Habitatge, una necessitat imperiosa!

 

"Qui necessita una casa se'n tria una entre les ja construïdes per a l'especulació o les que encara estan en obres. L'empresari ja no treballa més per als clients, sinó per al mercat; (...). Sense construir per a l'especulació i a gran escala, avui no hi ha cap empresari que pugui tirar endavant*." (K.Marx)  

Illa parla amb l’arquebisbe de Tarragona per tancar un acord sobre habitatge! Llegint la noticia, no s’esmenta de quants habitatges s’ha està parlant! Catalunya no té autonomia per engegar cap proposta que no arribi de Madrid. Sánchez diu que “vol” construir 15.000 habitatges al any. Però ací, la paraula clau és vol, sembla que ell per si sol no ho pot fer. No hi ha Pressupostos, tots els partits polítics son corresponsables d’aquesta paràlisi, en un tema tant prioritari com aquest.

Què té que passar perquè el govern s’impliqui en una tasca de país com és la construcció d’habitatge? Hem vist que la vareta màgica del mercat no és suficient. Cal un pacte d’Estat, però malauradament, cap partit vol fer-se la foto amb Sánchez. Es evident que a Catalunya, i dins de la corona metropolitana de Barcelona, els habitatges no és poden fer al Passeig de Gràcia. La gent vol habitatge, però la por d’anar a viure lluny del treball amb les connexions ferroviàries tercermundistes no ajuda gens a pensar en marxar. Moltes “ànimes belles” s’escandalitzen perquè hi ha gent que compra habitatge per especular! On viu aquesta gent! Tothom de la generació del anys  50, ha jugat al conte de la lletera. I veritablement, hem acabat trencar l’envàs. I això ha estat possible per la falta de previsió de les Administracions i perquè l’augment de població nouvinguda ha creat escassetat d’un be fonamental. A més s’ha transformat l’habitatge habitual en altres alternatives que abans no existia, com els pisos turístics. 

PD: Sempre és pot fer habitatge perquè els ocupin els càrrecs electes o fills o parents dels polítics encarregats de porta l'obra a terme ( PP a l' Alacant)

*Karl Marx. El Capital, III. Llibre segon, Seccions 1ª i 2ª. Traducció i edició a cura de Jordi Moners i Sinyol. Prolèg d'Emili Gasch Clàssics del pensament modern 7. Edicions 62/Diputació de Barcelona, 1986.