Salta al contingut principal

Auschwitz i l'extrema dreta (III)

 




"Durante la segunda mitad de 1942, mientras la caza de judíos y su asesinato en masa se había extendido a todos los países y territorios sometidos al control directo de Alemania, para algunos segmentos de los judíos europeos las actitudes de ciertos gobiernos, ya fueran aliados del Reich o neutrales, se estaba convirtiendo en un asunto de vida o muerte.

Cruzar la frontera española era relativamente fácil después de la derrota de Francia, como hemos visto, mientras los refugiados  -sobre todo judíos- tuvieran visados para su destino posterior. Una vez empezaron las deportaciones desde Francia, la huida a través de España se convirtió en una oportunidad de supervivencia.  Por entonces, sin embargo, los guardias de la frontera española devolvían a los judíos que huían de vuelta a Francia. Unos pocos meses más tarde, después del desembarco aliado en el norte de África y la ocupación de toda Francia por los alemanes, los refugiados -judíos y otros- intentaron también pasar a España para unirse a las fuerzas de los Aliados en el norte de África. (...) Tuvo que darse una amenaza directa de Churchill, en abril de 1943, para convencer a Franco de que, en aquel momento de la guerra, las fronteras de España no se podían cerrar del todo*." (pág.590)

L'actitud ambivalent de Franco respecta els jueus, podia haver salvat molt més del que van poder fugir -amb els papers en regla-, contrasta amb l'oblit i la indiferència del règim franquista per els espanyols els camps d'extermini nazi.

Això ho expressà Sebastià Mena Sanz (1975): "Quan el feixisme hitlerià expirà dins d'un búnker, milions d'essers humans sentiren el vent de la llibertat fent onejar la seva bandera: trenta anys desprès és el torn dels espanyols** (XXI)".
 

* Saul Friedländer. El tercer Reich y los judíos (1939-1945). Vol II. Los años del exterminio. Trad. Ana Herrera. Galaxia Gutenberg/Círculo de lectores. Barcelona, 2009.

**Montserrat Roig. Els catalans als camps nazis.  Llibres a L'Abast 439. Introducció de Rosa Toran. Presentació d'Artur London. Edicions 62. Barcelona, 2ª ed. 2017. 

Enrique Moradiello, Santiago López Rodríguez, César Rina Simón. El holocausto y la España de Franco. Colección Noema. Turner . Madrid, 2022.

En la novel·la de Jaume Cabré, Les veus del Pamano (2004), [labutxaca 2ª. Barcelona, 2009] apareix de fons la travessa que des de França es feia per part dels aliats de refugiats i militars, probablement cap a Portugal.

https://www.rac1.cat/info-rac1/20190809/463950179519/espanyols-morts-camps-concentracio-nazis-catalans-llista-boe-llei-memoria-historica.html


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.