Salta al contingut principal

Niubó o el caos!

 


Què vol dir què "no era la primera petició al carrer"? Sembla que Niubó no s'ha assabentat que hi ha hagut manifestacions permanents per reivindicar millores salarials i medis per fer front a les aules. 

L'augment pactat es farà molt llarg per els docents. Perquè a hores d'ara quatre anys son un temps incommensurable, dada la fragilitat del panorama polític. Qui sap si haurà retallades, o la inflació en torn del 3%. Si això es repeteix els propers quatre anys, vol dir que la capacitat adquisitiva haurà enquerit un 12%. Així que els 599€ caldrà restar el 12% és a dir què et queda una espectacular increment de 527€.  Si la inflació és menja aquests increments, què passa amb el suport necessari per portar a terme l'escola inclusiva? S'ha donat una xifra, 6413 persones en quatre anys! Ja hi ha pressupost per aquesta contractació?

Niubó vol fer veure que tot aquest episodi -vagues permanents-, no ha estat culpa seva. Però si ha estat, al firmar un conveni amb dos sindicats orgànics com UGT i CCOO. Aquella firma, sense el sindicat majoritari ha estat un colossal error de càlcul, que mereix la seva dimissió, però  a la política, tant catalana com espanyola, la dimissió és per covards, i ningú vol que el titllin d'això. 

En sembla un acord de tràmit, sense mirar el futur, literalment, per passar del pas, però els problemes estructurals, no s'han abordat. Parlar d'escola inclusiva és una utopia i la avantatge per el Departament d'Educació és que surt molt més econòmic que l'anterior model. Les escoles especials, implicava que els especialistes tenien dedicació exclusiva per els nois i nois en diferents graus de discapacitats i dificultats en el aprenentatge. S'ha volgut integrar tothom a la mateixa aula, i això ha generat i genera disfuncions a l'aula, especialment, perquè els cuidadors i personal especialitzat manca a les aules. Amb ratios elevades la presumpta integració queda en no res. 


PD: Niubó ha parlat de caos sinó s'aprova el pacte signat per USTEC, aquestes paraules son una bona raó perquè molts docents, diguin no al pacte. Veurem com va la consulta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...