Política i societat

“Ceuta és espayolíssima”  (M.Robles).   Si Algèria que era un departament de França, va arribar a la seva independència (1962), Ceuta i Melilla, també podria arribar al Marroc. Dos places on l'exercit ha estat omnipresent. Tenim un veí que vol aquestes places, on viuen entre elles uns 160.00 persones. A Algèria més d'un milió de francesos-algerians van marxar, altres és van quedar a Algèria. L'articulista –Moha Ennanji- fa retòrica al seu article Una solució per a Ceuta (Ara.cat, 8/8/26). Espanya pel que sembla necessita obra de mà barata i Marroc li dona tant com volen. Hi ha més de 350 empreses espanyoles al Marroc. A tall d'exemple: Abengoa, Indra, Endesa, Inditex, Gocco, Si volem estabilitat, Riu, Borges, Barceló o Banco Santander o el despacho de abogados Garrigues. A Espanya hi ha 1,160.000 marroquins. Els dos països veïns no tenen la mateixa textura institucional. Marroc és una monarquia que controla la vida política I religiosa del país.  Un embolcall democràti...

  L'article que firma Francesc Millan, cap d'Internacional del Ara.cat, " El Marroc és la kriptonita d'Espanya ", (Ara.cat, 31/7/26) dona les claus per entendre què ha passat a Ceuta amb l'arribada de milers de peons utilitzats per el govern del Marroc. Per explicar les possibles causes, Millan, parla dels següents: 1.- "Pot ser una resposta al recent viatge de Pedro Sánchez a Algèria, veí i rival regional del Marroc.  2.-  També pot ser una rebequeria per la proposició de llei que busca concedir la nacionalitat espanyola als saharauis nascuts quan el Sàhara Occidental era colònia espanyola.  3.- O també pot arribar, com s'especula en les darreres hores, arran d'una pressió d'Israel i els Estats Units –bons amics de Sánchez– a Rabat. Pot ser, efectivament, una barreja de tot ." Espanya està atrapada per geografia, i el veí del sud, és un veí que sap tocar les tecles perquè Espanya pateixi. Actualment, hi ha 1.026.371 de marroquins que viu...

  Espanya ha guanyat el seu duel amb França, gràcies a un futbol coral que ha fet que l’equip francès no haguí brillat en cap moment. Un penal absurd a Lamine de França a obert el camí cap a la final del diumenge, gràcies al gol d'Oyarzabal. I el segons gol espanyol, de Pedro Porro a passada de Olmo, una vegada més un dels millors del partit. Espanya amb possessions llargues ha fet que França no pogués fer contraatacs, l’arma més perillosa dels francesos. L’equip de Deschamps no ha sapigut contrarestar el joc dels combinat espanyol. Fabián, Baena, Porro, Cucurella, Cubarsí, Lamine, ha jugat a un gran nivell. Mentre els combinat gal, s’ha difuminat i ha sigut una ombra del equip de Mbappée. Sempre hi ha un mal partit, hi avui ha estat els francesos que han ensopegat amb un equip que ha aprofitat les ocasions i que a més ha estat capaç d’anul·lar l’equip contrari. Ara caldrà esperar qui serà el seu rival, l'Argentina de Messi  o l'Anglaterra de Kane.  

  Aquesta tendència cap a la polarització i precarietat son un símptoma de l'augment de la bretxa entre rics i pobres.  L'Estat del benestar del que encara gaudim, transforma a la ciutadania en consumidors deixen a la classe política la il·lusió que som nosaltres els que governen. Però, aquest model de democracia procedimental, ha deixat de banda, els 'altres aspectes rellevants que donen peu a l'augment del populisme. La democracia necessita per sobreviure gent compromesa en la seva defensa i això és precisament el que s'ha volatitzat. Aquests populisme no volen canviar la dinàmica econòmica, van a la recerca de boc expiatoris per descarregar-nos la consciència de que les coses van malament, per culpa dels sectors més dèbils més vulnerables. I la gent li compra aquest relat. Trobés feines dolentes amb sous de fa vint anys, quan tot ha pujat de manera imparable. La immigració ha posat de manifest aquestes mancances que venen de lluny. Desprès del ascens i caiguda de...

  L'Emperador del món està enfadat amb Pedro Sánchez. Ara resulta que Espanya " posar en risc vides estatunidenques", "Espanya és una perdedora", "Tallarem tot el comerç amb Espanya", aquests son alguns tuits de l'eminent estadista i cleptòman Trump. Tot això ve provocat per la negativa de Pedro Sánchez a combregar amb rodes de molí del President-Emperador. Trump no suporta que li portin la contraria. El seu maltractat ego, no pot assumir un NO a qualsevol bogeria que li passi pel cap. Necessita una claca que aplaudeixi faci el que faci.  De tot plegat, Pedro Sánchez surt reforçat en el seu perfil europeu. Tenint en compte el nivell dels altres països, sembla que Sánchez sigui un gegant de la diplomàcia internacional. Això és oxigen per la seva presidència. Vol marcar perfil propi, davant d'un Feijóo sense substància. Hi ha qui pensa que amb aquesta posa en acció, podria tenir la temptació d'avançament electoral. Crec que seria suïcida. Per...

  És possible que Pedro Sánchez, President del Govern d'Espanya, sigui l'únic que li diu les veritats a Trump, dins de la UE? Pel que sembla és així. I això permet donar-se una idea de la mena de dirigents que tenim. Trump és un hoolingan de la política. El seu ego malaltís, l'aboca a la irracionalitat, els seus deliris de grandesa. Quan avui parlem de Hitler, tenim la perspectiva històrica del que va fer. Però el personatge va sorgir del no-res, una figura absolutament marginal, de l'extrema dreta radical, ha capitalitzar el descontentament de la societat, portant-lo a la presidència del govern. En aquells moments, tothom sabia que havia dit en el seu manifest particular. Ningú pensava que faria el que havia dit que faria. Desprès va venir la resta, amb la dictadura que va exercí a Alemanya (1933-1945). La Gran Depressió va ser l'escola per la demagògia, i el jueus com els responsables de totes els mal d'Alemanya. I desprès la II GM. Trump, porta avantatge a Hi...

  Una imatge entranyable on Abascal en cara de babau contempla el monstre de la tauromàquia  Morante de la Puebla, ací com al futbol, a molts els agrada  tenir el nom artístic,  José Antonio Morante Camacho és el veritable nom d'aquest heroi del nostre temps. La importància d'aquesta fotografia és el fet que Abascal hi sigui i no l'Ayuso. Vol dir que per Morante Camacho, vol Vox  i no el PP. David Miró en el seu article a l'Ara (13/10/25), parlava dels " cayetanos "   reconeixible  per una vestimenta de senyorets; el planter jove de Vox.  Pel que sembla Madrid és una mena d'oasis de celtiberia show on encara té vigència   el espanyolisme més ranci i  capertovètonic.

  https://www.idescat.cat/indicadors/?id=basics&n=10342 Catalunya té un problema molt greu amb la natalitat igual que a la resta d'Espanya. " El 2023 la diferència entre naixements i defuncions va ser de 13.000 persones: van morir 67.000 persones i en van néixer 54.000. Tot i que hi ha més defuncions que naixements, la població segueix creixent per l'arribada de persones migrants*."  Passeges pel carrers i el únics que no sembla tenir por al futur son els nouvinguts. Les taxes de naixement provenen d'elles, malgrat que també han baixat. Les causes de la baixa natalitat  a Catalunya com a la resta d'Espanya son múltiples. No hi ha l'assistència de l'Estat per ajudar, en relació a guarderies, permisos de maternitat, desgravacions fiscals, etc. Pel que sembla no és una prioritat governamental. Sense habitatge, amb treballs precaris, sous baixos, cap ajuda excepte la xarxa parental si la tens, unes generacions massa porugues envers el futur, un desig d...

  L’article de Josep Ramoneda, Final de cicle, nova etapa expressa les idees d’un intel•lectual que no  no se sent  còmoda parlant del Procés. Per això en l’article insisteix en termes com normalització, esgotament del Procés, girar full, emprendre altres camins, i sobretot, la idea que Puigdemont ha deixar espai per nous lideratges de Junts. No hi ha normalització quan la trobava es fa a Brussel•les i no a Barcelona. I no és fa a Barcelona, perquè la cúpula del TS no vol acatar la Llei d’Amnistia. Diu en frase que sembla acabar amb tota discussió que “ La realitat s’acostuma a acabar imposant tant els intransigents com als irredemptes ”. Sembla que Ramoneda estigui observant la política des d’una posició centrada on pot veure qui està els extrems. Cal fer autocrítica del Procés, encara no s’ha fet i cap dels protagonistes vol fer cap pas al costat. Per això, Puigdemont, segueix sent un mal de queixal per els estaments de l’Espanya oficial. Cal recordar que el PSOE i el...

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs. 

  La caverna mediàtica volia un altre fotografia, però amb aquest també li va bé. De fet qualsevol fotografia que surti Pedro Sánchez val per desacreditar-lo, denigrar-lo i el que faci falta. Amb la tempesta promoguda per Trump i els aranzels, algú podria dir-li al seu col·lega Santi (Abascal), que parli per telèfon per dir-li que Espanya és diferent? Però Santi no és del PP, malgrat haver mamat la llet enriquida de sous estratosfèrics per un altre incompetent. El cas és que el PP de Feijóo no sap que fer. Trump era l'amic americà, però posar aranzel a Espanya? Una entesa d'estat per els aranzels? A no, Catalunya no pot rebre subvencions del 25% de cap de les maneres! La realitat és que Catalunya lidera les exportacions a EUA, amb 44350 milions de €. La segueix Andalusia amb 3188 milions de €, la Comunitat de Valencia amb 2850, Madrid amb 2149 i el País Basc  amb 1992 milions de €. Resulta que el que van pactar Junt i el Govern central representa el 25% de les exportacions d...

 

  "Durante la segunda mitad de 1942, mientras la caza de judíos y su asesinato en masa se había extendido a todos los países y territorios sometidos al control directo de Alemania, para algunos segmentos de los judíos europeos las actitudes de ciertos gobiernos, ya fueran aliados del Reich o neutrales, se estaba convirtiendo en un asunto de vida o muerte. Cruzar la frontera española era relativamente fácil después de la derrota de Francia, como hemos visto, mientras los refugiados  -sobre todo judíos- tuvieran visados para su destino posterior. Una vez empezaron las deportaciones desde Francia, la huida a través de España se convirtió en una oportunidad de supervivencia.  Por entonces, sin embargo, los guardias de la frontera española devolvían a los judíos que huían de vuelta a Francia. Unos pocos meses más tarde, después del desembarco aliado en el norte de África y la ocupación de toda Francia por los alemanes, los refugiados -judíos y otros- intentaron también pasar a...

  La memòria històrica es fluixa i selectiva. Commemorant el 80è aniversari del alliberament d'Auschwitz, i davant de l'onada negacionista de l'extrema dreta, o simplement l'exaltació de la salutació nazi de Elon Musk celebrant la victòria de Trump (2025), volia fer referència al comportament del règim de Franco, explicat per l'historiador Saul Friedländer*. "Uno de los factores más importantes para reforzar la acomodación con la colación de poder existente en el continente europeo fue la actitud conciliadora de las iglesias cristianas tradicionalmente conservadoras, y en particular, en términos de influencia, de la Iglesia católica. (...) la ascensión de Pío XII a la dignidad papal señaló una resuelta búsqueda por parte del Vaticano de un acuerdo con el Reich." (pág.120)  "Y durante esos mismos años, el portugal de Antonio de Salazar, la España de Francisco Franco, los gobiernos polacos posteriores a Pilsudski, la Hungría de Miklos Horthy y, a partir...

  Catetos a bordo*! Princesa Leonor En un món global, on la plutocràcia mana i de quina manera! La fotografia de la Princesa Elionor, disfressada de    guardiamarines amb els altres aspirants a oficials de l'armada, saluden al inici del viatge del vaixell Juan Sebastián de Elcano. Hi ha necessitat d'aquesta sobreactuació castrense? Ella no és com els altres. I malgrat tot, fa el paper assignat. Quina mena de noia és aquests Elionor? Sap que desprès de Felip VI, vindrà ella. Com Felip VI vol donar una imatge més enllà del be i del mal, la filla, sembla encoratjada a seguir les passes del seu pare. Cal descartar des d'ara la possibilitat de preguntar  a la ciutadania si encara volen una monarquia o una república, on la gent, pot exercí el seu parer. Ella, com diu la retòrica és prepara per representar a Espanya, tant si vols com si no. La seva imatge no és la d'una noia normal, tampoc expressa la igualtat entre homes i dones, perquè per definició una monarquia és ...

  "No he sido coaccionado ni por el Gobierno de España ni por el embajador español en Venezuela, Ramón Santos", dice en el comunicado en que comienza justificándolo "ante las diversas versiones que circulan respecto a una supuesta coacción por funcionarios del Estado español". (Edmundo González Urrutia) Aquest comunicat és va fer públic ahir, i que fa la premsa de la dreta extrema? No fer cas del comunicat, perquè espatlla la retòrica contra Sánchez, el veritable enemic de tots ells. Edmundo González no és més que l'excusa per llançar tota la merda en què estan tant avesats.   PD: S'imaginen si Carles Puigdemont hagués anat a Veneçuela a demanar asil polític?

Llegint a Montserrat Roig*, en trobo amb això: "Surt un senyor molt enrabiat i em diu que la culpa de la pobresa d'Extremadura la té Catalunya. Vés a saber quina caixa dels trons pretén despatar... No és el que deien els falangistes, cap als anys trenta, als pagesos més pobres de Castella i Extremadura? (...) "Trobem a faltar la peresa d'un malvat i el silenci d'un beneit", va escriure el savi Chamfort. En el meu somni de regressió a la infantesa, els beneits parlen i no els fa vergonya. Potser és aquí la mere dels ous: fa temps, ens feia vergonya dir, o fer, beneiteries en públic. Existia una certa pudicícia. Ningú no volia passar per beneit. En canvi, ara sembla que aquesta classe de vergonya ja no s'estila. (11-V-1991)" (pàg.328-9) Dir mentides és un recurs permanent de tothom, també dels polítics. El problema dels polítics és que tenen un plus de responsabilitats que el comú de la gent no té. Avui parlem de intel·ligència artificial per generar f...

  El govern -presumptament- més progressista del món te unes maneres molt estranyes de ser-ho. La primera noticia te a veure amb Rússia i el seu preuat gas. Putin veu que més enllà de la retòrica buida, UE i Espanya en particular segueixen comprant gas per poder finançar la guerra a Ucraïna.   La segona fotografia demostra que l'actuació policial segueix els estàndards clàssic de menyspreu a la immigració. No fa tant, una llanxa (tràfic de drogues) va passar per sobre d'una llanxa neumàtica de la GC amb el tràgic balanç de dos morts de la GC. Ara la GC fa el mateix amb una pastera de petites dimensions. El gas de Putin si, però l'arribada d'un grup de immigrant no, normalíssim! Això demostra una vegada més que el gas cotitza molt més que la sang (dels pobres).

  Adéu a les Olimpíades de París. Hores de TV omplint tot el ventall d'esports. Molts d'ells minoritaris, però que a les Olimpíades es transformen amb trampolins patriòtics, gràcies els periodistes que informen més amb el cor que amb el cap. Espanya a acabat dins d'un 15º lloc al rànquing encapçalat per EEUU i Xina amb 40  medalles d'or, però que en el total EEUU amb 126 per 91 de Xina, demostren el potencial d'aquestes dues potencies mundials. A Espanya, amb 5 metalls or i en 18 en total, mostra que som un país petit, malgrat haver estar seu olímpica al 92. Geopolítica i guerra de banderes, això és l'esport, per això quan diuen que no s'ha de barrejar esport i política, qui ho diu ho fa des de la demagògia i la mala fe. Què trist veure a països sense estats -Palestina-  en guerra i unes delegacions orfes de tot, per cobrir els horrors que s'ha estan cometent, penso en el Sudan del Sud i el seu equip de basquet!  Com Catalunya no és un estat, a TV3 s...

Això dels Joc Olímpics s'ha està convertint en un guerra de banderes hi on l'onada patriòtica dels periodistes que narren les gestes és cada vegada més insofrible. De fet escoltant-los, sembla que l'or olímpic està a tocar a cada prova. Resulta curiós, què esports què la TV no retransmet mai -veure imatge-, a l'hora de la cita olímpica, fan uns desplegament per cantar la excel·lències d'aquests esports.  De moment la delegació espanyola -el nom sona a burrocràcia d'allò més rància-   ha obtingut un meritori 35ª posició al medaller amb 1 de plata i dos de bronze.  Sort que Nadal-Alcaraz no han guanyat l'or al tennis, perquè sinó la testosterona patriòtica tindria nivells olímpics... uff!