Política i societat

  Ahir, una de les imatges del dia eren els crits d'alegria a la CGT per els resultats de la consulta. Semblaven sorpresos pels resultats. La CGT és minoritari en els instituts. La paraula potser és massa grossa per ells. Inspirat per la CNT (anarquista) tenen una visió en blanc o negre. No hi ha grisos per ells. El seu maximalisme és resultat de la creença que ells sempre tenen raó. També els partits polítics conreant aquesta manera de fer. El problema és que les assemblees les carrega el dimoni.  Qui més gran la diu, qui més posa èmfasi en una qüestió, més probabilitats és que aquesta postura guanyi adeptes.  L'educació és un problema social, no de grupuscles. S'han barrejat masses coses en les converses amb la Conselleria d'Educació. Aquesta barreja ha estat letal. Hi ha la qüestió de l'escola inclusiva -en sembla un error conceptual-, hi ha la carrera docent, els salaris, la diversitat a l'aula, cada vegada més difícil de gestionar per la diversitat cultural...

  Què vol dir què "no era la primera petició al carrer"? Sembla que Niubó no s'ha assabentat que hi ha hagut manifestacions permanents per reivindicar millores salarials i medis per fer front a les aules.  L'augment pactat es farà molt llarg per els docents. Perquè a hores d'ara quatre anys son un temps incommensurable, dada la fragilitat del panorama polític. Qui sap si haurà retallades, o la inflació en torn del 3%. Si això es repeteix els propers quatre anys, vol dir que la capacitat adquisitiva haurà enquerit un 12%. Així que els 599€ caldrà restar el 12% és a dir què et queda una espectacular increment de 527€.  Si la inflació és menja aquests increments, què passa amb el suport necessari per portar a terme l'escola inclusiva? S'ha donat una xifra, 6413 persones en quatre anys! Ja hi ha pressupost per aquesta contractació? Niubó vol fer veure que tot aquest episodi -vagues permanents-, no ha estat culpa seva. Però si ha estat, al firmar un conveni amb...