Salta al contingut principal

Mala maror a tot arreu!

 




La justícia vol suplantar l'agenda política. Sigui a Catalunya, o a Espanya. La vaga a l'ensenyament, segueix el seu curs. Les xifres que donen son ridícules, però sembla que la Generalitat aposta per els Mossos d'Esquadra. La Conselleria és experta en dilatar en el temps les promeses. Hi haurà Pressupostos, però no per l'Ensenyament, parlar d'increments de 355 euros en quatre anys, sembla una broma de mal gust. Però les limitacions d'una autonomia com la catalana, al mateix nivell que la d'Extremadura, dona pel que dona. Sense recursos per imposar un ideari catastròfic amb l'anomenada escola inclusiva, sense el suport necessari de personal especialitzat, i l'allau de nouvinguts, fa que els objectiu de l'escola siguin cada vegada més modestos, i malgrat tot, li demanen que solucioni tots el problemes socials! 





Zapatero li obliguen a declarar més tard del que toca, per tal de mantenir i desfer la presumpció d'innocència. Mentre, la caverna mediàtica, segueix la seva creuada per fer fora el govern de Sánchez, sense aconseguir-ho i mentre l'UCO entra a la seu del PSOE -esperen que no utilitzin martells, per carregar-se els disc durs dels ordinadors, com van fer el PP-, en busca del Sant Grial. El problema del PP és que no té cap més soci que una formació preconstitucional, i malgrat això el PP li compra tot el que diu, desprès Feijóo s'estranya que els socis de Sánchez el mantinguin.  No és descartable alguna imputació a Sánchez en els propers mesos. Sempre hi haurà una denuncia anònima que algun jutge patriòtic volgui entomar amb entusiasme. 






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...