Aquesta tendència cap a la polarització i precarietat son un símptoma de l'augment de la bretxa entre rics i pobres. L'Estat del benestar del que encara gaudim, transforma a la ciutadania en consumidors deixen a la classe política la il·lusió que som nosaltres els que governen. Però, aquest model de democracia procedimental, ha deixat de banda, els 'altres aspectes rellevants que donen peu a l'augment del populisme. La democracia necessita per sobreviure gent compromesa en la seva defensa i això és precisament el que s'ha volatitzat. Aquests populisme no volen canviar la dinàmica econòmica, van a la recerca de boc expiatoris per descarregar-nos la consciència de que les coses van malament, per culpa dels sectors més dèbils més vulnerables. I la gent li compra aquest relat. Trobés feines dolentes amb sous de fa vint anys, quan tot ha pujat de manera imparable. La immigració ha posat de manifest aquestes mancances que venen de lluny. Desprès del ascens i caiguda de l'Alemanya hitleriana, la gent i els politòlegs i sociòlegs es preguntaven com havia estat possible que societats desenvolupades caiguessin en mans de personatges mediocres i irrisoris. Ara al 2026, tornem a fer-nos aquestes preguntes, i pel que sembla, necessiten demagogs què ens diguin el que volem escoltar, al preu de desfer-ne de tot el que havíem creats junts.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada