Salta al contingut principal

Josep Ramoneda vol girar full

 


L’article de Josep Ramoneda, Final de cicle, nova etapa expressa les idees d’un intel•lectual que no no se sent còmoda parlant del Procés. Per això en l’article insisteix en termes com normalització, esgotament del Procés, girar full, emprendre altres camins, i sobretot, la idea que Puigdemont ha deixar espai per nous lideratges de Junts.

No hi ha normalització quan la trobava es fa a Brussel•les i no a Barcelona. I no és fa a Barcelona, perquè la cúpula del TS no vol acatar la Llei d’Amnistia. Diu en frase que sembla acabar amb tota discussió que “La realitat s’acostuma a acabar imposant tant els intransigents com als irredemptes”. Sembla que Ramoneda estigui observant la política des d’una posició centrada on pot veure qui està els extrems. Cal fer autocrítica del Procés, encara no s’ha fet i cap dels protagonistes vol fer cap pas al costat. Per això, Puigdemont, segueix sent un mal de queixal per els estaments de l’Espanya oficial. Cal recordar que el PSOE i el PP varen estar d’acord a aplicar l’article 155 de la CE. 

Si hi ha aquest acostament, tant en la política catalana com l'espanyola, no és tant per convenciment com necessitat estratègica. Encara hi ha repressió i la malenconia queda, però cal tornar a fer camí, no cap a l’autonomisme, aquesta via si està esgotada, tampoc cap el federalisme tant estimat per el PSOE com imaginari la seva concreció, cal traspassos reals i no nominals, cas de Renfe. Hi ha camí per fer política, però la dreta espera la seva oportunitat per trinxar-ho tot, inclòs la Llei d’Amnistia, volen a Puigdemont a la presó i amb ell, a Catalunya. Això si és un principi de realitat de la dreta guerra civilista que hi ha a Espanya.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...