Política i societat

  L'escola inclusiva és cara.  Sembla que tothom té necessitats educatives especials. Un aula i una diversitat massa amplia. Quina és la solució?. Els instituts feien grups reduïts per aquells que  necessiten un aprenentatge diferent. Molt sovint hi ha nois i nois que acaben l'ESO sense saber llegir ni escriure, és a dir, no saben que estan escrivint ni entenen el que llegeixen. No hem fet bé les coses. Segurament, no en sabíem més i les dificultats de l'aprenentatge s'han fet massa extensa. Comença a primària. Segueix a l'ESO amb els dèficits corresponents que porten. Abans hi havia un estàndard on tothom tenia que estar a l'alçada. El problema era que els que no ho estaven anàvem al pou de la FP. I durant massa temps la FP va ser un cementeri de fracàs escolar. No se'l va donar la importància que havia tingut en temps passats. Tots aquells que anaven a la FP tenien molts d'ells necessitats educatives. Ara tenim un altre problema greu, la incorporació, ...

  Llegint l'entrevista amb la Consellera d'Educació i FP, t'ha n'adones que parla com si estiguéssim en l'època de la Carme Laura Gil (1999-2003), és a dir tot vell i caduc. Els mateixos problemes, ara augmentats i sense corregir. La percepció que he tingut  per experiència vital ha estat retallar permanents els mitjans els Centres Educatius, tant a nivell material com sobretot, humà. Com política que vol pujar a altres esglaons no se sent responsable de les etapes anterior, ho diu explícitament " Jo fa 11 mesos que soc a la conselleria ". I quina solució dona per el professorat es aquesta: " esperança, confiança i determinació ". De fet, si aquesta és la recepta magistral, ja podem descansar. Cap d'aquestes paraules -res mes son paraules buides-,  requereix la intervenció de l'Administració! Qualsevol potser Conseller/ra d'Educació. I això passa perquè no hi ha ni és vol cap plantejament que vagi més enllà de quatre anys. I l'edu...

  Professors catalans s'han concentrat aquest dimecres a la plaça Sant Jaume per demanar a la Conselleria d'Educació que paralitzi la modificació del currículum de Batxillerat, que preveu la fusió de matèries científiques. (Ara.cat,10/4/25) En un món cada vegada més avariat, l'educació dona proves de la falta d'horitzó. La lluita del govern central amb el seu esperit homogeneïtzador xoca amb Catalunya i la seva competència en educació. El cas és que no hi ha manera de impulsar lleis educatives en voluntat de permanència. No hi ha possibilitats mentre l'extremisme patriòtic augmenta -partits polítics i judicatura-. Qui paga els plats trencats son el professorat i sobretot l'alumnat i les seves famílies.