Política i societat

   "Dimecres passat, a la carretera de Sants, la Pepi, de 80 anys, era desnonada per 114 agents dels Mossos d’Esquadra –85 d’ells antiavalots–per no poder assumir un lloguer de 800 euros mensuals. 114 contra una dona, una proporció exacta . Govern de tothom; però de la Pepi, no pas." (David Fernández, Condicional imperfecte , Ara.cat, 6-6-25)  Jocs d'artifici aquest divendres, on els presidents de les CCAA es reuneixen, no pas, per solucionar problemes de la Pepi i de molts altres dels 3.781 desnonats a Catalunya l'any passat. Alguna dirigent del PP, es permet el luxe amb una fatxenderia  insofrible, que no vol que li parlin en cap llengua que no sigui el castellà (=espanyol). La reunió tenien que parlar del habitatge, però cap resolució per millorar les expectatives de la gent com la Pepi. Així son aquests representants del PP que prefereixen el no res abans d'acceptar qualsevol proposta del Govern de Pedro Sánchez.

  El drama darrera la porta de casa teva. Això és el que ha passat. Tota la vida vivint en el mateix pis, i de cop, tens una ordre de desnonament. Si fossin okupes llavors el tema es pot allargar molt de temps. Si trucant a la porta i no obres, potser és perquè no et veus en cor d'obrir. Les institucions va fer alguna cosa més que trucar a la porta? La vergonya, o la depressió o ves a saber perquè, han portat a dos veïnes a suïcidar-se. No tenien cap familiar? Estàvem aïllades i soles? Tothom vol treure's les responsabilitats. No hi havia possibilitat d'obrir la porta, com ho devien de fer en el desnonament, amb manament judicial? No puc ni imaginar-me el que ha passat a  aquestes  dues veïnes barcelonines.  

  Una propietària que vol que marxi  la Blanca de 78 anys per deute de 88€ i un banc BBVA que embarga la pensió del home de 84 anys amb una discapacitat del 65%. Mentre el BBVA guanya 8.019 milions de beneficis. Digues com tractem els més dèbils i et diré en quina mena de societat estem! 

  La noticia d'un desnonament traumàtic per les persones afectades, ha creat l'efecte de reacció per part del consistori badaloní de Albiol. La qüestió de fons son dos: un, l'habitatge i l'altre la situació econòmica de les famílies vulnerables. L'Ajuntament, qualsevol, no pot fer-ho tot, però si estar al cas en situacions com la que recull aquesta noticia. Que cap treballador/ra social anés a interessar-se per la situació d'aquesta família, o que la Sra. Rosa del Amo, regidora de Protecció a les Persones, tampoc aparegué, en el moment del desnonament, vol dir que alguna cosa és fa malament. Desprès la regidora, intentant arreglar la mala imatge que han donat, asseguren que treballant per derivar a la persona que necessita assistència a un centre sociosanitari, mentre " la seva mare podria acomodar-se a Sabadell amb una altra família. Per al segon home amb cadira no hi ha ajuda prevista perquè no consta com a ocupant del local". Promeses, la idea és es...

  Hi ha imatges que fan mal, estem molt a prop del nadal, però la maquinaria judicial segueix el seu curs, desnonaments els més vulnerables, dins d'un món sense ànima. On para la Generalitat i el serveis socials o els del Ajuntament de Badalona? De què serveix tenir Departaments de Drets Socials?  Abans que retornin els que han marxat de Catalunya, potser valdria la pena fer més per els que ja estan ací i estan en situacions d'emergència social. Els humans som poc compassius, castiguem els pobres i vulnerables per sentir-nos millor, però això fa que la nostra societat sigui més mesquina, insolidària i sobretot, menys compassiva. Ningú pot fer res en aquestes situacions límit?    

  La llei del embut s'aplica sempre els més vulnerables. Desplegament policial, perquè si s'ha de donar cops de porra, que siguin professionals els que ho facin. Un lloc ruïnós, unes famílies sense recursos ni capacitat de fer front al descomunal coalició entre l'Alcalde (Albiol), la policia, el propietari, no venia a cobrar tal com deien les víctimes? i per avalar que tot això és just i raonable, la justícia i les seves ordres de desnonaments. Quinze anys vivint en aquest lloc, però res a fer. Una vintena de persones fora, sense cap horitzó d'esperança. Una vegada més s'ha fet justícia per el més fort.  PD: Que vinguin regidors de la CUP i ERC, quan ells teníem responsabilitats per evitar el que estava passant, cal tenir molta barra.

  Sorprèn i fastigueja noticies que donen una idea de les diferents maneres de tractar assumpte relacionats, on sempre hi ha nom i cognoms, quan son persones vulnerables  i d'altres que els anomenen líder, a falta de dir el seu nom i cognom; d'un entramat d'empreses de pisos turístics, en concret 70. A Badalona, el proper divendres hi haurà desnonament, malgrat que els inquilins, d'un edifici infecta, paguen al propietari o el que fa el cobrament, en metàl·lic, famílies  nacionalitzades espanyoles, però que el seu Alcalde, el Sr. Albiol, els titil·la de "ocupes". Vuit famílies vulnerables, és a dir, pobres de solemnitat, aniran al carrer, sense cap possibilitat de trobar allotjament. I l'altra cantó, no hi ha nom, per què no hi ha nom  i cognom del cervell d'empreses que feien servir els pisos per el turisme, malgrat no tenir llicències per fer-ho? Uns tenen la cara de la pobresa, l'altra és un  anònim empresari que s'ha omplert les...

  Avui no la faran fora de casa seva es lloguetera des de 1968. Ara els propietaris -la propietària- la volen fora, perquè el seu lloguer és de renda antiga,  i volen rentabilitzar la vivenda. Segons el TSJC aquesta veïna no és pobre de solemnitat. Potser ha sigut una garrepa tota la seva vida i ha acumulat uns estalvis que ara, son una llosa per la seva estada en el pis de tota la seva vida adulta. Aquest exemple, demostra que el lloguer no es segur, perquè sempre tens l'espasa de Dàmocles a sobre. Tots ens hem tornat uns capitalistes sense ànima. No sé si te una pensió molt baixa o ajudes a la Dependència, però si pot anar tirant és perquè el lloguer que paga és baix, avui, vist tot el que a Catalunya passa amb el drama dels desnonaments al  2022, 8.574, el 22,4% de tot l'Estat, el lloguer no surt a compte, el problema és que amb la precarietat laboral i el sous baixos, és impossible estalviar.  Això si és un problema estructural que la classe política ti...

  Avui escoltant la ràdio, t'ha assabentes què la llei contra els desnonaments , què té excepcions, pràcticament impossibles per la majoria de la gent, no entra en aquesta excepcionalitat, el cas de gent gran, amb pensió de nivell rus, què no té gent al seu càrrec, aquests no estan protegits per la llei. Així, si tens 80 anys, sol, amb 500 € mensual, i no pots pagar el lloguer, et vas al carrer, gràcies a la Llei. El Jutge i la policia estan al servei de l'entitat de crèdit que prèviament hem rescatat entre tots. Sort què vivim en el millors dels mons possibles! Si imaginen viure en un mon encara pitjor? Sembla que anem a tota velocitat cap aquesta direcció. 

  Què és pot dir davant d'una noticia com aquesta? Ara tots son lamentacions i sobretot desempallegar-se de qualsevol responsabilitat. Vivim en un món sense entranyes. On el ciutadà s'ha convertit en " empresari de la seva pròpia vida " (Byung-Chul Han). La prova del cotó d'això és la transferència de responsabilitat de les elèctriques cap al consumidor-empresari. Si vols pagar menys el rebut de la llum, buscar la vida! I si no podem buscar-nos la vida? Llavors, el nostra sistema, aquell que tan els agrada els liberals del BOE, et deixa sense res. També hi haurà qui culpabilitzi a qui s'ha tret la vida. Va deixar de pagar tres mesos desprès del tancament per pandèmia. La nostre vida està en mans de mercaders sense ànima què res més volen diners. A Barcelona, tant què li agrada estimar-se a ella mateixa i què té una Alcaldessa -fruit d'un pacta amb Cs de Valls, ara fora de Catalunya i Espanya-, que va sortir de la PHA, deuria adonar-se que no es pot viure d...

  A hir va haver tensió al carrer per els desnonaments i la presencia de la CUP. Les imatges de la Brimo amb pintura, semblava una posada en escena de la Fura del Baus. Catalunya encapçala el rànquig de desnonaments a Espanya. La maquinaria judicial què es molt lenta i garantista, acaba per posar a la policia com braç executor de les sentències. Els Mossos són policia judicial. El problema és la crisi econòmica, els sous tercermundistes, també hi ha una bona colla de persones que tenen un modus vivendi amb l’ocupació d’allò que no es seu. El moviment okupa, va néixer, per cridar l’atenció a les institucions públiques de la falta d’espais per habitar, però tot s’ha transformat en un altra cosa. Grups organitzats, ocupen habitatges acabades de construir, per demanar “rescats”. Gent que viu del aire, s’hi fica on vol, normalment, en lloc que no son ni Pedralbes, però si en llocs molt més humils. A Sabadell, per exemple, els Merinals. Gent sense perspectiv...