Passa al contingut principal

Desnonar per llogar a preus de mercat, visca el capitalisme!

 



Avui no la faran fora de casa seva es lloguetera des de 1968. Ara els propietaris -la propietària- la volen fora, perquè el seu lloguer és de renda antiga,  i volen rentabilitzar la vivenda. Segons el TSJC aquesta veïna no és pobre de solemnitat. Potser ha sigut una garrepa tota la seva vida i ha acumulat uns estalvis que ara, son una llosa per la seva estada en el pis de tota la seva vida adulta. Aquest exemple, demostra que el lloguer no es segur, perquè sempre tens l'espasa de Dàmocles a sobre. Tots ens hem tornat uns capitalistes sense ànima. No sé si te una pensió molt baixa o ajudes a la Dependència, però si pot anar tirant és perquè el lloguer que paga és baix, avui, vist tot el que a Catalunya passa amb el drama dels desnonaments al 2022, 8.574, el 22,4% de tot l'Estat, el lloguer no surt a compte, el problema és que amb la precarietat laboral i el sous baixos, és impossible estalviar. Això si és un problema estructural que la classe política tindria que fer alguna cosa més enllà de la retòrica de sempre. Sembla impossible que no és poguí fer obra nova per habitatge social Els habitatges de lloguer social de Catalunya representen l’1,5% del total d’habitatges. Molt per sota de la mitjana europea, que és del 15%. Així que potser menys brega buida dels polítics i més treball per la ciutadania. I desprès hi ha qui és posa les mans al cap si molta gent desesperada vota a Vox, o qui surti.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...