Política i societat

  L'embolic dels Pressupostos de la Generalitat va creant la imatge què al oasi català, és una quimera. Cada formació política presenta esmenes a la totalitat. PSC i Comuns ha pactat el Pressupost, però ERC vol marcar perfil propi, malgrat que al Congrés a Madrid, l'entesa entre PSOE i ERC és pràcticament total. Per què aquesta asimetria? La resposta és la lluita fratricida amb Junts. També Junts presenta una esmena a la totalitat. Sembla què els partits independentistes prefereixen la paràlisi a fer avançar el país, ni que sigui molt poc a poc. Estar a l'oposició et permet fer una política irresponsable i demagògica, però el desgast és per tota la classe política. Desprès hi ha que es lamenten que la gent és desentengui de la classe política i qui no té res a perdre, l'extrema dreta d'Orriols, poguí treure redits electorals. Conrear aquesta política de terra cremada, portarà a buscar solucions màgiques, i l'Orriols en sap molt d'això.    

  Catalunya és un país petit, però les nostres divisions encara la fan més petita. Entenc les diferencies d'uns i altres. Potser algunes son microscòpiques, i llavors, entren en allò que s'ha anomena psicopatologia de les petites diferències, pròpies de l'esquerra. La fotografia plasma la fotografia que Illa volia. PSC i Comuns, han impulsat un acord que ERC no hi entra. Tothom sap que el PSC és una terminal del PSOE. Illa no farà res que poguí incomodar a Sánchez. Parlar de la recaptació del IRPF a Catalunya, sembla una fita massa revolucionaria per els temps que corren on PP i Vox voldrien una recentralització total i absoluta. El PSOE no vol ara aquesta qüestió enmig de les properes eleccions autonòmiques, especialment, a Andalusia. Sempre hi ha excuses per retardar qualsevol petició dels partits independentistes. Sánchez necessita els vots d'ERC i Junts, però el seu tarannà no arriba a al federalisme, la LOAPA encara és ben viva, i això, per cert, va ser el preu del...

  "Qui necessita una casa se'n tria una entre les ja construïdes per a l'especulació o les que encara estan en obres. L'empresari ja no treballa més per als clients, sinó per al mercat; (...). Sense construir per a l'especulació i a gran escala, avui no hi ha cap empresari que pugui tirar endavant*." (K.Marx)    Illa parla amb l’arquebisbe de Tarragona per tancar un acord sobre habitatge! Llegint la noticia, no s’esmenta de quants habitatges s’ha està parlant! Catalunya no té autonomia per engegar cap proposta que no arribi de Madrid. Sánchez diu que “vol” construir 15.000 habitatges al any. Però ací, la paraula clau és vol, sembla que ell per si sol no ho pot fer. No hi ha Pressupostos, tots els partits polítics son corresponsables d’aquesta paràlisi, en un tema tant prioritari com aquest. Què té que passar perquè el govern s’impliqui en una tasca de país com és la construcció d’habitatge? Hem vist que la vareta màgica del mercat no és suficient. Cal un pacte...

  El Govern de tots, està sonat, l'expressió bé del món de la boxa. És aquella situació on un dels contrincants esta mig grogui, per culpa del cop de puny del seu rival. Encara no està KO, però tampoc es troba massa bé. Catalunya esta sonada, el KO ferroviari de Rodalies i Adif, fa que tot el sistema és ressentí.  Però hi ha una realitat més profunda, Catalunya no pot aspirar a la independència, perquè en l'entorn que hi ha està el farien naufragar. No cal els tancs de la Brunete,  per la Diagonal, ni el 155 de la CE, simplement, aplicant la llei de l'anormalitat ferroviària a Rodalies, tant en l'àmbit de passatgers com de mercaderies, perquè tot s'enfonsés. És això el missatge que ens queda clar al que volgui veure. És evident que per el PSC aquesta mirada no existeix.   

  Què és que passa, quant tot s'ha de fet a corre-cuita? La resposta és el desgavell d'aquest matí. No havien dit que tot estava controlat? Què els tren anirien a l'hora? La resposta ha estat una nova fallada del centre de comandament a l'Estació de França. El sistema informàtic cau i amb ell, la xarxa de Rodalies de Renfe. Sembla que els maquinistes s'ho prenen amb molta tranquil·litat. Una vegada més els usuaris queden atrapats en les informacions contradictòries sobre el (mal) funcionament de Renfe. HI haurà trens, potser, l'horari impossible de saber, quantes línies és posen en marxa, impossible de saber. Però això si, som líders mundials en alta velocitat, més enllà de l'accident a Còrdova. I el govern de la Generalitat de Catalunya? Un paperot que té que fer la tot el govern, sort que Illa està al hospital. Segur que no hi ha cap complot en marxa contra el sistema ferroviari a Catalunya, però amb tantes incidències, no costa massa arribar aquesta concl...

  Desallotjats d'un espai abandonat, per la desídia de les Administracions, una ordre del jutjat per desnonar a les persones que malvivien en un indret insalubre. Un Alcalde que treu pit de fer fora a 400 persones, les més vulnerables del ecosistema humà a Badalona, unes Administracions reactives que mai fan res mentre això sigui possible, la pressió mediàtica, les llums de Nadal i tota la propaganda de felicitat encartonada d'aquestes dates, tot això, amanit amb una protesta (minoritària) però suficientment efectiva perquè una parròquia  de la Mare de Déu de Montserrat, renunciï a allotjar a una part del desallotjats.  Escoltava a Catalunya Ràdio que molts que estan sota un pont no volen anar-se'n. Dit així, qualsevol diria -però que volen?. Cal ser curosos amb les afirmacions gruixudes. Per exemple, hi ha que no volen marxar perquè: "  En Ballah es dedica a la ferralla i pràcticament tot el que guanya ho envia al Senegal. Ensenya vídeos dels seus fills ballant, i u...

  Llegint el drama dels desallotjats a Badalona, la nova consigna cínica és que els que vulguin que se’ls emportin a casa! Això ho subscriu Albiol. Deixa a la intempèrie a la gent sense cap recurs, és d’una absoluta falta de humanitat, perquè primer has d’haver-los deshumanitzat. Albiol no esta sol en aquesta manera de maltractar a la baula més feble de la nostre societat. Pel que sembla, hi ha persones de primera, segona i desprès el sense papers.  L’espectacle de tenir que anar sota un pont, demostra una patologia social de primer ordre. Tant que presumim de ser no se sap què, però a l’hora de la veritat, cap servei social, sigui de l’Ajuntament o de la Generalitat, apareix per donar solucions, ni que siguin provisionals. Si comencem a destriar a les persones, nosaltres i ells, llavors, la xenofòbia està servida. Tothom té problemes, perquè el nostre sistema econòmic s’encamina cap a un deriva que permet a l’hora la pobresa crònica i els mil milionaris. Les societats del ben...

  Un nou triomf de les Administracions públiques, envers de quatre-centes persones desallotjades dels palauets que ocupaven sense permís de ningú. Ara aquestes persones tindran que dormir al ras, perquè Serveis Socials no ha fet res per solucionar aquesta nit. No fer res sembla la consigna d'Ajuntaments, Generalitat i Albiol. Diu en el seu anàlisi Antoni Bassas :"    Si no poden acollir tota la misèria del món, si no podem protegir-los amb els nostres recursos, aleshores cal actuar . El que no s’hi val és no fer res, esperant que una altra administració carregui amb les culpes. A la llarga, la inacció genera problemes més grossos. I per això crec que avui han fracassat totes les administracions". Tantes bones paraules, tanta preocupació pels vulnerables, tant bonisma buit, que a l'hora de la veritat, el que queda son aquestes persones a la intempèrie. Fa temps que les nostres ànimes estan mortes, cal dir-ho, això és el que hauria fet Trump. I tant Albiol, com la Gene...

  Barcelona vol biblioteques mastodòntiques. La seva classe dirigent li agrada inaugurar edificis de disseny i pel que sembla amb col·laboració amb el Ministeri de Cultura. Cultura d'aparador, i on 82 milions € sembla que no hi ha cap problema. Això és projecta al costat de l'estació de França. No seria més urgent edificar habitatges, perquè aquest si que és un problema urgent. Sembla que la cultura té prioritat. Cal fer-les tant pomposes? Ja hi ha una biblioteca Juan Marsé, però sembla que li ve curts, no a Marsé, sinó els nostres polítics. Com diria Marsé sobre aquest afer, això son ave ntis*, que ja veurem com acaba. 

  Junqueras vol presentar-se com a candidat a la presidència de la Generalitat. Algú pot sorprendre's d'aquest anunci? Té un problema al TS i la seva antipatia manifesta per complir la llei d'Amnistia. La inhabilitació encara està al damunt de tots els condemnats per el TS i el seu judici d'opereta.  ERC té greus problemes, perquè Junqueres és ja passat. El Procés va obrir forats negres en tot l'espectre independentista. Tant els que van estar injustament a la presó com els que van anar a l'exili injustament, son  avui més llastre que no pas un actiu per els partits polítics que veuen com des de l'extrema dreta pujen en la demoscòpia. ERC té un paper molt ingrat, perquè ha de donar suport a un partit el PSC amic del 155 i amb un president de la Generalitat que li fa molta mandra posar-se la granota de feina per conquerir el finançament,  sigui singular o altre nom que vulguin posar. A més que te bregar amb els Presidents de les CCAA on la catalanofòbia està ...

  L’article de Josep Ramoneda, Final de cicle, nova etapa expressa les idees d’un intel•lectual que no  no se sent  còmoda parlant del Procés. Per això en l’article insisteix en termes com normalització, esgotament del Procés, girar full, emprendre altres camins, i sobretot, la idea que Puigdemont ha deixar espai per nous lideratges de Junts. No hi ha normalització quan la trobava es fa a Brussel•les i no a Barcelona. I no és fa a Barcelona, perquè la cúpula del TS no vol acatar la Llei d’Amnistia. Diu en frase que sembla acabar amb tota discussió que “ La realitat s’acostuma a acabar imposant tant els intransigents com als irredemptes ”. Sembla que Ramoneda estigui observant la política des d’una posició centrada on pot veure qui està els extrems. Cal fer autocrítica del Procés, encara no s’ha fet i cap dels protagonistes vol fer cap pas al costat. Per això, Puigdemont, segueix sent un mal de queixal per els estaments de l’Espanya oficial. Cal recordar que el PSOE i el...

  En tanta propaganda dels bancs que van espoliar les arques del Estat a la crisi del 2007, que no retornaran mai el que és va abocar a aquestes entitats (especialment al BBVA), ara tenim que escoltar una història lacrimògena on peixos petits* intenten escapolir-se de taurons afamats. Sembla que tothom és accionista, però el cert es que aquests personatges, Oliu, González-Bueno  i altres accionistes majoritaris, tenen la seva particular creuada, per mantenir-se al cap davant del Banc.  Des de la Generalitat, allò del govern de tothom, assenyalen que el Banc Sabadell és l'ànima econòmica de Catalunya, estic exagerant, però no tant.  Com ciutadà  en preocupa aquestes simbiosis entre diners -privats- i recolzament institucional. Els dividends ho reparteixen entre ells mateixos (privats), mentre a la resta en diuen que hem de defensar-los de les males arts del Drac. Què no contin amb mi. En un món global, amb el permís de Trump, els diners no tenen anima, així estig...

  Sembla que el finançament va per llarg. En primer lloc, la qüestió de la ordinalitat com diu el titular està “en l’aire”, és dir, en el no res. Ordinalitat vol dir que si ests el tercer major contribuent a les arques del Estat, llavors, has de rebre el en el tercer lloc en el repartiment. Cal recordar que aquesta financiació porta congelada des del 2014 a l’espera d’una nova reforma. I mentre això passa, Catalunya ha arribat els 8 milions d’habitants. No pot finançar-se com si fóssim 6 ! La lluita de les CCAA governades per el PP, enfront de Catalunya serà èpica perquè la demagògia i la catalanofòbia, dona vots a la resta d’Espanya. Illa té un greu problema perquè les CCAA subvencionades, en bona part per Catalunya, no voldran perdre el seu nivell de subvenció eterna. La solidaritat és avui, un recurs retòric que explica perquè malgrat tots aquests anys de règim autonòmic, les mateixes CCAA que estaven a la cua segueixen estant-hi.  El PSOE farà veure que intenta fer el poss...

  Ara toca les competènci es bàsiques. I les matemàtiques com l'incomprensible. Deixo dos problemes -el primer i últim, del quadernet de les proves -, del quadern que els alumnes han tingut que realitzar: PD: No deixo cap comentari, perquè és comenten sols. Potser en tanta pantalla no és la solució per solucionar aquest dèficit de comprensió. 

  Ara mateix, no sé exactament que ha passat i està passant a Catalunya i el President de la Generalitat Salvador Illa. Es vol tirar endavant un macroprojecte amb el vist-i-plau d'ERC i els Comuns? Amb Aragonés aquest projecte semblava oblidat, però gràcies a Illa el aconseguidor català, ara tot és possible, ampliació del aeroport i desprès vindrà, no tinc cap dubte, el Centre Recreatiu, un eufemisme descarat, per el antic Hard Rock Casino. Això sí, el finançament singular (un altre eufemisme) pot dormir en algun calaix de la Moncloa. Benvingut el desert del reial! PD: Quina sort poder dir que l'aeroport han passat 90 milions de passatgers (és dir)!

  Ara.cat El rei, Felip VI vol anar a veure les regates de la Copa Amèrica. Com  ell està a Madrid, agafa l’avió, aterra al Prat i des d’allà amb helicòpter s’han va al portaavions, Juan Carles I,  hi veure la regata des de unes pantalles! Diners públics per afers privats, un clàssic d’aquesta monarquia! Si era per pantalles, podia haver mirat per tv o connexió en directa, no calia fer tant esforç. Illa acompanyava al rei amb la felicitat dibuixada a la cara. Sembla que hi ha sintonia entre  el rei i el nou inquilí de la Generalitat. Al Tribunal de Comptes no li consta que això sigui malversació de diners públics. 

 

Generalitat i Ajuntament, ambdós del PSC-PSOE volen unir forçes per omplir de pisos socials Barcelona. Aquest 637 pisos social encara s'han de fer, però la propaganda sempre va més de presa que la realitat. De moment un titular. Sembla poca cosa això del 637, hi havia la voluntat de fer 1700, però la falta d'acord amb els pressupostos, i el canvi de govern ha fet què aquests objectius quedessin en paper mullat. Ara el el Govern i l'Ajuntament volen reactivar-ho. No sembla que l'Administració estigui massa compromesa pel objectiu de l'habitatge que s'ha convertit en el principal problema de la nostre societat. No val dir que 10.000 pisos turístics arreglaran el problema, perquè aquests pisos tenen propietaris i no els expliquis històries edificants sobre la necessitat d'omplir el que les Administració no s'han preocupant durant l'última dècada.      

  L'aparició de Carles Puigdemont al escenari de l'Arc de Triomf va ser la culminació d'una muntanya de despropòsits per part de Junts i especialment per part de Puigdemont. El despropòsit -ja sé que m'ha estic repetint amb aquesta paraula- judicial per part del Jutge Llarena passant-se la Llei d'Amnistia per la toga, no valida el que ha fet el ex President. En el moment que la Justícia del TS no aplica la Llei d'Amnistia, Puigdemont estava eximint de tornar-hi a Catalunya.  Per què quin sentit tenia venir per ser detingut? A anat a Barcelona, a fer el seu show particular, a la fotografia te un posat com de "Chiquito de la Calzada", o a mi m'ho sembla. S'ha exposat per res, perquè Illa ha estat investit President de la Generalitat. Cal recordar que Junts estava en el govern de la Generalitat amb ERC, que van marxar i ara què volien? Junts ha demostrat una irresponsabilitat impròpia d'un partit   que com hereu de Convergència ha tingut respo...

  Adif i Renfe, donen la culpa de tot els caos de Rodalies els Mossos d'Esquadra i per extensió a la Generalitat. Estranya manera de resoldre un problema endèmic que pateix Rodalies a Barcelona. Dia si i dia també les incidències afecten els usuaris que han de agafar el tren. Segurament, si els nostres polítics fossin en Renfe, potser haurien fet alguna cosa més del que fins ara han fet -res-.  Què el Ministeri de Transport, Renfe i Adif no vegin cap problema en aquestes incidències i què tots els problemes siguin a causa del robatori de coure i que tota una xarxa de transport afecti a Barcelona resulta d'una barra incomprensible. Segons el Ministeri, els Mossos deurien vigilar totes els vies fèrries de Catalunya.  Robar 40m de coure en el món de l'IA i que tot els sistema és col·lapsi diu molt de la falta de manteniment i seguretat que Adif i Renfe han procurat amb els últim vint anys. Res més des de la pocavergonya del Ministeri poden transferir les responsabilitat de l...