Política i societat

  Aquesta tendència cap a la polarització i precarietat son un símptoma de l'augment de la bretxa entre rics i pobres.  L'Estat del benestar del que encara gaudim, transforma a la ciutadania en consumidors deixen a la classe política la il·lusió que som nosaltres els que governen. Però, aquest model de democracia procedimental, ha deixat de banda, els 'altres aspectes rellevants que donen peu a l'augment del populisme. La democracia necessita per sobreviure gent compromesa en la seva defensa i això és precisament el que s'ha volatitzat. Aquests populisme no volen canviar la dinàmica econòmica, van a la recerca de boc expiatoris per descarregar-nos la consciència de que les coses van malament, per culpa dels sectors més dèbils més vulnerables. I la gent li compra aquest relat. Trobés feines dolentes amb sous de fa vint anys, quan tot ha pujat de manera imparable. La immigració ha posat de manifest aquestes mancances que venen de lluny. Desprès del ascens i caiguda de...

  Durant anys i panys, la Generalitat ha reclamat el trasllat de competències en tots els àmbits. Illa, sembla que vol traslladar a l'OCDE, Educació, perquè el nostre sistema educatiu és tercermundista. Com sempre, quan es parla d'Educació, els nostres governants, sempre tenen idees pelegrines o pintoresques, com aquesta. Perquè de què es tracta tot plegat? En Educació, hi ha un sector clau, els ensenyants, que pel que sembla no tenen cap instància per ser consultats. L'altre sector son els alumnes. Quina mena de infants volem per el futur? Quina mena de adolescents volen? El tercer sector, les famílies, que volen per els seus fills? Una cataracta de legislació sobre Educació fa obsoleta la legislació anterior. Cada nova Administració vol posar  el seu segell particular. Canvien les matèries a estudiar, d'una manera vertiginosa, sense cap model a llarg termini. El clàssic llegir i escriure, els hi fa nosa, perquè segons ells, cal, altres "estratègies": no cal ...

Segons l'OCDE, Espanya és el paradís de la bona vida i on els jubilats viuen molt per sobre de les seves possibilitats, per això aquest organisme que sempre l'encerta en les seves previsions dona al govern la recepta clàssic que ja ens te acostumats. Veient les dades de l'OCDE, Espanya te un PIB/per capità de 28280€. Aquesta xifra és de les mes baixes del països del nostre en torn. Si hi ha països amb  pitjors dades, per exemple, Polònia, Grècia, Portugal, Turquia, Hongria, etc. Trenta vuit països, componen aquest lobby estatal. El seu secretari general des de 2021 és Mathias Cormann, australià, mai ha treballat fora del àmbit de la política. Sembla que els països rics volen que Espanya sigui una mena de parc temàtic de la precarietat i el salaris baixos, oferir turisme de baixa qualitat a la resta de països. Però aquestes receptes ja van ser aplicades amb la crisi del 2008 i les seves conseqüències van ser catastròfiques, per què s'ha entesten a vulgueu-les apl...