Passa al contingut principal

L' Ajuntament de Badalona vol fer-se invisible

 






La noticia d'un desnonament traumàtic per les persones afectades, ha creat l'efecte de reacció per part del consistori badaloní de Albiol. La qüestió de fons son dos: un, l'habitatge i l'altre la situació econòmica de les famílies vulnerables. L'Ajuntament, qualsevol, no pot fer-ho tot, però si estar al cas en situacions com la que recull aquesta noticia. Que cap treballador/ra social anés a interessar-se per la situació d'aquesta família, o que la Sra. Rosa del Amo, regidora de Protecció a les Persones, tampoc aparegué, en el moment del desnonament, vol dir que alguna cosa és fa malament. Desprès la regidora, intentant arreglar la mala imatge que han donat, asseguren que treballant per derivar a la persona que necessita assistència a un centre sociosanitari, mentre "la seva mare podria acomodar-se a Sabadell amb una altra família. Per al segon home amb cadira no hi ha ajuda prevista perquè no consta com a ocupant del local". Promeses, la idea és esborrar el fet, i derivar-ho a un altre espai d'invisibilitat. I mentre això passa, que fa la Generalitat i el seu Departament de Drets Socials? 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

El Roto no és infal·lible

  [Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]