Política i societat

  Ahir, una de les imatges del dia eren els crits d'alegria a la CGT per els resultats de la consulta. Semblaven sorpresos pels resultats. La CGT és minoritari en els instituts. La paraula potser és massa grossa per ells. Inspirat per la CNT (anarquista) tenen una visió en blanc o negre. No hi ha grisos per ells. El seu maximalisme és resultat de la creença que ells sempre tenen raó. També els partits polítics conreant aquesta manera de fer. El problema és que les assemblees les carrega el dimoni.  Qui més gran la diu, qui més posa èmfasi en una qüestió, més probabilitats és que aquesta postura guanyi adeptes.  L'educació és un problema social, no de grupuscles. S'han barrejat masses coses en les converses amb la Conselleria d'Educació. Aquesta barreja ha estat letal. Hi ha la qüestió de l'escola inclusiva -en sembla un error conceptual-, hi ha la carrera docent, els salaris, la diversitat a l'aula, cada vegada més difícil de gestionar per la diversitat cultural...

  La justícia vol suplantar l'agenda política. Sigui a Catalunya, o a Espanya. La vaga a l'ensenyament, segueix el seu curs. Les xifres que donen son ridícules, però sembla que la Generalitat aposta per els Mossos d'Esquadra. La Conselleria és experta en dilatar en el temps les promeses. Hi haurà Pressupostos, però no per l'Ensenyament, parlar d'increments de 355 euros en quatre anys, sembla una broma de mal gust. Però les limitacions d'una autonomia com la catalana, al mateix nivell que la d'Extremadura, dona pel que dona. Sense recursos per imposar un ideari catastròfic amb l'anomenada escola inclusiva, sense el suport necessari de personal especialitzat, i l'allau de nouvinguts, fa que els objectiu de l'escola siguin cada vegada més modestos, i malgrat tot, li demanen que solucioni tots el problemes socials!  Zapatero li obliguen a declarar més tard del que toca, per tal de mantenir i desfer la presumpció d'innocència. Mentre, la caverna m...