Política i societat

  Illa fa un discurs al estil de “No volem accidents de tràfic”, on posa tràfic cal posar educació. Volen acabar amb el fracàs escolar i tornar a liderar PISA. Anava a dir, que necessitaran molta sort i molt de temps. Illa no té tant de temps com es pensa.   Comença per un pacta “nacional” sobre l’Educació i desprès una peça de museu anomenat CEC (Consell d’Educació de Catalunya), no serà aquest organisme qui ha fet les polítiques que ens ha portat fins aquí? Tinc molts dubtes de la honestadat de tot plegat, sobretot perquè la falta d’autocrítica i el paper de la Consellera ha estat catastròfic. Què perfil volen per els alumnes que surtin del sistema educatiu? Què paper ha de tenir la família? Quin control sobre les capacitats dels educadors/ras? Educació inclusiva sense especialistes? Aules d’acollida amb quins professionals? S’ha parlat de fer un alumne emprenedor, com si això pogués fer-se per decret. Desprès és volia què fossin un as de la informàtica. Però no tothom ...

  L'escola inclusiva és cara.  Sembla que tothom té necessitats educatives especials. Un aula i una diversitat massa amplia. Quina és la solució?. Els instituts feien grups reduïts per aquells que  necessiten un aprenentatge diferent. Molt sovint hi ha nois i nois que acaben l'ESO sense saber llegir ni escriure, és a dir, no saben que estan escrivint ni entenen el que llegeixen. No hem fet bé les coses. Segurament, no en sabíem més i les dificultats de l'aprenentatge s'han fet massa extensa. Comença a primària. Segueix a l'ESO amb els dèficits corresponents que porten. Abans hi havia un estàndard on tothom tenia que estar a l'alçada. El problema era que els que no ho estaven anàvem al pou de la FP. I durant massa temps la FP va ser un cementeri de fracàs escolar. No se'l va donar la importància que havia tingut en temps passats. Tots aquells que anaven a la FP tenien molts d'ells necessitats educatives. Ara tenim un altre problema greu, la incorporació, ...

  Llegint el titular, firmat per Marta Rodríguez Carrera (Ara.cat, 5/2/25), t'ha dones de la problemàtica dels nois i noies amb discapacitat. Abans anàvem a escoles especials. Desprès s'obri els centres per la seva inclusió. El concepte de discapacitat és molt ampli. Però el fet que ara és volgui fer una mena d'examen desprès que ho han deixat, sembla poc assenyat. El Departament de Drets Socials i Inclusió , defineix la discapacitat com " Derivada de limitacions significatives en el funcionament intel·lectual, en la conducta adaptativa i en habilitats practiques. Es caracteritza per un funcionament intel·lectual inferior a la mitjana que coexisteix amb limitacions en dues o més de les següents àrees d'habilitats d'adaptació: comunicació, cura pròpia, vida a la llar, habilitats socials, ús de la comunitat, autogestió, salut i seguretat, continguts escolars funcionals, oci i treball."       Què fem amb aquests nois i noies? Com poden accedir-hi al treball? ...

  Lletra de la cançó (Peret) "Ay, borriquito como tú (Tururú) Que no sabes ni la U (Tururú) Ay, borriquito como tú (Tururú) Yo sé mas que tú A (A) E (E) I (I) O (O) U (U) A, E, I, O, U Borriquito como tú (Tururú) Que no sabes ni la U (Tururú) Ay, borriquito como tú (Tururú) Yo sé mas que tú Yo soy el cantante, yo soy el poeta Soy el más querido, soy el preferido de la juventud Con solo seis letras hago mil canciones Y todos aplauden con gran entusiasmo mis inspiraciones (...)" Noticies com aquesta de l'eliminació de les lectures obligatòries de català i castellà a la selectivitat dona idea del desgavell del Departament d'Educació i el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). És cert que aquestes lectures en general han estat mal triades. S'omplen la boca de la necessitat de llegir, és fan biblioteques faraòniques , desapareixen llibreries, i els nostres estudiants se'ls facilita la tasca per no llegir. Llegir requereix temps, entendre el que diu, fixar-s...