Salta al contingut principal

Immigració: Solucionar un problema, per augmentar uns altres

 



Regularitzar la immigració és una constant del diferents govern d'Espanya. Ara li toca a Pedro Sánchez, davant la gesticulació del PP. La xifra és molt cridanera, el problema serà la gestió. Uns 150000 corresponen a Catalunya. La Generalitat també gestionarà la tramitació, malgrat que Podem ha dit que vigilarà que estigui "lliure de racisme", quina expressió és aquesta? La Generalitat tindria que querellar-se contra Irene Montero. Els tics centralistes de les esquerres és una constant entre nosaltres. Voldrien la independència de Tasmània, però és impensable de Catalunya. Un problema addicional és com el problema del habitatge. Sense plans ambiciosos de la Generalitat, literalment, la seva servitud del govern del PSOE a Madrid és proverbial, no hi ha perspectives de fer més enllà del que li diguin des de Madrid. Ara tenim el tema de Rodalies Renfe. Tallada la AP7 perquè hi ha problemes al tal·lus, segons el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, diu que cada dia va l'obra a veure com s'estan fent les obres, semblava un d'aquells jubilats que és mira les obres perquè no tenen res més a fer. Dos setmanes tacada a l'altura de Martorell, dona idea de la feblesa d'aquest tal·lus. Fins la propera setmana Renfe funciona en mode supervivència. Tota la culpa és de la pluja. O d'un problema tècnic, o qualsevol excusa per molt inversemblant. Com a la vinyeta d'en Ferreres, el millor per Salvador Illa, mantenir-se a la Vall d'Hebron fins que tot això s'escampi. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...