Política i societat

  Junqueras vol presentar-se com a candidat a la presidència de la Generalitat. Algú pot sorprendre's d'aquest anunci? Té un problema al TS i la seva antipatia manifesta per complir la llei d'Amnistia. La inhabilitació encara està al damunt de tots els condemnats per el TS i el seu judici d'opereta.  ERC té greus problemes, perquè Junqueres és ja passat. El Procés va obrir forats negres en tot l'espectre independentista. Tant els que van estar injustament a la presó com els que van anar a l'exili injustament, son  avui més llastre que no pas un actiu per els partits polítics que veuen com des de l'extrema dreta pujen en la demoscòpia. ERC té un paper molt ingrat, perquè ha de donar suport a un partit el PSC amic del 155 i amb un president de la Generalitat que li fa molta mandra posar-se la granota de feina per conquerir el finançament,  sigui singular o altre nom que vulguin posar. A més que te bregar amb els Presidents de les CCAA on la catalanofòbia està ...

  L’article de Josep Ramoneda, Final de cicle, nova etapa expressa les idees d’un intel•lectual que no  no se sent  còmoda parlant del Procés. Per això en l’article insisteix en termes com normalització, esgotament del Procés, girar full, emprendre altres camins, i sobretot, la idea que Puigdemont ha deixar espai per nous lideratges de Junts. No hi ha normalització quan la trobava es fa a Brussel•les i no a Barcelona. I no és fa a Barcelona, perquè la cúpula del TS no vol acatar la Llei d’Amnistia. Diu en frase que sembla acabar amb tota discussió que “ La realitat s’acostuma a acabar imposant tant els intransigents com als irredemptes ”. Sembla que Ramoneda estigui observant la política des d’una posició centrada on pot veure qui està els extrems. Cal fer autocrítica del Procés, encara no s’ha fet i cap dels protagonistes vol fer cap pas al costat. Per això, Puigdemont, segueix sent un mal de queixal per els estaments de l’Espanya oficial. Cal recordar que el PSOE i el...

  En tanta propaganda dels bancs que van espoliar les arques del Estat a la crisi del 2007, que no retornaran mai el que és va abocar a aquestes entitats (especialment al BBVA), ara tenim que escoltar una història lacrimògena on peixos petits* intenten escapolir-se de taurons afamats. Sembla que tothom és accionista, però el cert es que aquests personatges, Oliu, González-Bueno  i altres accionistes majoritaris, tenen la seva particular creuada, per mantenir-se al cap davant del Banc.  Des de la Generalitat, allò del govern de tothom, assenyalen que el Banc Sabadell és l'ànima econòmica de Catalunya, estic exagerant, però no tant.  Com ciutadà  en preocupa aquestes simbiosis entre diners -privats- i recolzament institucional. Els dividends ho reparteixen entre ells mateixos (privats), mentre a la resta en diuen que hem de defensar-los de les males arts del Drac. Què no contin amb mi. En un món global, amb el permís de Trump, els diners no tenen anima, així estig...

  Sembla que el finançament va per llarg. En primer lloc, la qüestió de la ordinalitat com diu el titular està “en l’aire”, és dir, en el no res. Ordinalitat vol dir que si ests el tercer major contribuent a les arques del Estat, llavors, has de rebre el en el tercer lloc en el repartiment. Cal recordar que aquesta financiació porta congelada des del 2014 a l’espera d’una nova reforma. I mentre això passa, Catalunya ha arribat els 8 milions d’habitants. No pot finançar-se com si fóssim 6 ! La lluita de les CCAA governades per el PP, enfront de Catalunya serà èpica perquè la demagògia i la catalanofòbia, dona vots a la resta d’Espanya. Illa té un greu problema perquè les CCAA subvencionades, en bona part per Catalunya, no voldran perdre el seu nivell de subvenció eterna. La solidaritat és avui, un recurs retòric que explica perquè malgrat tots aquests anys de règim autonòmic, les mateixes CCAA que estaven a la cua segueixen estant-hi.  El PSOE farà veure que intenta fer el poss...

  Ara toca les competènci es bàsiques. I les matemàtiques com l'incomprensible. Deixo dos problemes -el primer i últim, del quadernet de les proves -, del quadern que els alumnes han tingut que realitzar: PD: No deixo cap comentari, perquè és comenten sols. Potser en tanta pantalla no és la solució per solucionar aquest dèficit de comprensió. 

  Ara mateix, no sé exactament que ha passat i està passant a Catalunya i el President de la Generalitat Salvador Illa. Es vol tirar endavant un macroprojecte amb el vist-i-plau d'ERC i els Comuns? Amb Aragonés aquest projecte semblava oblidat, però gràcies a Illa el aconseguidor català, ara tot és possible, ampliació del aeroport i desprès vindrà, no tinc cap dubte, el Centre Recreatiu, un eufemisme descarat, per el antic Hard Rock Casino. Això sí, el finançament singular (un altre eufemisme) pot dormir en algun calaix de la Moncloa. Benvingut el desert del reial! PD: Quina sort poder dir que l'aeroport han passat 90 milions de passatgers (és dir)!

  Ara.cat El rei, Felip VI vol anar a veure les regates de la Copa Amèrica. Com  ell està a Madrid, agafa l’avió, aterra al Prat i des d’allà amb helicòpter s’han va al portaavions, Juan Carles I,  hi veure la regata des de unes pantalles! Diners públics per afers privats, un clàssic d’aquesta monarquia! Si era per pantalles, podia haver mirat per tv o connexió en directa, no calia fer tant esforç. Illa acompanyava al rei amb la felicitat dibuixada a la cara. Sembla que hi ha sintonia entre  el rei i el nou inquilí de la Generalitat. Al Tribunal de Comptes no li consta que això sigui malversació de diners públics. 

 

Generalitat i Ajuntament, ambdós del PSC-PSOE volen unir forçes per omplir de pisos socials Barcelona. Aquest 637 pisos social encara s'han de fer, però la propaganda sempre va més de presa que la realitat. De moment un titular. Sembla poca cosa això del 637, hi havia la voluntat de fer 1700, però la falta d'acord amb els pressupostos, i el canvi de govern ha fet què aquests objectius quedessin en paper mullat. Ara el el Govern i l'Ajuntament volen reactivar-ho. No sembla que l'Administració estigui massa compromesa pel objectiu de l'habitatge que s'ha convertit en el principal problema de la nostre societat. No val dir que 10.000 pisos turístics arreglaran el problema, perquè aquests pisos tenen propietaris i no els expliquis històries edificants sobre la necessitat d'omplir el que les Administració no s'han preocupant durant l'última dècada.      

  L'aparició de Carles Puigdemont al escenari de l'Arc de Triomf va ser la culminació d'una muntanya de despropòsits per part de Junts i especialment per part de Puigdemont. El despropòsit -ja sé que m'ha estic repetint amb aquesta paraula- judicial per part del Jutge Llarena passant-se la Llei d'Amnistia per la toga, no valida el que ha fet el ex President. En el moment que la Justícia del TS no aplica la Llei d'Amnistia, Puigdemont estava eximint de tornar-hi a Catalunya.  Per què quin sentit tenia venir per ser detingut? A anat a Barcelona, a fer el seu show particular, a la fotografia te un posat com de "Chiquito de la Calzada", o a mi m'ho sembla. S'ha exposat per res, perquè Illa ha estat investit President de la Generalitat. Cal recordar que Junts estava en el govern de la Generalitat amb ERC, que van marxar i ara què volien? Junts ha demostrat una irresponsabilitat impròpia d'un partit   que com hereu de Convergència ha tingut respo...

  Adif i Renfe, donen la culpa de tot els caos de Rodalies els Mossos d'Esquadra i per extensió a la Generalitat. Estranya manera de resoldre un problema endèmic que pateix Rodalies a Barcelona. Dia si i dia també les incidències afecten els usuaris que han de agafar el tren. Segurament, si els nostres polítics fossin en Renfe, potser haurien fet alguna cosa més del que fins ara han fet -res-.  Què el Ministeri de Transport, Renfe i Adif no vegin cap problema en aquestes incidències i què tots els problemes siguin a causa del robatori de coure i que tota una xarxa de transport afecti a Barcelona resulta d'una barra incomprensible. Segons el Ministeri, els Mossos deurien vigilar totes els vies fèrries de Catalunya.  Robar 40m de coure en el món de l'IA i que tot els sistema és col·lapsi diu molt de la falta de manteniment i seguretat que Adif i Renfe han procurat amb els últim vint anys. Res més des de la pocavergonya del Ministeri poden transferir les responsabilitat de l...

En política hi ha un axioma clàssic, els fonaments al principi i els detalls al final. Però ací, juguem un altre joc. Un joc on la patologia de les diferències fa impossible que la ciutadania poguí rebre alguna bona noticia. Sembla que tot és resumeix en el Hard Rock. Adéu els pressupostos per educació, sanitat, dependència, infraestructures, tot això no te cap importància, perquè hi ha el Hard Rock que cal aturar-lo. Els Comuns, amb Jéssica Albiach, no vol com el casino s'han porta els estalvis del pobres jugadors, ni màfies, ni reduccions fiscals. En un món ideal, no caldria res d'això, però vivim en un lloc on el turisme de masses, s'ha convertit en el principal motor de l'economia. Potser no calia arribar-hi fins ací, però el fet és que hi som. No aprovar els pressupostos -ja sia per els Comuns o per Junts-, demostrarà que Catalunya és un lloc provincià i perifèric on els principis condemnen a la ciutadania a empitjora encara més el seu nivell de vida i esperances d...

  Això diu Antoni Bassas en el seu anàlisi al Ara (4/3/24): " Ara, com diuen en anglès, si m’enganyes, vergonya per a tu. Si m’enganyes dues vegades, vergonya per a mi. I per a mi vol dir tots els governs que hem tingut. I en això no s’hi veu cap nova etapa ." La pregunta immediata és perquè els governs de la Generalitat no han fet més per aturar aquesta desídia governamental? Si el govern de la Generalitat pot influir amb els seus vots a Madrid, perquè no son més autoexigent amb la institució i amb la gent del país? No val queixar-se eternament, cal actuar, però pel que sembla prefereixen la comèdia eterna, què no actuar responsablement davant de la ciutadania què és qui ho paga en menys serveis". Ací convindria dir el que Joan Crexells (1896-1926) explicar a Josep Pla, fent referència a una tara dels catals i la seva peresa mental: "Un país dominat per aquest vici es troba en la impossibilitat de tenir una qualsevol deliberada sòlida personalitat. No pot ser ni re...

  Els tractors arriben a Barcelona. Manifestació de la pagesia. Les seves reivindicacions:   "la desburocratit-zació per l'excés de paperassa a què han de fer front els pagesos, l'agilització del pagament de les indemnitzacions, per exemple per la sequera, i mesures que evitin l'entrada de productes de tercers països que pressionen els preus a la baixa fins a vendre per sota del preu de cost, entre altres." (Ara.cat, 7/2/24)  S'ha venut la idea que l'alvocat d'un país exòtic és molt més barat i està a disposició del comprador tot el anys. No han dit en quines mesures, tal com vol la UE, es conreant. Autonomia alimentaria és una bona idea. Un 10% és dedica a la pagesia. Volem globalització, però països tercers, no juguen amb les mateixes regles de joc que els pagesos de la UE. Un dels problemes de la UE és que s'han llençat molts milions d'euros que han anat a propietaris de grans extensions de terra -terratinents-. Campanyes fraudulentes de lli...

  El govern de la Generalitat, primer va dir que això d'omplir piscines, amb la sequera que hi ha, no era ni solidari ni sostenible. Vivim moments de incertesa amb el canvi climàtic. No plou i els embasaments estan els mínims històrics. Cal racionalitzar el seu ús. La cimera del aigua va acabar com el rosari de l'aurora, perquè el PSC no volia cap règim sancionador per els Ajuntaments -què ells manen-. I ara, sense que la climatologia hagi canviat en rés, el Govern, diu que si és pot omplir les piscines. Per què aquest canvi de parer? La resposta està en les eleccions municipals! No volen perdre vots! Així que si vull regar la gespa, per exemple, no en tallaré res. Si hi ha pobles que tinguin que venir els clàssics camions de cubes per tenir aigua, ja saben a qui no votar. Hi ha un topall 230 litres per persona i dia, però aquest topall es passa amb escreix a moltíssims indrets de Catalunya. Si pensem que aquesta situació de sequera continua al estiu, amb la invasió turística,...

Calia aquesta fotografia?  “ Troben un nadó de mesos en una bossa abandonada al carrer ” (Ara.cat). Ahir amb el fred i la neu, trobar un nadó sembla inversemblant, però així ha estat. Gent que té una habitació de lloguer, gent remenant les escombraries, bancs d’aliments, pobresa infantil, famílies “vulnerables” (pobres). Sembla que tot allò que una vegada  havíem conquerit, s’esfumat amb la crisi de la pandèmia i la enèsima crisi econòmica. Precarietat laboral, erosió del drets laborals, inflació que és l’enemic invisible de les pensions i els salaris, preus desorbitats de l’energia. Per tot plegat, que la Generalitat no hagi pogut aprovar els Pressupostos, malgrat l’anomenada majoria independentista, vol dir, que els partits polítics, tenen una vida paral•lela a la dimensió desconeguda. Benvingut al paradís del rea l!

  S embla que si el Govern fa alguna cosa, be o malament, sempre es motiu per desencadenar un allau de critiques. Aquestes crítiques no son mai neutres, totes porten un esbiaix ideològic. Què un govern, canviï a Trapero de la cúpula del Mossos, tindria que ser un acte normal, però, desprès del 1-O (2017) res ja es normal a Catalunya. Trapero va ser portat els Tribunals per destruir-lo a ell i la Institució. La seva defensa va ser una bufetada contra els que el volien destruir, Pérez de los Cobos i companyia. Va ser absolt. Però el mal estava fet. El van restituir del càrrec. Les seves afirmacions de què tenia un pla per detenir al Govern de la Generalitat, si calia, va ser el detonant. I ara, el Conseller Elena, el destitueix segons uns i el substitueixen segons el Govern (ERC i Junts) i posa el seu lloc a Josep Maria Estela com nou Cap dels Mossos d’Esquadra. Pensar que aquesta substitució es per fer feliç a la CUP és inversemblant, perquè la CUP mai estarà contenta...

  La CUP ha dit no els Pressupostos de la Generalitat. Una esmena a la totalitat com gest de bona voluntat! Sembla que hi ha una majoria independentista al Parlament, però sempre jugant a ser minoria. Es una voluntat de fer-se petit, allò que és deia dels partits d’esquerra, el deliri per la ínfima diferència. La CUP és així, sempre reactiu, per això, com tothom ja ho sap, cal prendre un camí que busqui complicitats, ni que sigui infinitesimal , amb els altres partits, sigui  Comú Podem  o PSC.  Com volen exemplar la base com és diu retòricament, si no som capaços de pactar amb altres formacions polítiques? Una vegada més, quant cal implicar-se la CUP surt corrent al desert, on és troba com a casa, tranquils i en pau en sí mateix. Ara toca remar contra el vent, però això ja ho saben tots. Aragonès estàs sol, i tens que començar a trobar companys de viatge, i no son precisament ni la CUP ni Junts.

La taula s'ha posat en marxa. Això, ja és un èxit. Malgrat tot, sempre hi ha un començament, potser molt tímid, poc engrescador, però això és millor que el art.155, que vàrem votar els del PSOE. Ningú pot esperar que a la primera reunió hi hagi acords de màxims. Tot va per llarg. A més, el executiu central, malgrat les declaracions del propi Sánchez, té a sobre la judicatura més extrema. Ja se sap que a Madrid, però també a la Generalitat, molts volen que aquestes reunions fracassin. Per la dreta extrema, parlar en sempre sinònim de rendició. Parlen en termes de guerracivilista, d'enemic de la pàtria. Ningú a d'esperar grans resultats, però això és millor que el 155.   

  El temps de confusió s'ha d'acabar. Ja ni ha prou d'enredar a tothom. ERC i Junts, tenen l'obligació d'aclarir al electoral que son partits diferents i amb solucions diferents. Cadascun ha de ser conscient de la seva impossibilitat de tornar a governar junts. L'electorat, escollirà, no hi ha massa espai a Catalunya per les sorpreses. Desprès de haver governat en el passat, ERC i Junts, segueixen les seves guerres particular, carregades de mesquineses i rancúnies. Ja es hora de què això s'ha acabi, per be de tots, especialment, per la ciutadania. L'1-O queda lluny, molt lluny, i és hora de reconstruir el país, des de la Generalitat, què és l'únic instrument que tenim per tirar endavant, per millorar dins les possibilitats què en dona els instruments polític i jurídics -competències-. Diu Esther Vera al seu article "Dies mesquins": (...) sembla indicar que l'estructura dels blocs que s'ha anat solidificant a Catalunya (...)". ...