L'educació necessita suport

 

L'escola inclusiva és cara.  Sembla que tothom té necessitats educatives especials. Un aula i una diversitat massa amplia. Quina és la solució?. Els instituts feien grups reduïts per aquells que  necessiten un aprenentatge diferent. Molt sovint hi ha nois i nois que acaben l'ESO sense saber llegir ni escriure, és a dir, no saben que estan escrivint ni entenen el que llegeixen. No hem fet bé les coses. Segurament, no en sabíem més i les dificultats de l'aprenentatge s'han fet massa extensa. Comença a primària. Segueix a l'ESO amb els dèficits corresponents que porten. Abans hi havia un estàndard on tothom tenia que estar a l'alçada. El problema era que els que no ho estaven anàvem al pou de la FP. I durant massa temps la FP va ser un cementeri de fracàs escolar. No se'l va donar la importància que havia tingut en temps passats. Tots aquells que anaven a la FP tenien molts d'ells necessitats educatives. Ara tenim un altre problema greu, la incorporació, en qualsevol moment del curs dels nouvinguts amb problemàtiques molt diverses i nivells educatiu encara més diversos. Les aules d'acollida eren la resposta -amb cap interès per part del Departament d'Educació-. El voluntarisme exemplar de molt professors suplia les mancances del Departament. A aquelles aules, hi havia una diversitat  de nois i noies extraordinària, de països amb llengües diferents. El Departament, no dona facilitats per contractar professorat que parles posem per cas, el xinés. Tot calia improvisar. Sort que la facilitat del nois/es per aprendre una nova llengua era proverbial. Catalunya avui, és molt diferent a la de fa 10 anys. Els canvis de Lleis, de metodologia, l'aparició de la xarxa, els mòbils, tot això ha trastocat el món relativament simple d'una tecnologia del segle XIX, una pissarra, guix, un professor/ra explicant per a tothom igual, uns alumnes que sabien que estar allà  podien canviar el seu futur, uns pares que aspiraven a aquest futur per els fills. Un cert grau de complicitat entre pares i professors. Tot això és va voler trinxar. A més, l'espai educatiu és limitat, no pot assumir el paper que els pares i pel que sembla l'Administració avui, volen de les escoles i instituts. Els reptes actuals son d'una complexitat que nosaltres no van viure, malgrat la quantitat de canvis que van tenir que suportar  i entomar.