Política i societat

  Illa fa un discurs al estil de “No volem accidents de tràfic”, on posa tràfic cal posar educació. Volen acabar amb el fracàs escolar i tornar a liderar PISA. Anava a dir, que necessitaran molta sort i molt de temps. Illa no té tant de temps com es pensa.   Comença per un pacta “nacional” sobre l’Educació i desprès una peça de museu anomenat CEC (Consell d’Educació de Catalunya), no serà aquest organisme qui ha fet les polítiques que ens ha portat fins aquí? Tinc molts dubtes de la honestadat de tot plegat, sobretot perquè la falta d’autocrítica i el paper de la Consellera ha estat catastròfic. Què perfil volen per els alumnes que surtin del sistema educatiu? Què paper ha de tenir la família? Quin control sobre les capacitats dels educadors/ras? Educació inclusiva sense especialistes? Aules d’acollida amb quins professionals? S’ha parlat de fer un alumne emprenedor, com si això pogués fer-se per decret. Desprès és volia què fossin un as de la informàtica. Però no tothom ...

  Emergència educativa! Qui ha estat a l'àmbit educatiu, sap que això era inevitable. I ho era, perquè l’educació des de primària fins a batxillerat, necessita estabilitat, en les programes i les plantilles. Les retallades de CiU van fer molt de mal (2011-2015). Els canvis continus de lleis educatives expressava la falta de convicció de les institucions. I el flux constant de la immigració va generar disfuncionalitats cada vegada més evidents. L’educació sempre comença a casa. Però a casa han externalitzat tots els hàbits i totes les regles de convivència a l’escola. En un món de soroll, les xarxes amplifiquen aquest soroll, ha generat que la figura dels mestres i professors quedessin sota mínims. Les aplicacions generalitzades de ideals pedagògics ha fet més mal què be. L’aparició de mestres/professors amb vocació d’animadors de barri ha generat una cultura on la frustració tenia que ser erradicada. Això ho explica molt be en Byung-Chul Han. S’ha imposat un positivisme en tots els...

  L'escola inclusiva és cara.  Sembla que tothom té necessitats educatives especials. Un aula i una diversitat massa amplia. Quina és la solució?. Els instituts feien grups reduïts per aquells que  necessiten un aprenentatge diferent. Molt sovint hi ha nois i nois que acaben l'ESO sense saber llegir ni escriure, és a dir, no saben que estan escrivint ni entenen el que llegeixen. No hem fet bé les coses. Segurament, no en sabíem més i les dificultats de l'aprenentatge s'han fet massa extensa. Comença a primària. Segueix a l'ESO amb els dèficits corresponents que porten. Abans hi havia un estàndard on tothom tenia que estar a l'alçada. El problema era que els que no ho estaven anàvem al pou de la FP. I durant massa temps la FP va ser un cementeri de fracàs escolar. No se'l va donar la importància que havia tingut en temps passats. Tots aquells que anaven a la FP tenien molts d'ells necessitats educatives. Ara tenim un altre problema greu, la incorporació, ...