Salta al contingut principal

Mala maror a tot arreu!

 




La justícia vol suplantar l'agenda política. Sigui a Catalunya, o a Espanya. La vaga a l'ensenyament, segueix el seu curs. Les xifres que donen son ridícules, però sembla que la Generalitat aposta per els Mossos d'Esquadra. La Conselleria és experta en dilatar en el temps les promeses. Hi haurà Pressupostos, però no per l'Ensenyament, parlar d'increments de 355 euros en quatre anys, sembla una broma de mal gust. Però les limitacions d'una autonomia com la catalana, al mateix nivell que la d'Extremadura, dona pel que dona. Sense recursos per imposar un ideari catastròfic amb l'anomenada escola inclusiva, sense el suport necessari de personal especialitzat, i l'allau de nouvinguts, fa que els objectiu de l'escola siguin cada vegada més modestos, i malgrat tot, li demanen que solucioni tots el problemes socials! 





Zapatero li obliguen a declarar més tard del que toca, per tal de mantenir i desfer la presumpció d'innocència. Mentre, la caverna mediàtica, segueix la seva creuada per fer fora el govern de Sánchez, sense aconseguir-ho i mentre l'UCO entra a la seu del PSOE -esperen que no utilitzin martells, per carregar-se els disc durs dels ordinadors, com van fer el PP-, en busca del Sant Grial. El problema del PP és que no té cap més soci que una formació preconstitucional, i malgrat això el PP li compra tot el que diu, desprès Feijóo s'estranya que els socis de Sánchez el mantinguin.  No és descartable alguna imputació a Sánchez en els propers mesos. Sempre hi haurà una denuncia anònima que algun jutge patriòtic volgui entomar amb entusiasme. 






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.