Política i societat

  Sembla que el finançament va per llarg. En primer lloc, la qüestió de la ordinalitat com diu el titular està “en l’aire”, és dir, en el no res. Ordinalitat vol dir que si ests el tercer major contribuent a les arques del Estat, llavors, has de rebre el en el tercer lloc en el repartiment. Cal recordar que aquesta financiació porta congelada des del 2014 a l’espera d’una nova reforma. I mentre això passa, Catalunya ha arribat els 8 milions d’habitants. No pot finançar-se com si fóssim 6 ! La lluita de les CCAA governades per el PP, enfront de Catalunya serà èpica perquè la demagògia i la catalanofòbia, dona vots a la resta d’Espanya. Illa té un greu problema perquè les CCAA subvencionades, en bona part per Catalunya, no voldran perdre el seu nivell de subvenció eterna. La solidaritat és avui, un recurs retòric que explica perquè malgrat tots aquests anys de règim autonòmic, les mateixes CCAA que estaven a la cua segueixen estant-hi.  El PSOE farà veure que intenta fer el poss...

  Cal tindrà molta barra per venir ací i fer aquesta mena de declaracions, on bàsicament et diu a la cara que almenys en dos o tres anys el (mal)servei seguirà com fins ara. Aquest personatge odiós tindria que ser anomenat persona non grata, perquè els seus exabruptes contra els catalans és de jutjat de guàrdia. Illa li compra tot, les mentides incloses. També hi ha altres irresponsables d'Adif i Renfe que porten en el càrrec per escarni del usuaris que pateixen Renfe, dia si i dia també. Van tindrà que cessar a l'anterior director de Renfe a Catalunya,  Antonio Carmona, de les decisions diàries. Ara,   el nou director operatiu de la companyia, Josep Enric García Alemany, que va ser nomenat fa només uns dies. "(Ara.cat, 28/3/25). El desgavell continua.  PD: Els maquinistes de Renfe sempre amatents els seus propis interessos (minoritari) son còmplices silenciosos del desastre de Renfe que perjudica a tots els usuaris (moltíssims)

  Una paradoxa, aquest estiu està sent catastròfic pel foc. Un anys amb pluges abundoses, resulta que ha generat una massa boscosa que amb la mala combinació de diferents elements, el vent, la massa forestal i altes temperatures i poca pluja, han creat aquest incendi que porta 3.100 hectàrees, hi ha obligat a confinar a 18.000 persones. Unes tasques molt difícil que ha obligat a intervenir a més de 300 bombers i 250 efectius de l'UME (Unitat Militar d'Emergències), a més de Mossos i policia urbana. Tots els mitjans disponibles s'han posat en marxa per poder contenir el foc, que perillosament està molt a prop del Parc Natural  dels Ports. A la crònica del Ara, explica que " la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha ofert a la Generalitat equips d'extinció de la comunitat". Sembla que si no hi ha canvis dramàtic com ahir a la nit, el foc pot estar contingut a l'espera de possibles pluges, que ajudarien a remullar el terreny. Un dels problemes greus a C...

  Ara mateix, no sé exactament que ha passat i està passant a Catalunya i el President de la Generalitat Salvador Illa. Es vol tirar endavant un macroprojecte amb el vist-i-plau d'ERC i els Comuns? Amb Aragonés aquest projecte semblava oblidat, però gràcies a Illa el aconseguidor català, ara tot és possible, ampliació del aeroport i desprès vindrà, no tinc cap dubte, el Centre Recreatiu, un eufemisme descarat, per el antic Hard Rock Casino. Això sí, el finançament singular (un altre eufemisme) pot dormir en algun calaix de la Moncloa. Benvingut el desert del reial! PD: Quina sort poder dir que l'aeroport han passat 90 milions de passatgers (és dir)!

  L'única resposta decent davant de la fatxenderia d'Ayuso  

  L'article el firmen  Aquest article el signen conjuntament Pere Aragonès, Artur Mas, Ximo Puig, Antoni Castells, Oriol Junqueras, Andreu Mas-Colell, Natàlia Mas Guix i Vicent Soler. 1.-  La fusió suposaria una pèrdua d’arrelament territorial del capital i una menor vinculació entre el sistema financer i les necessitats del teixit productiu local. M'he permès subratllar això de arrelament territorial del capital! Un autor tant antic com Marx deia el segle XIX que el capital no té pàtria. I de fet, el Sabadell va fugir -rebent ordres de la superioritat- a un lloc segur desprès del 1 d'octubre de 2017 a Alacant. I ara surten amb aquest estirabot? 2.-  Les implicacions van molt més enllà de l’àmbit corporatiu: hi ha riscos reals per a l’ocupació, la cohesió territorial i l’accés al finançament de les pimes. Potser tenen raó, i el Banc de Sabadell és un pilar fonamental per la bona marxa del país. Si fos així, caldria pensar en una banca pública precisament per evitar l...

  PD: Si el govern de Illa ofereix aquesta possibilitat a Aragó, seria possible que els murals es quedessin al MNAC? 

  Desprès que  Óscar Puente, el ministre catastròfic de Renfe a Catalunya, hagi dictat sentència sobre el que passa a Renfe rodalies a Catalunya, dient que tot plegat és culpa del "vandalisme català", ara Maria Jesús Montero podrà dir també que la falta d'execució pressupostària de l'Estat a Catalunya (20%) és per culpa del catalans que són uns il·lusos eterns per pensar que les coses poden canviar. Montero s'excusà per la diferència amb Madrid (57,5%), perquè Catalunya està molt lluny del Km 0.

  Illa i Cercas dos cares, una amable i l'altre eternament agre, volen dialogar " sobre les tradicions, la cultura i Sant Jordi", a nivell còsmic. Parlar de Catalunya déu semblar massa provincià. Sant Jordi és un bon moment per copsar l'estat de salut del català. Del castellà no cal parlar massa, perquè tenen tots els altaveus. Cercas és per descomptat, un excel·lent narrador. El seus  libres a meitat de camí entre la narrativa, la ficció i el reportatge de investigació son importantíssim per saber con a anat la crònica del nostre país. No escriu en català i està en el seu dret de fer-ho, no faltaria més! Però, no hi ha cap altre escriptor en llegua catalana que pugui parlar Illa?

  Com un reflux del estómac, tornen aparèixer personatge de sainet de la pitjor espècie. El PP va acumular tant de poder, que la corrupció és va fer sistèmica. Una llarga llista de persones amb càrrecs importants, van fer i desfer amb total impunitat. La salsa que ho lliga tot és diu Villarejo. Una mena de Torrente, però que pel que sembla tenia bones connexions amb el poder (PP). Aquestes Comissions del Congrés son una autèntica farsa i més valdria deixar-ho córrer. Perquè dona peu a seguint mentint sense cap escrúpol i a més els dona un aire de respectabilitat que no tenen. Un altre constant en aquesta mena de judicis paral·lels és l'amnèsia persistent que tots ells pateixen. Cospedal va ser secretaria general del PP i posteriorment, ministra de defensa en època de M.Rajoy. Per tots ells, Espanya és l'únic important, que es tradueix en els seus propis interessos. Cospedal i Villarejo: “Alícia Sánchez Camacho i nosaltres vam canviar la història de Catalunya”. pic.twitter.com...

  Per la dreta extrema, Espanya és va trencar quan Franco va morir (1975). Des de llavors, l'anunci de la mort d'Espanya s'ha fet un clàssic de la dreta reaccionaria. L'última, és la possibilitat de la delegació de competència en immigració. Pel que sembla, Feijóo , ací és irrellevant, la visió que els Mossos d'Esquadra puguin segellar el passaport, sembla que el mentider compulsiu què és Aznar, li treu de polleguera. Sembla que no s'han recorda que va ser ell qui va treure la GC de les carreteres a Catalunya!  A mi també en treu de polleguera arribar a Espanya des de qualsevol lloc del món i trobar-me uns GC que mai parlaran ni en diran bon dia ni bona nit.

  La immigració suma o no suma*? Això és preguntaven personalitats com Mas-Colell i Miquel Puig. Una constatació som 8 milions, " però ni un més fins que no hàgim proveït aquesta població dels serveis públics que necessita i fins que no hàgim estat capaços de proporcionar bons llocs de treball per a tothom” (Miquel Puig). Salvador Cardús entra en el debat, i afegeix una dimensió social:  1)" impacta en els serveis públics com l’escola i la sanitat. O en la demanda d’habitatge." 2) per les formes de vida que comparteixen un mateix territori però que són viscudes des de coordenades temporals i de socialització que suposen mons completament aïllats, si no incompatibles." Cardús posa exemples d'aquestes formes de vida, no exclusives dels immigrants: "  Parlo de models de relació amb violència entre pares i fills que recorden els de fa setanta anys aquí, parlo de patrons de concertació matrimonial forçats per la família, parlo de pautes de dominació despòtica di...

  Las declaracions de Feijóo demostren fins a quin punt el PP està sol. A part dels seus amics de Vox, Feijóo no pot fer res més que gesticular i fer declaracions grandiloqüents. Sobte,  les seves denuncies envers Puigdemont, hi ha una Llei d'Amnistia, però el TS no la vol aplicar, i el cap de l'oposició fa crides perquè el poder judicial faci ombra el legislatiu, i el executiu. Junts i PP son molt semblants en el seu esquema mental, però la diferència és en el tractament de l'organització del Estat. Junts volia una amplia capacitat d'autogestió, ara vol la independència. I el PP, vol les autonomies per ficar a tots els seus barons, però sense cap capacitat real per gestionar competències. Madrid, va per lliure, rebaixant impostos i a l'hora reclamant solidaritat dels catalans. El lema del PP és una mentida com una casa de pagès, ho saben ells, però també nosaltres. 

  Llegint noticies com aquesta, amb cants de sirena perquè els investigador tornin del estranger, ara resulta que tot va ser una aixecada de camisa, perquè tot plegat estava dins del fons de la EU fins el 2024. Tal com m'ho explica un del afectats:   “Per a les universitats hem sigut unes veritables gangues: els hem sortit a cost zero, no han pagat cap investigació i hem fet moltes publicacions que els repercuteixen positivament”, explica indignat Santos, que conclou: “Se n’han aprofitat. La nostra feina ha afavorit les universitats, que han millorat la seva posició als rànquings internacionals”. (Ara.cat, 24/12/24) Potser el millor hauria estat quedar-se on estàvem, però, és natural voler tornar a casa, però la realitat és què la Universitat te les mancances que té. Ara on tindran que tornar a marxar o una altre possibilitat és fer-se influencer en les seves especialitats, això si, deixant anar bajanades per augmentar els clics de m' agrada.

  El llop i les pors ancestrals, podia ser un títol per una història desafortunada on les bones animes volien reintegrar al llop el paisatge de Catalunya. A qui se'l va ocórrer aquesta idea tant brillant? Al segle XIX, potser hi havia llops, però amb la intensificació urbana, el llop va acabant de ser exterminat. Però gràcies a un esperit no sé com qualificar-lo, si ximple o irresponsable o inconscient, el cas, és que la seva reintroducció genera problemes. No podia ser d'altre manera. El llop és una animal salvatge, necessita caçar i és inevitable que les seves preses estiguin en ramats. El segle XIX en l'àmbit rural hi havia una lluita molt desigual entre l'home i la bestia, però ara, en el segle XXI, el llop no te opcions, perquè no te espais per moure's  en llibertat. Malgrat el temps transcorregut, la por ancestral encara existeix. 

  President de la Generalitat: Salvador Illa L’article de Xavier Bosch, Xoriços i referèndum (Ara.cat, 14/10/24), en l’últim paragraf diu el següent : “I Catalunya? Aquesta setmana el Parlament ha votat en contra del referèndum i gairebé no és ni notícia . Fa mig any teníem un hemicicle en el qual, per representació de la voluntat popular, la majoria volia la independència. Avui, ni tan sols s’albira la possibilitat d’un referèndum. Només ERC i la CUP hi van votar a favor . Junts es va abstenir. Els comuns, també. El PSC, no cal dir-ho, va votar-hi en contra. El 2018, el 80% dels catalans estaven a favor d’un referèndum. El 2024, només un 17% dels parlamentaris hi van votar a favor. Un èxit.”  ++++++++ Què vol dir això? La ciutadania vol respirar una mica, desprès d'anys de viure moments històrics. Els dos milions de persones que vàrem anar a votar el 1-O del 2017 ho tenim molt gravat a la memòria. Ara mateix, la crisi entre els partits independentistes és tant profunda que aq...

  L'aparició de Carles Puigdemont al escenari de l'Arc de Triomf va ser la culminació d'una muntanya de despropòsits per part de Junts i especialment per part de Puigdemont. El despropòsit -ja sé que m'ha estic repetint amb aquesta paraula- judicial per part del Jutge Llarena passant-se la Llei d'Amnistia per la toga, no valida el que ha fet el ex President. En el moment que la Justícia del TS no aplica la Llei d'Amnistia, Puigdemont estava eximint de tornar-hi a Catalunya.  Per què quin sentit tenia venir per ser detingut? A anat a Barcelona, a fer el seu show particular, a la fotografia te un posat com de "Chiquito de la Calzada", o a mi m'ho sembla. S'ha exposat per res, perquè Illa ha estat investit President de la Generalitat. Cal recordar que Junts estava en el govern de la Generalitat amb ERC, que van marxar i ara què volien? Junts ha demostrat una irresponsabilitat impròpia d'un partit   que com hereu de Convergència ha tingut respo...

  Sèrie Dinamita (Tricicle) El tòpic electoral diu que avui és dia de reflexió i demà 12-M hem d'anar a votar. Per fi la campanya electoral s'ha acabat. Però la reflexió ve acompanyada per una cataracta de notícies dels actes electorals d'ahir a la nit. És una manera de seguir en campanya. Potser en el  15 de juny de 1977 -primeres eleccions democràtiques a Espanya- tenien raó d'esser, però caldria revisar-les. Una consigna ho acapara tot, "passar pàgina" diu el PSC-PSOE. La gent que vàrem a anar a votar el referèndum (il·legal) del 1-O, no hem passat cap pàgina, però els partits independentistes han fet un paper tant galdós i depriment, amb baralles i retrets permanents, que no és d'estranyar que molts tinguin dubtes per anar a votar. Aniré a votar i no per Illa precisament. Perquè la gent que s'absté fa  la feina bruta per el 155. No val a badar. 

  En un món digital, encara hi ha debats (sic) a les TV. Hi ha una part de la població què prefereix veure la TV. Per això les TV especialment les privades, el seu esbiaix resulta com perillós. Segurament, sempre hi ha indecisos, però el que és segur, és que no son els de les dretes, aquest son de idees fixes. La desaparició de Cs farà augmentar els percentatges de PP i Vox. La gent de dretes ho te clar, no així la gent de centre esquerre. Son més dubtosos, fan transferències de vots els partits, segons el seu estat d'ànim. Aquests debats son rituals, no serveix per aclarir idees, potser per descartar definitivament un candidat/ta, però poca cosa per tanta parafernàlia i pompositat. Tots parlen com si poguessin obtenir la majoria absoluta, però això és una quimera. Caldran pactes, i alguns els hi costa tant!