L’article de Josep Ramoneda, Final de cicle, nova etapa expressa les idees d’un intel•lectual que no no se sent còmoda parlant del Procés. Per això en l’article insisteix en termes com normalització, esgotament del Procés, girar full, emprendre altres camins, i sobretot, la idea que Puigdemont ha deixar espai per nous lideratges de Junts.
No hi ha normalització quan la trobava es fa a Brussel•les i no a Barcelona. I no és fa a Barcelona, perquè la cúpula del TS no vol acatar la Llei d’Amnistia. Diu en frase que sembla acabar amb tota discussió que “La realitat s’acostuma a acabar imposant tant els intransigents com als irredemptes”. Sembla que Ramoneda estigui observant la política des d’una posició centrada on pot veure qui està els extrems. Cal fer autocrítica del Procés, encara no s’ha fet i cap dels protagonistes vol fer cap pas al costat. Per això, Puigdemont, segueix sent un mal de queixal per els estaments de l’Espanya oficial. Cal recordar que el PSOE i el PP varen estar d’acord a aplicar l’article 155 de la CE.
Si hi ha aquest acostament, tant en la política catalana com l'espanyola, no és tant per convenciment com necessitat estratègica. Encara hi ha repressió i la malenconia queda, però cal tornar a fer camí, no cap a l’autonomisme, aquesta via si està esgotada, tampoc cap el federalisme tant estimat per el PSOE com imaginari la seva concreció, cal traspassos reals i no nominals, cas de Renfe. Hi ha camí per fer política, però la dreta espera la seva oportunitat per trinxar-ho tot, inclòs la Llei d’Amnistia, volen a Puigdemont a la presó i amb ell, a Catalunya. Això si és un principi de realitat de la dreta guerra civilista que hi ha a Espanya.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada