Passa al contingut principal

Sabadell: Espronceda contra Vox

 


La fotografia mostra a un petitíssim grup gent de Vox davant de l'escola Joan Sallarès i Pla, sense banderes espanyolistes, volien un perfil baix?, per protestar perquè a l'escola és fan classes d'àrab i cultura marroquina. Un article de Najat El Hachmi (Ara.cat, 29/10/2025) dona noticia dels fets: "Heus aquí una història d’heroisme sense precedents, la dels cosins Ignacio i Joan Garriga contra l’enemic més temible mai conegut: ni més ni menys que una colla de nens que es dediquen a una activitat tan perillosa com és la de... aprendre una llengua que parlen uns quants centenars de milions de persones al món."

Utilitzar les llengües per començar una creuada. En aquest cas l'àrab, però també el català. No volen cap llengua que no sigui la del imperi. L'àrab és la cinquena llengua més parlada del món, amb més de 400 milions de persones, des de Marroc a Indonesia. No sé si aquestes classes és fan en horari escolar o son extraescolars, a les notícies no ho diuen. En tot cas, un grupuscle de fanàtics (Vox) amenaçant el centre?, els pares dels nens i nenes?, a la associació de pares i mare del centre? Fiscalia no actua d'ofici? 

Atiar l'odi és fàcil. Segur que el TSJC voldrà ficar-hi cullerada, ara son experts en qüestions lingüístiques. La població marroquina que viu a Espanya son 883.243* (2022). Espanya s'ha fet addicte a la immigració i especialment a la marroquina. Avui és impossible prescindir-hi d'una ma d'obra abundant i barata. Potser la UE podia haver haver fet més pel Marroc, però la monarquia corrupte de  el rei Mohammed VI fa impossible una veritable transició a la democracia. Com a l'Espanya franquista, els diners que retornen al Marroc son una de les font primàries de riquesa del país. L'augment de les desigualtats al Marroc porta com a conseqüència que la gent marxi del país. Aquesta política d'exportar immigrant li permet a Mohammed VI controlar els descontents en un règim cleptòman com aquest. Podem entendre perquè la gent vol un futur millor per els seus fills?
 
*https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?path=/t20/e245/p08/l0/&file=02005.px#_tabs-tabla

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...