L'ESO i la discapacitat

Llegint el titular, firmat per Marta Rodríguez Carrera (Ara.cat, 5/2/25), t'ha dones de la problemàtica dels nois i noies amb discapacitat. Abans anàvem a escoles especials. Desprès s'obri els centres per la seva inclusió. El concepte de discapacitat és molt ampli. Però el fet que ara és volgui fer una mena d'examen desprès que ho han deixat, sembla poc assenyat. El Departament de Drets Socials i Inclusió, defineix la discapacitat com "Derivada de limitacions significatives en el funcionament intel·lectual, en la conducta adaptativa i en habilitats practiques. Es caracteritza per un funcionament intel·lectual inferior a la mitjana que coexisteix amb limitacions en dues o més de les següents àrees d'habilitats d'adaptació: comunicació, cura pròpia, vida a la llar, habilitats socials, ús de la comunitat, autogestió, salut i seguretat, continguts escolars funcionals, oci i treball."

Què fem amb aquests nois i noies? Com poden accedir-hi al treball? Donar títols pot apaivaga els pares, però dubto de la seva eficàcia. Dignitat, acompanyament, estima, saber que no son trastos. Però com això repercuteix en les seves vides? És la baula més dèbil i per això tant la societat i les Administracions haurien de prendre les mesures per no deixar-los tirats. Però sembla que el Departament demana requisits, precisament a aquells que no ho van assolir. Una vegada més el Departament d'Educació fa les coses a la seva manera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959 Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico. La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Més informació

Estampes de Setmana Santa

Aquesta imatge correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.

Més informació

Desnonar a un iman a Salt

L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN. Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

Més informació

Política i societat

Cercar en aquest blog