"La propietat de la Casa Orsola —l'edifici modernista que antigament havia estat una famosa fàbrica de rajoles— va canviar de mans el 2021 i va passar a un fons d'inversió, Lioness Inversiones. En qüestió de setmanes, la nova propietat va decidir que no renovaria cap contracte dels que hi havia vigents (27 famílies i 4 locals comercials) perquè el que volia era reformar els pisos i posar-los al mercat com a lloguer de temporada de luxe, triplicant el preu actual dels lloguers, fins als 2.800 euros al mes. El seu cas ha esdevingut paradigmàtic, però els moviments alerten que "Barcelona i Catalunya estan plenes de Cases Orsola"" (Ara.cat, 4/2/25)
El show de Casa Orsola demostra que la demagògia sempre es benvinguda. El nostre sistema econòmic malauradament no és basa en la fraternitat. Els propietaris de Casa Orsola -l'Ajuntament podia haver comprat la propietat, però no ho va fer en el seu moment-, volen augmentar la rentabilitat. No renovar els contractes, això vol dir que hi ha caducitat, està en la potestat del propietari. El problema és on va tota aquesta gent? I ací rau el quid de la qüestió. El problema del habitatge no és un problema dels propietaris de Casa Orsola, sinó de les Administracions que no han fet res durant els últims trenta anys. No sé si hi ha negociacions, ni si hi ha altres alternatives. Aplaudir des de el carrer pot semblar una lluita heroica, però el cert, és que traslladem la crítica a on no toca, els propietaris, mentre les Administracions poden fer ara de mediadors sense assumir-hi cap responsabilitat i el que és pitjor sense què el problema de fons, la falta d'habitatge, es resolgui a mig termini.
PD: En els models econòmics, l'habitatge està sota el concepte de inelasticitat del mercat. Poca oferta i molta demanda i això te com a resultat l'escalada de preus imparables. A més tothom vol viure en el mateix lloc, augmentant encara més els preus. Si les Administracions no fan res, el resultat és el que ara mateix hi ha a Barcelona com a bona part de les ciutats de Catalunya i la resta del Estat. A més cal considerar que els bons ciutadans, fan els comptes de la lletera, compro un pis per x i al cap d'un tems puc vendre'l per x+5, mentre el veí que és més llest que tu ho vendrà per x+7, i així fins arribar-hi fins on estem. Aquesta gent que ho fa no son fons voltors, son els veïns que varen comprar un pis -amb molt de sacrifici- i ha pogut realitzar el conte. Per desgracia, avui, els sous i els preus fan dificilíssim comprar un habitatge.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada