Salta al contingut principal

L'USTEC en estat de xoc

 



Ahir, una de les imatges del dia eren els crits d'alegria a la CGT per els resultats de la consulta. Semblaven sorpresos pels resultats. La CGT és minoritari en els instituts. La paraula potser és massa grossa per ells. Inspirat per la CNT (anarquista) tenen una visió en blanc o negre. No hi ha grisos per ells. El seu maximalisme és resultat de la creença que ells sempre tenen raó. També els partits polítics conreant aquesta manera de fer. El problema és que les assemblees les carrega el dimoni.  Qui més gran la diu, qui més posa èmfasi en una qüestió, més probabilitats és que aquesta postura guanyi adeptes.  L'educació és un problema social, no de grupuscles. S'han barrejat masses coses en les converses amb la Conselleria d'Educació. Aquesta barreja ha estat letal. Hi ha la qüestió de l'escola inclusiva -en sembla un error conceptual-, hi ha la carrera docent, els salaris, la diversitat a l'aula, cada vegada més difícil de gestionar per la diversitat cultural dels nouvinguts. No hi ha hagut cap planificació des de les instancies polítiques per fer front aquests problemes. I ara sembla que USTEC és la responsable de tots els mals. Faria bé l'USTEC fer dimitir els responsables de les negociacions i qui a posat en marxa la consulta.


PD: La vinguda del Papa farà impossible la manifestació docent. Farien bé de no posar-se en el camí de la Brimo. Qui avisa no es traïdor! 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...