Passa al contingut principal

L'OCDE redreçarà l'educació a Catalunya!

 



Durant anys i panys, la Generalitat ha reclamat el trasllat de competències en tots els àmbits. Illa, sembla que vol traslladar a l'OCDE, Educació, perquè el nostre sistema educatiu és tercermundista. Com sempre, quan es parla d'Educació, els nostres governants, sempre tenen idees pelegrines o pintoresques, com aquesta. Perquè de què es tracta tot plegat? En Educació, hi ha un sector clau, els ensenyants, que pel que sembla no tenen cap instància per ser consultats. L'altre sector son els alumnes. Quina mena de infants volem per el futur? Quina mena de adolescents volen? El tercer sector, les famílies, que volen per els seus fills? Una cataracta de legislació sobre Educació fa obsoleta la legislació anterior. Cada nova Administració vol posar  el seu segell particular. Canvien les matèries a estudiar, d'una manera vertiginosa, sense cap model a llarg termini. El clàssic llegir i escriure, els hi fa nosa, perquè segons ells, cal, altres "estratègies": no cal memoritzar, potser si que caldria, o cal posar a l'abast de tothom les noves tecnologies, un ordinador per cada nen i nena. O el mòbil a l'escola com EINA d'ensenyament. Els llibres escolar a les tauletes, però desprès resulta que tot plegat és un fiasco. Cada temporada, cal innovar, sense saber si això  tindrà continuïtat o si serà una nova ocurrència. I mentre això passa, el professorat te que lidiar amb unes famílies que moltes d'elles han externalitzat  tot allò que te a veure amb l'educació, és dir, establir regles, normes, límits amb un nois i noies que veient el que veuen a les xarxes socials, no han d'entendre res de res, o potser si.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...