L'article 47 CE diu el següent:
"Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per tal d'impedir l'especulació.
La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics."
Diu la STC 59/1995, de 17 de març: "(...) ni el art.47 CE constituye por sí mismo un título competencial autónomo en favor del Estado, sino un mandato que ha de informar la actuación de todos los poderes públicos (art.53.3 CE)."
En la STC 152/1988, hi ha un vot particular del Sr. Rubio Llorente que diu:
"Resultan desde luego, evidentes, las dificultades dogmáticas que implica la consideración como "derechos constitucionales" de todos los que derivan de actuaciones estatales acomodadas a los principios de polítics social y económica que enumera el Capítulo tercero del Título I de la Constitución, pero tales dificultades no me parecen insalvables si el concepto de derechos constitucionales se entiende como concepto genérico."
La protesta ciutadana es pot encabir dins de la CE. El problema és que l'Estat i les Administracions dels diferents nivells del Estat s'han inhibit en fer efectiu aquest dret. Son ells, els responsables de la falta d'habitatge social. En l'article de Leandre Ibar Penaba (Ara.cat. 05/04/2025) deia: la "classe mitjana dels EUA inverteix a la borsa —a través de diversos mecanismes— una part molt gran dels seus estalvis. En molts països d'Europa, entre els quals hi ha Espanya, les famílies opten per altres formes d'estalvi, com per exemple el món immobiliari". "Als EUA, "si vols tenir una jubilació bona, has d'invertir", explica Brun, mentre que a Europa els ciutadans confien en sistemes de jubilació eminentment públics."
Pel que sembla les nostres classes mitjanes han apostat per l'habitatge. Hi ha una dada molt significativa perquè resulta que la renda de les famílies catalanes està estancada des de fa 25anys! Mentre el PIB creixia des de 2000 fins al 2024 un 48,7%, en canvi el PIB per persona ha pujat un 14,7%. Hi ha molts factors per explicar-ho, però l'envelliment de la població, la productivitat i el creixement de la població (immigrant) fan que avui sigui impossible comprat habitatge nou o de segona mà. La raó fonamental son els salaris cada vegada més baixos. Una de les causes que expliquen perquè han pujat tant l'habitatge és que ningú vol anar a viure per exemple a Montornès o Vilanova. Cal desplaçar-se si treballes a Barcelona. I no pot agafar Renfe!
Molta gent que va pujar al ascensor social veu - va comprar-se un pis- amb preocupació com les mirades apunten a ells com si fossin els culpables de tot plegat. Hi ha molta demagògia. Falta habitatge social i son els poder públics que han de gestionar la falta de sòl. No pot ser criminalitzar els propietaris que van tenir la previsió mitjançant el conte de la lletera de comprar un pis per gaudir de la jubilació. Aquesta gent son uns voltors? Què s'ho facin mirar !
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada