Salta al contingut principal

Posa una IA a la Conselleria d'Educació!

 


Tot el que surt d'Ensenyament en causa estupor. Per exemple, S'anuncia no una o deu, sinó 500 aules d'acollida, ara s'ha adonen de la seva importància?  Això de l'Aula d'Acollida va començar el curs 2004-5! Fins ara no s'havia fet res? I desprès l'aparició d'un burrocràta, anomenat "gestor-administrador" què te assignades les següents competències:  "un professional que assumirà funcions de gestió econòmica, pressupostària i de contractació" (Ara.cat). 


Tant parlar de la professionalització de les direccions i ara és treuen de la màniga aquest "gestor-administrador" que literalment, li treu totes les competències a la Direcció. Tinc una teoria del perquè apareix aquesta figura: el Departament no es refia de les Direccions i volen gent de la mateixa corda del Departament. Parlen d'alleujar la burocràcia i posen un altre buròcrata. Això demostra el paper dels Inspectors, una figura decorativa amb una feina fantàstica, perquè no té que bregar amb els alumnes ni els pares.


Les TIC farà dels alumnes un genis. Tothom amb tabletes, desprès el mòbil a les aules, desprès cal prohibir les tabletes i els mòbils i ara la IA. La IA serà catastròfica per l'ensenyament. Idees ben intencionades han generat disfuncions molt greus en l'aprenentatge, tant a primera com a secundària i batxillerat. De fet l'ona expansiva ha arribat a la Universitat des de fa molt de temps. El Departament es treu unes "orientacions generals*" per a tothom. Però d'on han tret aquestes "orientacions generals"? D'una IA? A la pàgina 24 del document, hi ha els noms de les persones encarregades de fer el document. Jo el tiraria a la paperera, perquè l'escepticisme és una bona eina per prendre distància d'una IA que ho trastoca tot. Potser caldria reivindicar clàssics de l'educació: Un bon/a mestra/e, una pissarra en condicions, guix, i un alumnat on hi hagi respecta entre els companys, respecta envers dels mestres, silenci a l'hora de l'explicació, que tothom pogués sortir a la pissarra a escriure, saber escoltar, atenció, sembla que avui, tot això son fites d'abast impossible. I no, la IA no ho solucionarà. 

 


*https://educacio.gencat.cat/ca/departament/publicacions/monografies/mon-digital/intelligencia-artificial-educacio/


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El franquisme declarat Bé d'Interès Cultural

  Portar una estelada és un crim de lesa majestat, però si portes tota la quincalleria franquista seràs vist com un patriota com cal, i per tant, t'he estalviares què t'ha atonyini la policia patriòtica. El PP & Vox son hereus directes del franquisme del qual el PP va fer que s'ha amagava, Vox, no ho ha fet mai. Els franquisme va dictar les consciències durant quaranta anys, Felipe González va tenir molta cura per no molestar-los massa. Pel que sembla, el passat sempre torna.

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.