Salta al contingut principal

Del dit al fet

 



El govern més progressista del món, resulta que encara no ha derogat la Llei Mordassa, quan estava a l'oposició es feia creus d'un llei com aquella. Tothom parla de les batudes els EUA de ICE (Control de Duanes i d'Immigració). Però resulta que a Espanya fan exactament això! 

L'article de Josep Tomàs París Castro, Així és per dins el Centre d'Internament d'Estrangers a Barcelona (CIE) comença el seu article així: "Amagat a la Zona Franca, entre fàbriques i magatzems, lluny de la Barcelona turística, hi ha el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona. A les instal·lacions hi viuen tancats centenars de persones durant un màxim de 60 dies. “Passen setmanes privades de llibertat en condicions molt dures només pel fet de no tenir papers”, explica Cel Far, educadora social que ha visitat els interns amb l’entitat Migra Studium. La realitat és que la majoria dels qui van a parar al CIE no han comès cap delicte: l'any passat, només el 7% dels interns havien estat condemnats*."

Algú veu diferència entre el CIE i el ICE? Ací, simplement, no hi ha càmeres immortalitzant el moment. Tanta retòrica humanitària i desprès s'aplica un mutisme i hermetisme insofrible. El ministeri de defensa, de l'eterna Margarita Robles, també s'apunta al tecnofeixisme de Palantir. Una contractació sense cap concurs públic amb la filial espanyola per valor de 256.000 euros. L'objectiu de la contractació sembla escrit per els germans Marx, diu així: " tracta d'una "contractació d'una prova de concepte per a una solució comercial de fusió i anàlisi d'Intel·ligència en l'àmbit del sistema d'intel·ligència de les forces armades**". Pel que sembla aquesta prova els hi va agradar molt al ministeri de Defensa, perquè van adjudicar el contracte de debò per valor de 16, milions d'euros. Contracte sense publicitat i a dit, explícita aquest llenguatge fosc i hermètic:  "Contractació d'una solució de fusió i anàlisi d'intel·ligència en l'àmbit del Sistema d'Intel·ligència de les Forces Armades (SIFAS)**". Els experts gaudeixen explicant les seves idees sobre l'AI, defensa, dades, escenaris. Tinc la mala impressió que això és una nova versió corregida i augmentada del cas Pegasus, aplicat no a enemics potencials, ara mateix els EUA és el més perillós de tots, si no el control de la població, i per especificar, la població catalana i per decantar les dades a partir de l'IA, dels votants independentistes. 




*https://www.ara.cat/societat/vigilancia-constant-cel-d-aillament-aixi-centre-d-internament-d-estrangers-barcelona_130_5675596.html

**https://www.ara.cat/internacional/quins-son-vincles-palantir-govern-espanyol_1_5718170.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.