bons mili...

Tallar carreteres quant Renfe funciona com funciona i molta gent agafa el vehicle particular per arribar a temps a la feina, resulta del tot improcedent. A la fotografia una minoria de vaguistes fan la guitza a tothom. No poden protestar a la Plaça Sant Jaume, o a la Conselleria d'Educació? De fet en les protestes sempre hi ha que s'apunten aquesta mena de happenings abans que dedicar més hores atendre els pares dels seus alumnes, o fent treball per l'escola o institut. Les protestes son vestigis del passat. Poden haver un milió de persones al carrer, i  malgrat tot, el govern de torn, fer com si res. És veritat, si cremes un contenidor, llavors Antena 3 i cia, farà sortir la noticia al prime time , imagino la cara histriònica de Ferreres a al Rojo Vivo. L'Educació té molt problemes, però no és solucionen tallant les carreteres.  

  L'embolic dels Pressupostos de la Generalitat va creant la imatge què al oasi català, és una quimera. Cada formació política presenta esmenes a la totalitat. PSC i Comuns ha pactat el Pressupost, però ERC vol marcar perfil propi, malgrat que al Congrés a Madrid, l'entesa entre PSOE i ERC és pràcticament total. Per què aquesta asimetria? La resposta és la lluita fratricida amb Junts. També Junts presenta una esmena a la totalitat. Sembla què els partits independentistes prefereixen la paràlisi a fer avançar el país, ni que sigui molt poc a poc. Estar a l'oposició et permet fer una política irresponsable i demagògica, però el desgast és per tota la classe política. Desprès hi ha que es lamenten que la gent és desentengui de la classe política i qui no té res a perdre, l'extrema dreta d'Orriols, poguí treure redits electorals. Conrear aquesta política de terra cremada, portarà a buscar solucions màgiques, i l'Orriols en sap molt d'això.    

  Com si parléssim de les plagues bíbliques, Catalunya està sota la influència d'un temporal de vent extrem. Mentre la dreta extrema fa mofa del canvi climàtic, la situació a Catalunya ha estat de precipitacions de pluja abundoses, quan lo normal per l'època del any seria el famós anticicló de les Açores. De les plogués, les esllavissades, que han afectat la xarxa ferroviària, i ha fet palès la seva precarietat per falta de manteniment. Pluja, neu, ara toca el vent. Escoles tancades, per precaució, Rodalies, com sempre, la anormalitat elevada a rang de normal. En tots aquests episodis, veiem que grinyola les infraestructures, i les mancances per falta de planificació i financiació. Incrustat dins el clima atmosfèric-tel·lúric, cal afegir, les vagues de la pagesia, i el sector del ensenyament i el sanitari. Catalunya s'ha convertit, en un lloc provincià, gracies a la normalitat que pregona la Generalitat de Catalunya. No necessitem gestors, necessitem polítics, i ara mateix ...

  Enmig de tantes notícies negatives, no cal  indicar-les, la fotografia de la portada d’avui a l’Ara.cat, dona fe que encara hi petits miracles. Un trasplantament de cara ha permès a la Carmen, sortir d’un malson que va començar a les Canàries, on un mosquit va picar la cara i va acabant fent-se una necrosis els teixits de la cara. Un autèntic calvari ha tingut que passar la Carmen. La combinació del equip metge de la Vall d’Hebrón i una pacient que va utilitzar la llei d’eutanàsia, què va fer possible que la mort d’una persona donés vida a un altre. Aquest miracle s’ha fet en un hospital públic i demostra que malgrat totes les insuficiències del nostre sistema, encara es pot atendre a persones com la Carmen. Enhorabona al Hospital i a la Carmen.  

  Junts pateix d'amnèsia selectiva. Sembla que l'antiga CiU, ara Junts, no s'han recorda que ells van manar en solitari, durant l'etapa de Pujol. I les infraestructures que han anat envellint, no semblava una prioritat, especialment, a Rodalies, perquè tenia FGC. Cert que Rodalies pertany al Estat, però CiU tenia cert poder en els governs tant del PSOE com el PP els mantenien. Però ara, tot ha canviat. Desprès del Procés, amb l'ex President Puigdemont a Waterloo  (Bèlgica), sense perspectives que el seu exili s'acabi, malgrat la Llei d'Amnistia. Per Junts, tots és catastròfic. I Rodalies és catastròfic. El proper dilluns veurem com Rodalies s'estrena. Les Autoritats han dit que la normalitat començaria a fer-se realitat, però la realitat és que les fallides permanents son el pa nostre de cada dia. Quant Junts fa l'etern enfadós, el seu discurs queda en el buit. Sap que el PSC està entre l'espasa i la paret, és el què té ser una terminal de Madrid...

  És normal que els senadors, marxin mentre s'explica el desgavell de Rodalies Renfe que afecta a tota una CCAA, ni què sigui Catalunya? O és precisament, perquè és Catalunya? Queda clar la resposta. Fora de Catalunya l'únic que interessa és l'accident a Còrdova, per poder explotar-ho políticament, els morts. Què és paralitzi tot els sistema ferroviari de Catalunya que afecta a 500.000 persones això per els senadors no té cap interès, perquè ho van dir molt gràficament, " les pilla muy lejos ". I encara no entenen perquè volen marxar!

  Regularitzar la immigració és una constant del diferents govern d'Espanya. Ara li toca a Pedro Sánchez, davant la gesticulació del PP. La xifra és molt cridanera, el problema serà la gestió. Uns 150000 corresponen a Catalunya. La Generalitat també gestionarà la tramitació, malgrat que Podem ha dit que vigilarà que estigui "lliure de racisme", quina expressió és aquesta? La Generalitat tindria que querellar-se contra Irene Montero. Els tics centralistes de les esquerres és una constant entre nosaltres. Voldrien la independència de Tasmània, però és impensable de Catalunya. Un problema addicional és com el problema del habitatge. Sense plans ambiciosos de la Generalitat, literalment, la seva servitud del govern del PSOE a Madrid és proverbial, no hi ha perspectives de fer més enllà del que li diguin des de Madrid. Ara tenim el tema de Rodalies Renfe. Tallada la AP7 perquè hi ha problemes al tal·lus, segons el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, diu que ca...

  Què és que passa, quant tot s'ha de fet a corre-cuita? La resposta és el desgavell d'aquest matí. No havien dit que tot estava controlat? Què els tren anirien a l'hora? La resposta ha estat una nova fallada del centre de comandament a l'Estació de França. El sistema informàtic cau i amb ell, la xarxa de Rodalies de Renfe. Sembla que els maquinistes s'ho prenen amb molta tranquil·litat. Una vegada més els usuaris queden atrapats en les informacions contradictòries sobre el (mal) funcionament de Renfe. HI haurà trens, potser, l'horari impossible de saber, quantes línies és posen en marxa, impossible de saber. Però això si, som líders mundials en alta velocitat, més enllà de l'accident a Còrdova. I el govern de la Generalitat de Catalunya? Un paperot que té que fer la tot el govern, sort que Illa està al hospital. Segur que no hi ha cap complot en marxa contra el sistema ferroviari a Catalunya, però amb tantes incidències, no costa massa arribar aquesta concl...

  Hi ha imatges què és comenten soles. Estem com si visquéssim al segle XIX, quan el 28 d'octubre de 1848 s'obria la línia Barcelona-Mataró, gràcies al impuls del industrial mataroní Miquel Biada. La falta de manteniment i la falta de finançament fan d'aquesta línia un repte per el transport de Catalunya. Hi ha experts que volen que la línia segui per aquest traçat al costat de la costa. Demanen això si, obres perquè la sorra de les platges no s'han vaguin cada vegada que hi ha un temporal, i pel que sembla, en el canvi climàtic, aquests fets seran el pa nostre de cada dia. L'altre alternativa, suposa passar per dins i paral·lel al camí de la Geganta o en paral·lel a la C32. Tot això arriba molt tard. Però el problema és que des de Madrid, s'ha apostat tot, al radial de l'AVE, amb un cost de 54.000 milions d'euros. I això ha estat possible gràcies al lobby dels enginyers de camins de Madrid, les constructores i tots els aprofitats, polítics de cada CCAA ...

  Catalunya viu una setmana immers dins del principi de realitat. Aquesta és que som una perifèria molt difícil de gestionar, perquè les altres CCAA, prefereixen una Catalunya empobrida i deficient. I els diferents govern centrals -PP i PSOE-,  els fa molta mandra per establir un eix vertebrador en el si d'Espanya amb connexió a Catalunya. Des de Cambó fins ara, Salvador Illa, Catalunya sempre és la torna incomoda i pesada. A més, des del Procés, per una bona part de l'Estat, estem fora i per això no volen fer cap inversió. Ara Rodalies està parada. Insòlit i inaudit que la infraestructura ferroviària estigui que revisar pam a pam! Des de el Govern central, admeten una infrafinanciació en Rodalies. Necessiten els vots d'ERC i Junts, i per això tot aquesta comèdia. Avui en el Ara, la veu autoritzada de Guillem  López Casanovas, en el seu article Finançament: un futur incert, diu: "  En tot cas, malgrat els retrets d’uns i altres, val a dir que la proposta presentada n...

  El maquinistes son una espècie en perill d'extinció, per això cal estat molt atents a la seva evolució. Tota una CCAA està paralitzada en el seu sistema ferroviari per la vaga encoberta que porten a terme aquests maquinistes. Molt exigents en la seva petita parcel·la, i gens curosos en el transport de cada dia que fa que Rodalies Renfe sigui un caos permanent, davant del mutisme permanent dels maquinistes que no volen saber res del traspàs de competència a la Generalitat. La mort d'un maquinista a Abrera és una desgracia enorme, però encara ho és més els 45 passatgers del accident a Còrdova. Han fet vaga els maquinistes del AVE?