Política i societat

  Ahir, una de les imatges del dia eren els crits d'alegria a la CGT per els resultats de la consulta. Semblaven sorpresos pels resultats. La CGT és minoritari en els instituts. La paraula potser és massa grossa per ells. Inspirat per la CNT (anarquista) tenen una visió en blanc o negre. No hi ha grisos per ells. El seu maximalisme és resultat de la creença que ells sempre tenen raó. També els partits polítics conreant aquesta manera de fer. El problema és que les assemblees les carrega el dimoni.  Qui més gran la diu, qui més posa èmfasi en una qüestió, més probabilitats és que aquesta postura guanyi adeptes.  L'educació és un problema social, no de grupuscles. S'han barrejat masses coses en les converses amb la Conselleria d'Educació. Aquesta barreja ha estat letal. Hi ha la qüestió de l'escola inclusiva -en sembla un error conceptual-, hi ha la carrera docent, els salaris, la diversitat a l'aula, cada vegada més difícil de gestionar per la diversitat cultural...

  L'escola inclusiva és cara.  Sembla que tothom té necessitats educatives especials. Un aula i una diversitat massa amplia. Quina és la solució?. Els instituts feien grups reduïts per aquells que  necessiten un aprenentatge diferent. Molt sovint hi ha nois i nois que acaben l'ESO sense saber llegir ni escriure, és a dir, no saben que estan escrivint ni entenen el que llegeixen. No hem fet bé les coses. Segurament, no en sabíem més i les dificultats de l'aprenentatge s'han fet massa extensa. Comença a primària. Segueix a l'ESO amb els dèficits corresponents que porten. Abans hi havia un estàndard on tothom tenia que estar a l'alçada. El problema era que els que no ho estaven anàvem al pou de la FP. I durant massa temps la FP va ser un cementeri de fracàs escolar. No se'l va donar la importància que havia tingut en temps passats. Tots aquells que anaven a la FP tenien molts d'ells necessitats educatives. Ara tenim un altre problema greu, la incorporació, ...

  Llegint l'entrevista amb la Consellera d'Educació i FP, t'ha n'adones que parla com si estiguéssim en l'època de la Carme Laura Gil (1999-2003), és a dir tot vell i caduc. Els mateixos problemes, ara augmentats i sense corregir. La percepció que he tingut  per experiència vital ha estat retallar permanents els mitjans els Centres Educatius, tant a nivell material com sobretot, humà. Com política que vol pujar a altres esglaons no se sent responsable de les etapes anterior, ho diu explícitament " Jo fa 11 mesos que soc a la conselleria ". I quina solució dona per el professorat es aquesta: " esperança, confiança i determinació ". De fet, si aquesta és la recepta magistral, ja podem descansar. Cap d'aquestes paraules -res mes son paraules buides-,  requereix la intervenció de l'Administració! Qualsevol potser Conseller/ra d'Educació. I això passa perquè no hi ha ni és vol cap plantejament que vagi més enllà de quatre anys. I l'edu...

  Professors catalans s'han concentrat aquest dimecres a la plaça Sant Jaume per demanar a la Conselleria d'Educació que paralitzi la modificació del currículum de Batxillerat, que preveu la fusió de matèries científiques. (Ara.cat,10/4/25) En un món cada vegada més avariat, l'educació dona proves de la falta d'horitzó. La lluita del govern central amb el seu esperit homogeneïtzador xoca amb Catalunya i la seva competència en educació. El cas és que no hi ha manera de impulsar lleis educatives en voluntat de permanència. No hi ha possibilitats mentre l'extremisme patriòtic augmenta -partits polítics i judicatura-. Qui paga els plats trencats son el professorat i sobretot l'alumnat i les seves famílies.