Política i societat

  Al Congrés de Diputats, hi ha cridòria entre el PP de Feijóo que segueix en el seu mantra contra Sánchez, però què és incapaç de donar una agenda política i això passa perquè a associat la seva sort al partit d’extrema dreta de Vox, l’única formació que pacta amb ells, o millor dit, és el PP qui li compra tot el que diu Vox. Cridòria que difumina les necessitats del país, perquè els problemes segueixen on estan: L’habitatge, l’abisme entre rics i pobres, desigualtats, infraestructures, immigració, relació amb l’UE i els EEUU. Catalunya desactivada gràcies a Illa, ací, tots és ideal, Renfe segueix sent un desastre, però tot millora, poc a poc; l’educació resolta gràcies a les vacances, la sanitat en espera (stand-by), la pobresa sota l’estora i la Zona Franca, els incendis del estiu, un clàssic que no pot faltar i al seu costat, les onades de calor que fregeixen els carrers i la gent. L’onada de calor deixa sense esma a tots els col·lectius, per Illa i els seus portaveus autoritza...

  Sánchez fa bé de posposar les eleccions com el PP i Vox demanen, la caverna mediàtica crida i la judicatura avala. No cal donar-li cap satisfacció. Perquè el PP és tant corrupte com pot ser el PSOE. Escolto a les tertúlies, gent amb seny, indignades, res més falta esquinçar-se les vestidures i sortir al desert a predicar. Farien bé que tant PSOE com PP poguessin arribar acords estratègic de país, ells què tant parlant d'això. Però el cert és que això és avui impossible, sobretot perquè Vox vol una creuada contra el sistema democràtic. Som un poble caïnita, volen no la derrota, sinó la rendició incondicional del adversari/enemic. Una de les característiques sociològiques de la dreta espanyola -la catalana, té una vertent nacional, que la fa una mica diferencial, a més d'un talant més liberal, avui inexistent a Espanya - és la fidelitat absoluta del seu electorat. Literalment, son fidels a la causa, tant és que siguin corruptes, o el que sigui, ells votaran el que toqui, mentre...

  La justícia vol suplantar l'agenda política. Sigui a Catalunya, o a Espanya. La vaga a l'ensenyament, segueix el seu curs. Les xifres que donen son ridícules, però sembla que la Generalitat aposta per els Mossos d'Esquadra. La Conselleria és experta en dilatar en el temps les promeses. Hi haurà Pressupostos, però no per l'Ensenyament, parlar d'increments de 355 euros en quatre anys, sembla una broma de mal gust. Però les limitacions d'una autonomia com la catalana, al mateix nivell que la d'Extremadura, dona pel que dona. Sense recursos per imposar un ideari catastròfic amb l'anomenada escola inclusiva, sense el suport necessari de personal especialitzat, i l'allau de nouvinguts, fa que els objectiu de l'escola siguin cada vegada més modestos, i malgrat tot, li demanen que solucioni tots el problemes socials!  Zapatero li obliguen a declarar més tard del que toca, per tal de mantenir i desfer la presumpció d'innocència. Mentre, la caverna m...

  Avui començava veritablement el cas Ábalos. Ha començat amb Víctor de Aldama. Així com l'altre judici a la AN,  el cas Kitchen, els testimonis son amnèsics professionals, ací, Aldama ha parlat com un descosit. Hi ho té que fer perquè ha col·laborat amb la justícia -cas hidrocarburs- quan va estar en presó preventiva. Això li permet que li rebaixin la pena gràcies a un pacte amb Fiscalia.  Hi què diu Aldama? Cal dir que per els acusats, la veritat és sempre optativa, i per això ha volgut tirar de la manta. Així ha pogut dir sense cap mania el següent: "  "Si hi ha una jerarquia d'una banda organitzada criminal, Sánchez està a l'escalafó u".  "A mi se'm transmetia que el president ho sabia tot". Segons ell, Koldo "era una persona de Pedro Sánchez". Aquestes declaracions les ha deixat anar quan portava dues hores i mitja de declaracions. És evident que volia captar l'atenció del magistrats que l'escoltaven.  Segons Aldama, Koldo...

  El govern més progressista del món, resulta que encara no ha derogat la Llei Mordassa, quan estava a l'oposició es feia creus d'un llei com aquella. Tothom parla de les batudes els EUA de ICE (Control de Duanes i d'Immigració). Però resulta que a Espanya fan exactament això!  L'article de Josep Tomàs París Castro, Així és per dins el Centre d'Internament d'Estrangers a Barcelona (CIE) comença el seu article així: " Amagat a la Zona Franca, entre fàbriques i magatzems, lluny de la Barcelona turística, hi ha el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona. A les instal·lacions hi viuen tancats centenars de persones durant un màxim de 60 dies. “ Passen setmanes privades de llibertat en condicions molt dures només pel fet de no tenir papers ”, explica Cel Far, educadora social que ha visitat els interns amb l’entitat Migra Studium. La realitat és que la majoria dels qui van a parar al CIE no han comès cap delicte: l'any passat, només el 7% dels in...

  Segons la demoscòpia del CIS, el PSOE guanyaria les eleccions si es fessin avui. La diferència seria una còmode victòria, les esquerres obtindrien un 46,8%, mentre la dreta extrema arribaria fins a un 37,6%. La pregunta què cal fer-se és perquè Pedro Sánchez no convoca eleccions anticipades? Més enllà de les enquestes, Pedro Sánchez vol finalitzar el seu mandat, però si les enquestes segueixen aquesta tendència, no és improbable que convoqués unes eleccions anticipades. Amb aquests resultats, Feijóo seria substituït immediatament. No queda clar que Ayuso estigues interessada a menjar-se quatre anys a l'oposició.    

  L'Emperador del món està enfadat amb Pedro Sánchez. Ara resulta que Espanya " posar en risc vides estatunidenques", "Espanya és una perdedora", "Tallarem tot el comerç amb Espanya", aquests son alguns tuits de l'eminent estadista i cleptòman Trump. Tot això ve provocat per la negativa de Pedro Sánchez a combregar amb rodes de molí del President-Emperador. Trump no suporta que li portin la contraria. El seu maltractat ego, no pot assumir un NO a qualsevol bogeria que li passi pel cap. Necessita una claca que aplaudeixi faci el que faci.  De tot plegat, Pedro Sánchez surt reforçat en el seu perfil europeu. Tenint en compte el nivell dels altres països, sembla que Sánchez sigui un gegant de la diplomàcia internacional. Això és oxigen per la seva presidència. Vol marcar perfil propi, davant d'un Feijóo sense substància. Hi ha qui pensa que amb aquesta posa en acció, podria tenir la temptació d'avançament electoral. Crec que seria suïcida. Per...

  És possible que Pedro Sánchez, President del Govern d'Espanya, sigui l'únic que li diu les veritats a Trump, dins de la UE? Pel que sembla és així. I això permet donar-se una idea de la mena de dirigents que tenim. Trump és un hoolingan de la política. El seu ego malaltís, l'aboca a la irracionalitat, els seus deliris de grandesa. Quan avui parlem de Hitler, tenim la perspectiva històrica del que va fer. Però el personatge va sorgir del no-res, una figura absolutament marginal, de l'extrema dreta radical, ha capitalitzar el descontentament de la societat, portant-lo a la presidència del govern. En aquells moments, tothom sabia que havia dit en el seu manifest particular. Ningú pensava que faria el que havia dit que faria. Desprès va venir la resta, amb la dictadura que va exercí a Alemanya (1933-1945). La Gran Depressió va ser l'escola per la demagògia, i el jueus com els responsables de totes els mal d'Alemanya. I desprès la II GM. Trump, porta avantatge a Hi...

  Regularitzar la immigració és una constant del diferents govern d'Espanya. Ara li toca a Pedro Sánchez, davant la gesticulació del PP. La xifra és molt cridanera, el problema serà la gestió. Uns 150000 corresponen a Catalunya. La Generalitat també gestionarà la tramitació, malgrat que Podem ha dit que vigilarà que estigui "lliure de racisme", quina expressió és aquesta? La Generalitat tindria que querellar-se contra Irene Montero. Els tics centralistes de les esquerres és una constant entre nosaltres. Voldrien la independència de Tasmània, però és impensable de Catalunya. Un problema addicional és com el problema del habitatge. Sense plans ambiciosos de la Generalitat, literalment, la seva servitud del govern del PSOE a Madrid és proverbial, no hi ha perspectives de fer més enllà del que li diguin des de Madrid. Ara tenim el tema de Rodalies Renfe. Tallada la AP7 perquè hi ha problemes al tal·lus, segons el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, diu que ca...

  Avui, Catalunya és un CCAA com qualsevol altre. Això no és veritat, perquè qualsevol altre CCAA, d'aquelles que s'han van inventar per contrarestar a les autonomies històriques (Catalunya, El País Basc, Galicia i Andalusia) estan molt millor en infraestructures i finançament. Des de el Corredor del Mediterrani o la xarxa radial de Renfe, o fer modificacions de la costa catalana, això ha de passar  necessàriament per Madrid. Tenim un President, Illa que no vol molestar al President del Govern, del mateix partit (PSOE). Aquest Govern és manté perquè tant ERC com Junts li van donar suport, a contracor, però les alternatives encara eren pitjors. Junts s'ha cansat d'esperar resultats tangibles, tantes paraules que se les emporta el vent, tant finançament singular, tantes promeses i seguim com sempre. Esperant eternament. És en aquesta tessitura on apareix Míriam Nogueres, per recordar-li al President del Govern que el temps d'espera s'ha acabat. Nogueres fa el pape...

  En política, com a qualsevol àmbit de la vida, tot és susceptible d'empitjorar. I això sembla que té en ment les eminències que manen a Junts. L'alè de AC al clatell  de Junts, és va posat histèrics. Ara tenen molta presa de valorar els pactes amb el PSOE. I si, aquests pactes, son paper mullat. No hi ha cap concreció en les propostes. Hi ha una Llei d'Amnistia, però el TS ha decidit boicotejar-la, deixant fora a Puigdemont. Vuit anys a l'exili és massa temps. Trencar amb el PSOE a Madrid. Fer-li la vida (política) impossible. Fer-li perdre totes les votacions per satisfacció del PP&Vox. I llavors què? Tal com diu Antoni Bassas, en el seu anàlisi (24/10/25), les propostes per fer caure Sánchez, implicaria que Feijóo no pogués accedir-hi al govern, perquè es demanaria un testaferro polític, això sembla inversemblant i una estafa a tothom. Feijóo no ho admetria mai. I amb aquest deliris, s'ha proposat el nom del possible testaferro, Miquel Roca, hi ha veritablem...

 

  Feijóo vol moure fitxa, però els números son els que son. Junts  li han dit que si vol parlar amb ells, s'han vagi a Waterloo per parlar amb "Ell" [Carles Puigdemont]. Feijóo està disposat a viatjar d'incògnit, però els serveix auxiliars mediàtics no volen fer la fotografia amb l'home més buscat del món. Estem al estiu, i Feijóo vol demostrar que està al cas de tot, vol traspassar la culpa els socis que donen suport a Sánchez. No crec que li serveixi de res. Però ha cridat a Mtelladof, aquesta abreviatura és més difícil d'esbrinar que l'altre arxifamós M.Rajoy, que encara ningú sap qui és. 

  L'ull clínic d'en Ferreres és proverbial. Els seus dibuixos i els seus comentaris valen més que hores de tertúlies insípides i reiteratives.   

  Primícia mundial, Felipe González votarà PP&Vox en les properes eleccions.  Un ex president que va tenir a les seves mans canviar Espanya de dalt a baix i va preferir no molestar a les elits que havia gaudit del franquisme. El mateix Felipe González, alies Sr. X, del Gal, ara s'ha tornat el defensor e intèrpret fidedigne de la CE, mentre que els Magistrat del TC, una institució que el propi González va polititzar,  no saben fer la seva feina, i ara es queixa amargament de la situació actual per la possible constitucionalitat de la Llei d'Amnistia. La dreta extrema acapara cadàvers polítics per generar massa crítica, però no s'han surten. Hi havia un mal polític que li deia sempre que podia: " Váyase, señor González ", però ell, els seus 83 anys, no vol marxar, li agraden els focus mediàtics i des de els serveis auxiliars de la dreta extrema li donen tots els altaveus per desgastar el govern de Pedro Sánchez (PSOE).  

  Koldo, Ábalos i Cerdán, la triada malèfica del PSOE. Tres personatges que ara mateix fan forat els fonaments d’un partit i sobretot d’un President, Sánchez que ten que lliutar contra una dreta extrema i els seus serveis auxiliars tant mediàtics com judicials. Sembla que 620.000 € era el botí de les trames corruptes. A mi en sembla molt poc! Això per la dreta extrema és escàndols, però no pas els 224 mort de la DANA, o els àudios on personatges del PP conspiren contra polítics catalans pel Procés. Això no és segons ells rellevant. Fa bé Sánchez d’esgotar la legislatura, si pot. El problema pel que sembla és que no sap escollir  els seus amics. Koldo García és un impresentable amb dues condemnes per agressions. Ha passat de ser segurata a xofer d’Ábalos i “home de confiança” –segurament li devia guardar tots els secrets-, a “empresari de la seva propia vida”. Sembla que pel Koldo, aquests 620.000 tenien que ser seus. En els àudios diu: "El fill de puta del Santos s'ha quedat ...

  Mentre que Sant Jordi, és capaç de generar una exhibició cívica difícilment comparable  en altres indrets, la combinació de negoci i identitat, fa que la venda de llibres s'enfili fins a dos milions de llibres i unes vendes de 26 milions de euros, al altre cantó, el govern més progressista de la història, compra 15 milions de bales, " És munició per a la Guàrdia Civil que el govern espanyol va decidir comprar a Israel*". Xifres cantant: "  Seran 10.471 milions d'euros addicionals, fins a un total de més de 33.000 milions**."  Això vol dir que s'ha arribarà el número màgic del 2% en despesa militar. Cap debat al Congrés, perquè Sánchez no vol perdre cap votació, no té suficients avals per fer-ho. Sempre hi ha diners que defensar-se de no se sap qui? Potser valdria la pena, dedicar-ho a tasques urgents, per exemple, habitatge social, el corredor mediterrani, o en pla casolà, les infraestructures de Renfe a Catalunya.  PD: Estic pensant que a Catalunya so...

  Junts dona plena confiança a Silvia Orriols d'Aliança Catalana, el nostre Vox català a Ripoll. En canvi, vol fer que Pedro Sánchez és sotmeti a una qüestió de confiança, una potestat exclusiva del President del Govern. No hi ha cap paral·lelisme entre una cosa i l'altre? Jugar com ho fa  Puigdemont amb mediador internacional, fent creure que el espai suís donarà el que no dona a Madrid o Catalunya és voler inflar un globus de la vanitat i la fugida endavant. Sembla que en el fons, Puigdemont, voldria a Feijóo d'interlocutor, perquè en el fons les polítiques socials i econòmiques son les mateixes. S'entén que Puigdemont estigui frustrat per la no aplicació de l'amnistia per part de TS. Hi ha un conflicte institucional entre el Congrés i el TS que haurà de resoldre el TC. Però això no és responsabilitat de Pedro Sánchez. 

    Pedro Sánchez vol furgar en la ferida. Saben el que va passar l'altre dia amb una derrota parlamentaria pel Decret òmnibus, ara insisteix en la mateixa formula. Un paquet de mesures on hi ha de tot i on la lògica impera per la seva absència. Tensar la corda és el que vol el cap del executiu espanyol. Vol que Junts i PP/Vox tornin a retratar-se? La resposta és evident: SI! L'article de Núria Rius Montaner al Ara, apunta el paquet de mesures: "De quines estem parlant? Pujada de les pensions contributives, com ara la jubilació o la prestació per orfandat, un 2,8%. Per ara, només s'aplicarà aquest gener. Pujada de les pensions mínimes, les no contributives i l'ingrés mínim vital entre un 6% i un 9%. Entrada en vigor de la "quota de solidaritat" vinculada a les pensions. Aquesta quota s'aplica a la part dels salaris que ara no cotitzen (el que queda fora de la base màxima de cotització), és a dir, només afecta els sous més alts. A partir del 2025 s...