Salta al contingut principal

L'ESO i la discapacitat

 


Llegint el titular, firmat per Marta Rodríguez Carrera (Ara.cat, 5/2/25), t'ha dones de la problemàtica dels nois i noies amb discapacitat. Abans anàvem a escoles especials. Desprès s'obri els centres per la seva inclusió. El concepte de discapacitat és molt ampli. Però el fet que ara és volgui fer una mena d'examen desprès que ho han deixat, sembla poc assenyat. El Departament de Drets Socials i Inclusió, defineix la discapacitat com "Derivada de limitacions significatives en el funcionament intel·lectual, en la conducta adaptativa i en habilitats practiques. Es caracteritza per un funcionament intel·lectual inferior a la mitjana que coexisteix amb limitacions en dues o més de les següents àrees d'habilitats d'adaptació: comunicació, cura pròpia, vida a la llar, habilitats socials, ús de la comunitat, autogestió, salut i seguretat, continguts escolars funcionals, oci i treball."     

Què fem amb aquests nois i noies? Com poden accedir-hi al treball? Donar títols pot apaivaga els pares, però dubto de la seva eficàcia. Dignitat, acompanyament, estima, saber que no son trastos. Però com això repercuteix en les seves vides? És la baula més dèbil i per això tant la societat i les Administracions haurien de prendre les mesures per no deixar-los tirats. Però sembla que el Departament demana requisits, precisament a aquells que no ho van assolir. Una vegada més el Departament d'Educació fa les coses a la seva manera.




Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El franquisme declarat Bé d'Interès Cultural

  Portar una estelada és un crim de lesa majestat, però si portes tota la quincalleria franquista seràs vist com un patriota com cal, i per tant, t'he estalviares què t'ha atonyini la policia patriòtica. El PP & Vox son hereus directes del franquisme del qual el PP va fer que s'ha amagava, Vox, no ho ha fet mai. Els franquisme va dictar les consciències durant quaranta anys, Felipe González va tenir molta cura per no molestar-los massa. Pel que sembla, el passat sempre torna.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació