Política i societat

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs. 

  La caverna mediàtica volia un altre fotografia, però amb aquest també li va bé. De fet qualsevol fotografia que surti Pedro Sánchez val per desacreditar-lo, denigrar-lo i el que faci falta. Amb la tempesta promoguda per Trump i els aranzels, algú podria dir-li al seu col·lega Santi (Abascal), que parli per telèfon per dir-li que Espanya és diferent? Però Santi no és del PP, malgrat haver mamat la llet enriquida de sous estratosfèrics per un altre incompetent. El cas és que el PP de Feijóo no sap que fer. Trump era l'amic americà, però posar aranzel a Espanya? Una entesa d'estat per els aranzels? A no, Catalunya no pot rebre subvencions del 25% de cap de les maneres! La realitat és que Catalunya lidera les exportacions a EUA, amb 44350 milions de €. La segueix Andalusia amb 3188 milions de €, la Comunitat de Valencia amb 2850, Madrid amb 2149 i el País Basc  amb 1992 milions de €. Resulta que el que van pactar Junt i el Govern central representa el 25% de les exportacions d...

 

  "Durante la segunda mitad de 1942, mientras la caza de judíos y su asesinato en masa se había extendido a todos los países y territorios sometidos al control directo de Alemania, para algunos segmentos de los judíos europeos las actitudes de ciertos gobiernos, ya fueran aliados del Reich o neutrales, se estaba convirtiendo en un asunto de vida o muerte. Cruzar la frontera española era relativamente fácil después de la derrota de Francia, como hemos visto, mientras los refugiados  -sobre todo judíos- tuvieran visados para su destino posterior. Una vez empezaron las deportaciones desde Francia, la huida a través de España se convirtió en una oportunidad de supervivencia.  Por entonces, sin embargo, los guardias de la frontera española devolvían a los judíos que huían de vuelta a Francia. Unos pocos meses más tarde, después del desembarco aliado en el norte de África y la ocupación de toda Francia por los alemanes, los refugiados -judíos y otros- intentaron también pasar a...

  La memòria històrica es fluixa i selectiva. Commemorant el 80è aniversari del alliberament d'Auschwitz, i davant de l'onada negacionista de l'extrema dreta, o simplement l'exaltació de la salutació nazi de Elon Musk celebrant la victòria de Trump (2025), volia fer referència al comportament del règim de Franco, explicat per l'historiador Saul Friedländer*. "Uno de los factores más importantes para reforzar la acomodación con la colación de poder existente en el continente europeo fue la actitud conciliadora de las iglesias cristianas tradicionalmente conservadoras, y en particular, en términos de influencia, de la Iglesia católica. (...) la ascensión de Pío XII a la dignidad papal señaló una resuelta búsqueda por parte del Vaticano de un acuerdo con el Reich." (pág.120)  "Y durante esos mismos años, el portugal de Antonio de Salazar, la España de Francisco Franco, los gobiernos polacos posteriores a Pilsudski, la Hungría de Miklos Horthy y, a partir...

  Catetos a bordo*! Princesa Leonor En un món global, on la plutocràcia mana i de quina manera! La fotografia de la Princesa Elionor, disfressada de    guardiamarines amb els altres aspirants a oficials de l'armada, saluden al inici del viatge del vaixell Juan Sebastián de Elcano. Hi ha necessitat d'aquesta sobreactuació castrense? Ella no és com els altres. I malgrat tot, fa el paper assignat. Quina mena de noia és aquests Elionor? Sap que desprès de Felip VI, vindrà ella. Com Felip VI vol donar una imatge més enllà del be i del mal, la filla, sembla encoratjada a seguir les passes del seu pare. Cal descartar des d'ara la possibilitat de preguntar  a la ciutadania si encara volen una monarquia o una república, on la gent, pot exercí el seu parer. Ella, com diu la retòrica és prepara per representar a Espanya, tant si vols com si no. La seva imatge no és la d'una noia normal, tampoc expressa la igualtat entre homes i dones, perquè per definició una monarquia és ...

  "No he sido coaccionado ni por el Gobierno de España ni por el embajador español en Venezuela, Ramón Santos", dice en el comunicado en que comienza justificándolo "ante las diversas versiones que circulan respecto a una supuesta coacción por funcionarios del Estado español". (Edmundo González Urrutia) Aquest comunicat és va fer públic ahir, i que fa la premsa de la dreta extrema? No fer cas del comunicat, perquè espatlla la retòrica contra Sánchez, el veritable enemic de tots ells. Edmundo González no és més que l'excusa per llançar tota la merda en què estan tant avesats.   PD: S'imaginen si Carles Puigdemont hagués anat a Veneçuela a demanar asil polític?

Llegint a Montserrat Roig*, en trobo amb això: "Surt un senyor molt enrabiat i em diu que la culpa de la pobresa d'Extremadura la té Catalunya. Vés a saber quina caixa dels trons pretén despatar... No és el que deien els falangistes, cap als anys trenta, als pagesos més pobres de Castella i Extremadura? (...) "Trobem a faltar la peresa d'un malvat i el silenci d'un beneit", va escriure el savi Chamfort. En el meu somni de regressió a la infantesa, els beneits parlen i no els fa vergonya. Potser és aquí la mere dels ous: fa temps, ens feia vergonya dir, o fer, beneiteries en públic. Existia una certa pudicícia. Ningú no volia passar per beneit. En canvi, ara sembla que aquesta classe de vergonya ja no s'estila. (11-V-1991)" (pàg.328-9) Dir mentides és un recurs permanent de tothom, també dels polítics. El problema dels polítics és que tenen un plus de responsabilitats que el comú de la gent no té. Avui parlem de intel·ligència artificial per generar f...

  El govern -presumptament- més progressista del món te unes maneres molt estranyes de ser-ho. La primera noticia te a veure amb Rússia i el seu preuat gas. Putin veu que més enllà de la retòrica buida, UE i Espanya en particular segueixen comprant gas per poder finançar la guerra a Ucraïna.   La segona fotografia demostra que l'actuació policial segueix els estàndards clàssic de menyspreu a la immigració. No fa tant, una llanxa (tràfic de drogues) va passar per sobre d'una llanxa neumàtica de la GC amb el tràgic balanç de dos morts de la GC. Ara la GC fa el mateix amb una pastera de petites dimensions. El gas de Putin si, però l'arribada d'un grup de immigrant no, normalíssim! Això demostra una vegada més que el gas cotitza molt més que la sang (dels pobres).

  Adéu a les Olimpíades de París. Hores de TV omplint tot el ventall d'esports. Molts d'ells minoritaris, però que a les Olimpíades es transformen amb trampolins patriòtics, gràcies els periodistes que informen més amb el cor que amb el cap. Espanya a acabat dins d'un 15º lloc al rànquing encapçalat per EEUU i Xina amb 40  medalles d'or, però que en el total EEUU amb 126 per 91 de Xina, demostren el potencial d'aquestes dues potencies mundials. A Espanya, amb 5 metalls or i en 18 en total, mostra que som un país petit, malgrat haver estar seu olímpica al 92. Geopolítica i guerra de banderes, això és l'esport, per això quan diuen que no s'ha de barrejar esport i política, qui ho diu ho fa des de la demagògia i la mala fe. Què trist veure a països sense estats -Palestina-  en guerra i unes delegacions orfes de tot, per cobrir els horrors que s'ha estan cometent, penso en el Sudan del Sud i el seu equip de basquet!  Com Catalunya no és un estat, a TV3 s...

Això dels Joc Olímpics s'ha està convertint en un guerra de banderes hi on l'onada patriòtica dels periodistes que narren les gestes és cada vegada més insofrible. De fet escoltant-los, sembla que l'or olímpic està a tocar a cada prova. Resulta curiós, què esports què la TV no retransmet mai -veure imatge-, a l'hora de la cita olímpica, fan uns desplegament per cantar la excel·lències d'aquests esports.  De moment la delegació espanyola -el nom sona a burrocràcia d'allò més rància-   ha obtingut un meritori 35ª posició al medaller amb 1 de plata i dos de bronze.  Sort que Nadal-Alcaraz no han guanyat l'or al tennis, perquè sinó la testosterona patriòtica tindria nivells olímpics... uff! 

El Torrent del Capellà  (Sabadell) 1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Tenim un problema amb els ex Presidents de Govern d'Espanya. Tenen molt de temps i poca feia, així que necessiten aparèixer per semblar que encara fan alguna cosa. González, aquell president del PSOE que va obtenir una majoria absoluta i una legitimitat com mai s'ha tornat a veure, l'únic que va fer és no molestar els alumnes avantatjats del franquisme. Els va donar oxigen, van poder recol·locar-se convenientment  dins els aparell econòmics, judicials i finalment, polítics. Ara li dona l'etiqueta a una fan de Mussolini, Giorgia Meloni, també li haurà donat al Milei, i a qui faci falta. L'edat no dona més saviesa, però dona un cop de mà a la memòria i sembla que González ja no te memòria.     

  La capital de Espanya és també la capital del miracles. El TSJM ha autoritzat la manifestació-aquelarre contra el PSOE el mateix dia de reflexió per les eleccions al Parlament europeu. Tot normalíssim, on la justícia juga a fer política. Sort que Franco no pot ressuscitar, però tota la claqué mediàtica i els partits hereus del dictador, PP i Vox, així, bona part de la justícia (sic) el fan servir com un zombi per els seus propis interessos, sort que estan a l'oposició. Son uns feixistes i se senten orgullosos de ser-ho!   

  Milei parlant malament de la dona de Pedro Sánchez, i aquest exigint una disculpa, però Milei s'exhibeix sense cap mirament davant del cor mediàtic de la extrema dreta     que li dona altaveu al màxim volum. I entretant,  va  cridar a consultes la seva ambaixadora a Buenos Aires. Pedro Sánchez té la pell molt fina per els de casa seva, és natural, però des de una perspectiva més global, no podia haver-ho fet el mateix per la Franja de Gaza?

  El President més progressista del món mundial vol fer realitat el reconeixement del Estat palestí cap el juliol o amb una data indeterminada. Però de moment, cap gest significatiu, retirada d'ambaixador a Israel o una declaració explícita del assassinat massiu de civils a Gaza. No vol incomodar a ningú, especialment a Israel i EE.UU. Per què com pensa fer realitat què Palestina és converteixi en Estat sobirà, quant tot el poder el té Israel i aquest no vol saber res de cap estat palestí? Amb el bloqueig absolut que imposa Israel, com pensen fer-ho? Parlar per parlar és fàcil, però el mur que ha imposat Israel és infranquejable, excepte si impliques la força i això no existeix en cap horitzó. Seria més fàcil reconèixer Catalunya  com Estat, si un referèndum dones la paraula a la ciutadania de Catalunya per saber si vol separar-se o no, això si seria ser un estadista.

  " Entre els vuit països del grup europeu que formen part de la Comissió de la Condició Jurídica de la Dona hi ha Espanya, Israel, Àustria, Liechtenstein, els Països Baixos, Portugal, Suïssa i Turquia." (El Nacional.cat) Aràbia Saudita elevada a la categoria de motor per els drets de la dona. Espanya no ha dit ni piu sobre el règim de terror de la teocràcia Saudí. Els diners son la vareta màgica què el règim teocràtic fa servir perquè tothom s'agenolli. Un règim que deixa a la meitat de la població en règim de servitud, ara pot presidir una Comissió de la Condició Jurídica de la Dona. És una derrota absoluta per la lluita per la igualtat de la dona a reu del món. Una burla a la què Espanya i el seu govern més progressista del món mundial  s'ha menjat el gripau i la dignitat de totes les dones. Desprès li tocarà Iran i Afganistan i el que calgui. Es veritat, aquests no ho faran, un perquè no és dels bons, com si ho és Aràbia Saudí, i l'altre és massa pobre per se...

  Tots sabem que Espanya és una potencia mundial en exportació d'armes. Per això la xifra un milió d'euros en " Bombes, granades, torpedes, míssils, cartutxos i altres municions o projectils o les seves parts”  a Israel per valor de 987.000 euros. Totes aquestes exportacions es van fer des de Palència, on hi ha la seu de Nammo Palencia, a l’antiga Fàbrica d’Armes." (Ara.cat,12/2/24). El govern més progressista de la història de la humanitat també és còmplice del que està passant a Gaza. Mentre Borrell demana en el desert què es deixi de vendre armes a Israel para aturar la massacre que es porta a terme a Gaza per part del exèrcit israelià. Segur que a la seu de Nammo s'ha haurà escoltat allò de què els negocis son els negocis. 

  Felipe González Vivim temps on la immediatesa és fonamental. Per això, aquest senyor, que és diu Felipe González, des de la seva fundació, per " Ad maiorem Dei gloriam", cal substituir Dei []Déu] per Felipe, és va sentir en l' obligació de dir la seva en aquest moments on des de la dreta extrema hi ha una campanya sense precedents per des legitimar el proper govern sortit de les urnes. Mentre a la seu del PSOE a Ferraz, l'ultra dreta és manifesta cada cop en més virulència, ell vol parlar de la feblesa d'Espanya. I tot per els tripijocs del nou PSOE encapçalat per Pedro Sánchez i el independentistes que volen destruir Espanya. Per això, Felipe González es veu en la necessitat de salvar-la dels seus enemics. La frase: “Usted lo que pretende no es que yo reconozca que es una nación. Pretende que rompa la cohesión y la unidad del estado-nación España”. Ací, la càmera  estava un primeríssim pla, per doner èmfasi  a les seves paraules. De fet el que deia Felipe Gon...

Segons l'OCDE, Espanya és el paradís de la bona vida i on els jubilats viuen molt per sobre de les seves possibilitats, per això aquest organisme que sempre l'encerta en les seves previsions dona al govern la recepta clàssic que ja ens te acostumats. Veient les dades de l'OCDE, Espanya te un PIB/per capità de 28280€. Aquesta xifra és de les mes baixes del països del nostre en torn. Si hi ha països amb  pitjors dades, per exemple, Polònia, Grècia, Portugal, Turquia, Hongria, etc. Trenta vuit països, componen aquest lobby estatal. El seu secretari general des de 2021 és Mathias Cormann, australià, mai ha treballat fora del àmbit de la política. Sembla que els països rics volen que Espanya sigui una mena de parc temàtic de la precarietat i el salaris baixos, oferir turisme de baixa qualitat a la resta de països. Però aquestes receptes ja van ser aplicades amb la crisi del 2008 i les seves conseqüències van ser catastròfiques, per què s'ha entesten a vulgueu-les apl...