Salta al contingut principal

La natalitat: Els d'ací no volen tenir fills

 



https://www.idescat.cat/indicadors/?id=basics&n=10342






Catalunya té un problema molt greu amb la natalitat igual que a la resta d'Espanya. "El 2023 la diferència entre naixements i defuncions va ser de 13.000 persones: van morir 67.000 persones i en van néixer 54.000. Tot i que hi ha més defuncions que naixements, la població segueix creixent per l'arribada de persones migrants*." 

Passeges pel carrers i el únics que no sembla tenir por al futur son els nouvinguts. Les taxes de naixement provenen d'elles, malgrat que també han baixat. Les causes de la baixa natalitat  a Catalunya com a la resta d'Espanya son múltiples. No hi ha l'assistència de l'Estat per ajudar, en relació a guarderies, permisos de maternitat, desgravacions fiscals, etc. Pel que sembla no és una prioritat governamental. Sense habitatge, amb treballs precaris, sous baixos, cap ajuda excepte la xarxa parental si la tens, unes generacions massa porugues envers el futur, un desig de no comprometre davant el futur i els fills. Anava a dir una societat que s'ha fet hedonista, no és fàcil esbrinar perquè tanta gent no té massa presa en tenir fills, aquells que encara volen tenir-los. L'Estat de moment prefereix l'opció immigratòria.  


https://www.3cat.cat/3catinfo/on-neixen-mes-nadons-i-on-menys-el-mapa-de-la-natalitat-a-catalunya/noticia/3324477/


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació