Generalitat i Ajuntament, ambdós del PSC-PSOE volen unir forçes per omplir de pisos socials Barcelona. Aquest 637 pisos social encara s'han de fer, però la propaganda sempre va més de presa que la realitat. De moment un titular. Sembla poca cosa això del 637, hi havia la voluntat de fer 1700, però la falta d'acord amb els pressupostos, i el canvi de govern ha fet què aquests objectius quedessin en paper mullat. Ara el el Govern i l'Ajuntament volen reactivar-ho. No sembla que l'Administració estigui massa compromesa pel objectiu de l'habitatge que s'ha convertit en el principal problema de la nostre societat. No val dir que 10.000 pisos turístics arreglaran el problema, perquè aquests pisos tenen propietaris i no els expliquis històries edificants sobre la necessitat d'omplir el que les Administració no s'han preocupant durant l'última dècada.
1959 Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico. La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada