Durant anys i panys, la Generalitat ha reclamat el trasllat de competències en tots els àmbits. Illa, sembla que vol traslladar a l'OCDE, Educació, perquè el nostre sistema educatiu és tercermundista. Com sempre, quan es parla d'Educació, els nostres governants, sempre tenen idees pelegrines o pintoresques, com aquesta. Perquè de què es tracta tot plegat? En Educació, hi ha un sector clau, els ensenyants, que pel que sembla no tenen cap instància per ser consultats. L'altre sector son els alumnes. Quina mena de infants volem per el futur? Quina mena de adolescents volen? El tercer sector, les famílies, que volen per els seus fills? Una cataracta de legislació sobre Educació fa obsoleta la legislació anterior. Cada nova Administració vol posar el seu segell particular. Canvien les matèries a estudiar, d'una manera vertiginosa, sense cap model a llarg termini. El clàssic llegir i escriure, els hi fa nosa, perquè segons ells, cal, altres "estratègies": no cal memoritzar, potser si que caldria, o cal posar a l'abast de tothom les noves tecnologies, un ordinador per cada nen i nena. O el mòbil a l'escola com EINA d'ensenyament. Els llibres escolar a les tauletes, però desprès resulta que tot plegat és un fiasco. Cada temporada, cal innovar, sense saber si això tindrà continuïtat o si serà una nova ocurrència. I mentre això passa, el professorat te que lidiar amb unes famílies que moltes d'elles han externalitzat tot allò que te a veure amb l'educació, és dir, establir regles, normes, límits amb un nois i noies que veient el que veuen a les xarxes socials, no han d'entendre res de res, o potser si.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada