Salta al contingut principal

Immigració: Solucionar un problema, per augmentar uns altres

 



Regularitzar la immigració és una constant del diferents govern d'Espanya. Ara li toca a Pedro Sánchez, davant la gesticulació del PP. La xifra és molt cridanera, el problema serà la gestió. Uns 150000 corresponen a Catalunya. La Generalitat també gestionarà la tramitació, malgrat que Podem ha dit que vigilarà que estigui "lliure de racisme", quina expressió és aquesta? La Generalitat tindria que querellar-se contra Irene Montero. Els tics centralistes de les esquerres és una constant entre nosaltres. Voldrien la independència de Tasmània, però és impensable de Catalunya. Un problema addicional és com el problema del habitatge. Sense plans ambiciosos de la Generalitat, literalment, la seva servitud del govern del PSOE a Madrid és proverbial, no hi ha perspectives de fer més enllà del que li diguin des de Madrid. Ara tenim el tema de Rodalies Renfe. Tallada la AP7 perquè hi ha problemes al tal·lus, segons el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, diu que cada dia va l'obra a veure com s'estan fent les obres, semblava un d'aquells jubilats que és mira les obres perquè no tenen res més a fer. Dos setmanes tacada a l'altura de Martorell, dona idea de la feblesa d'aquest tal·lus. Fins la propera setmana Renfe funciona en mode supervivència. Tota la culpa és de la pluja. O d'un problema tècnic, o qualsevol excusa per molt inversemblant. Com a la vinyeta d'en Ferreres, el millor per Salvador Illa, mantenir-se a la Vall d'Hebron fins que tot això s'escampi. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.