Política i societat

  L'article dona moltes dades, però no dona cap idea del que vol dir  " la formació inicial no és l'adequada ". De fet, això sempre ha passat. La teoria en abstracte serveix per aprovar matèries a la Universitat. Però hi ha un abisme entre entrar a una aula amb diversitat d'alumnat. Com poden preparar-te? Les pràctiques son insuficients. No hi ha avaluació real els Centres per part de les direccions. Tampoc apareix la funció teòrica de Inspecció. Hi ha una dada invisible, si aproves a tothom, no tindràs cap problema per part d'alumnat, pares i direccions. I així estem. Caldria repensar-ho tot, però les Autoritats i la societat està massa enfeinada en altres coses. 

  El TSJC torna a prevaricar saltant-se totes les lleis dels ordenament educatiu. Per ells, el castellà és innegociable i cal ajudar aquestes associacions de l'extrema dreta que amb nom tant suggestius com    l'Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) i Hablamos Español , donen prioritat absoluta aquests famílies que no volen el català en cap lloc. Tant s'ha val que el Parlament hagi votat el que segui -Legislatiu, amb competències educatives-, ell a la seva, dividint l'escola per satisfacció de l'extrema dreta, la GC i la PN.

  El Departament d'Ensenyament és un filó inesgotable de novetats, en un déjà vu  (ja vist) etern. És com si la Consellera Esther Niubó volgués sortir cada setmana a la premsa, tant és si és per bo o dolent, el que compte és anant sortint. Crec que han esgotat totes les opcions que al llarg del temps hem vist, a propòsit del inici de curs. Especialment sensible els pares del nens i nenes de primària (potser ha canviat la denominació) que voldrien el dia 1 de setembre per tornar a la normalitat. Cada any hi ha un bon sidral amb aquesta qüestió. Sembla que a secundària és considera que son massa petits per començar el 12 de setembre, no així els de batxillerat i FP. En tot cas, ara comença quant de temps tarda el Departament per canviar de dates o mantenir-les. Quines ganes de embolicar la troca!

  Llegint el titular, firmat per Marta Rodríguez Carrera (Ara.cat, 5/2/25), t'ha dones de la problemàtica dels nois i noies amb discapacitat. Abans anàvem a escoles especials. Desprès s'obri els centres per la seva inclusió. El concepte de discapacitat és molt ampli. Però el fet que ara és volgui fer una mena d'examen desprès que ho han deixat, sembla poc assenyat. El Departament de Drets Socials i Inclusió , defineix la discapacitat com " Derivada de limitacions significatives en el funcionament intel·lectual, en la conducta adaptativa i en habilitats practiques. Es caracteritza per un funcionament intel·lectual inferior a la mitjana que coexisteix amb limitacions en dues o més de les següents àrees d'habilitats d'adaptació: comunicació, cura pròpia, vida a la llar, habilitats socials, ús de la comunitat, autogestió, salut i seguretat, continguts escolars funcionals, oci i treball."       Què fem amb aquests nois i noies? Com poden accedir-hi al treball? ...

  Meritocràcia ja no és el que era ! Com la política catalana està sota mínims, amb desallotjaments molt cridaners, a l'antiga Massana, on es veu que era el paradís alternatiu per qualsevol activitat "cultural". Ara l'espai del Ajuntament, i per extensió de la ciutadania, " és una "peça clau" per al projecte de transformació del Raval que té previst l'Ajuntament." (Ara.cat, 29/1/25). Volia parlar sobre la desigualtat i el capital humà. El llibre de Thomas Piketty: L'economia de les desigualtats *, parla de les controvèrsies entre una mirada neoliberal i un altra més propia del estat del benestar. Segons la visió neoliberal, cal que sigui el mercat qui determini les assignacions de recursos allà on sigui més eficient. James Coleman, afirmava que no calia "despesa pública per l'educació en entorns desafavorits", perquè segons ell,  les desigualtats cal situar-les dins de les famílies i del medi social (classe social). Avui, l...

  Durant anys i panys, la Generalitat ha reclamat el trasllat de competències en tots els àmbits. Illa, sembla que vol traslladar a l'OCDE, Educació, perquè el nostre sistema educatiu és tercermundista. Com sempre, quan es parla d'Educació, els nostres governants, sempre tenen idees pelegrines o pintoresques, com aquesta. Perquè de què es tracta tot plegat? En Educació, hi ha un sector clau, els ensenyants, que pel que sembla no tenen cap instància per ser consultats. L'altre sector son els alumnes. Quina mena de infants volem per el futur? Quina mena de adolescents volen? El tercer sector, les famílies, que volen per els seus fills? Una cataracta de legislació sobre Educació fa obsoleta la legislació anterior. Cada nova Administració vol posar  el seu segell particular. Canvien les matèries a estudiar, d'una manera vertiginosa, sense cap model a llarg termini. El clàssic llegir i escriure, els hi fa nosa, perquè segons ells, cal, altres "estratègies": no cal ...

  Desgavell al Departament d'Educació. Si el govern central demana canvis, sense saber el perquè de la decisió, ara sobta el canvi del Departament de la Generalitat. Dos Administracions jugant amb l'educació con si juguessin a un joc de cartes on van traient unes matèries o posant 'ne d'altres, sense cap lògica ni molt menys de consens en l'àmbit educatiu. Al ritme actual, no pot descartar-se cap nova fusió de matèries, perquè volen posar-ne d'altres? De fet el millor, seria eliminar totes les llengües  i literatures, perquè amb la IA qui vol llegir?  Perquè, quin interès pot tenir llegir els clàssics d'ahir i d'avui?. Al Departament li podria ajudar el llibre de Galeano* i el seu "Patas arriba. La escuela del mundo al revés", perquè això sembla el que volen les nostre Autoritats. 

  Lletra de la cançó (Peret) "Ay, borriquito como tú (Tururú) Que no sabes ni la U (Tururú) Ay, borriquito como tú (Tururú) Yo sé mas que tú A (A) E (E) I (I) O (O) U (U) A, E, I, O, U Borriquito como tú (Tururú) Que no sabes ni la U (Tururú) Ay, borriquito como tú (Tururú) Yo sé mas que tú Yo soy el cantante, yo soy el poeta Soy el más querido, soy el preferido de la juventud Con solo seis letras hago mil canciones Y todos aplauden con gran entusiasmo mis inspiraciones (...)" Noticies com aquesta de l'eliminació de les lectures obligatòries de català i castellà a la selectivitat dona idea del desgavell del Departament d'Educació i el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). És cert que aquestes lectures en general han estat mal triades. S'omplen la boca de la necessitat de llegir, és fan biblioteques faraòniques , desapareixen llibreries, i els nostres estudiants se'ls facilita la tasca per no llegir. Llegir requereix temps, entendre el que diu, fixar-s...

  Sembla que aquesta mena de noticies, els fets, s’escampin a tot arreu. Què s’ha de dir en aquestes circumstàncies doloroses per les família que han patit aquesta violència? Els fets han estat fora del recinte escolar. Què hi hagi implicats menors d’edat suposa la necessitat de intervenció de la Fiscalia de Menors (o figura assimilada a França). A les lleis espanyoles hi ha articles del CC per fer responsables al pares. No potser que desprès ningú volguí responsabilitzar-se. Fins a quin punt l’escola o institut estava al cas dels possibles conflictes entre adolescents? Una evidencia en aquest casos, els professors son els últims a assabentar-se, perquè l’alumnat manté una llei d’omertà suïcida, perquè res més beneficia els botxins. Quins pares volen brega amb els fills adolescents, què fan, què miren al mòbil,  amb quines xarxes socials estan connectats, això escapa els professors o mestres, normalment. Les collonades de tots s’impliquin, que parlin entre agressors i víctimes...

  P er què hi ha aquest fracàs? Potser te a veure amb el que diu en Xavier Roig a Terrasses de bar, mirall de país? (Ara.cat, 16/9/21). Una societat en decadència, desencantada i abstreta, que va caure del arbre de la prosperitat il•lusòria al 2007. Des de llavors, la nostre societat li costa refer-se, fer-se a la idea que mai varen ser rics, que volíem serveis de primera quan la nostre societat es de segona. El pitjor que ens podien dir a la meva època (1960-1970) era ser un gandul. Ser un gandul era el grau cero de la dignitat d’una persona. No hi cabia cosa pitjor. Però aquesta paraula, ha caigut en desús. Suposo que ara es pot dir que tens una baixa productivitat, sempre queda més fi i sobretot més neutra. Vivim temps on tot és molt més difús que abans. Ara hi ha mitjans insospitats a la nostre època. A Internet tens tota la informació que és volguí. Però, fa mandra i és molt més fàcil fer un “copy & paste”, i feia feta. No hi ha ningú –mestres i professors- que volguí que...

 Avui comença el nou curs escolar, amb tot el  que representa, la nova normalitat què ha imposat el covid-19. La nova rutina que comença en pors i esperançes. No hi ha cap alternativa, llevat de tancar centres quan comenci els contagis, que n’hi hauran. La qüestió és quants centres i alumnes afectarà tot això. També el professorat que quedi confinat a casa i el etern problema de les substitucions. S’han dit molts disbarats, per exemple: [ Hoy comienza el nuevo curso escolar, con todo lo que representa, la nueva normalidad que ha impuesto el Covid-19. La nueva rutina que comienza con miedos y esperanzas. No hay alternativa, salvo cerrar centros cuando comiencen los contagios, que los tendrán. La cuestión es cuántos centros y alumnos afectará todo esto. También el profesorado que quede confinado en casa y el eterno problema de las sustituciones. Se han dicho muchos disparates, por ejemplo: ] “El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va anunciar que es repartirien 300.000 ordinad...