Política i societat

  Amb afirmacions com aquestes dona idea de l’elitisme on estant ficats les estrelles de l’arquitectura. Construir edificis mastodòntics fet amida per les Administracions i Empreses que s’ho poden permetre. En canvi, construir habitatge social, sembla que els fa molta mandra. Però seria hora de començar a plantejar-se com a repte de país, construir habitatge digne i a preu assequible (protecció oficial). Una opció seria que la propietat fos dels Ajuntaments i arrendats per un mínim de 30 anys a partir del qual hi hagi l’opció de comprar-ho o mantindrà el lloguer, així no hi hauria especulació, malgrat que bona part de les classes mitjanes han aprofitat la rentabilitat per anar canviant d’habitatge. L’Estat i les CCAA no han fet res de bo amb l’habitatge, malgrat la continuada immigració que ha vingut per quedar-se. Sembla que construir habitatge sigui més difícil que arribar a Mart, però almenys a Catalunya la falta d’espai proper a l’àrea metropolitana, i amb uns serveis com Renfe...

 

  Alguns dels membres s'hi havien imprès una estelada i, segons les mateixes fonts, a aquestes persones se'ls ha requisat el llibret sense donar cap explicació . Posteriorment, i tot i la sorpresa, els cors han iniciat la seva actuació a dins la Catedral de Gaudí, però mentre cantaven el Virolai alguns han observat com " pujava moltíssima policia " secreta fins al lloc on ells eren. "Jo pensava que era el protocol general pel Papa i prou", admet una de les cantaires afectades." (Ara.cat. 11/6/26)

  Intento evitar el minut a minut del Papa, sigui a Madrid o Barcelona. Sobta des de la ràdio pública, el seguiment "fidelíssim" de Lleó XIV. Els catalans som uns sentimentals de l'alçada de la torre de Jesús. La gent sembla que s'ha tornat instantàniament catòlica i apostòlica romana. Potser Déu ha mort, però el seu lloc l'ocupa el papa Lleó XIV. És molt més que una estrella del rock. Dubto que els miren com el vicari de Crist. Però sembla que hi ha una necessita d'un símbol en temps sense ànima. Lleó XIV ha parlat en català. Al·leluia! Avui fa cent anys de la mort de Gaudí a mans de la modernitat (tramvia). Gaudí avui s'ha convertit en una icona de la Barcelona d'aparador i turistes. Creient de soca-rel,  s'hauria fet creus que el Papa vingués a beneir la torre de Jesús, el punt més alt d'un edifici a Barcelona (172,5 m). 

  Vinyeta d'en Ferrers

  La justícia vol suplantar l'agenda política. Sigui a Catalunya, o a Espanya. La vaga a l'ensenyament, segueix el seu curs. Les xifres que donen son ridícules, però sembla que la Generalitat aposta per els Mossos d'Esquadra. La Conselleria és experta en dilatar en el temps les promeses. Hi haurà Pressupostos, però no per l'Ensenyament, parlar d'increments de 355 euros en quatre anys, sembla una broma de mal gust. Però les limitacions d'una autonomia com la catalana, al mateix nivell que la d'Extremadura, dona pel que dona. Sense recursos per imposar un ideari catastròfic amb l'anomenada escola inclusiva, sense el suport necessari de personal especialitzat, i l'allau de nouvinguts, fa que els objectiu de l'escola siguin cada vegada més modestos, i malgrat tot, li demanen que solucioni tots el problemes socials!  Zapatero li obliguen a declarar més tard del que toca, per tal de mantenir i desfer la presumpció d'innocència. Mentre, la caverna m...

  "El model econòmic vigent a Catalunya, basat en uns sectors amb sous tan baixos que els fan econòmica i socialment deficitaris, és insostenible. Si no s’adopten mesures estructurals, el país s’enfronta a un retrocés econòmic i a una ruptura de la cohesió social." (Informe Fènix*) Mentre la nostre classe política cada vegada més mesquina i cínica, lluita per ocupar un espai el ecosistema català, la nostre societat, malgrat la propaganda, s'enfronta a reptes molt difícils d'assumir per les pròpies mancances i perquè la nostre financiació per part del Estat ha estat suïcida envers Catalunya. L'informe Fènix, dona un toc d'atenció a la classe política, però no sols, també a tota la societat. L'informe explica què hi ha sectors empresarials "altament subvencionats", així, el turisme de "sol i platja" -l'arribada massiva de turistes del estrangers-,  i la industria càrnica -el 80% de la producció no és queda al territori, va a l'exp...

  El Departament d'Educació torna estar al centre d'una altre polèmica, i porta masses aquest any. Ara Mossos en una assemblea de docents, infiltrats, sense uniforme, i fent tasques de seguretat per tots el reunits. Devien començar a  preparar-se per la seva integració dins de la dinàmica del centre. Hi ha una cosa segura, devien avorrir-se mortalment, però això és un altre problema. Per què aquesta dinàmica d'Educació? Eren agents espontanis o havien rebut alguna ordre de la superioritat? En una reunió general, era fàcil infiltrar-se per saber si haurà vaga o no; si, hi ha líders destacats o no, i això vol dir que no van ser espontanis sinó fent de policia, en hores laborables. Sigui qui sigui qui ha ordenat la infiltració -Trapero, per exemple-, el cas és un escàndol sense precedents. Si us plau, Consellera d'Educació dimiteixi per raons de dignitat política, o potser el PSC vol jugar la carta i l'estil de la GC? Sembla que estem en un altre època.  Cal tenir molt...

  La presó és una institució que hauria de complir una funció rehabilitadora, perquè així ho diu la CE (art.25.2). Però com passa en tots els ordres, la Llei, és transforma en paper mullat. "E spaña se sitúa en las posiciones más altas en cuanto aciudadanos encarcelados por cada 100.000 habitantes, en ocasionesjusto por debajo de una media europea ya de por sí muy elevada comoconsecuencia de la entrada de países de europa oriental en la Unión(López Peregrín, 2002-2003; GePC, 2005; Díez Ripollés, 2006; Cid,2008)*". "  Como sepuede ver en el gráfico nº 1, la evolución estadounidense es muy pronunciada, con un ascenso de alrededor de 250 puntos entre 1992 y 2009,así como un leve descenso  en los últimos dos años de la medición en el caso europeo, sin embargo, se observa cierto ascenso en los años noventa, con saltos de diez puntos cada tres años, y una estabilización notable de su evolución durante toda la primera década del siglo XXI. La gràfica expressa que malgrat el que...

  L’enquesta de l’Ara, permet visualitzar la crisi de Junts. Les enquestes les encarrega els diable, però les seves repercussions no es faran esperar. Tenen un president a l’exili i una portaveu al Congrés que s’ha fet agra e impopular. Volen tenir un perfil tant propi que li copien les idees a AC, una escopinada política. Dona basarda pensar que una agrupació d’un poble com Ripoll, poguí tenir solucions per a Catalunya, amb una única recepta: la xenofòbia. 

  Veient les llistes dels llibres més venuts ahir a Sant Jordi, sorprèn la disparitat de títols en català i castellà, cap coincidència. Vol dir que la Catalunya de Illa està fent forat entre una consciència nacional i un altre més espanyolista? O potser la diversitat és més gran del que diuen les enquestes? Cert que hi ha un excés de llibres que surten precisament per Sant Jordi. Cal recordar que el 10% de les vendes del tot el any és fa en un sol dia. Tinc la sensació que la gent no llegeix tant com abans. Que hi ha segments de la població que no llegeix mai. Un país i quantes animes hi ha?  

  PD: Pel que sembla a Saragossa, no dormen perquè el català està envaint-ho tot. Allà és va inventar una nova llengua, però sembla que no l'han posat en marxa. A la Franja hi ha un niu de resistència que cal esborrar. Amb veïns com aquests, qui vol enèmics? He llegit que a les Illes, el proper diumenge a la localitat de Calvià, es farà la festa de Sant George, en honor dels anglesos que viuen a aquest indret.  It's great!

  Per fi, el TS ha donat el vist i plaus per destruir les proves radioactives del 1-O. A la Providència del TS demana com si del Arca de Noé es tractés, deixar "una o dues mostres" dels objectes requisats. Les restes seran cremades davant  de   "lletrat de l'administració de justícia aixecarà acta de la destrucció." En temps d'estalvi, cal això? Vull dir, cal destruir les urnes? La resposta per l'alt Tribunal és que si, perquè son extremadament tòxiques i podia contagiar els servidors públic que tenen la perillosa missió de desfer-se d'aquest material altament deleteri. 

  El català torna al TSJC - el nom és una burla-, dictamina, és a dir, legisla contra les pròpies institucions que tenen la prerrogativa de fer-ho, el Parlament de Catalunya. Qualsevol persona o grup, pot impugnar una llei què tingui a veure en el nostre sistema educatiu, i en concret, la llengua vehicular com és el català. Tota la legislació està embarrancada els tribunals. El català és ara mateix objecte d'un sistemàtic atac. La llengua catalana la volen tornar a ficar dins de les cases dels particulars. De moment, tot queda com abans d'aquesta sentència que sembla tenir rang orgànic, perquè paralitza qualsevol altre llei, com és possible això? Desprès del TS anirem a TC. I mentre tant, el TSJC podrà seguir dictant les lleis educatives a Catalunya. Això és simplement intolerable. La Generalitat ha de blindar per llei que el TSJC no faci de legislador, perquè envaeix competències que no els pertoca, en un abús continuat de catalanofobia.

  Ahir a Sevilla, en plena campanya electoral a Andalusia, va parlar el President de la Junta d'Andalusia, Moreno Bonilla i l'ex president González, dins d'un acte surrealista organitzat per la Fundació Cajasol, anomenat "Cayetana de Alba, una duquessa política".  En la conversa, hi havia la moderadora (sic) Susanna Griso. Una conversa tranquil·la, on cap dels problemes eterns d'Andalusia és van posar sobre la taula, no volien mal de caps*. A la crònica de Núria Orriols Guiu, explica que el Procés va sortir a la conversa, perquè la duquessa [el Procés] era "l'inici de la fi d'Espanya", en paraules de Moreno Bonilla, fent d'intèrpret de la ex duquessa. També van parlar de trens. González va reivindicar la prioritat absoluta del AVE, Madrid-Sevilla. González va dir sobre Rodalies que "són un desastre", i la possibilitat d'un traspàs de les competències de Renfe a la Generalitat, va afirmar "Ara els traspassaran un embolic...

   La imatge és a l’estació de Tongi, al nord de Dhaka (Bangladesh). (Ara.cat) La imatge no és de l'estació de Cerdanyola (Renfe) en hora punta. La Cambra de Comerç de Barcelona calcula en 53.800 milions d'euros la inversió en infraestructures a Catalunya per no col·lapsar. Però en sembla molt optimista que l'Estat amb la Generalitat s'apliquin a resoldre el problema, perquè durant els últims vint anys, no s'ha fet res que mereixi el nom de inversions a Catalunya. La falta de Pressupostos, tant a la Generalitat com al Estat, fan il·lusòries qualsevol solució a mig termini. Des del centralisme de Madrid, desprès del 1-O del 2017, Catalunya no entra en cap despesa seriosa del Estat. Per la mentalitat centralista i recentralitzadora, qualsevol inversió  a Catalunya es veu com llançar els diners a un pou sense fons. Illa no vol veure aquesta realitat, perquè Ell sap millor que ningú que el ADN del PSOE és tant centralista com el PP. Per això, per no alarmar el bons mili...

Tallar carreteres quant Renfe funciona com funciona i molta gent agafa el vehicle particular per arribar a temps a la feina, resulta del tot improcedent. A la fotografia una minoria de vaguistes fan la guitza a tothom. No poden protestar a la Plaça Sant Jaume, o a la Conselleria d'Educació? De fet en les protestes sempre hi ha que s'apunten aquesta mena de happenings abans que dedicar més hores atendre els pares dels seus alumnes, o fent treball per l'escola o institut. Les protestes son vestigis del passat. Poden haver un milió de persones al carrer, i  malgrat tot, el govern de torn, fer com si res. És veritat, si cremes un contenidor, llavors Antena 3 i cia, farà sortir la noticia al prime time , imagino la cara histriònica de Ferreres a al Rojo Vivo. L'Educació té molt problemes, però no és solucionen tallant les carreteres.  

  L'embolic dels Pressupostos de la Generalitat va creant la imatge què al oasi català, és una quimera. Cada formació política presenta esmenes a la totalitat. PSC i Comuns ha pactat el Pressupost, però ERC vol marcar perfil propi, malgrat que al Congrés a Madrid, l'entesa entre PSOE i ERC és pràcticament total. Per què aquesta asimetria? La resposta és la lluita fratricida amb Junts. També Junts presenta una esmena a la totalitat. Sembla què els partits independentistes prefereixen la paràlisi a fer avançar el país, ni que sigui molt poc a poc. Estar a l'oposició et permet fer una política irresponsable i demagògica, però el desgast és per tota la classe política. Desprès hi ha que es lamenten que la gent és desentengui de la classe política i qui no té res a perdre, l'extrema dreta d'Orriols, poguí treure redits electorals. Conrear aquesta política de terra cremada, portarà a buscar solucions màgiques, i l'Orriols en sap molt d'això.    

  Com si parléssim de les plagues bíbliques, Catalunya està sota la influència d'un temporal de vent extrem. Mentre la dreta extrema fa mofa del canvi climàtic, la situació a Catalunya ha estat de precipitacions de pluja abundoses, quan lo normal per l'època del any seria el famós anticicló de les Açores. De les plogués, les esllavissades, que han afectat la xarxa ferroviària, i ha fet palès la seva precarietat per falta de manteniment. Pluja, neu, ara toca el vent. Escoles tancades, per precaució, Rodalies, com sempre, la anormalitat elevada a rang de normal. En tots aquests episodis, veiem que grinyola les infraestructures, i les mancances per falta de planificació i financiació. Incrustat dins el clima atmosfèric-tel·lúric, cal afegir, les vagues de la pagesia, i el sector del ensenyament i el sanitari. Catalunya s'ha convertit, en un lloc provincià, gracies a la normalitat que pregona la Generalitat de Catalunya. No necessitem gestors, necessitem polítics, i ara mateix ...

  Enmig de tantes notícies negatives, no cal  indicar-les, la fotografia de la portada d’avui a l’Ara.cat, dona fe que encara hi petits miracles. Un trasplantament de cara ha permès a la Carmen, sortir d’un malson que va començar a les Canàries, on un mosquit va picar la cara i va acabant fent-se una necrosis els teixits de la cara. Un autèntic calvari ha tingut que passar la Carmen. La combinació del equip metge de la Vall d’Hebrón i una pacient que va utilitzar la llei d’eutanàsia, què va fer possible que la mort d’una persona donés vida a un altre. Aquest miracle s’ha fet en un hospital públic i demostra que malgrat totes les insuficiències del nostre sistema, encara es pot atendre a persones com la Carmen. Enhorabona al Hospital i a la Carmen.