Política i societat

  Què vol dir què "no era la primera petició al carrer"? Sembla que Niubó no s'ha assabentat que hi ha hagut manifestacions permanents per reivindicar millores salarials i medis per fer front a les aules.  L'augment pactat es farà molt llarg per els docents. Perquè a hores d'ara quatre anys son un temps incommensurable, dada la fragilitat del panorama polític. Qui sap si haurà retallades, o la inflació en torn del 3%. Si això es repeteix els propers quatre anys, vol dir que la capacitat adquisitiva haurà enquerit un 12%. Així que els 599€ caldrà restar el 12% és a dir què et queda una espectacular increment de 527€.  Si la inflació és menja aquests increments, què passa amb el suport necessari per portar a terme l'escola inclusiva? S'ha donat una xifra, 6413 persones en quatre anys! Ja hi ha pressupost per aquesta contractació? Niubó vol fer veure que tot aquest episodi -vagues permanents-, no ha estat culpa seva. Però si ha estat, al firmar un conveni amb...

  A cara descoberta, Juan Roig pot dir tranquil·lament "hem apujat una burrada els preus", i quedar-se tan satisfet de si mateix.  Quina mena d'empresaris tenim? La resposta és què tot el sistema econòmic l'avala per fer el que volgui. Pensa fer alguna cosa el Sr. Roig? La resposta és augmentar els beneficis, que l'any passat " va guanyar 718 milions, un 5% més" (Ara.cat, 15/3/23)). I què fa el Govern? Sense cap resposta. El què és segur, és que aquestes pujades de preu dels aliments, no va al agricultors ni ramades. Així que hem de esperar, bones paraules? Les paraules de Juan Roig son una provocació tenint en compte el que significa per tantes famílies pobres que no arriben a final de mes.

  El Govern de Pedro Sánchez (PSOE) regala 20 cèntims € per litre de gasolina. Pensa gastar-se per aquest concepte 6.000 milions fins a juny. Sembla que la vaga de camioners ja es història. És evident que tenim sectors clau en economia i un d'aquest es el transport. Una de les característiques dels governs és anunciar una cataracta de milions, però a l'hora de la veritat tot es mes complicat de gestionar. La lletra petita fa que no tothom poguí accedir-hi. A Catalunya tindríem que estat embarrancats per la pluja de milions que van prometre M.Rajoy (PP). D'aquells milions no s'ha vist res. Concedeixen crèdits ICO, però què resolen?  Si hi ha ajudes per la mobilitat, per què no en el preu de l'electricitat? Les factures son estratosfèriques. Moltes petites i mitjanes empreses no podran assumir els cost incontrolable de la energia. Cal recordar que el oligopoli de les elèctriques porta tota la vida fent el que volen. Què el preu el determini el més car, es una burl...