Salta al contingut principal

Sabadell: Espronceda contra Vox

 


La fotografia mostra a un petitíssim grup gent de Vox davant de l'escola Joan Sallarès i Pla, sense banderes espanyolistes, volien un perfil baix?, per protestar perquè a l'escola és fan classes d'àrab i cultura marroquina. Un article de Najat El Hachmi (Ara.cat, 29/10/2025) dona noticia dels fets: "Heus aquí una història d’heroisme sense precedents, la dels cosins Ignacio i Joan Garriga contra l’enemic més temible mai conegut: ni més ni menys que una colla de nens que es dediquen a una activitat tan perillosa com és la de... aprendre una llengua que parlen uns quants centenars de milions de persones al món."

Utilitzar les llengües per començar una creuada. En aquest cas l'àrab, però també el català. No volen cap llengua que no sigui la del imperi. L'àrab és la cinquena llengua més parlada del món, amb més de 400 milions de persones, des de Marroc a Indonesia. No sé si aquestes classes és fan en horari escolar o son extraescolars, a les notícies no ho diuen. En tot cas, un grupuscle de fanàtics (Vox) amenaçant el centre?, els pares dels nens i nenes?, a la associació de pares i mare del centre? Fiscalia no actua d'ofici? 

Atiar l'odi és fàcil. Segur que el TSJC voldrà ficar-hi cullerada, ara son experts en qüestions lingüístiques. La població marroquina que viu a Espanya son 883.243* (2022). Espanya s'ha fet addicte a la immigració i especialment a la marroquina. Avui és impossible prescindir-hi d'una ma d'obra abundant i barata. Potser la UE podia haver haver fet més pel Marroc, però la monarquia corrupte de  el rei Mohammed VI fa impossible una veritable transició a la democracia. Com a l'Espanya franquista, els diners que retornen al Marroc son una de les font primàries de riquesa del país. L'augment de les desigualtats al Marroc porta com a conseqüència que la gent marxi del país. Aquesta política d'exportar immigrant li permet a Mohammed VI controlar els descontents en un règim cleptòman com aquest. Podem entendre perquè la gent vol un futur millor per els seus fills?
 
*https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?path=/t20/e245/p08/l0/&file=02005.px#_tabs-tabla

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.