Política i societat

  Amb afirmacions com aquestes dona idea de l’elitisme on estant ficats les estrelles de l’arquitectura. Construir edificis mastodòntics fet amida per les Administracions i Empreses que s’ho poden permetre. En canvi, construir habitatge social, sembla que els fa molta mandra. Però seria hora de començar a plantejar-se com a repte de país, construir habitatge digne i a preu assequible (protecció oficial). Una opció seria que la propietat fos dels Ajuntaments i arrendats per un mínim de 30 anys a partir del qual hi hagi l’opció de comprar-ho o mantindrà el lloguer, així no hi hauria especulació, malgrat que bona part de les classes mitjanes han aprofitat la rentabilitat per anar canviant d’habitatge. L’Estat i les CCAA no han fet res de bo amb l’habitatge, malgrat la continuada immigració que ha vingut per quedar-se. Sembla que construir habitatge sigui més difícil que arribar a Mart, però almenys a Catalunya la falta d’espai proper a l’àrea metropolitana, i amb uns serveis com Renfe...

  Les nostres autoritats prefereixen inaugurar una exposició universal què fer que les barraques s'acabin i la gent poguí viure amb habitatges dignes. Només volen l'aparador internacional perquè els seus ego sortint per la torre del Jesús. 

  L'article 47 CE diu el següent: "Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat . Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per tal d'impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics." Diu la STC 59/1995, de 17 de març: "(...) ni el art.47 CE constituye por sí mismo un título competencial autónomo en favor del Estado, sino un mandato que ha de informar la actuación de todos los poderes públicos (art.53.3 CE)."  En la STC 152/1988, hi ha un vot particular del Sr. Rubio Llorente que diu: "Resultan desde luego, evidentes, las dificultades dogmáticas que implica la consideración como "derechos constitucionales" de todos los que derivan de actuaciones estatales acomodadas a los principios de p...

Generalitat i Ajuntament, ambdós del PSC-PSOE volen unir forçes per omplir de pisos socials Barcelona. Aquest 637 pisos social encara s'han de fer, però la propaganda sempre va més de presa que la realitat. De moment un titular. Sembla poca cosa això del 637, hi havia la voluntat de fer 1700, però la falta d'acord amb els pressupostos, i el canvi de govern ha fet què aquests objectius quedessin en paper mullat. Ara el el Govern i l'Ajuntament volen reactivar-ho. No sembla que l'Administració estigui massa compromesa pel objectiu de l'habitatge que s'ha convertit en el principal problema de la nostre societat. No val dir que 10.000 pisos turístics arreglaran el problema, perquè aquests pisos tenen propietaris i no els expliquis històries edificants sobre la necessitat d'omplir el que les Administració no s'han preocupant durant l'última dècada.      

  Avui no la faran fora de casa seva es lloguetera des de 1968. Ara els propietaris -la propietària- la volen fora, perquè el seu lloguer és de renda antiga,  i volen rentabilitzar la vivenda. Segons el TSJC aquesta veïna no és pobre de solemnitat. Potser ha sigut una garrepa tota la seva vida i ha acumulat uns estalvis que ara, son una llosa per la seva estada en el pis de tota la seva vida adulta. Aquest exemple, demostra que el lloguer no es segur, perquè sempre tens l'espasa de Dàmocles a sobre. Tots ens hem tornat uns capitalistes sense ànima. No sé si te una pensió molt baixa o ajudes a la Dependència, però si pot anar tirant és perquè el lloguer que paga és baix, avui, vist tot el que a Catalunya passa amb el drama dels desnonaments al  2022, 8.574, el 22,4% de tot l'Estat, el lloguer no surt a compte, el problema és que amb la precarietat laboral i el sous baixos, és impossible estalviar.  Això si és un problema estructural que la classe política ti...