Política i societat

  Hi ha afirmacions de perogrullo , què si les fa el veí, cap problema, però si ho fa una entitat que deu tenir el record de desnonaments a Catalunya, per dir què el negoci  marxa  anar a raig de càntir, llavors, vol dir que alguna cosa s'ha està fent malament des de les Administracions. El BBVA va obtenir uns beneficis l'any passat de 10.511 milions. Aquest primer trimestre del 2026 porta guanyat 2.989 milions d'euros*.  I desprès es queixen que hi ha gent que compra habitatges per especular! Ànimes de cantí! Un banc pot especular, però jo en canvi no puc? Albiach i companyia desperteu! 

  A la tertúlia de Catalunya Ràdio, parlaven de l’habitatge i com és pot ser gran tenidor amb 5 habitatges! Si haguessin dit 5 edificis d’habitatge podia haver pensat que eres gran tenidor, però tenir 5 habitatges? Si els pares (d'una parella) et deixen en herència dos habitatges, més l’apartament a la platja que van comprar els anys 80, resulta que et converteixen en un fons voltor! L’habitatge s’ha convertit en un actiu, sempre ha estat així. El què ha canviat és l’ús que s’ha fet. La falta de nova construcció en aquestes últimes dècades, l’augment constant de turistes i l’onada migratòria ha fet que la demanda sigui molt superior a l’oferta i com a conseqüència els preus s’hagin disparat. Si tinc diners, podria jugar a borsa, però tothom sap que l’habitatge és un be segur. Així que molta gent inverteix en habitatge. Comuns i altre grups d’esquerra posen el crit al cel, però en els seus mandats els Ajuntaments, no han fet res per activar la construcció d’habitatge social. Jo esti...

  No vull comentar aquesta cataracta de desnonaments a Catalunya. A Catalunya s'ha desnonat a  1453 persones. Parlen de l'habitatge, però si no pagues la quota de la hipoteca et treuen de mala manera de casa teva. El que si volia comentar és la imatge de Marc Rovira. Un cordó policial on pel que sembla hi ha un membre dels Mossos que no dona la talla ! Tots preparats per donar satisfacció al banc. L'Alcalde sembla què la seva màxima preocupació no és rellotger a la família amb quatre fills, això sembla que no es competència seva. Vol ordre i pau. Genial! No veu la violència que suposa que et fotin fora de casa teva. Sembla que el govern de tothom, no  és capaç d'avançar els diners que necessitava aquesta família per pagar el lloguer i tornar-ho quant puguin.  Sembla que aquesta modalitat d'ajuda no és contemplada. Acabat el servei, els membres de la Brimo, aniran a casa seva, també aquest membre del que parlava, satisfets de la feina ben fet.  PD: Ningú li agrad...

    Sembla que hi ha dos mons paral·lels, l'arquitectura d'aparador i l'altre. Com no m'interessa la primera parlen de la segona. Barris com el Raval, hi ha pisos vell, on bona part de la població és immigrant. Normalíssim, no poden anar al Passegi de Gràcia. I què fan els arquitectes? Milloren la vida de la gent amb les noves construccions? O com tothom, son peons de les constructores? Veig el carrer de l'Aurora (Raval) i sembla que visquis els anys 60, els edificis eren una mica més nous!. Construir edificis per l'habitatge, sembla que no dona massa joc, perquè l'estètica i la funcionalitat dona el què dona.   Passejar per el carrer de les Carretes, sembla què hagi sortir de Barcelona per anar un altre món.  No hi ha glamur, però si humanitat, vull dir, hi ha gent, de fet, hi ha homes vingut de Marroc, de Pakistan i ves a saber d'on més. Literalment, és una altre Barcelona, dins de Barcelona. Els recomano que vagin els edificis de San Cosme, per veure ...

  "Qui necessita una casa se'n tria una entre les ja construïdes per a l'especulació o les que encara estan en obres. L'empresari ja no treballa més per als clients, sinó per al mercat; (...). Sense construir per a l'especulació i a gran escala, avui no hi ha cap empresari que pugui tirar endavant*." (K.Marx)    Illa parla amb l’arquebisbe de Tarragona per tancar un acord sobre habitatge! Llegint la noticia, no s’esmenta de quants habitatges s’ha està parlant! Catalunya no té autonomia per engegar cap proposta que no arribi de Madrid. Sánchez diu que “vol” construir 15.000 habitatges al any. Però ací, la paraula clau és vol, sembla que ell per si sol no ho pot fer. No hi ha Pressupostos, tots els partits polítics son corresponsables d’aquesta paràlisi, en un tema tant prioritari com aquest. Què té que passar perquè el govern s’impliqui en una tasca de país com és la construcció d’habitatge? Hem vist que la vareta màgica del mercat no és suficient. Cal un pacte...

   "Dimecres passat, a la carretera de Sants, la Pepi, de 80 anys, era desnonada per 114 agents dels Mossos d’Esquadra –85 d’ells antiavalots–per no poder assumir un lloguer de 800 euros mensuals. 114 contra una dona, una proporció exacta . Govern de tothom; però de la Pepi, no pas." (David Fernández, Condicional imperfecte , Ara.cat, 6-6-25)  Jocs d'artifici aquest divendres, on els presidents de les CCAA es reuneixen, no pas, per solucionar problemes de la Pepi i de molts altres dels 3.781 desnonats a Catalunya l'any passat. Alguna dirigent del PP, es permet el luxe amb una fatxenderia  insofrible, que no vol que li parlin en cap llengua que no sigui el castellà (=espanyol). La reunió tenien que parlar del habitatge, però cap resolució per millorar les expectatives de la gent com la Pepi. Així son aquests representants del PP que prefereixen el no res abans d'acceptar qualsevol proposta del Govern de Pedro Sánchez.

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

  "La propietat de la Casa Orsola —l'edifici modernista que antigament havia estat una famosa fàbrica de rajoles— va canviar de mans el 2021 i va passar a un fons d'inversió, Lioness Inversiones. En qüestió de setmanes, la nova propietat va decidir que no renovaria cap contracte dels que hi havia vigents (27 famílies i 4 locals comercials) perquè el que volia era reformar els pisos i posar-los al mercat com a lloguer de temporada de luxe, triplicant el preu actual dels lloguers, fins als 2.800 euros al mes. El seu cas ha esdevingut paradigmàtic, però els moviments alerten que "Barcelona i Catalunya estan plenes de Cases Orsola"" (Ara.cat, 4/2/25) El show de Casa Orsola demostra que la  demagògia sempre es benvinguda. El nostre sistema econòmic malauradament no és basa en la fraternitat. Els propietaris de Casa Orsola -l'Ajuntament podia haver comprat la propietat, però no ho va fer en el seu moment-, volen augmentar la rentabilitat. No renovar els contra...

 

  Ahir, a Barcelona hi va haver una gran manifestació contra la precarietat dels lloguers. L’habitatge és avui, el primer problema objectiu per la gent. Al  fons d’aquest problema hi ha un altre estructural, el sous baixos i el treball precari. Aquesta combinació i la manca de inversió de les Administracions per fer i promoure habitatge social crea les condicions que l’habitatge sigui avui un refugi per els petits inversos, també els grans, esclar. Com molta gent, van començar a viure de lloguer. Amb els temps,  vàrem comprar un pis, començava el conte de la lletera. El venies per el doble que t’havia costat i podries comprar un pis més gran, o millor situat. I això, ho hem fet molta gent. Eren temps on el tipus de interès era del 14%. Hi ha una generació de persones que ens vàrem aprofitar d'allò de la meritocràcia. Hi havia la sensació que comprar un habitatge era una solució ideal. Amb l’explosió de la bombolla immobiliària, tot allò va quedar-se estancat. El sous no h...

 

  El drama darrera la porta de casa teva. Això és el que ha passat. Tota la vida vivint en el mateix pis, i de cop, tens una ordre de desnonament. Si fossin okupes llavors el tema es pot allargar molt de temps. Si trucant a la porta i no obres, potser és perquè no et veus en cor d'obrir. Les institucions va fer alguna cosa més que trucar a la porta? La vergonya, o la depressió o ves a saber perquè, han portat a dos veïnes a suïcidar-se. No tenien cap familiar? Estàvem aïllades i soles? Tothom vol treure's les responsabilitats. No hi havia possibilitat d'obrir la porta, com ho devien de fer en el desnonament, amb manament judicial? No puc ni imaginar-me el que ha passat a  aquestes  dues veïnes barcelonines.  

  S'imaginen que tinguéssim que viure al carrer, sense cap horitzó de millorar les condicions per canviar de situació? Mentre Barcelona s'omple de llums de Nadal, com si fos El Dorado, mentre la propaganda ens ofega amb la necessitat de comprar coses que no necessiten, hi ha al costat gent que no te res de res. De les 1384 persones que viuen al carrer, molts son de fora, però també de casa nostre, joves i grans, amb problemes de salut física i mental, però el Consistori no vol saber res de tot això, perquè espatlla el seu relat d'un món feliç. Es llançant diners per fer creure que vivim en el millor dels mons possibles, però en canvi costa molt ajudar a aquestes persones que estan fora del sistema i que el sistema no els vol.  Quant pensen arreglar el problema del habitatge a Barcelona com a la resta del país?

  La noticia d'un desnonament traumàtic per les persones afectades, ha creat l'efecte de reacció per part del consistori badaloní de Albiol. La qüestió de fons son dos: un, l'habitatge i l'altre la situació econòmica de les famílies vulnerables. L'Ajuntament, qualsevol, no pot fer-ho tot, però si estar al cas en situacions com la que recull aquesta noticia. Que cap treballador/ra social anés a interessar-se per la situació d'aquesta família, o que la Sra. Rosa del Amo, regidora de Protecció a les Persones, tampoc aparegué, en el moment del desnonament, vol dir que alguna cosa és fa malament. Desprès la regidora, intentant arreglar la mala imatge que han donat, asseguren que treballant per derivar a la persona que necessita assistència a un centre sociosanitari, mentre " la seva mare podria acomodar-se a Sabadell amb una altra família. Per al segon home amb cadira no hi ha ajuda prevista perquè no consta com a ocupant del local". Promeses, la idea és es...

  Avui escoltant la ràdio, t'ha assabentes què la llei contra els desnonaments , què té excepcions, pràcticament impossibles per la majoria de la gent, no entra en aquesta excepcionalitat, el cas de gent gran, amb pensió de nivell rus, què no té gent al seu càrrec, aquests no estan protegits per la llei. Així, si tens 80 anys, sol, amb 500 € mensual, i no pots pagar el lloguer, et vas al carrer, gràcies a la Llei. El Jutge i la policia estan al servei de l'entitat de crèdit que prèviament hem rescatat entre tots. Sort què vivim en el millors dels mons possibles! Si imaginen viure en un mon encara pitjor? Sembla que anem a tota velocitat cap aquesta direcció. 

Drama a Badalona. Podia haver sigut a qualsevol ciutat. Un edifici deixat de la ma de deu, però de propietat privada que portava deu anys sense què ningú fes cas. Per això, estava ocupat per sense sostres que mal vivien en aquest edifici. La fotografia permet veure que a una certa distancia hi ha uns blocs de pisos ven llampants, és el que té viure a la nostre societat (capitalista). De moment hi ha tres morts al incendi, però encara s'ha d'entrar a una part que encara no s'ha pogut accedir. No s'ha sap si hi ha més gent. Molts del sense sostre son migrats sense papers. Hi ha que porten mitja vida a Espanya, però sense els maleïts papers, gràcies a la Llei d'Estrangeria. Ara tots son lamentacions, però de moment, les Administracions, ja pensen en com escapolir-se de les seves responsabilitats. El cercle viciós del sense papers impossibilitat qualsevol mena de integració. El Alcalde de Badalona, el xenòfob Albiol, ja ha suggerit què ha passat. Vivim temps de pandemia...